Fa gairebé 13 anys que vaig publicar l’entrada 56 sobre les Alícies traduides a l’asturià [+] Allà ja varem parlar de l’idioma, i de les seves diferents denominacions al llarg del temps. Buscant dades sobre l’evolució de l’ensenyament de l’asturià a les escoles, veig que hi ha hagut algun progrés, segons la Conselleria d’Educació d’Astúries [+] , i s’ha implantat a l’educació infantil i a l’ESO. Al mateix temps s’imparteixen cursos a l’es Escoles Oficials d’Idiomes.

( I veig que, a més, a aquestes escoles  hi ha cursos d’eonaviego. Amb aquest nom es coneix una parla -una fala– que es parla en un territori situat entre els rius Eo i Nalón, on hi ha uns 45000 habitants, i estan molt aillats del centre del principat d’Astúries. D’aquest parlar també es diu gallec-asturià o gallec d’Astúries [+] . No en sabia l’existència. El que s’arriba a aprendre des del bloc de l’Alícia, oi?)

Doncs bé, l’any 2025 han reeditat les traduccions que va fer Xilberto Llano [+] en el seu moment. Ara ho ha publicat Impronta editorial [+]  . En una comparació ràpida, no veig que hi hagi cap canvi: els mateixos poemes, els mateixos jocs de paraules, i només han corregit algunes errades de l´index.

No hi ha tampoc notes, però han posat algun text a les solapes. A  la de les Aventures d’Alícia,  s’hi afirma que “la versión de Xilberto Llano nun quier ser namás una traducción lliteral, polo que tien presentes el contestu y la clave del humor asturianu, primu segundu del humor inglés“. D’aquest comentari en surt una notable afirmació, la de que existeix l’humor asturià. No ho conec prou, però ni en Leopoldo Alas “Clarín“ ni la Corín Tellado em semblen grans humoristes, es deuen referir a altres… I encara una pregunta també: si l’humor asturià és el cosí segon de l’humor anglès, quin humor deu ser-ne el cosí primer…?.

Les edicions tenen les il·lustracions clàssiques de Tenniel, excepte a les portades, fetes noves però de les que no en consta l’autor.

Fitxa  608

Títol: Aventures d’Alicia nel país de les maravíes. Contingut: Novel·la traduida i il·lustrada . Autor: Lewis Carroll. Idioma: asturià.  Traductor: Xilberto Llano. Il·lustracions: John Tenniel. Editorial:  Impronta (Xixón-Gijón)  2025. Mida: 15*24 cm.  129 pàg. Rústica amb solapes. Preu: 20 €. ISBN: 979-13-990062-5-4

Fitxa  609

Títol: L’otru llau del espeyu y lo qu’Alicia atopó ellí. Contingut: Novel·la traduida i il·lustrada . Autor: Lewis Carroll. Idioma: asturià.  Traductor: Xilberto Llano. Il·lustracions: John Tenniel. Editorial:  Impronta (Xixón-Gijón)  2025. Mida: 15*24 cm.  139 pàg. Rústica amb solapes. Preu: 20 €. ISBN: 979-13-990473-3-2

La llibreria NaturaLlibres [+], del municipi d’Alins (Pallars Sobirà) organitza freqüentment activitats literàries, presentacions de llibres, clubs de lectura…

Pel proper 28 de febrer, a les 18 h,. ha programat una xerrada d’un servidor sobre la relació entre l’Alícia i la natura. I ho complementa amb un berenar… de bojos.

N’adjunto el full de presentació, escrit per la fundadora de la llibreria, Meritxell-Anfítrite Álvarez Mongay

Alícia al País de les Meravelles… naturals

Xerrada amb l’aliciòleg i divulgador científic Claudi Mans… i  Berenar de Bojos!

