Cumans
 |
Per a altres significats, vegeu «Ventidi Cumà». |
  | |
| Tipus | poble |
|---|---|
| Llengua | cumà |
| Religió | tengrianisme i islam |
| Part de | pobles turquesos |
Els cumans (singular masculí: cumà, femení: cumana), kiptxak (en turc), polovtzes o polovtesos (en rus), komanoi (en grec), qumani (àrab) o kuns (hongarès) foren els membres d'una horda turquesa que van emigrar des de les estepes de la mar d'Aral cap a l'oest al segle x i varen dominar Ucraïna.[1][2]
Noms i etimologia
[modifica]Cuman apareix en textos romans antics com a nom d'una fortalesa o porta. El filòsof natural romà Plini el Vell (que va viure al segle i) esmenta una fortalesa, el nom de la qual és Cumània, erigida amb el propòsit d'impedir el pas de les innombrables tribus que es trobaven més enllà mentre descriu les Portes del Caucas (Derbent, o Congost de Darial).[3] El filòsof grec Estrabó (mort c. 24 dC) es refereix al Congost de Darial (també conegut com les Portes Ibèriques o les Portes Caucàsiques) com a Porta Caucasica i Porta Cumana.
El significat original de l’endònim Cuman és desconegut. Sovint tampoc no queda clar si un nom concret es refereix només als cumans o tant als cumans com als kipchaks, ja que les dues tribus sovint vivien una al costat de l'altra.[4]
La majoria dels altres pobles de parla túrquica (així com la majoria de fonts musulmanes) anomenaven els cumans alguna variant de Qipchaqs, mentre que els armenis els anomenaven Xartesk'ns. Els qumans eren utilitzats principalment per autors romans d'Orient (i algunes fonts àrabs), mentre que el nom utilitzat en rus tendia a ser polovtsià.[5]
En les llengües turques, qu, qun, qūn, quman o qoman significa pàl·lid, groguenc, de color crema, groc pàl·lid o gris groguenc.[6][7] Tot i que normalment se suposa que el nom feia referència als cabells dels cumans, Imre Baski —un eminent turcòleg— ha suggerit que podria tenir altres orígens, com ara:
- el color dels cavalls cumans (és a dir, els tons crema es troben entre les races de l'Àsia Central com l'Akhal-Teke);
- un recipient d'aigua tradicional, conegut com a quman; o
- una paraula túrquica per a força o poder.
Observant que l'exònim hongarès de cumans —és a dir, Kun, Kunok— apareixia com Cunus, Cuni a les cròniques i s'aplicava a nòmades anteriors com els petxenegs o els oghuzes, György Györffy va derivar Kun dels huns, en lloc de Qun, que va mantenir separat de Kun. No obstant això, István Vásáry va rebutjar la hipòtesi de Györffy i va sostenir que el nom hongarès dels cumans ha de remuntar-se a un dels seus autoapel·lacions, és a dir, a Qun. Al Còdex Hipatià, un determinat individu s'anomena Kuman, mentre que al relat paral·lel del Còdex Laurentià s'anomena Kun (Polovčinu menem Kunui, Vásáry considera que això és una corrupció de Kunu, dati rus de Kun).[4]
Polovtsi
[modifica]En les llengües eslaves orientals (rus, ucraïnès i belarús), els cumans són coneguts com a Polovtsi, derivat de l'arrel eslava polvъ pàl·lid; groc clar; ros.[8][9] Sovint es diu que Polovtsy o Polovec deriva de l'antic eslau oriental polovŭ (половъ) groc; pàl·lid pels russos, tot això amb el significat de ros.[9] Els cumans occidentals, o polovtsy, també eren anomenats sorochinetses pels russos, aparentment derivat del turc sary chechle de cabells rossos. Una etimologia similar podria haver estat present en el nom dels Śārī, que també van migrar cap a l'oest abans que els Qun.
