dissabte, 31 de gener del 2026

Avenc Jordi Verdiell

Avenc Jordi Verdiell
Avui hem visitat l'Avenc Jordi Verdiell, situat al Massís de l'Ordal. És una cavitat relativament petita, que únicament té un pou de 17 metres de profunditat i unes gateres laterals on es poden admirar unes excèntriques molt singulars.
Ja havíem visitat aquesta cavitat fa uns anys però avui l'objectiu era diferent. He vingut acompanyat de dos amics, en Carles i en Jesús, que mai havien baixat al fons d'un avenc i es volien iniciar en les tècniques de l'espeleologia. Ha estat com un petit curset, un bateig subterrani per als amics novells.
Hem fet part de l'aproximació a l'avenc pujant en cotxe per la pista, fins que el mal estat de la via ens ha obligat a seguir a peu. En pocs minuts hem completat el recorregut de la pista i, baixant per un corriol poc marcat, hem arribat a l'entrada de l'avenc.
Com en la nostra anterior visita, hem trobat la cavitat perfectament equipada, amb ancoratges químics a la capçalera. Abans de baixar, hem fet una breu sessió tècnica, revisant els equips de seguretat. 
Hem equipat dues vies, una principal i una auxiliar, i hem iniciat el descens. El pou està ple de formacions, de manera que mentre baixàvem hem pogut admirar la decoració de les parets. 
Un cop al fons, després de gaudir de la visió del pou des de baix, amb la llum entrant per la petita boca, hem iniciat l'exploració de les galeries laterals. Hi ha dues petites galeries a les que s'entra per unes gateres estretes. En una d'elles, la més estreta, hi ha una bona col·lecció de formacions excèntriques, el principal atractiu d'aquesta petita cavitat.
Després d'explorar les gateres i fer algunes fotografies, hem iniciat el retorn. La remuntada del pou és la part més delicada de l'activitat, ja que cal pujar per la corda utilitzant el material específic (shunt i jumar) i la tècnica necessària. 
Igual que al principi de l'activitat, hem fet una breu sessió tutorial sobre la utilització del material i la tècnica de la remuntada. A poc a poc, hem anat pujant i al cap d'una estona ja estàvem els tres a dalt, satisfets per haver completat amb èxit aquesta primera exploració subterrània dels espeleòlegs novells.
Aquesta vegada no hem fet vídeo perquè ja tenim la pel·lícula que vam publicar després de la nostra anterior visita a l'Avenc Jordi Verdiell. La podeu veure més avall en aquesta mateixa entrada del blog.
Avui tampoc hi ha àlbum de fotos, ja que en l'anterior ocasió ja vam publicar un extens àlbum amb un reportatge gràfic de la cavitat. Podeu veure l'enllaç a l'apartat "entrades relacionades" 

ENTRADES RELACIONADES:
MÉS FOTOS:
Avenc Jordi Verdiell
les excèntriques
Avenc Jordi Verdiell
TOPOGRAFIA:
Avenc Jordi Verdiell
BIBLIOGRAFIA:
PARTICIPANTS:
Participants
Carles · Jesús · J. Rafel

divendres, 30 de gener del 2026

Passejada amb esquís per Coll d'Ares

Coll d'Ares
Aquest hivern ha caigut molta neu als Pirineus, una situació que contrasta amb l’experiència dels darrers anys, en què la innivació ha estat, en general, fluixa. Enguany hi ha tanta neu que fins i tot el risc d’allaus és molt elevat a bona part del Pirineu.
És una bona ocasió per deixar de banda les muntanyes més altes i exposades a les allaus i aprofitar la situació per recórrer paisatges nevats en zones de menor altitud, on no és habitual trobar prou neu per esquiar o caminar amb raquetes.
Avui hem fet un recorregut fàcil però molt panoràmic seguint la carena fronterera a partir del Coll d'Ares. Ha estat una passejada pels suaus lloms que formen en aquesta zona la divisòria pirinenca, que hem plantejat com a activitat mixta, amb raquetes i esquís. Avui érem quatre raquetistes i un esquiador. 
Hem sortit de Coll d'Ares començant a pujar suaument per un llom. En pocs minuts hem arribat al primer cim, un altiplà arrodonit, començant a gaudir d'un extens panorama dominat pel massís del Canigó, molt nevat, i les muntanyes d'Ulldeter.
Hi havia força neu, més de la que esperàvem, de manera que la progressió era ideal amb raquetes o esquís. Pendent suau, gran panorama i bona neu. Tot perfecte.
Després del primer cim, hem anat seguint la carena amb suaus pujades i baixades, passant per dos cims de poca altitud i prominència: el Puig de les Forques (1.618 m) i el Puig dels Miquelets (1.631 m). El dia era magnífic, amb sol i sense vent, i el panorama cada vegada més impressionant. 
A poc a poc hem anat recorrent tota la carena fins arribar a la Collada dels Prats (1.575 m). Aquí hem donat per acabat el nostre recorregut carener i hem iniciat el retorn.
A la mateixa collada hem agafat una petita pista, molt nevada, per on hem iniciat el retorn. Hem seguit la pista, que ressegueix la carena uns metres per sota, per la vessant francesa, fins a l'alçada del primer collet, el Coll de Pixadors. Hem deixat la pista per pujar al coll, on hem agafat un corriol que, en pocs minuts, ens ha retornat al Coll d'Ares. 
Ha estat una activitat curta i fàcil però molt interessant, recorrent paisatges inèdits, amb una capa de neu que poques vegades es veu per aquestes muntanyes.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta excursió de neu. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

ENTRADES RELACIONADES:
PANORÀMICA:
Panoràmica
PARTICIPANTS:
Coll d'Ares
Albert - Joan G. - Joan Y. - Toni - J. Rafel