Els homes que cridàven “Crucifica’l!” éren menys dolents que cecs. […] Sòcrates va veure’s obligat a beure’s la cicuta. Els homes que exigien la seva mort no eren homes dolents amb sang de dimoni a les venes, […] sostenien que era ateu perquè el seu concepte de Déu tenia una profunditat filosòfica que anava més enllà dels conceptes tradicionals. Fou portat a la mort no pas per maldat, sinó per encegament.
Martin Luther King, La força d’estimar
Recent Updates Toggle Comment Threads | Keyboard Shortcuts
-
fbdani
-
fbdani
La humanidad moriría si no surgiera, en cualquier época y en cualquier lugar, lo divino que hay en el hombre. Be the change you want to see in the world.
Gandhi, La sabiduria de Gandhi-
Jordi Gil Manzanares
Que bona
-
-
fbdani
La gente capaz de amar, en el sistema actual, constituye por fuerza la excepción; el amor es inevitablemente un fenómeno marginal en la sociedad occidental contemporánea. No tanto porque las múltiples ocupaciones no permiten una actitud amorosa, sino porque el espíritu de una sociedad dedicada a la producción y ávida de artículos es tal que sólo el no conformista puede defenderse de ella con éxito. Los que se preocupan seriamente por el amor como única respuesta racional al problema de la existencia humana deben, entonces, llegar a la conclusión de que para que el amor se convierta en un fenómeno social y no en una excepción individualista y marginal, nuestra estructura social necesita cambios importantes y radicales. Nuestra sociedad está regida por una burocracia administrativa, por políticos profesionales; los individuos son motivados por sugestiones colectivas; su finalidad es producir más y consumir más, como objetivos en sí mismos. Todas las actividades están subordinadas a metas económicas, los medios se han convertido en fines; el hombre es un autómata -bien alimentado, bien vestido, pero sin interés fundamental alguno en lo que constituye su cualidad y función peculiarmente humana-.
Erich FROMM, “El arte de amar”-
andreu
Només falta que hi posis l’any en que va ser escrit aquest llibre. I ens adonem que seguim com aleshores. Que no hem millorat gairebé gens.
-
-
fbdani
Avui he començat a llegir “Jesús, aproximación histórica”, i ja hi he trobat una cita interessant per a compartir aquí.
Con Jesús nos empezamos a encontrar cuando comenzamos a confiar en Dios como confiaba él, cuando creemos en el amor como creía él, cuando nos acercamos a los que sufren como él se acercaba, cuando defendemos la vida como él, cuan- do miramos a las personas como él las miraba, cuando nos enfrentamos a la vida y a la muerte con la esperanza con que él se enfrentó, cuando contagiamos la Buena Noticia que él contagiaba.
Alhora, el Papa de Roma ha anunciat la seva renúncia, en un exercici noble de seny i consciència de la tasca que hauria de fer algú en la seva posició…[sense entrar en detalls, podem estar a favor o en contra de que hi hagi una jerarquía, però la hi ha, i generalment no pren decisions com aquesta…] I que ell no pot fer perquè és vell i de estar fotut. Fa uns dies va arribar a casa el número de Cristianisme i justícia d’aquest mes, i valdrà la pena mirar-lo per a trobar pistes sobre ca on podria tirar l’Esglèsia cinquanta anys deprés del Concili Vaticà II. Dimecres comença la Quaresma, temps d’austeritat, escassetat, sacrifici, esforç, consciència, reflexió… Camí a la Pàsqua… I a la primavera!!J.A. Pagola, “Jesús, aproximació històrica”-
Jordi Gil Manzanares
Hola, no sé si això es publica si simplement responc al mail de notificación d’update al teu blog.
És curiós el que escrius, un dia intercanviarem opinions.
-
fbdani
Crec que si que es publica. Igualment, jonja ho he vist!
-
-
-
fbdani
Para el carácter productivo, dar posee un significado totalmente distinto: constituye la más alta expresión de potencia. En el acto mismo de dar experimento mi fuerza, mi riqueza, mi poder. Tal experiencia de vitalidad y potencia exaltadas me llena de dicha. Me experimento a mí mismo como desbordante, pródigo, vivo, y, por tanto, dichoso. Dar produce más felicidad que recibir, no porque sea una privación, simplemente porque en el acto de dar está la expresión de mi vitalidad.
