L’empresa on treballo es dedica en bona part a assessorar persones i empreses per millorar la seva estratègia comunicativa. Els donem pautes per comunicar millor allò que volen vendre o explicar. Per poder assessorar-los, cal que ens expliquin de manera detallada el seu projecte i, a partir d’aquí, analitzem la situació i proposem una estratègia. És una feina que m’enriqueix molt, perquè estàs constantment adquirint coneixements i, alhora, et permet conèixer persones de molts àmbits diferents. Avui us vull explicar una història que neix arran d’un d’aquests assessoraments.
Tot comença el dia que em arriba una ordre de treball del meu cap en què m’explica que hi ha un grup d’investigadors que han de fer una presentació en un congrés i volen explicar-la de la manera més dinàmica i entenedora possible. M’havia de posar en contacte amb l’Alícia, la responsable de la investigació i la persona encarregada de fer l’exposició.
Li vaig enviar un correu electrònic demanant-li més detalls de la investigació, amb els quals vaig començar a treballar. Era un tema molt dens: havien fet una recerca en l’àmbit neurològic que obria noves expectatives en el tractament del dolor. Era tan complex que em va costar molt d’entendre, i vaig començar a bombardejar-la amb missatges de WhatsApp demanant-li aclariments. Ella posava tot de la seva part per fer-se entendre.
Quan més o menys ho vaig tenir clar, li vaig proposar fer una reunió virtual per concretar alguna proposta. Com a treball previ, jo havia fet una recerca sobre qui era l’Alícia, en quins projectes havia treballat abans i fins i tot vaig poder veure una xerrada seva penjada a internet, que em va permetre detectar quins aspectes podia potenciar en la presentació. És un exercici necessari per conèixer millor el client i ser més eficient i concret.
L’Alícia és una dona que s’expressa molt bé i gesticula adequadament en cada moment. A favor seu també hi juga el fet que és molt atractiva, té una presència excel·lent i vesteix de manera molt formal. Teníem molts punts a favor per fer una bona feina amb ella.
El dia de la reunió virtual van canviar moltes coses. Quan va encendre la càmera, hi va aparèixer un rostre que em va impactar profundament. Vaig notar que entre tots dos hi havia una química especial. Els seus ulls negres transmetien una barreja de sensacions que em van atraure des del primer moment. Darrere d’aquella mirada hi vaig veure una persona amb una ànima atractiva i addictiva. La seva veu, amb accent del sud, era dolça.
En aquella primera reunió també s’hi va afegir el Pablo, la seva mà dreta en la investigació, tot i que gairebé no va intervenir, ja que tot el pes el portava ella. Els vaig començar a explicar la meva idea i, a partir d’aquí, vam començar a desenvolupar-la.
En els dies següents vam mantenir altres reunions —ja us avanço que més de les estrictament necessàries—. Tenia moltes ganes de fer videotrucades amb ella; em sentia molt atret i qualsevol excusa em servia per parlar-hi. La seva mirada era hipnotitzadora, i el seu somriure, irresistible. L’atracció era tan intensa que pensava en ella constantment. Cal afegir que sempre vestia amb molt bon gust, sovint amb vestits amb un escot que em cridava poderosament l’atenció. Però no era només una atracció física: hi havia alguna cosa més.
Amb el pas dels dies, aquella química inicial es va anar confirmant. Jo estava molt penjat d’ella. Cada cop em sentia més còmode parlant-hi i intuïa que a ella li passava el mateix. Les nostres reunions virtuals van esdevenir prioritàries a les agendes fins al dia de la presentació pública.
La investigació es donava a conèixer en el transcurs d’un congrés que se celebrava en un hotel de Sitges. Em van tramitar una acreditació per poder-hi accedir i em van demanar si els podia anar a veure. El meu cap ho va autoritzar, i aquell dia me’l vaig prendre com una jornada de relax.
Ens vam trobar al vestíbul de l’hotel on tenia lloc el congrés. L’Alícia i el Pablo van baixar fins a l’entrada del recinte; estaven allotjats al mateix hotel. La primera imatge de veure-la en persona va ser molt impactant. Uns nervis i una tremolor em van recórrer tot el cos quan em vaig apropar per fer-li dos petons. Incorporava així dos sentits més a l’experiència: el tacte i l’olor. Portava un perfum que era l’aliat perfecte de la imatge impressionant que transmetia aquella dona.
