Carnestoltes 2012

Aquest any, a l'escola del Jordi, s'han disfressat de l'època medieval i el meu rei, com a bon pallasset que és, s'ha volgut disfressar de bufó. La mama l'ha volgut acompanyar i també s'ha posat bufona. :)

Bon Any 2012!

Després de una llarga temporada sense escriure al meu blog, aprofito aquesta data per tornar a engegar-lo, amb el bon propòsit d'actualitzar-lo més sovint aquest any.

Us desitjo a totes que el 2012 arribi ple de felicitat i no ens falti la feina ni la salud, encara que les coses s'estiguin posant lletges.

Petonets.

Algunes dedicatòries

Aquí faig una petita mostra de les dedicatòries de comiat tan boniques dels nens i nenes de primer del Collserola.

From Heaven to Hell.

Divendres passat vaig acabar la substitució al centre de primària on havia estat des de començament de curs. Va ser un dia molt emotiu, perquè pels nens jo era la mestra d'anglès titular, no la substituta, ja que em vaig incorporar un dia abans que comencés el curs escolar i només em coneixien a mi.
Pels temps que corren i les escoles que he voltat, aquesta és la millor escola on he estat. He tingut unes companyes meravelloses, carinyoses, col.laboradores, disposades a fer-te la vida laboral més fàcil... Uns encants i això és difícil trobar-ho a la feina on sol haver competitivitat e individualisme.
Els nens eren també molt macos. Alguns tenien problemes, pobrets meus, i donaven més feina, però era la feina que et pot donar una criatura normal i corrent amb un bon entorn familiar i social.
Quan van saber que marxava, els nens em van fer uns murals amb desitjos a totes les classes i les mestres una megapostal firmada per elles i unes arrecades de plata. Quina pena tan gran que se m'acabés la substitució! Aquests dies m'han estat enviant missatges per saber com estic i, inclús la meva substituida m'ha trucat i m'ha dit que els nens pregunten molt per mi i em troben a faltar. ;) Què macos...

I aquesta setmana (ara ve això del Hell) m'han enviat a un institut de secundària (sí, després de quatre anys a primària) i són uns perles de cuidado. Estic tan enyorada i desmotivada...

Però em vull quedar amb aquests 8 mesos a una escola meravellosa. Quina sort haver-los pogut viure. ;)

Tustu!!!!!!!!!!!!!

Els humans i els primats tenim molt en comú. Ho diuen els científics, els antropòlegs i avui ho hem constatat el Jordi i jo al zoo de Barcelona.

Estàvem veient a través d'un vidre a un tipus de micos molt simpàtics. En primera línea hi havia una nena que tindria uns dos anyets tota concentrada i emocionada mirant-los. De sobte, un dels micos ha saltat cap al vidre i li ha fet com una broma a la nena (veieu la foto). Només li ha faltat dir "susto!" o "taaaa!". Ha estat boníssim. La nena s'ha espantat tant que ha fet un bot cap enrere i ha caigut de cul. Plorava com una boja. El pare anava dient: " Mono malo, mono malo". Pobreta, quin ensurt ha tingut...

Carnestoltes 2011

I un any més, el Jordiet i la mama ens disfressem. Aquest any, a la seva escola, han escollit el tema dels pirates. El petitó es va disfressar divendres amb el cole i diumenge amb la mama. Érem Jack Sparrow i Jacka Sparrowa. Quin parell...

BÉSAME MUCHO

Dissabte passat vaig anar al teatre Coliseum a veure un musical que em va fascinar: Bésame mucho, el musical de las pasiones. Està ambientat a una plaça de l'Havana i és una història d'amor. La música és espectacular, salsa, boleros, bachata, salsa flamenca, salsa amb funky...

Només començar l'espectacle, et recomanaven que ballessis a la butaca i, realment, el cos se t'anava. Al final ens van fer aixecar i ballar i va ser molt divertit. Vaig sortir amb mal de cara, perquè vaig començar a somriure quan va començar l'espectacle i no vaig poder parar fins que va acabar.

Azúúúúúúúúúúúúcar!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!