Erich Fromm, a El arte de amar. -
fbdani
The utopia that interests me is borrowed not so much from modernist theory as from pragmatic phylosophy: simple as it may seem, culture can be seen as part of an endeavour to make life better, as art as an imaginative creation driven by a desire to improve things. We still talk about art’s power, whether it be its ability to synthesize ideas, to mediate between cultures, or to stimulate critically. People still want a singular, powerful experience from art, one that draws together separate parts of their intellectual, political and social lives. We look for this in art that seeks to understand itself as it produces itself. This is a perennial, and the rest doesn’t matter. / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / La utopía que m’interessa no prové tant de la teoria moderna sino de la filosofía pragmàtica: Per senzill que sembli, la cultura pot ser vista com una part de l’intent per a fer la vida millor, i l’art com una creació imaginativa a partir del desig de millorar les coses. Encara parlem del poder de l’art, tant si és per la seva capacitat de sintetitzar idees, de mediar entre cultures o d’estimulació crítica. La gent encara espera de l’art experiències singulars i impactants, que reuneixi parts dels nostres múltiples JO’s intel·lectual, polític i social. Cerquem això en un art que s’entendrà a sí mateix quan es construeixi, que s’entén a sí mateix quan es fa real. Això és el que és perenne, la resta tampoc no importa.
Allison Green, Utopias and Universals (2003) a Richard Noble (Ed.) UTOPIAS. Documents on Contemporary Art; Whitechapel Gallery Ed & MIT Press, 2009. -
fbdani
Tu vals molt.
Avui hem vist aquest video a Joves.
Ha estat gran. -
fbdani
-
fbdani
[La civilització de la pobresa] rebutja l’acumulació de capaital com a motor de la història i la possessió-gaudi de la riquesa com a principi d’humanització, i fa de la satisfacció universal de les necessitats bàsiques el principi del desenvolupament, i del creixement de la solidaritat compartida, el fonament de la humanització.
I.Ellacuría a “Utopía y profetismo”, a J.Laguna, “Ai de vosaltres…! Distopies evangèliques”, Quaderns CJ -
fbdani
Anarchist Basics. Què és l’anarquía?
Posat senzillament, l’anarquía és una filosofía política que recerca crear un món en què les persones puguin cooperar lluirement juntes com a iguals. Els anarquistes treballen contra tota forma de control jeràrquic, primant la llibertat i l’equitat.
Els anarquistes creuen que les persones ens podem organitzar nosaltres mateixes de manera justa sense sistemes de violència o poder que dictin als i les companyes què poden fer i què no. Tendeixen a pensar que sistemes d’explotació i opressió com el capitalisme, els governs, el racisme i l’hetero-patriarcat son no només innecessaris, sino especialment nocius; Per tant, que hauriem de desmuntar les estructures que els sustenten i construïr un món on els individus auto-determinats i les comunitats que formen tinguéssin un lloc. Al llarg de més de tres segles, aquesta visió ha inspirat moviments socials anarquistes a cada continent de la Terra (potser amb l’excepció de l’Antàrtida).
Potser has sentit que els anarquistes són violents que volen destruïr la societat i crear el caos i el sense-sentit. No et creguis la propaganda. Aquestes acusacions estan fetes per les persones que són en una situació agraciada en aquesta societat jerarquitzada, i a qui interessa mantenir el poder (econòmic, de manipulació, de decisió, d’actuació, de monopoli…) i el seu profit individual: Els banquers, els brokers, els caps d’empresa, els polítics, la policia i els mass-media. Per a aquesta gent, els qui lluiten contra-corrent són un estorb, i especialment els anarquistes, que prenen accions contra la por i la brutalitat que blinden els poderosos a dalt.
La paraula “Anarquía” mateixa prové del grec, on el prefix an significa “no” o “sense”, i la paraula archos vol dir “governant” o “autoritat”. Per tant, anarquia significa literalment “sense governant” o “sense autoritat”. L’anarquisme va sorgir per primera vegada com a corrent el segle XVII a Europa, quan els revolucionaris d’aquella època vàren començar a fer servir la paraula per a descriure la seva opció per una nova societat i pel canvi social.
L’anarquisme s’ha extés arreu el món en els anys posteriors, i des d’aleshores ha estat aplicat en diversos contextos. L’anarquisme pren sentit quan considerem que les lluites per l’equitat, les decisions realitzades de manera horitzontal i el poder popular des d’abaix són comuns a la majoria de les societats del nostre planeta. Pren més sentit encara quan veiem exemples d’exit en milers d’organitzacions diverses arreu del globus.
Traducció Lliure de l’intro de Anarchist Basics.
Document Lliure fet per Read Bombs and Shields. Distribuït per A New World in Our Hearts a Occuppy Wall Street.
Jordi Gil Manzanares is discussing. 
andreu is discussing. 
fbdani and 
Color on clouds 
Reply