Les ZBE serveixen?

Ciència i risc ambiental planetari

semáforo PBScience

Control de Salut Planetaria

El 2025 s’han superat set límits planetaris del total de nou establerts en l’informe Control de salut planetària 2025) planetaryhealthcheck.org dins el projecte Planetary Boundaries Science (PBScience, Ciència dels Límits Planetaris), llançat el 2023: acidificació dels oceans, canvi climàtic, integritat de la biosfera (pèrdua de biodiversitat), canvis en l’ús del sòl, fluxos bioquímics (nitrogen i fòsfor), entitats químiques sintètiques i càrrega d’aerosols atmosfèrics.

Davant d’aquesta dramàtica situació, PBScience impulsa una Iniciativa de Límits Planetaris (PBI) per trobar solucions científiques als riscos ambientals. 

Les zones de baixes emissions (ZBE)

L’avís de PBScience significa ras i curt que la contaminació ens està emmalaltint i matant de mica en mica (infarts, ictus, asmes i càncers de pulmó). La contaminació de l’aire que respirem pel trànsit es manifesta concretament per les partícules PM10 i PM2,5 (partícules en suspensió de menys de 10 i 2,5 micres, respectivament) i també pels òxids de nitrogen (NOx), causants aquests últims d’asma infantil i inflamació de vies respiratòries.

Continua llegint

¿Las ZBE sirven?

Ciencia y riesgo ambiental planetario

semáforo PBScience

Control de Salut Planetaria

En 2025 se han superado siete límites planetarios del total de nueve establecidos en el informe Control de salud planetaria 2025) planetaryhealthcheck.org dentro del proyecto Planetary Boundaries Science (PBScience, Ciencia de los Límites Planetarios), lanzado en 2023: acidificación de los océanos, cambio climático, integridad de la biosfera (pérdida de biodiversidad), cambios en el uso del suelo, flujos bioquímicos (nitrógeno y fósforo), entidades químicas sintéticas y carga de aerosoles atmosféricos.

Ante esta dramática situación, PBScience impulsa la Iniciativa de Límites Planetarios (PBI) para encontrar soluciones científicas a los riesgos ambientales.

Las zonas de bajas emisiones (ZBE)

El aviso de PBScience significa lisa y llanamente que la contaminación nos está enfermando y matando paulatinamente (infartos, ictus, asmas y cánceres de pulmón). La contaminación del aire que respiramos por el tráfico se manifiesta concretamente por las partículas PM10 y PM2,5 (partículas en suspensión de menos de 10 y 2,5 micras, respectivamente) y también por los óxidos de nitrógeno (NOx), causantes estos últimos de asma infantil e inflamación de vías respiratorias.

Continua llegint

Cal Peret i Castellolí, al cor i als mitjans de comunicació

Publiquem dos vídeos relacionats amb la família Costa. Tots dos expliquen dues informacions relacionades amb Cal Peret, la casa pairal de ma mare i dels seus sis germans ja tots difunts.

D’una banda el reportatge per al programa de TV3 Tot Es Mou (TEM), conduït per l’Helena Garcia Melero, del divendres 13 de juny de 2025, sobre l’impuls de la família i l’Ajuntament de Castellolí per «fer bategar de nou la fleca i la botiga».

De l’altra, amb motiu del Mil·lenari de la Montanya de Montserrat, Catalunya Ràdio (amb La Mira de realitzadora) ha elaborat uns pòdcasts amb tota mena de dades i històries. La Montserrat i l’Ignasi Costa Castelltort, en aquest tall de veu relatat per Joan Pera, expliquen com Màrius Costa Prat (i son pare Felicià Costa) van amagar i salvar part del tresor del Monestir de Montserrat, amb segurament la peça més valuosa: el santcrist de l’Altar Major.

Valorant el govern obert deu anys després

«La diada de Sant Jordi és diada assenyalada» que deia el poeta Maragall. M’afegeixo a la diada comunicant amb goig que l’INAP acaba de publicar un llibre sobre el govern obert en tot l’àmbit iberoamericà en el qual participo com a autor del capítol ‘Decàleg per governar (de debò) d’una manera més oberta: 10 propostes d’actuació des del Govern de Catalunya’.