Dissabte 28 de febrer a les 18:00h

NaturaLlibres, can Xurret, c. Roda 4 ,  Alins (Pallars Sobirà)

Preu d’inscripció : 10 €
Inclou: Assistència a la xerrada + Berenar de bojos + Val de 2€ de descompte en els llibres de Lewis Carroll

Acompanyarem la trobada amb un Berenar de bojos preparat per La Xurreta Cafè, disposats a que passin coses estranyes aquell dia a la llibreria. Perquè la incertesa, l’imprevisible, el caos… la meravella!, són les úniques lleis immutables que funcionen a la Natura.

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a [email protected] o un WhatsApp al 626534710

***********************************

 «El Lleó va mirar l’Alícia amb cansament.
—Ets animal… vegetal… o mineral? —va dir, badallant a cada paraula.
—És un monstre fabulós! —va cridar l’Unicorn…»

 Llodriguera avall, a l’altra banda del mirall, hi ha un món salvatge regit per normes molt diferents a l’ordre establert pels humans. Dissabte 28 de febrer ens hi esmunyirem, en una trobada a NaturaLlibres per descobrir les meravelles naturals que viuen ensota les històries de Lewis Carroll, sense saber on anirem a parar, guiats pel Conill Blanc i per Claudi Mans, especialista en les aventures d’Alícia i Doctor en Química.

«—Em podries dir, si us plau, quin camí he de seguir per sortir d’aquí?
—Això depèn molt d’on vulguis anar —va dir el Gat.
—No m’importa gaire on… —va dir Alícia.
—Aleshores, tampoc importa gaire per quin camí vagis —va dir el Gat.
—… sempre que arribi A ALGUN LLOC —va afegir l’Alícia com a explicació.
—Oh, sempre arribaràs a algun lloc —va dir el Gat—, si camines prou!»

Les peripècies d’Alícia són ben conegudes, des que aquella nena de família benestant traba coneixença amb un conill estressat, el segueix fins el cau i entra dins un món on res funciona d’acord al sentit humà de la Realitat. Tampoc les relacions interespècie, com Claudi Mans ens mostrarà.

Parlem d’una època —la victoriana— de naturalistes obsessionats en recol·lectar i classificar especimens de plantes, animals, pedres, fòssils… Amb la dèria d’establir un ordre i una jerarquia  taxonòmica entre els organismes, on l’home blanc sempre resulta el més intel·ligent i dominant. Una forma de legitimar, si cal, l’explotació en benefici propi d’éssers considerats en rang d’inferioritat.

«—Però jo no vull estar entre bojos —va dir Alícia.
—Això, aquí, no ho pots evitar —va dir el gat—. Aquí estem tots bojos. Jo estic boig, i tu estàs boja.
—¿I com saps que estic boja? —va dir Alícia.
—Has d’estar-ho —va dir el Gat—. En cas contrari no hauries vingut aquí.»

Tot i que Lewis Carroll mai va qüestionar la superioritat de la humanitat sobre les altres criatures —amén als seus preceptes de l’església anglicana, sí es va posicionar obertament en contra de l’ús d’animals en experiments científics, publicant pamflets antiviviseccionistes on defensava la obvietat: que no tan sols les persones senten i pateixen.

«—Oh, lliri tigre, m’agradaria que poguessis parlar —diu l’Alícia. 
—Podem parlar —respon el lliri tigre— quan hi hagi algú amb qui valgui la pena parlar.»

Alícia haurà de canviar diverses vegades de tamany i forma per empatitzar amb la nombrosa fauna i flora que habita el País de les Meravelles: un centenar de plantes i animals, com la Llebre de Març, l’Eruga blava, la Falsa Tortuga… o l’autoretrat fictici de Lewis Carroll, el Dodo, aquell ocell aniquilat en temps record per la civilització humana. L’autor va poder veure’l dissecat al museu d’Oxford, acompanyat de la petita Alice, Alice Liddell, la nena que motivaria l’escriptura de l’obra anglesa més traduïda després de Shakespeare. Una novel·la imaginada per a una nena de deu anys, però que ha fascinat a científics drets i fets, inspirant hipòtesis evolutives com l’Efecte Reina Roja.

