diumenge, 28 de setembre del 1997

Camí de les Fonts de Santa Coloma

Camí de les fonts de Santa Coloma de Gramenet
Foto d’arxiu: la ciutat des del Puigcastellar

Excursió al camí de les fonts de Santa Coloma de Gramenet. Des del final de l’autobús B-30 vam pujar pel Torrent de les Bruixes i vam seguir per la Font del Drapet, Font de la Bota, Coll de l’Ermita, Puigcastellar, Coll de la Torre dels Frares, mina de galena, Font de l’Alzina i les Oliveres. Vam retornar pels carrers de Santa Coloma.

MÉS FOTOS:
Camí de les fonts de Santa Coloma de Gramenet
Camí de les fonts de Santa Coloma de Gramenet
Camí de les fonts de Santa Coloma de Gramenet

diumenge, 7 de setembre del 1997

GR11 etapa 20: Ordino - Arinsal

GR 11: Ordino - La Cortinada - Arans - Coll de les Cases - Arinsal
Ordino - La Cortinada - Arans - Coll de les Cases - Arinsal

Després de dormir en un hotel d’Andorra la Vella, vam continuar el nostre camí. L’etapa tenia dues parts molt marcades: la primera fins a Arans, per un camí fàcil entre bosc, i la segona fins a Arinsal, superant un coll de primera categoria.
En Dani i la Maria només van fer la primera part, fins a Arans, i ens van venir a buscar a Arinsal amb cotxe.


dissabte, 6 de setembre del 1997

GR11 etapa 19: Encamp - Ordino

GR 11: Encamp - Coll d'Ordino - Ordino
Encamp - Coll d'Ordino - Ordino

Va ser una etapa fàcil, encara que amb un cert desnivell (700 m). Sense motxilla i descansats, el camí va ser molt més lleuger que en la darrera etapa, quan vam suar la cansalada baixant de la Portella de Vallcivera. Aquella vegada ens van acompanyar en Dani i la Maria i vam fer una maniobra amb els dos cotxes que ens va facilitar molt la tornada.


divendres, 29 d’agost del 1997

Canal del Verdet (Pedraforca)

Pedraforca, cresta nord i ascensió al Pic Superior i al Calderer
Des del refugi Lluís Estasen vam pujar pel camí de la bauma de les Orenetes i la Canal del Verdet fins a la cresta de la paret nord del Pedraforca. Després, a tota cresta, vam pujar fàcilment fins al Pic Superior (2.498 m).
A continuació vam seguir per la cresta, ja més complicada i amb algunes cordes fixes, fins al Calderer (2.492 m). Vam baixar a l’Enforcadura per la via normal i després vam pujar a la punta Oest del Pollegó Inferior i vam baixar novament per l’Enforcadura i el camí transversal fins al refugi Lluís Estasen.

dimarts, 12 d’agost del 1997

GR11 etapa 18: Esparvers - Encamp

GR 11 Barraca dels Esparvers – Encamp
Barraca dels Esparvers – Coll de Vallcivera – Refugi de l’Illa – Coll Jovell – Estany d’Engolasters – Encamp

Va ser una etapa molt dura, a causa del cansament acumulat de les dues etapes anteriors, agreujat pel fet d’haver dormit dues nits en tenda de campanya. La pujada fins a la Portella no ens va costar gaire, però la llarga baixada fins a Encamp se’ns va fer eterna.
A Encamp vam donar per acabada l’excursió. Vam agafar l’autobús fins a Andorra la Vella i ens vam instal·lar en un hotel. L’endemà al matí vam agafar el cotxe de línia de l’Alsina-Graells que, per la ruta de Solsona – Cardona – Manresa, ens va retornar a Barcelona.


dilluns, 11 d’agost del 1997

GR11 etapa 17: Malniu - Esparvers

GR-11 Malniu – Engorgs – Barraca dels Esparvers
Estany de Malniu – Refugi de Malniu – Coll de Mulleres – Refugi d’Engorgs – Portella d’Engorgs – Barraca dels Esparvers