👉🏽 e-book: https://bit.ly/ebookogov
👉🏽 Llibre: https://bit.ly/balanceogov

L’obra és una compilació d’autors de reconegut prestigi en l’àmbit i la matèria (com els amics Joan Subirats, Ismael Peña-López, Alberto Abella,Alvaro V. Ramírez-Alujas i César Nicandro Cruz-Rubio) per intentar valorar què s’ha fet en el nou estil de governança que va aparèixer fa tot just 10 anys i que es va anomenar ‘govern obert’, amb l’ànim de redreçar unes polítiques i uns serveis públics allunyats del conjunt de la ciutadania. Nosaltres mateixos vam publicar el 2012 el llibre que va servir de punt de partida https://lnkd.in/dUzY4ukB.

Com diuen els coordinadors de l’obra, en el meu capítol «l’autor ens ofereix, a partir de la seva trajectòria, coneixement i experiència en matèria d’atenció ciutadana i obertura del govern català, un decàleg interessant i desafiant per promoure un model de governança més obert, intel·ligent i basat en dades. La seva aportació constitueix una guia indispensable que des de l’evidència i l’exercici de l’obertura com una pràctica quotidiana, com una forma innovadora de gestionar el que és públic, posa en relleu recomanacions i idees interessants sobre com promoure i impulsar, adequadament i efectivament, processos de govern obert, amb focus territorial i des de l’actiu ‘involucrament de la ciutadania’».

Espero que us agradi i que tant de bo que el llibre serveixi, de debò, per enfocar l’acció de governs i administracions cap a estratègies i pràctiques més valentes i trencadores en què la ciutadania i altres organitzacions siguin les autèntiques protagonistes de la governança pública.

Cotxes elèctrics, punts de recàrrega, vendes en línia i bizums a la declaració de renda 2024

REHABILITACIÓ EDIFICIS I PLAQUES SOLARS

Deducció del 20%, 40% o 60 % per instal·lació finestres que aïllin o plaques fotovoltaiques.

ADQUISICIÓ DE VEHICLE ELÈCTRIC I PUNT DE RECÀRREGA

Deducció del 15% en motos i cotxes elèctrics (màxim 3.000 €) i punts de recàrrega (màxim 600€).

ELS AJUTS I SUBVENCIONS TRIBUTEN EN LA DECLARACIÓ DE RENDA?

  • Les subvencions a instal·lació de plaques FV amb Fons NextGen no tributen
  • Els ajuts a cotxes i motos elèctrics del Moves III sí que tributen

Per tant, en el cas de persones físiques hem de declarar a la base de la declaració de renda els ajuts cobrats el 2024.

BIZUM I WALLAPOP

Vendes Wallapop es declaren si hi ha guanys. En vendes de més de 2.500 euros, si hem guanyat respecte al que ens va costar inicialment, s’ha de declarar.
Problema amb les herències: per exemple, un rellotge heretat i del qual no es tingui rebut del que va costar.

Bizum: si és una renda, cal declarar-lo. Si es cobra un lloguer o es rep una donació via bizum, cal declarar-ho. Els bizums són transferències bancàries que es van acumulant i tributen.

CURIOSITAT

Com a curiositat, a Catalunya la quota del gimnàs no desgrava.

Decàleg per governar de debò de manera més oberta

Què aporta aquest article

A partir del text castellà del llibre que es publicarà properament, Jordi Graells exposa, en aquest article en català en forma de decàleg, un seguit d’actuacions distintives i amb un grau de disrupció important (algunes ja recollides en una infografia de 2020) imprescindibles per a una governança oberta en òptica d’Atenció Ciutadana. La lectura d’aquestes actuacions o bé coordinades o bé liderades per l’autor –empreses durant el seu càrrec de director general d’Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya i també abans de ser-ho– inspirarà els lectors perquè les impulsin també en els seus àmbits respectius ;).

Cada un dels deu exemples de bones pràctiques acaba amb una proposta d’actuació per animar els lectors a posar-les immediatament en marxa.

