Claude Chappe
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 25 desembre 1763  Brûlon (França) | ||
| Mort | 23 gener 1805 (41 anys) París | ||
| Causa de mort | suïcidi, ofegament | ||
| Sepultura | Cementiri del Père-Lachaise, 29 (1829–) 48° 51′ 33″ N, 2° 23′ 43″ E / 48.859068°N,2.395148°E Vaugirard Cemetery (en)  (1805–1829) Grave of Chappe (en) | ||
| Formació | Prytanée National Militaire Lycée Corneille | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | inventor, enginyer | ||
| Membre de | |||
| Família | |||
| Pare | Ignace Chappe | ||
| Germans | Ignace Chappe René Chappe Pierre François Chappe Abraham Chappe | ||
| Parents | Jean Chappe, oncle patern | ||
 | |||
.JPG?lang=ca)
Claude Chappe (Brûlon, Sarthe, 25 de desembre de 1763 - París, 23 de gener de 1805).[1] Inventor françès que el 1792 va demostrar un sistema pràctic de telegrafia òptica que es va estendre per tota França. Aquest fou el primer sistema pràctic de telecomunicacions i Chappe va ser el primer magnat de les comunicacions. El telègraf, mot que va crear Chappe, (en francès les télégraphes),[2] actualment obsolet, evolucionà a partir d'un codi manual de senyals, establert per Chappe el 1794, fins a l'aparició del telègraf elèctric ideat per Samuel Morse.[3]
Chappe va néixer en una família acomodada, net d'un baró francès. Tot i que començà una carrera religiosa, va perdre la seva sinecura durant la Revolució Francesa. Llavors, junt amb els seus quatre germans, tots a l'atur, van decidir desenvolupar un sistema pràctic d'estacions telegràfiques, una tasca tractada des de l'antiguitat, tot i que mai abans realitzada amb èxit.
El seu germà Ignace Chappe (1760-1829), fou membre de l'Assemblea Legislativa durant la Revolució Francesa, fet que fou decisiu quan aquesta va donar suport a la proposta de construir una línia de París a Lilla per a transmetre comunicats de guerra.[1]
Els germans Chappe van determinar experimentalment que era més fàcil veure i distingir angles en una vara que la presència o absència de panells. El disseny final constava d'un màstil, en l'extrem del qual quedava lligat pel centre un element anomenat regulador, als extrems del qual hi havia dos petites peces més curtes anomenades indicadors. El conjunt podia adoptar 196 posicions útils. Els braços, de 3 × 0,3 metres i pintats de negre, estaven contrapesats, de manera que podia manejar-se l'aparell amb només dos manilles. Es van fer experiments amb fanals posats en els braços per a l'ús nocturn, però van demostrar una nul·la eficàcia. Les torres eren a distàncies entre els 12 i els 25 quilòmetres, i cadascuna tenia un telescopi o ullera de llarga vista apuntant a la torre anterior i posterior de la línia.
El 1792 es van enviar amb èxit els primers missatges entre París i Lille. El 1794 es va informar a París, per via telegràfica, de la captura de Condé-sur-l'Escaut, fins llavors en poder dels austríacs, menys d'una hora després de l'esdeveniment. Ràpidament es van construir altres línies, inclosa la París-Toló. El sistema, copiat àmpliament en altres països europeus, fou emprat per Napoleó Bonaparte per a coordinar l'imperi i l'exèrcit.[4]
El 1805, Claude es va suïcidar llençant-se en un pou la seva casa pairal de París. En aquells moments travessava una depressió per malaltia, i per les demandes davant rivals que havien plagiat el seu model de telègraf òptic militar.
El 1824 Ignace Chappe, el seu germà, va intentar augmentar l'interès en l'ús del telègraf òptic, utilitzant-lo per a la transmissió de missatges comercials a preus assequibles. No va ser un succé comercial.
El 1846 el govern francès es va declinar per un nou mitjà de comunicació, el telègraf elèctric. En aquell moment, molt intel·lectuals van advertir la debilitat del nou sistema, ja que un cable telegràfic podia ser sabotejat fàcilment tallant-lo.
El telègraf òptic de Chappe té un paper rellevant en l'obra d'Alexandre Dumas El Comte de Montecristo, en la qual el comte suborna un operador descontent perquè trameti un missatge fals.
Referències
[modifica]- 1 2 «Claude Chappe» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003.
- ↑ Gleick, James. The Information. A History A Theory A Flow (en anglès). Nova York: Pantheon Books (Random House, Inc.), 2001, p. 129. ISBN 978-0-375-42372-7.
- ↑ Brotons, Ròmul. El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé). Barcelona: Albertí Editor, 2010, p. 136. ISBN 978-84-7246088-1 [Consulta: 14 maig 2013]. Arxivat 2014-10-06 a Wayback Machine.
- ↑ Gleick, James. The Information. A History A Theory A flood (en anglès). Nova York: Pantheon Books (Random House, Inc.), 2001, p. 132. ISBN 978-0-375-42372-7.