Ens vam llevar a la tenda després d’una nit de pluja. Semblava que el dia s’aguantava i ens vam posar en camí. El dia va ser plujós i, de tant en tant, va deixar caure algun ruixat. Nosaltres, amb la capelina posada, vam seguir endavant.
La pluja contínua ens va obligar a aixoplugar-nos al refugi d’Engorgs, on vam dinar. A mitja tarda, una lleugera millora del temps i l’arribada d’un grup molt nombrós ens van animar a continuar.
Vam superar el coll i vam acampar a la vall de la Llosa, al costat de la Barraca dels Esparvers.


diumenge, 10 d’agost del 1997

GR11 etapa 16: Puigcerdà - Malniu

Etapa del GR 11 de Puigcerdà a l’estany de Malniu
Puigcerdà - Saneja - Guils - Refugi de la Feixa - Estany de Malniu

Vam sortir de Barcelona en tren a les 12.10. Vam dinar a Puigcerdà i, cap a les quatre de la tarda, vam emprendre la feixuga pujada que ens havia de portar fins a Malniu.
Volíem arribar al refugi però finalment vam acabar acampant al costat de l’estany de Malniu. Va ploure durant tota la nit.


diumenge, 3 d’agost del 1997

Ascensió al Certascan (2.853 m)

Certascan des del Pic de Norís
Foto d’arxiu: el Certascan des del Pic de Norís, abril de 2016

Ascensió a aquest cim tan característic de la part oriental del Pallars, feta en una sola jornada. Vam sortir molt aviat de Camarasa, on estàvem passant l’estiu, i vam pujar en cotxe per la pista fins a la Canalda (2.000 m). En aquell temps la pista encara estava oberta i s’hi podia pujar sense cap problema.
Des de la Canalada, en uns 45 minuts, vam pujar fins al refugi i després, per la via normal, vam continuar fins al cim del Certascan (2.853 m).
Vam gaudir d’un gran panorama i d’un dia magnífic però, malauradament, aquell dia no portàvem la càmera de fotos i no va quedar constància gràfica de l’ascensió. La baixada la vam fer pel mateix itinerari de pujada.

diumenge, 27 de juliol del 1997

Cresta del Seil dera Baquo

Cresta del Seil dera Baquo
Vam sortir del bivac instal·lat a l’inici de la cresta després d’una nit magnífica, amb una visió impressionant del Posets i un firmament extraordinàriament estelat.
Vam iniciar la cresta del Seil dera Baquo, resseguint-la tota i passant pels successius cims:
  • Pic Audoubert (3.045 m)
  • Cap dera Baquo Occidental (3.097 m)
  • Cap dera Baquo Oriental (3.103 m)
  • Seil dera Baquo (3.110 m)
  • Pico Pequeño del Portillón (3.000 m)
  • Pic del Portillón (3.050 m)
La via no és difícil i està catalogada de tercer grau, però té trams aeris i un ràpel per baixar a una profunda bretxa, justament abans del Pic del Portillón.
Al Portillón s’acaba la cresta, encara que es podria continuar en direcció al Perdiguero. Des del coll ja vam baixar en direcció a la vall i a la cabana de Turmo, enllaçant primer amb el camí de la via normal del Perdiguero i finalment amb el camí del refugi d’Estós, per on vam baixar fins a l’inici de la vall, on teníem el cotxe.
I aquí teniu un muntatge realitzat amb les fotos d’aquella jornada:


dissabte, 26 de juliol del 1997

Bivac al Seil dera Baquo

Bivac a la cresta del Puerto de Oo
Des del pont de Cuera vam pujar al refugi d’Estós, on vam fer una petita parada abans de seguir pujant en direcció al Puerto de Oo.
No vam passar pel coll sinó que vam arribar a la cresta, una mica més amunt. Vam fer un bivac en plena cresta, a uns 3.000 metres d’altitud, en un petit replà que vam condicionar una mica.