Image
Continua llegint

Dos vídeos clau per dominar criteris, lèxic, ortografia i sintaxi en català

La llengua és un sistema ampli que cal dominar en els diferents usos. Aquests dos vídeos ofereixen una llista amb criteris lingüístics per comunicar de manera concisa, econòmica i empàtica, a més d’adequada a governs i administracions i també, per extensió, a totes les empreses i entitats en general. S’hi fan constar els criteris que poden presentar més dificultat i, en canvi, no s’hi recullen aquells altres que segurament són més fàcils de recordar o de dominar.

I és que les organitzacions han de tenir també el seu propi estil comunicatiu que les diferenciï de les altres. Amb tanta profusió de missatges, han d’empatitzar amb clients i ciutadania, han de seduir-los i, quan calgui, tenir la capacitat d’emocionar-los. Hi ha estudis que demostren que comunicar en un llenguatge clar i empàtic, que millori l’experiència satisfactòria de la persona usuària, comporta guanys humans i econòmics. I, a més, cal fer-ho en el registre lingüístic adequat, usant les formes correctes i genuïnes. Trobar, doncs, el registre comunicatiu adequat en les comunicacions amb clients i ciutadania repercuteix directament en la imatge de les organitzacions.

👉 https://youtu.be/HBR1v38_Y1c?si=hx9mLcgACSa1Q27t
👉 https://youtu.be/bARpzuA4A_s?si=8WPDev1KM0M8gSxy

Estic molt content d’haver participat decisivament en aquests materials, que es basen en el capítol 4 del ‘Manual dels governs a Instagram’ https://gen.cat/manualgovernsinstagram. Amb tot el contingut validat per Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

Dos vídeos amb pautes lingüístiques per a la comunicació pública

Què aniria bé que passés el 2023 en gestió pública?

crowdsourcing, ciutadà proveïdor

A més de les fites en gestió pública que les organitzacions segur que maldaran per fer realitat, ara desitjaria que el 2023 en succeïssin algunes que impactessin en el conjunt de la societat. Fites concretes que, amb tot l’esforç del món, s’acabin executant. Altrament, seran propòsits d’esmena i millora que no deixen mai la seva condició de semàntiques i prou.

A Catalunya –i també altres parts de l’Estat espanyol– s’ha treballat des de fa temps perquè les polítiques d’obertura i reutilització de dades siguin una realitat. Ara es podrien completar amb iniciatives més socials.

Algunes mesures són en mans d’administracions, com l’AGE (Administració General de l’Estat), que ja toca que faci un cop de cap i obri el Registre Mercantil per generar valor econòmic amb les dades de les empreses de tots els sectors.

D’altres actuacions estarien més en l’òrbita de la societat en el seu conjunt. Per exemple, en comptes d’elaborar-los cadascú pel seu cantó, algú podria proposar-se per liderar quadres de comandament que recollissin reptes socials. Els quadres de comandament ‘socials’ vindrien a considerar els ciutadans com a éssers capaços de transformar les seves condicions socials, perquè proveeixen de dades i reutilitzen intel·ligentment les que ja han obert altres organismes. La seva condició de ciutadans actius mobilitzadors milloraria de ple la gestió pública i la competitivitat de les empreses explicant amb dades: els efectes de la crisi climàtica, com de nocives són les emissions de CO2, la contaminació acústica, les raons de la poca extensió del reciclatge en força poblacions o la distribució geogràfica de la renda per càpita relacionant-la amb altres factors (nivells d’estudis, tipologia de feines, hàbits de consum, etc)…

El canvi que podríem provocar seria bestial. Però, és clar, per aprovar mínimament aquesta assignatura pendent, caldria demostrar el domini de nocions bàsiques (amb actuacions fàcils d’implementar!) i que encara no són assumides pels actors implicats: obrir tot el coneixement públic en mans de governs i administracions, obrir registres emblemàtics com el d’empreses, divulgació de la ciència sempre en perspectiva oberta, extensió d’instruments legals com Creative Commons 0 (pel qual podem fins i tot renunciar als límits que provoca l’autoria moral en continguts i serveis públics) i –una que no és tan fàcil perquè exigeix un lideratge fort i de debò– compartir i posar en comú totes les pràctiques de les diferents administracions actuants en un territori en temes com atenció ciutadana (com ja es va fer a Catalunya amb la creació del grup ‘Administracions en Xarxa’), obertura i govern de les dades, transformació digital…

Una 2023 ambiciós. Per demanar que no quedi ;).

