Bon Solstici!

Himba, Epupa falls, riu Cunene, Namíbia. 2008

HDR o la cuina de moltes fotos

Catedral de Tortosa

Abans, a moltes cases, els homes, i algunes dones, se la passaven tancats en un cuarto fosc on només hi havia una bombeta vermella. No és que fessin coses prohibides, ni que tinguessin el xarrampió, és que estaven "revelant". Avui, amb el digital, els "reveladors" se la passen durant hores i hores asseguts al davant d'un ordinador. Llibres i més llibres, fòrums, trucades, missatges ... tot per un abans i un després. I quantes hores pacients a l'hora de triar qualsevol gadget que sembli imprescindible, perquè això si, sembla ser que és una religió que alguns només poden practicar si al seu costat hi duen una companya, o un company, fidels i amb cara de despistats.

Catedral de Tortosa 2

HDR

Solucions "re-aprofitades"

Em sembla molt interessant aquest avís pels vianants en els passos zebra, tot un detall per part del consistori d'A Corunha (Galiza) ...

... i, per què no aprofitar-ho per reivindicar el que convingui? (cliqueu al damunt de la imatge per a ampliar-la)

A mode de carta d'ajust (torno el 13)

In memoriam

Aliens a la nostra existència

Em penso que és un Tenebriònid, un onymacris plana. Alguna idea?

Fa 65 milions d'anys, quan s'estaven extingint els dinosaures, es va formar el desert del Namib, el desert més vell del món. Els escarabats potser ja hi eren i, segurament, encara hi seran quan nosaltres no hi siguem. De moment, però, nosaltres en deixem testimoni. Per a qui? Per què? Potser tant li fa.

Els escriptors de cartes

Plaza Mayor, Arequipa. "La ciudad blanca"

El "mouse"

Nens H'mong. Muntanyes de Sa Pa. Frontera amb la Xina.

Tothom sap que els nens d'avui són uns experts en el maneig del ratolí. La cosa del disseny ja és tot una altra qüestió.

Ve l'hivern

I el món s'adorm. Un bon moment per recordar l'esclat que tornarà.

GR-11. 2004

Civilització

Els san van gratar les pedres per parlar amb els déus del cel. Ara els san no hi són, estan desplaçats en llocs on no puguin reclamar una terra amb un subsòl ple de diamants. Tanmateix la seva terra (ens) continua essent útil, a les joieries i als turistes.

L'objectiu

El Factor X  en companyia d'unes nenes H'mong

muntanyes de Sa Pa, a la frontera amb la Xina

L'objectiu d'un viatge quin és? Fotografiar accidents geogràfics fotografiats cent mil vegades o més? Visitar museus plens d'objectes descontextualitzats i perfectament visitables a través d'Internet? No, l'objectiu de tots els viatges és compartir, conèixer, mirar a la cara a algú, somriure, i veure com se l'il·lumina la mirada.

Com ...

Montanyana, octubre 2010

"... Com una vinya solitària, que neix en un camp nu, mai no es dreça i mai no dóna dolços raïms, ans, corbant la seva tendra brancada sota el pes que la inclina, ja gairebé ateny amb el seu brot més alt la rabassa ..."

 Catul, Poema LXII, 50

Faig tard!

Mmmmm ... quina hora és? ... ai! que faig tard!

Ah! no, que estic de pont, em llevaré quan soni el despertador.

Orgull

Que pasa gringo?

Cabanaconde, Vall del Colca (Perú), 2007

A Cabanaconde hi arribes quan vols anar a la Cruz del Cóndor, cal dormir en alguna banda i aquest poblet allunyat resulta perfecte. La nit cau depressa mentre veiem com els seus habitants arriben de treballar al camp carregats amb eines, llenya, els fills ...  Nosaltres amb prou feines podem carregar amb la nostra còrpora, a gairebé 5.000 metres l'aire no acaba d'omplir-nos els pulmons i estem cansats tot el dia. A les cases no hi ha (no hi havia?) llum, més enllà d'una bombeta trista i polsegosa. Per això, al carrer principal es veuen dos grups de persones envoltant un focus de llum. Ens hi atansem i veiem que cadascun dels focus és un televisor. Els d'una banda estan mirant la tele-novel·la, els de l'altra vídeos musicals, això els dies que no hi ha futbol.