No obstant això, segons O. Suleymenov polovtsy pot provenir d'una paraula eslava per a ulls blaus, és a dir, plȃv (пла̑в) significa blau,[10] però aquesta paraula també significa ros, ros i és un cognom de l'anterior; cf. polovŭ eslau oriental. Probablement existien individus rossos entre els kiptxaks, però antropològicament parlant, la majoria dels pobles turcs tenien una barreja de l'Àsia oriental i, en general, els kimeks -kiptxaks tenien els cabells foscos i els ulls marrons. Una etimologia alternativa de Polovtsy també és possible: l'arrel eslava pȍlje camp, que, per tant, implicaria que Polovtsy eren homes del camp o homes de l'estepa en contrast amb els lipovtsi.
El terme polonès Połowcy va ser manllevat directament de les llengües eslaves orientals veïnes, tot i que el terme Kumanowie també és comú. Tots dos s'utilitzen indistintament en fonts en polonès.
Folban, Vallani, Valwe
[modifica]En les llengües germàniques, els cumans eren anomenats Folban, Vallani o Valwe —tots derivats de l'arrel protogermànica falwa— que significa pàl·lid.[11][12] En el relat alemany d’Adam de Bremen i en el de Matthaios d'Edessa, els cumans eren anomenats els Rossos.[8]
Kipchak
[modifica]Com s'ha esmentat anteriorment, es desconeix si el nom Kipchak només es referia als Kipchaks pròpiament dits o també als Cumans. Les dues tribus finalment es van fusionar, van viure juntes i probablement van intercanviar armes, cultura i llengües; els Cumans abastaven la meitat occidental de la confederació, mentre que els Kipchaks i (presumiblement) els Kangli/ Kankalis (possiblement connectats a tres tribus Petxenegs conegudes col·lectivament com a Kangars) abastaven la meitat oriental. Aquesta confederació i la seva convivència poden haver dificultat que els historiadors escriguessin exclusivament sobre qualsevol de les dues nacions.[4]
L'etimologia popular dels kipchaks postulava que el seu nom significava arbre buit; segons ells, dins d'un arbre buit, la seva avantpassat humana original va donar a llum al seu fill.[13] Németh assenyala el siberià qıpčaq 'enfadat, irascible' que només es troba en el dialecte siberià Sağay. Klyashtorny relaciona Kipchak amb qovï, qovuq 'desafortunat, portador de mala sort'; però Golden veu una millor coincidència en qïv bona fortuna i el sufix adjectival -čāq. Independentment d'això, Golden assenyala que la forma original i l'etimologia de l'etnònim continuen sent motiu de controvèrsia i especulació.[14]
Història
[modifica]L'horda fou inicialment part de la dels kimäks, que vivien a Sibèria, al Irtix mitjà o potser a l'Obi. Kimäk i cumans o kiptxak estaven emparentats i parlaven una llengua turquesa pròpia que es distingia d'altres llengües turqueses per algunes particularitats. Foren vassalls del kanat dels Turcs Occidentals (coneguda també com a confederació dels göks, vers els segles vi i vii). La confederació dels cumans s'esmenta als poemes èpics a partir del segle viii. Marwazi diu que els seus ancestres foren el poble que identifica com els shari (sari) que seria el mateix que els uigurs grocs.
A la meitat del segle xi els saris (kiptxaks) que probablement vivien a l'est de la conca del Tarim, van emigrar cap a l'oest a l'inici del segle xi (vers 1012-1018) suposadament pressionats pels kuns que emigraven a l'est empesos pels kara-khitai; en el seu camí van passar pel territori dels turcmans, els quals foren expulsats i a les zones conquerides al nord del Sir Darya es va produir un estret contacte entre els kuns, els kiptxak o saris i els kimaks (els kiptxak potser eren un subgrup dels kimäk) i es va acabar formant una nova confederació tribal anomenada dels cumans. Es diu que foren els saris (sari = groc) els que van rebre el nom de cumans (l'arrel ku voldria dir grogós).