¿Qué estaría bien que sucediera en 2023 en gestión pública?

Image

Además de los hitos en gestión pública que las organizaciones seguro que se esforzarán por hacer realidad, ahora desearía que en el 2023 sucedieran algunos que impactaran en el conjunto de la sociedad. Hitos concretos que, con todo el esfuerzo del mundo, se acaben ejecutando. De lo contrario, serán propósitos de enmienda y mejora que no dejan nunca su condición de semánticas.

En Cataluña –y también otras partes del Estado español– se ha trabajado desde hace tiempo para que las políticas de apertura y reutilización de datos sean una realidad. Ahora podrían completarse con iniciativas más sociales.

Algunas medidas están en manos de administraciones, como la AGE (Administración General del Estado), que ya toca que se decida de una vez y abra el Registro Mercantil para generar valor económico con los datos de las empresas de todos los sectores .

Otras actuaciones estarían más en la órbita de la sociedad en su conjunto. Por ejemplo, en vez de elaborarlos cada uno por su lado, alguien podría proponerse para liderar cuadros de mando que recogieran retos sociales. Los cuadros de mando ‘sociales’ vendrían a considerar a los ciudadanos como seres capaces de transformar sus condiciones sociales, porque proveen de datos y reutilizan inteligentemente las que ya han abierto otros organismos. Su condición de ciudadanos activos movilizadores mejoraría de lleno la gestión pública y la competitividad de las empresas explicando con datos: los efectos de la crisis climática, lo nocivas que son las emisiones de CO2, la contaminación acústica, las razones de la poca extensión del reciclaje en bastantes poblaciones o la distribución geográfica de la renta per cápita relacionándola con otros factores (niveles de estudios, tipología de trabajos, hábitos de consumo, etc)…

El cambio que podríamos provocar sería bestial. Pero, claro, para aprobar mínimamente esta asignatura pendiente, debería demostrarse el dominio de nociones básicas (¡con actuaciones fáciles de implementar!) y que todavía no son asumidas por los actores implicados: abrir todo el conocimiento público en manos de gobiernos y administraciones, abrir registros emblemáticos como el de empresas, divulgación de la ciencia siempre en perspectiva abierta, extensión de instrumentos legales como Creative Commons 0 (por el que podemos incluso renunciar a los límites que provoca la autoría moral en contenidos y servicios públicos) y –una que no es tan fácil porque exige un liderazgo fuerte y de verdad– compartir y poner en común todas las prácticas de las diferentes administraciones actuantes en un territorio en temas como atención ciudadana (como ya se hizo en Cataluña con la creación del grupo ‘Administraciones en Red’), apertura y gobierno de los datos, transformación digital…

Un 2023 un poco ambicioso pero que por pedir no quede ;).

Mesures catalanes

Image

Als que sou més granadets o bé sou de poble segur que us sonaran aquestes mesures, l’autèntic ‘sistema mètric català’, que, quan les feu servir ara, us miren com si fóssiu d’un altre planeta. I alguns hem tingut la sort de sentir comptar-hi, amb les mesures, i usar-les internament com aquell que encara compta en pessetes i no euros ;).

MESURES DE PES

Lliura (del llatí libra, ‘lliura de pes; balança’)
Unitat de pes catalana, dividida en dotze unces, molt variable segons els indrets i equivalent a 400 grams al Principat, a 407 grams a les Illes i a 355 grams al País Valencià.

Exemples: Mitja lliure de sèmola (200 grams). Una lliure i mitja de mongetes seques (600 grams).

Terça
Per pesar carn. Equivalent a una lliura catalana (400 grams).

Unça (del llatí uncia, ‘dotzena part’, derivat d’unus, u, un)
Unitat de pes catalana equivalent en general a la dotzena part d’una lliura, o sia uns 33 grams.
Exemple: Una unça i mitja de formatge ratllat (gairebé 50 grams).