La gent gran

La iaia té mal d'ossos i ja no pot anar arrossegant-se amunt i avall de la barca. Cal trobar un medi alternatiu. Talment una reina, la reina del Mekong.

Vertígen? no, gràcies

 

Llàstima que dalt de la Tour Eiffel hom no pugui treure el cap i mirar avall. Sembla ser que hi havia massa gent que se sentia temptada d'arribar a baix més depressa del compte. Sortosament les càmeres petites i les mans poden passar enmig de les reixes.

Tanca la porta!

Els occidentals tenim uns costums que exportem on anem. Si hi ha una cosa que ens angoixi és un lavabo sense porta i això sempre té fàcil solució.

Nota: per si no s'observa bé, la "porta" es tracta d'una barra que es posa i es treu.

Tròpic de Capricorn. Bona diada!

Viatjant trobes detalls del pas dels "nostres" arreu del món. Al darrera del rètol del Tròpic de Capricorn, a Namíbia, vam trobar aquesta mostra.

Trista realitat

Jugar amb el significat de les paraules en una altra llengua sempre és una font d'acudits i bromes diverses. Quan vaig veure aquest camionet vaig pensar: "mira! està cansat i ho anuncia". La broma va ser més interessant quan el guia ens va fer saber que "Canh sat" és el cos de policia vietnamita. Vaig pensar que el més normal, tal i com conduien, no era que es diguessin "canh sat", sinó fins i tot es podrien dir "re benh tat".

"Apatlullando" la ciudad ...

- Calam Ho! Quant de temps sense veule't! Què és de la teva vida?

- Hola Chi! Bé, vaig fent. Faig de xòfel pel l'exèlcit.

- Vaja! Quina solt! Això si que és una feina descansada!

- Bé, depèn de com t'ho milis, els leculsos de l'exèlcit vietnamita no són especialment abundosos ...

16 hores de vol

Aeroport de Singapore

Després de 13 hores de vol i sabent que n'hi haurà 3 més, no trobeu que fa una cara força amenaçadora?

Si aneu a Qosqo (Cuzco) ...

Ve temps de vacances i el Factor X i una servidora desapareixem en un lloc diametralment oposat a aquest, o sigui que no anirem al Perú, tot i que no deixem de recomanar fervorosament visitar-lo. Fins i tot, si m'apures, anar a veure el Macchu Pichu. O sigui que el blog, els blogs, estaran aturats un meset, si fa no fa.

Si aneu a Qosqo, però, no deixeu d'anar al Kachivache, el restaurant d'en Xavi, que és de Palau de Plegamans i sembla que se'ns ha tornat Cuzqueño. Podeu encomanar-li una fideuà, o carn a la  brasa amb pa amb tomàquet. No aconsello menjar com a casa quan som fora, però moltes vegades et cal trobar un raconet on "reposar" el paladar de tant d'exotisme. (ei, això no és un anunci eh!)

Bones vacances!

Montserrat: quina poca gràcia que fa segons com!

Si cliqueu al damunt podreu engrandir la imatge

La muntanya de Montserrat anirà caient per aquí, tot i que sé que no és cap originalitat, però la tenim a costat de casa o sigui que és el més natural que l'haguem fotografiat del dret i del revès.

Hi ha fotografies que, sense ser tècnicament acceptables, m'interessen per l'instant que capten. Són aquelles fotografies que abans llençàvem i que ara solem esborrar de la memòria del disc dur. Jo això no ho faig, que per a mi la fotografia té un sentit màgic incontestable, per la mateixa raó em costa molt deixar-me'n fer. No fos cas que em prenguessin l'ànima.

Sempre m'he preguntat  si seria capaç de suportar fer una feina com la que fa el noi de la foto. Imagino que si, però molt distret no sembla pas el conductor del Funicular de Sant Joan, per tant li atorguem l'honor de ser l'inaugurador de l'etiqueta.

Factor X: l'home que fa fotos

Aquest és el senyor Factor X, l'home que fa fotos. No és fotògraf de professió, ni en té ganes, només gaudeix infinitament de combinar les coses que més li agraden: els viatges, els paisatges, les persones i la tècnica. Jo porto les maletes.

Aquesta fotografia està feta dalt d'un vaixell turístic (impossible d'evitar) al riu Chobe, a Botswana.