«Que li tallin el cap! Que li tallin…»

«—Pren més te —va dir la Llebre de Març a l’ Alícia, molt seriosament.
—Encara no he menjat res —va respondre l’Alícia amb un to ofès—, així que no puc prendre’n més.
 —Vols dir que no pots prendre’n menys —va dir el Barreter—: és molt fàcil prendre’n més que res.»

  CLAUDI MANS I TEIXIDÓ (1948, Badalona, 1948) és catedràtic emèrit jubilat del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat de Barcelona. He tingut diversos càrrecs a la UB, com degà de la Facultat de Química UB, o delegat per al Campus de l’Alimentació de Torribera-UB. Ha publicat 10 llibres de divulgació, des de La truita cremada (2005) a La textura de la xocolata (2025). Interessat especialment en la divulgació científica, com la ciència de la cuina o la química quotidiana, ha realitzant més de 500 xerrades dirigides a tota mena de públics, des de nens de quatre anys a premis Nobel. Manté un parell de blocs, un de ciència quotidiana i un altre sobre l’Alícia de Lewis Carroll, motiu que l’ha portat a NaturaLlibres i a Alins, per on ja va passar quan pujà a la Pica d’Estats, el 1968.

Al primer capítol d’aquesta anguniosa novel·la l’Alícia clava disset punyalades al seu marit Roger. Sang per tot arreu. Es lliura a la policia. Comencem bé.

Al segon capítol, la policia no troba cadàver, ni sang a la casa, però l’Alícia és a l’hospital, plena de cops i amb la roba tacada d’una sang que no se sap de qui és.

I així tota la novel·la, Fa sospitar que la noia és esquizofrènica, però tampoc queda clar. Van sortint referències al conte: una anciana que representa el Conill, referències al Gat i al Barreter… Dos mons, a un costat i l’altre del mirall, on hi passen coses similars però simètriques, o no del tot. Sí, és tot un embolic.

L’autor és Ivan Ledesma [+] . És guionista, autor de novel·les i mil coses més. Ha escrit des de contes infantils fins a novel·les de terror o com s’hagin de dir. I guions de pel·lícules i programes de televisió.

La prologuista és Isabel del Río [+] , autora, llibretera i dinamitzadora cultural. Però en el pròleg no ens aclareix res. Opina que és una novel·la que denuncia la violència de gènere, i que voluntàriament ens deixa en l’ambigüitat del què és la realitat, i que hem d’aprendre a viure amb el dubte. I realment, amb el dubte estic.

Spécula [+] és l’editorial, especialitzada en ficció especulativa, segons la seva definició: “juga amb allò que no existeix, i ho fa existir“.   Diuen que “sense limitacions, a Spècula hi tindran cabuda diverses sensibilitats i estils: des de la ciència-ficció pura, les distopies i les ucronies, fins a la fantasia més moderna passant pel terror sobrenatural intens i suggeridor o tot tipus d’hibridacions entre subgèneres que facin créixer la literatura de gènere en català“. Em sap greu, però amb aquest plantejament no hi tinc cap dubte de què fer…

Fitxa  607

Títol: L’altre costat. Contingut: Novel·la psicològica . Autor: Ivan Ledesma. Idioma: català.  Editorial:  Specula (Llibres del Delicte)  2023. Mida: 14*21 cm.  175 pàg. Rústica. Preu: 18,50 € (regal). ISBN: 9788419-415257

L’Alícia va quedar sorpresa quan va veure un conill blanc que deia que anava tard i que es ficava… a l’escletxa d’una gelera. I és que som a Alaska. Al final del pou, cau sobre una mata de molsa. I li van passant totes les aventures que ja coneixem, simplificades -aquesta edició del conte és molt resumida, i de gran format- però amb els personatges traslladats a Alaska: ocells marins, un great auk, que és una au no voladora de les regions boreals i ja extingida, predecessora dels actuals pingüins -tot i que no hi ha pingüins a l’hemisferi nord actualment… 

El Gat de Cheshire és aquí un smilodon, també extint i que es sol denominar tigre de dents de sabre, malgrat que no és un tigre. El Barreter aquí és un explorador, i els soldats no pinten roses de vermell, sinó plantes de cotton grass, ciperàcies típiques de la tundra de flors blanques, amb moltes variants esteses per tot arreu, i que inclouen el papir i la xufla (de quines coses t’assabentes amb l’Alícia…).