Per a la presentació havia triat un vestit negre, elegant i formal, que ajudava a reforçar el rigor de l’exposició. Una encaixada de mans va servir per saludar el Pablo, que l’acompanyava, tot i que en la presentació només havia d’intervenir ella. Em va semblar un bon paio, encara que en aquell moment li tenia una certa ràbia perquè em privava d’estar a soles amb ella, que era el que realment desitjava.
Mentre parlàvem, membres de l’organització els van venir a buscar per acompanyar-los a les localitats reservades. Jo em vaig quedar al fons de la sala, des d’on ho podia seguir tot. Per una banda, estava pendent de com anava la presentació; però, sobretot, observava com parlava, com es movia i com seduïa el públic aquella dona que cada cop desitjava més. Ho va fer molt bé i, quan va acabar, va tornar al seu seient i em va enviar un missatge preguntant-me què m’havia semblat. Li vaig respondre amb sinceritat, i ella em va dir que se sentia aclaparada per tants elogis.
Em va proposar quedar per dinar tots tres i fer una anàlisi detallada de la presentació. Més enllà dels aspectes professionals, el dinar va servir sobretot per aprofundir en qüestions personals. Tot i que per internet havia trobat informació sobre la seva trajectòria professional, no n’havia trobat cap de personal. Em va explicar que era molt reticent a fer pública la seva vida privada. Estava casada i tenia dos fills. El Pablo també estava casat i feia molts anys que treballaven junts.
El temps del dinar se’ns va fer curt, i em vaig oferir a ensenyar-los al vespre alguns dels millors racons de Sitges. Ells van tornar a la sessió de tarda del congrés i, a l’hora convinguda, els vaig anar a buscar a l’hotel.
L’Alícia s’havia canviat de vestit. En portava un de menys formal: per sota del genoll, no tan cenyit, però molt més escotat. Era blau marí fosc, amb un llaç a la cintura. Vam passejar pel Racó de la Calma, vam baixar les escales de la Punta, vam recórrer carrers estrets fent algunes cerveses en un parell de bars i, finalment, vam acabar pel Cap de la Vila, on vam buscar un restaurant per sopar.
Després d’un dia de molta tensió, aquell vespre els va servir per relaxar-se, i va ser en aquell context quan es van obrir fins a un punt que mai no hauria imaginat. Entre copa i copa, em van explicar que, a banda de companys de feina, mantenien una relació sentimental. O, més aviat, sexual. De tant anar a congressos junts, entre ells havia sorgit una atracció que no podien frenar.
La meva cara devia ser un poema. Aquella confessió, feta amb tanta naturalitat, no me l’esperava gens. Jo fantasiava amb la possibilitat de lligar amb l’Alícia i, de sobte, descobreixo que aquell home que em molestava era, en realitat, el seu amant. El meu desig es va esvair de cop; va ser com un gerro d’aigua freda que em retornava a la realitat.
El més curiós és que a mi aquella informació m’havia deixat en xoc, però ells la compartien amb absoluta normalitat. Em van dir que arran del treball amb mi s’havia generat una gran complicitat i que consideraven que jo havia de saber-ho. Quan vaig recuperar-me de l’impacte inicial, els vaig preguntar com ho gestionaven i com ho compaginaven amb els seus matrimonis.
Em van explicar que, després de molts congressos dormint fora de casa, un dia van acabar al llit. I que en el següent viatge va tornar a passar, i en el següent, i en el següent, fins avui. Havien arribat a la conclusió que tenien una afinitat sexual molt forta, que no interferia en la resta de la seva vida i que els permetia fer realitat moltes fantasies.
Ho explicaven amb una naturalitat que em deixava descol·locat. Aquell va ser el monotema de tot el sopar. Les copes de vi s’anaven buidant entre confessió i confessió. Sense que jo ho demanés, m’explicaven —sense entrar en massa detalls— alguns dels seus moments més intensos. Era evident que els agradava portar aquella relació a un terreny morbós, i jo, aquella nit, era la seva joguina.
Vaig trigar a entendre-ho, però cada cop era més clar que jo havia de tenir un paper en aquella operació. Va ser el Pablo qui va llançar el repte quan em va explicar que la fantasia més desitjada de l’Alícia era follar amb un altre home mentre ell la mirava.
Es va fer un silenci llarguíssim. Ens vam mirar tots tres. A ella se li va escapar un somriure còmplice, que confirmava les paraules del seu amant. Jo no sabia si m’estaven proposant alguna cosa o si se n’estaven rient. Vaig deixar que fossin ells qui portessin la iniciativa, però el silenci es va allargar encara una mica més. L’ambient es podia tallar amb un ganivet.