diumenge, 20 de juliol del 1997

GR11 etapa 15: Dórria - Puigcerdà

Etapa del GR-11 de Dòrria a Puigcerdà
Dòrria – Coll de la Creu de Maians – Coll Marcer – Vilallobent – Age – Puigcerdà

Vam fer una etapa de llarg recorregut que ens va portar a la Cerdanya a través del Coll de la Creu de Maians. Des d’allà, vam resseguir el llom de la muntanya, arran de la frontera, en direcció a les àmplies planes de la Cerdanya.
Aquesta vegada venien els nens i també ens acompanyaven en Dani i la Maria. La baixada se’ns va fer una mica pesada, però l’amplitud dels paisatges va compensar la llarga caminada. Al fons ja començàvem a veure les muntanyes d’Andorra, on arribaríem ben aviat.
En aquesta etapa la maniobra de cotxes va ser fàcil: havíem deixat un cotxe a Planoles i l’altre a Dòrria, i només vam haver d’agafar el tren de Puigcerdà a Planoles per retornar al punt de partida.


dissabte, 12 de juliol del 1997

GR11 etapa 14: Planoles - Dórria

Etapa del GR-11 de Planoles a Dòrria
Planoles – Dòrria

Vam fer una petita excursió matinal des de Planoles fins al petit poblet de Dòrria. Es tractava d’escurçar una mica l’etapa següent, que ens havia de portar fins a Puigcerdà. Vam trigar aproximadament una hora i mitja i, per recuperar el cotxe, un “voluntari” va baixar a buscar-lo a Planoles desfent el camí que havíem seguit per arribar fins aquí.


divendres, 11 de juliol del 1997

GR11 etapa 13: Queralbs - Planoles

Etapa del GR-11 de Queralbs a Planoles pel coll de les Barraques
Queralbs – Vall d’Estremera – Font de l’Home Mort – Coll de les Barraques – Planoles

Vam sortir de Queralbs per l’ermita de Sant Jaume i després per una pista que puja amb un parell de llaçades i segueix planejant fins que, passat el torrent dels Plaus, vam deixar la pista per prendre un camí de flanc que guanya alçada per sobre la vall del torrent de Tossa fins arribar a la Font de l’Home Mort, on acaba la pista que puja de Vilamanya.
Des d’aquest punt, el camí puja per l’altra riba del torrent fins arribar al coll de les Barraques (1.894 m), des d’on vam baixar directament a Planoles, on vam donar per acabada l’etapa.
La intenció era dormir a Planoles, on hi ha un alberg de joventut, i pensàvem que no hi hauria cap problema per trobar allotjament, ja que és un establiment molt gran. Quan hi vam arribar, però, ens van dir que no hi havia ni una sola plaça disponible perquè s’hi feien unes colònies de futbol i l’alberg estava complet.
Vam dinar a Planoles i, a la tarda, vam agafar el tren fins a Ripoll, després un autobús fins a Camprodon i finalment un taxi fins a Setcases per recuperar el cotxe que havíem deixat allà tres dies abans. Ja amb el cotxe, vam anar a dormir a Ribes de Freser.


dijous, 10 de juliol del 1997

GR11 etapa 12: Ull de Ter-Queralbs

Etapa del GR-11 de l’Ull de Ter a Núria i Queralbs
Ull de Ter – Coll de la Marrana – Coll de Tirapits – Coll de Carançà – Coll de Noucreus – Núria – Queralbs

Va ser l’etapa reina del Pirineu Oriental: la clàssica travessia de l’Ull de Ter a Núria, complementada amb el descens pel camí dels Pelegrins fins a Queralbs. Vam fer un recorregut molt bonic per colls i carenes, amb grans vistes sobre les valls de Coma de Vaca, Carançà i Núria.
Vam arribar a Núria a migdia i, just quan hi arribàvem, va esclatar una forta tempesta. Vam observar la pedregada des de la finestra del restaurant mentre dinàvem. Per sort, només va ser una tempesta d’estiu i vam poder continuar fins a Queralbs.
Vam dormir a la fonda d'aquest poble.


