Omega
 Omega | ||||
|---|---|---|---|---|
  | ||||
| Caràcter | Ω (majúscula) Unicode: 03A9 Representació TeX: \Omega etiqueta HTML: Ω ω (minúscula) Unicode: 03C9 Representació TeX: \omega etiqueta HTML: ω Ω Unicode: 2126 | |||
| Tipus | lletra grega | |||
| Part de | alfabet grec | |||
| ||||
L'omega[1] o l'òmega[nota 1] és la vint-i-quatrena i darrera lletra de l'alfabet grec. S'escriu Ω en majúscula, i ω en minúscula. Fonèticament es pronunciava com una O llarga d'obertura mitjana. El seu nom –o gran, o omega– es contraposa al de la lletra òmicron (ὂμικρόν, o petita), que en grec antic es pronunciava com una o breu tancada. En grec modern, les dues lletres es pronuncien com a o oberta. Aquesta denominació és d'origen medieval: a la Grècia antiga, s'anomenava ō (ὦ) l'omega i ou (οὖ), l'ómicron.
En el sistema de numeració grec té un valor numèric de 800.
Com que és l'última lletra de l'alfabet, pot ser usada per denotar la fi d'alguna cosa, com a antònim d'alfa, que simbolitza el començament. Per exemple, «Jo sóc l'alfa i l'omega, el primer i l'últim, el principi i la fi» (Apocalipsi 22.13).[2]
- Cosmologia: símbol de la proporció entre la densitat mitjana de l'Univers i la densitat crítica. Ω = ρ/ρc.[3]
- Cristianisme: Alfa i Omega és la manera com es denomina el déu Jahvè a l'Apocalipsi. Per això es presenta el ciri pasqual amb les lletres marcades, Alfa i Omega de principi i fi, tot simbolitzant que Jesús es troba al final de la història, tal com n'és al principi.[4][2]
- Electrònica: en majúscula, símbol de l'ohm.
- Física: en minúscula és el símbol de la velocitat angular.[5]
Notes
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «omega». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- 1 2 Hilari, Raguer i Suñer. Llegir avui l'Apocalipsi. L'Abadia de Montserrat, 1997-12-03. ISBN 978-84-7826-892-4.
- ↑ «Un cop d'ull a l'univers. Cosmologia». UPC. [Consulta: 10 maig 2026].
- ↑ Font, Jordi. «Per què a la Vetlla Pasqual es posen uns claus d’encens al ciri pasqual?». Catalunya Cristiana, 11-05-2025. [Consulta: 10 maig 2026].
- ↑ Lent, D. Análisis y proyecto de mecanismos (en castellà). Reverte, 2021-07-01. ISBN 978-84-291-9099-1.
Vegeu també
[modifica]