Després de visitar la Falsa Tortuga i el Grifó, i després de la dansa dels crustacis -aquí no són llamantols sinó una espècie de nècores-, van al judici, a un casalot que és una vella torre amb el Rei i la Reina, que són òlibes boreals. i, finalment, l’Alice es desperta i torna a casa amb la seva germana en el trineu.

Les il·lustracions d’aquesta versió són molt cuidades i originals. Aquí l’Alícia va vestida d’inuit, lògicament, i tota la fauna és -o era- autòctona, cosa que deu haver requerit de l’il·lustradora un esforç de documentació. El text i les il·lustracions són de Jan  Brett [+]   escriptora i il·lustradora nordamericana nascuda el 1949, que té una gran quantitat de llibres per a infants i adolescents. El seu resum és com molts altres, adaptat a Alaska…

L’editorial G.P.Putnam’s Sons  [+] és una antiga editorial de New York, que treballa des de 1838. Després d’una història plena de giragonses, el 2013 passà a ser propietat de Penguin  Random House LLC de Nova York, editorial que hem vist sovint. Han editat el llibre amb una notable i sorprenent quantitat d’informació en els crèdits.

Fitxa  606

Títol: Alice in a Winter Wonderland. Contingut: Conte resumit d’Alice in Wonderland, il·lustrat. Autora de text i il·lustracions: Jan Brett. Idioma: anglès.  Editorial:  G.P.Putman’s Sons (Penguin)  2024. Preu: $20 (Amazon 2025). Mida: 26*28 cm.  42 pàg. Cartoné amb jaqueta. ISBN: 978-0-593-53388-8

No sé per quina via m’ha arribat aquest llibre. No el tinc imprès, sino només en pdf. Es tracta d’una Alice in Wonderland traduida per Graciela Montes [+] , que és traductora i escriptora de Buenos Aires, amb una gran obra per a nens i adolescents, i també per a adults. Haviem vist ja una edició de les Alícies traduides per Montes [+] i [+]   Aquestes dues edicions són de 2016 i, per tant, són cronològicament molt posteriors a la que comentem en aquesta entrada, que consta que és del 1979.

Aquesta vegada, en llegir el cognom Montes, va venir-me al cap la revista La Codorniz [+] , revista d’humor editada a Madrid entre 1941 i 1978. Malgrat ser editada en ple franquisme, tenia un esperit iconoclasta i surrealista, que li va permetre anar trampejant la censura. Hi van publicar en diversos moments Perich, Forges, Mihura, Mingote o Gila. I hi havia un apartat setmanal denominat “El Damero Maldito“, que era un atractiu joc de paraules i lletres, de gran nivell, proposat cada setmana per una tal Montes [+] Però aquesta era Conchita Montes , que era actriu de cinema, teatre i televisió, són dues Montes diferents. Una vegada, ja fa molts anys, com a felicitació de Nadal, vam enviar un Damero Bendito, però no parlarem aquí de la meva vida…

La traducció de la Graciela Montes és excel·lent, com ja haviem tingut ocasió de dir en comentar les edicions de 2016. Hi ha diversos canvis, aparentment menors, entre les dues edicions, però no les he comparat amb detall. En aquesta hi ha una llarga introducció, escrita per la traductora, on hi destaca l’ambiguitat de Carroll en tots els sentits, personal, literari i lingüístic.  Aporta la interpretació d’Empson de que el llac de llàgrimes és una referència a l’origen de les espècies de Darwin (!!!), i que tota la novel·la és una història secreta de les polèmiques religioses de la societat victoriana. I moltes altres interpretacions psicoanalítiques i d’altres camps. Es pot arribar molt lluny en les interpretacions, oi?