Van seguir cap a Europa on les cròniques russes els assenyalen per primer cop el 1054 al nord de la mar Negra, al mateix temps que als oghuz (tork dels russos). Els cumans empenyien als oghuz i es van aprofitar de la victòria d'aquestos sobre els petxenegs; els cumans van atacar Kíev el 1062; quan els oghuz van quedar delmats pels romans d'Orient, petxenegs i búlgars (1065) els cumans van quedar amos i senyors de tota l'estepa russa (Ucraïna). A més a més de Kumans (cumans) van rebre altres noms: polovci, polovcy, plauci, plavci, valben, valwen, falones, xarleš i altres[a] o també kiptxaks. El 1078 aliats als petxenegs van atacar l'Imperi Romà d'Orient. El 1085 van participar en la revolta dels búlgars; el 1091 eren aliats de l'emperador Aleix I Comnè en contra dels petxenegs i per la mateixa època van començar ràtzies contra Hongria, país en el qual foren coneguts com a kuns (cuni, chuni) si bé no és segur que aquests kuns fossin la fracció esmentada abans, que s'haurien fusionat en la gran confederació. Els romans d'Orient van lluitar seriosament contra els cumans el 1094 i el 1114 i finalment van ser rebutjats a l'altre costat del Danubi.
El 1120-1121 Ibn al-Athir els esmenta com aliats de Geòrgia. En aquesta època elements mongols emparentats als kitan van arribar des de les llunyanes terres de Manxúria i es van imposar com a classe dirigent sobre els cumans, però aviat aquests mongols van esdevenir turcs i es van fondre en la massa cumana.
El 1204 van atacar i saquejar Kíiv. Els cumans van restar els senyors de les estepes fins a l'arribada dels mongols de Genguis Khan el 1222, moment en què una part de la classe dirigent, per la influència russa, havia adoptat el cristianisme. Els cumans van convertir-se en els líders de l'ofensiva russa contra els tàrtars. Un príncep dels kiptxaks (en xinès Kin-tch'a) es deia aleshores Jordi (Yurig als annals russos, en xinès Yü-li-ghi).
El kanat fundat pels mongols a Rússia va prendre el nom de kanat de Kiptxak. La derrota final dels cumans fou el 1239 a mans de Subotai i part dels cumans van emigrar a Hongria[15] i es van establir a la regió avui anomenada encara Cumània o Kunság, en les províncies actuals de Bács-Kiskun i Jász-Nagykun-Szolnok, on es van fer cristians. Alguns van emigrar a Bulgària. Altres restes dels cumans es troben també entre els tàrtars de Crimea, Tàrtars del Volga, Nogai, Karakalpaks, Uzbeks, i Kazakhs.
El cumà més famós fou Qutb-ad-Din Àybak, fundador del soldanat de Delhi, que d'esclau del soldà afganès va esdevenir governador de Delhi i finalment es va fer independent. A Egipte esclaus kiptxaks van fundar els mamelucs bahrites.
Llegat
[modifica]Els cumans van ser assimilats dins dels poblacions europees occidentals, mantenint-se encara avui en dia topònims com Kumanovo, al nord-est de Macedònia del Nord, Comăneşti en Romania i Comana a Dobruja.
Els cumans van poder instal·lar-se a Hongria i s'acabaren autogovernant. El mot kún, que s'aplicava als cumans, encara es conserva en els noms de les províncies com Bács-Kiskun i Jász-Nagykun-Szolnok, i de ciutats com Kiskunhalas, Kiskuknszentmiklós, etc. En aquestes províncies, també es troben bastants cognoms que deriven de la llengua dels cumans.
Topònims d'origen cumà també es poden trobar en els comtats romanesos de Vaslui i Galatai, incloent-hi el nom de les mateixes regions.
A Bulgària, els topònims referits als cumans poden trobar-se a diferents viles i regions del país, com la vila de Kumanite de la Província de Gabrovo.