Argenç (del llatí argenteus, ‘d’argent’). Per a quantitats molt petites.
Una setzena part d’una unça. És a dir, aproximadament 2,08 grams.
Exemple: Tenir mig argenç de seny…

MESURES DE CAPACITATS

Petricó (1 petricó = 0,235 litres) per a líquids.
Per mesurar l’oli quan no es venia envasat o el vi o la llet.

Almud (anomenat ‘barcelles’ a Mallorca i ‘quatre’ al País Valencià)

És una mesura per al gra i de vegades també per a líquids. La seva equivalència és variable entre 1,9 i un xic més de 4 litres segons l’àrea geogràfica dels Països Catalans on ens trobem.

ALTRES MESURES CATALANES

Les roves (1 rova = 10 quilos i escaig) o els quintars (1 quintar = 41,5 quilos) s’empraven per pesar sacs. També, en menor mesura, el quarteró (un quart de rova).

Les àrees (1 àrea = aproximadament 100 metres quadrats) o les mujades (1 mujada= 49 àrees) servien per mesurar camps. Com hem fet des de petits, també es s’amidava per pams; un equivalia a 19,4 cm. També hi havia la colzada (76 cm) o la cana (8 pams). I tots aquests sistemes, fixeu-vos-hi, provenien de l’ús d’una part del cos o d’un element de la natura, que s’usava com a unitat que tothom podia conèixer.

CANA (del llatí canna, ‘canya’)
Mida pròpia de Catalunya, les illes Balears i la Catalunya del Nord, que equival a 8 pams, o a 6 peus, o a 2 passos, i, a Barcelona, és igual a 1,555 metres.
Els menestrals que amidaven oficialment els teixits i també els camps eren els canaders, i per fer-ho utilitzaven la cana.
Exemple: Aquest vestit em va tres canes gran… Va córrer dues canes sense topar amb les cadires…

MESURES DE LA GENT DE MAR

La gent de mar mesuren per braces, cordes i nusos.

Fonts

L’atenció ciutadana, l’ofici més bell del món

Image

Que la relació amorívola dels governs amb la ciutadania viu moments crítics no és cap novetat. Per l’exigència ciutadana en la bona gestió dels afers públics, però també per unes necessitats més complexes que abans resolien altres actors (empreses, entitats…).

La tecnopolítica podria ser la ciència alcavota que ajudés en aquesta relació trencada, perquè tracta de millorar la interacció entre els actors mitjançant eines digitals en xarxa. En aquest framework tant decisiu per als poders públics, tots els actors hi excaven per trobar el bé intangible més idoni (cultura organitzacional, capital intel·lectual, marca, legitimitat, reputació, responsabilitat social, transparència, confiança, experiència positiva…) per comunicar i incidir millor en la seva audiència. Es tracta de trobar-ne un pel qual el ciutadà es pugui sentir per exemple més segur amb el seu entorn, orgullós del seu país o amb ganes d’implicar-se amb els conciutadans per solucionar problemes comuns o els seus més propis.

I el cas és que n’hi ha un que hi excel·leix: la governança en xarxa! Aquest intangible propicia una interacció més d’igual a igual de governs i administracions amb els altres actors i, per tant, una relació amb més valor públic. Aquí les polítiques d’atenció ciutadana són les més efectives perquè arriben al ciutadà en el moment oportú mitjançant la via digital, telefònica o presencial. I ho fan amb continguts útils que el mobilitzen i l’apoderen per millorar les seves condicions de vida.

L’atenció ciutadana és una política transversal que es val de la comunicació de servei per satisfer l’experiència del ciutadà en tots els seus cicles vitals (personal, social, lúdic, professional). Si el ciutadà percep que és ben atès pel govern, augmentarà la seva confiança i corresponsabilització cap als poders públics.

La situació d’emergència de la COVID ha demostrat com Atenció Ciutadana va oferir continguts d’una manera més adequada a l’expectativa de la ciutadania. I els va consolidar com la font fiable, que no sols és oferir informació veraç sinó que sigui la justa, en el moment oportú i en el registre que comprengui i li agradi (simple, en format multimèdia, accessible…).