Finalment, l’Alícia va trencar l’impàs. Va confirmar que feia temps que aquella fantasia li rondava pel cap, i el Pablo va acabar de rematar-ho explicant-me que ja feia dies que havien parlat de proposar-me ser el tercer element. Em va dir que l’Alícia havia tingut molt bones sensacions amb mi, que hi havia una química especial i que ell volia satisfer-la sense condicions.
Els vaig confessar que la proposta em desbordava. Que jo també havia sentit aquella química, que fins i tot havia imaginat lligar amb ella, però que no m’esperava res semblant. Follar amb un altre home mirant-me no encaixava del tot amb el que jo havia previst per a aquella nit. Ells ho veien amb normalitat; jo, tot i el morbo que em provocava, no ho acabava de tenir clar.
Sense concretar res, vam acabar de sopar i els vaig portar en cotxe fins a l’hotel. Durant el trajecte, asseguts al darrere, van començar a besar-se amb intensitat, a tocar-se sense cap mena de pudor. Ho veia tot pel retrovisor, i això em va excitar encara més.
Quan vaig aparcar, em van preguntar si volia pujar a l’habitació. Amb un gest d’afirmació, vaig acceptar. Tenia dubtes, però les ganes de follar amb l’Alícia eren més fortes.
A l’ascensor, ella es va apropar i em va començar a besar. «Si hem de follar d’aquí a una estona, potser és millor que abans ens besem», va dir. Mentre ens foníem en un morreig llarg, les seves mans s’aferraven al meu cul, i els meus braços la subjectaven per la cintura. El Pablo observava l’escena en silenci.
Quan vam arribar a la planta, vam entrar discretament a l’habitació. Hi havia molta gent del congrés allotjada a l’hotel, i la discreció era important. De fet, sempre reservaven dues habitacions, tot i que a la pràctica només en feien servir una.
Els petons van donar pas als primers tocaments. Ella m’acaronava el cap mentre les meves mans baixaven fins a les seves natges. Les llengües jugaven dins la boca. La vaig fer girar i em vaig col·locar darrere seu, refregant el meu cos amb el seu. Notava perfectament com de dura tenia la polla.
Un cop a dins, tot va fluir amb una facilitat sorprenent. El Pablo es va asseure en una cadira mentre l’Alícia i jo continuàvem besant-nos al peu del llit. La seva mirada alternava entre la meva i la del seu amant. L’excitava tenir-nos a tots dos.
Els meus dits recorrien la seva cintura, el pit, el coll. Davant seu, el Pablo la mirava fixament, assegut a la cadira. El vestit es tancava amb botons de pressió; alguns ja estaven oberts. Els vaig anar desfent fins que van aparèixer els sostenidors. Vaig continuar fins a deixar-la només amb la roba interior: sostenidors i calces negres amb puntes d’encaix, d’un erotisme brutal.
Es va asseure al llit i em va començar a descordar els pantalons. Va buscar la meva polla, la va treure i la va començar a llepar, mirant als ulls del seu amant. Jo li acaronava el cap mentre ella me la xuclava amb ganes. El Pablo no perdia detall.
Després em va demanar que li mengés el cony. Em vaig agenollar davant seu i vaig començar a llepar-li el clítoris mentre ella m’agafava el cap. Si aixecava la vista, veia com ella buscava la mirada del Pablo. Jo era la joguina que feia realitat la seva fantasia.
La vaig penetrar amb els dits, vaig intensificar els moviments, i ella respirava cada cop més ràpid. El Pablo es masturbava mirant-nos. Ens vam anar despullant del tot. Els seus pits eren perfectes, amb uns mugrons que reclamaven ser mossegats.
Estirada al llit, em demanava que me la follés. Estàvem nus, calents, excitats. Ella regalimava de plaer. Vam continuar donant-nos plaer fins que va tenir el primer orgasme. Després em va demanar que la follés. Es va posar a quatre grapes, mirant el seu amant, i la vaig penetrar amb força.
Els cossos xocaven, els gemecs omplien l’habitació. Ella va tenir un altre orgasme, intensíssim. Va caure esgotada, i jo vaig acabar corrent-me sobre el seu cos. El Pablo va fer el mateix. Finalment, ella va llepar les dues polles, assaborint les restes del semen.
Després vam quedar una estona estirats, recuperant l’alè, comentant el que havia passat. Més tard vaig marxar, deixant-los sols. No n’he sabut res més. No han tornat mai a contractar els nostres serveis.