Per saber més sobre la relació entre els russos i els cumans (polovtsy en rus), vegeu la Batalla del riu Stugna, la Batalla del riu Kalka i el Cantar de les hosts d'Ígor.
Llengua
[modifica]Kaixghari diu que parlaven una llengua turquesa amb particularitats fonètiques similars a la llengua dels oghuz. El document més antic amb relació a la llengua (no dels kiptxak sinó dels cumans, el grup principal) fou el Codex Cumanicus. Hi ha documents escrits kiptxaks a Egipte, Polònia, Armènia i Ucraïna. El kiptxak és una secció de les llengües turques. Al segle xiii van desaparèixer i el seu nom va subsistir per designar una tribu petita o una família entre els baixkirs, els nogais, els kirguís i els uzbeks (van tenir un paper destacat al kanat de Kokand).
Curiositats
[modifica]Aleksandr Borodín va donar un paper rellevant als polovtsians en l'òpera El príncep Ígor, a l'entorn dels quals gira bona part de l'argument. Un fragment molt conegut d'aquesta obra és precisament les Danses polovtsianes.
Kans coneguts
[modifica]
|
|
|
Notes
[modifica]- ↑ Tots aquests noms són variants de groc, com pàl·lid, brillant, clar, olivós, etc.
Referències
[modifica]- ↑ «Kumans». [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ Bartusis, Mark C. The late Byzantine army: arms and society, 1204 - 1453. Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 1997. ISBN 978-0-8122-1620-2.
- ↑ Pliny the Elder, The Natural History of Pliny Volume 2 Arxivat 2016-01-08 a Wayback Machine., p. 21.
- 1 2 3 Vásáry, István. Cumans and Tatars: Oriental Military in the Pre-Ottoman Balkans, 1185–1365. Cambridge University Press, 2005. ISBN 978-0-5218-3756-9.
- ↑ Ostrowski, Donald; Christian Raffensperger. Portraits of Medieval Eastern Europe, 900-1400, 2018, p. 62. ISBN 978-1-315-20417-8. OCLC 994543451.
- ↑ Boĭkova, Elena Vladimirovna. Kinship in the Altaic World. Otto Harrassowitz Verlag, 2006. ISBN 978-3-4470-5416-4.
- ↑ PLINY, PLINY; Elder, Pliny. The Natural History of Pliny Volume 2 (en anglès). HARDPRESS Limited, 2013. ISBN 978-1-314-09949-2.
- 1 2 Dragosani-Brantingham, Justin. «An Illustrated Introduction to the Kipchak Turks». kipchak.com, 19-10-2011. Arxivat de l'original el 2013-09-30. [Consulta: 1r març 2014].
- 1 2 Nicolle, David. Hungary and the Fall of Eastern Europe 1000–1568. Osprey Publishing, 1988. ISBN 978-0-8504-5833-6.
- ↑ Ignjatić, Zdravko. ESSE English-Serbian Serbian-English Dictionary and Grammar. Belgrade, Serbia: Institute for Foreign Languages, 2005, p. 1033. ISBN 978-86-7147-122-0.
- ↑ Spinei, Victor. The Romanians and the Turkic Nomads North of the Danube Delta from the Tenth to the Mid-Thirteenth Century. Leiden: Brill, 2009. ISBN 978-90-04-17536-5.
- ↑ Kroonen, Guus. Etymological dictionary of Proto-Germanic. II. Brill, 2013, p. 126–127 (Leiden Indo-European Etymological Dictionary Series).
- ↑ Baldick, Julian. Animal and Shaman: Ancient Religions of Central Asia (en anglès). I. B. Tauris, Limited, 2012-08-29. ISBN 978-1-78076-232-6.
- ↑ Golden, Peter B. «The Turkic World in Mahmud Kashghari». academia.edu.
- ↑ Howorth, H. H. «On the Westerly Drifting of Nomades, from the Fifth to the Nineteenth Century. Part III. The Comans and Petchenegs» (en anglès). The Journal of the Ethnological Society of London, 1, 2, 1870, p. 83-95.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