I què hi pot haver ara més bell que l’atenció ciutadana faci realitat aquest repte?

ÍTACA per mesurar les teves competències digitals / para medir tus competencias digitales / for measuring your digital skills / pour mesurer votres compétences numériques

ÍTACA. Índex de transformació digital d'alts càrrecs per autodiagnosi CAT: ÍTACA és un senzill test per autoavaluar el nivell de transformació [digital] d’un alt càrrec. Però també serveix per a qualsevol professional que vulgui mesurar el domini d’eines digitals per transformar el seu entorn més immediat. Ara incorpora continguts adaptats a serveis i eines més actuals (xarxes, missatgeria, bots…).

Adreçat a professionals tant d’empreses privades com públiques. els seus hàbits digitals personals i els que té en l’exercici del seu càrrec. El test es pot anar fent progressivament i veure en cada moment el nivell d’evolució o de progrés.
👉🏾 ÍTACA català https://bit.ly/ITACACAT

_______________

ÍTACA. Índice de transformación digital de altos cargos por autodiagnosis

ESP: ÍTACA quiere ser un instrumento simple y eficaz para medir las competencias digitales en las que debe estar formado un alto cargo (o cualquier otro profesional) en el siglo veintiuno uno. La encuesta se basa en un sencillo formulario de Google que puede autoadministrarse sin ninguna dificultad..

👉🏾 ÍTACA castellano https://bit.ly/ITACAESP

_______________

ÍTACA. Digital Interface Adoption Rate of Senior Staff by Self-Assessment Survey

EN: ÍTACA wants to be a simple and effective instrument for measuring the digital skills in which a high position (or any other professional) must be achieved in the twenty-first century. The survey is based on a simple Google form that can be self-administered with no difficulty.

👉🏾 ÍTACA English https://bit.ly/ITACAEN

_______________

Indice de transformation numèrique des postes de cadres supérieurs par l'autodiagnostic

FR: ITACA se veut un instrument simple et efficace pour mesurer les compétences numériques dans lesquelles un cadre supérieur (ou tout autre professionnel) doit se former au XXIe siècle. L’enquête est basée sur un simple formulaire Google qui peut être auto-administré sans aucune difficulté.

👉🏾 ÍTACA français https://bit.ly/ITACAFR

Atendre ciutadans sense oblidar que ho som ✊


ImageAquest és el text en català del meu article que publica en anglès el número 12 de la revista EPuM (European Public Mosaic) ‘Serving and informing citizens without forgetting that’s what we are’ [en PDF].

Governs que busquen la segona oportunitat

La relació dels governs amb el conjunt de la societat viu moments de qüestionament perquè la ciutadania els exigeix que gestionin bé els afers públics i que, al capdavall, li acabin millorant les condicions de vida. Les necessitats es tornen més complexes i el nivell de demandes s’incrementa tant que sovint es demana als poders públics que solucionin assumptes que havien estat sempre en terreny d’altres actors (empreses, entitats…).

Continua llegint

10 anys de Dades obertes gencat

Image

Introducció

Les polítiques d’obertura i reutilització de dades han significat un abans i un després en el conjunt d’actuacions de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. També pels seus efectes sobre el conjunt de polítiques i webs open data de la resta d’administracions (locals, organismes estatutaris, universitats, AGE, etc).

D’una banda, en els seus inicis, quan les va començar a impulsar i organitzar la Direcció General d’Atenció Ciutadana, el 2010, amb l’elaboració del primer web de transparència que va assolir el 2014 el primer lloc del rànquing de l’Estat espanyol (amb dues administracions més), tenint en compte que partia d’una posició molt endarrerida.

Continua llegint

El ball del teletreball

gos a sobre portàtil - teletreballHi ha acord generalitzat a considerar que la crisi causada per la COVID-19 no és una crisi qualsevol i comportarà canvis radicals.

Té infinitat de conseqüències que tot just han començat a treure el cap. Però, quina afectació tindrà en el comportament del conjunt de la societat?

I en el teletreball? Hi ha qui diu que, com una peça més de la transformació digital, hem fet un salt d’XX anys. A mi em sembla massa agoserat per balder.