dimecres, 9 de juliol del 1997

GR11 etapa 11: Setcases-Ull de Ter

Etapa del GR-11 de Setcases a l’Ull de Ter
Setcases – Ull de Ter

Vam tornar al GR-11, iniciant la nova temporada amb la clàssica travessa Setcases – Núria, però aquell dia només vam fer l’aproximació fins al refugi de l’Ull de Ter. Es tracta d’una etapa curta i relativament fàcil que vam començar cap a les tres de la tarda.
La pluja, però, ens ho va complicar i vam arribar al refugi ben remullats i amb una mica de fred.


diumenge, 11 de maig del 1997

Travessia de Montserrat

Travessa integral de Montserrat de Can Maçana a Collbató
Una clàssica excursió que encara no havíem fet mai, malgrat que havíem anat moltes vegades a Montserrat i havíem resseguit gairebé tots els seus camins. Aquesta vegada, però, vam relligar diversos camins per fer el recorregut integral de la travessa de Montserrat, des de Can Maçana fins a l’aparcament de les Coves del Salnitre, a Collbató.
Va ser una llarga caminada, especialment per als nens, que van aguantar molt bé l’esforç malgrat la seva edat: en Rafel tenia 12 anys i la Maria 10. A més, ens van acompanyar en Dani i la Maria. Va ser una jornada llarga però també una gran experiència.
El pitjor va ser la calor, que era molt intensa. Sort que, coneixent la muntanya de Montserrat, on no hi ha gairebé cap font, portàvem molta aigua: cadascú duia una cantimplora i, a més, el cap d’expedició portava una garrafa de 5 litres que vam buidar completament.
L’itinerari va ser el següent: Can Maçana – Portella d’Agulles – Refugi Vicenç Barbé – Pas del Príncep – Coll de Port – Cova de les Pruneres – Miranda dels Ecos – Coll del Migdia – Sant Jeroni – Sant Joan – Sant Miquel – Collbató. No vam passar pel Monestir, sinó que el vam evitar passant per la part alta i, des de l’ermita de Sant Miquel, ja vam baixar directament en direcció a Collbató.


diumenge, 9 de febrer del 1997

Serra d'Ensija

Esquí de muntanya a la Serra d’Ensija
Foto d’arxiu: Serra d’Ensija, gener de 2008

Des del refugi Julián Delgado Úbeda, on vam passar la nit, vam sortir amb esquís per fer una volta pels cims de la Serra d’Ensija que envolten el refugi. Des d’aquí, els cims són molt propers i en poc temps hi vam arribar. Vam fer el cim de la Gallina Pelada (2.317 m) i després vam baixar de tornada cap al Coll del Pradell fins a recuperar el cotxe.
No hi ha àlbum de fotos. La data és aproximada perquè no va quedar constància escrita de les dades de la sortida.

dissabte, 8 de febrer del 1997

Refugi Delgado Úbeda

Refugi Julián Delgado Úbeda, Serra d’Ensija
Foto d’arxiu: refugi Julián Delgado Úbeda, gener de 2008

Des de Saldes vam pujar per la pista del coll del Pradell fins al punt on la neu tallava el pas. Des d’aquí vam continuar amb esquís en direcció al refugi Julián Delgado Úbeda, a la serra d’Ensija. És un trajecte curt que vam fer a la tarda, mentre les últimes llums del dia s’anaven apagant.
La zona on hi ha el refugi és un gran altiplà, i l’arribada amb les darreres llums del dia va ser un gran espectacle. Vam dormir al refugi, on vam estar completament sols.
No hi ha àlbum de fotos. La data és aproximada perquè no en va quedar constància.