També hi ha 70 notes a la traducció, que tampoc hi van ser a l’edició de 2016. Algunes són originals i altres són les ja conegudes de Gardner. L’excel·lent traducció de Stilman [+] que és de 1998, és posterior a la d’aquesta edició, i per tant no té en compte les seves abundoses notes.

Les il·lustracions són les clàssiques de Tenniel, excepte a la portada, on hi ha una pintura de Joan Miró de 1952: L’Oiseau au regard calme les ailes en flammes. No he trobat si aquesta obra és realment una pintura o només una litografia  original, que he vist que es pot comprar des de 39 €, i des de 150 si és signada. No diu enlloc el perquè d’aquesta portada.

L’edició original del llibre és de la Biblioteca Básica Universal, i l’edició en pdf diu que és d’ePublibre, amb referències per a mi desconegudes (ePub 1.4 (editor digital Titivillus ePub base r2.1 de 10-12-2019). Aquest nom de Titivillus amaga un misteri: és el nom d’un dimoni que des de molt antic es va creure que treballava per fer cometre errors als copistes de manuscrits, a l’edat Mitjana… [+]      Al llibre hi ha un exlibris, reproduit aquí, d’aquest tal Titivillus…

D’on dec haver tret jo aquest pdf…?

Fitxa  605

Títol: Alicia en el País de las Maravillas. Contingut: Novel·la traduida a l’espanyol i il·lustrada. Autor:  Lewis Carroll.  Traducció: Graciela Montes. Il·lustracions: John Tenniel. Portada de Joan Miró. Idioma: espanyol.  Editorial:  Biblioteca Básica Universal (1979). Editor digital: Titivillus ePub base r2.1 de 10-12-2019.   Mida: sense dades.  241 pàg. ISBN: no consta

El 2016 varem organitzar l’acte Delícies d’Alícia, dedicat a les Alícies de Carroll, amb expo de llibres, xerrades i actuacions [+] . El 2017  vam tornar-hi, amb el Delícies d’Alícia 2, dedicat íntegrament al Jabberwocky, el poema d’A través de mirall.  

I el 2026 farà 150 any que es va publicar The Hunting of Snark, el poema de Carroll dedicat a una expedició marítima que vol caçar l’Snark, aquest monstre de forma indefinida. N’hem parlat ja diverses vegades a aquest blog, com la comentada de Martin Gardner [+] , la traducció al gallec [+], al francès [+]  o [+], al català mallorquí [+], al català Viana [+], al castellà [+]  o [+] o [+]  o [+] o algunes  variants imaginatives [+]  o [+]. N’hi ha més, i també la traducció al basc, que ja va venint.

I per commemorar aquest sesquicentenari (!), s’està organitzant un Delícies d’Alícia 3 amb aquest nom o un altre, dedicat a l’Snark. Aquesta entrada del blog és, de fet, l’anunci oficiós de l’acte. La idea és fer-lo l’11 de maig de 2026, a la tarda, a una aula de la Universitat Pompeu Fabra del Poblenou. Pots guardar-te la data.

Està previst que hi assisteixin tots , o la majoria dels traductors de l’Snark a les llengües peninsulars per tal que expliquin la seva visió de la traducció que han fet: hi ha confirmats els traductors al  català , alguns al castellà, al gallec i al basc, la més recent.

Per anar fent boca, podem repassar alguns d’aquests enllaços:

1. Un clip curt de presentació: The Hunting of the Snark – Official Trailer. [+]

• 2. Un llarg concert  de 1987 ( 1 hora) fet al Royal Albert Hall  [+] que té intercalat el poema més o menys representat per actors diversos

• 3.  I, finalment, la versió recitada per Jeremy Irons . Després d’una presentació i una introducció, el poema comença al minut 18 i dura fins al final, al minut 43. [+]

Considera’t convidat el proper 11/5/26 a la tarda. Ja en donarem més detalls. Comencem pel mapa per arribar al lloc on farem l’acte.