Em continua faltant una peça d’aquest puzzle que segurament hauria de relacionar-se amb els valors de les persones. Com fer que tots els professionals que hagin de teletreballar assumeixin com a primer valor la corresponsabilització. Aquest valor no es relaciona sols amb la responsabilitat. Sinó, a igual proporció, també amb la llibertat que se li ha de donar al professional perquè pugui resoldre aquella tasca com ell consideri que s’ha de fer. La corresponsabilitat aclariria bona part del desconeixement que tenim encara del teletreball.

El tema és de molt difícil solució i, potser per això, em sembla que els sistemes de selecció s’hi basaran molt d’ara endavant.

Ho veieu així?

ÍTACA: Índex de transformació digital d’alts càrrecs per autodiagnosi

27ImageLadies and gentlemen, dames i cavallers… us presento l’ÍTACA, l’Índex de transformació [digital] d’alts càrrecs per autodiagnosi. Mitjançant l’ÍTACA, pots conèixer el teu grau de transformació digital com a alt càrrec i/o responsable de qualsevol institució. Pots emplenar la bateria de preguntes, que puntuen sobre cent.

Així veuràs, de manera ràpida i senzilla, la progressió que vas fent en l’aplicació d’estratègies per a la teva digitalització en els àmbits privat i professional.

Hi ha altres propostes per diagnosticar el nivell de coneixements i habilitats relacionades amb el món digital, però orientades més a l’empresa que al directiu o alt càrrec (Diagnòstic competències digitals de Roca Salvatella o Índice de madurez digital de las empresas d´Íncipy-Inesdi).

Amb ÍTACA, parteixo de la idea bàsica que per canviar una institució, cal transformar-la i enfocar-la a les persones. I la digitalització de les persones directives forma part d’una transformació més àmplia en altres valors humans més actuals. Com ara un lideratge inspirat en qualitats femenines com l’empatia, la flexibilitat i la tolerància. I també un estil directiu orientat a la diversitat de gènere, d’orientació sexual, de capacitats, cultural i generacional. Tanmateix, sent conscient que la transformació digital és la que pot fer més mandra d’afrontar perquè, a més de valors, comporta l’assumpció i la pràctica de nous coneixement i habilitats.

Compto que l’administració de l’ÍTACA et resultarà ben profitosa. Si t’ho sembla,explica-me’n aquí o a les xarxes la teva experiència.
Que en gaudeixis!

Disfuncionaris o servidors públics?

hearEn quin estadi evolutiu es troben governs i administracions? Se n’ha parlat llargament. Vaig a exposar un altre punt de vista basat en la seva lògica discursiva.

Per a això hauríem d’analitzar-ne el discurs. No cal que entrem en una perspectiva aristotèlica més pregona que ens permeti entendre el mainstream que segueixen les estructures de poder a partir de l’ús d’hipèrboles, sofismes i eufemismes… Però el professor Teun Van Dijk ens alertava sobre com a poc a poc s’anaven incorporant metàfores en el nostre llenguatge que, en el fons, estaven connotades de racisme; per exemple, el titular ‘Una onada d’immigrants’ o ‘L’assalt a la tanca de Melilla’. Si admetem aquest tipus de discurs, podríem estar acceptant el caràcter d’intrusos o invasors perillosos dels seus protagonistes.

Continua llegint

Vídeo de ‘Gobernando para la experiencia de usuario del ciudadano’

Vídeo de mi intervención ‘Gobernando para la experiencia de usuario del ciudadano’ en el IX Encuentro Ibérico de la Asociación de Educación en Investigación y Ciencia de la Información de Iberoamérica y el Caribe #EDICIC. Gracias a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona por brindarme la oportunidad de plantear algunas de las líneas de trabajo que estamos siguiendo desde la Direcció General de Atención Ciudadana de la Generalitat de Catalunya.

Gobernando para la experiencia de usuario del ciudadano

Aquí está mi presentación ‘Gobernando para la experiencia de usuario del ciudadano’ en el IX Encuentro Ibérico de la Asociación de Educación en Investigación y Ciencia de la Información de Iberoamérica y el Caribe #EDICIC. En la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.