L’Alícia va quedar sorpresa quan va veure un conill blanc que deia que anava tard i que es ficava… a l’escletxa d’una gelera. I és que som a Alaska. Al final del pou, cau sobre una mata de molsa. I li van passant totes les aventures que ja coneixem, simplificades -aquesta edició del conte és molt resumida, i de gran format- però amb els personatges traslladats a Alaska: ocells marins, un great auk, que és una au no voladora de les regions boreals i ja extingida, predecessora dels actuals pingüins -tot i que no hi ha pingüins a l’hemisferi nord actualment… 

El Gat de Cheshire és aquí un smilodon, també extint i que es sol denominar tigre de dents de sabre, malgrat que no és un tigre. El Barreter aquí és un explorador, i els soldats no pinten roses de vermell, sinó plantes de cotton grass, ciperàcies típiques de la tundra de flors blanques, amb moltes variants esteses per tot arreu, i que inclouen el papir i la xufla (de quines coses t’assabentes amb l’Alícia…).

Després de visitar la Falsa Tortuga i el Grifó, i després de la dansa dels crustacis -aquí no són llamantols sinó una espècie de nècores-, van al judici, a un casalot que és una vella torre amb el Rei i la Reina, que són òlibes boreals. i, finalment, l’Alice es desperta i torna a casa amb la seva germana en el trineu.

Les il·lustracions d’aquesta versió són molt cuidades i originals. Aquí l’Alícia va vestida d’inuit, lògicament, i tota la fauna és -o era- autòctona, cosa que deu haver requerit de l’il·lustradora un esforç de documentació. El text i les il·lustracions són de Jan  Brett [+]   escriptora i il·lustradora nordamericana nascuda el 1949, que té una gran quantitat de llibres per a infants i adolescents. El seu resum és com molts altres, adaptat a Alaska…

L’editorial G.P.Putnam’s Sons  [+] és una antiga editorial de New York, que treballa des de 1838. Després d’una història plena de giragonses, el 2013 passà a ser propietat de Penguin  Random House LLC de Nova York, editorial que hem vist sovint. Han editat el llibre amb una notable i sorprenent quantitat d’informació en els crèdits.

Fitxa  606

Títol: Alice in a Winter Wonderland. Contingut: Conte resumit d’Alice in Wonderland, il·lustrat. Autora de text i il·lustracions: Jan Brett. Idioma: anglès.  Editorial:  G.P.Putman’s Sons (Penguin)  2024. Preu: $20 (Amazon 2025). Mida: 26*28 cm.  42 pàg. Cartoné amb jaqueta. ISBN: 978-0-593-53388-8

No sé per quina via m’ha arribat aquest llibre. No el tinc imprès, sino només en pdf. Es tracta d’una Alice in Wonderland traduida per Graciela Montes [+] , que és traductora i escriptora de Buenos Aires, amb una gran obra per a nens i adolescents, i també per a adults. Haviem vist ja una edició de les Alícies traduides per Montes [+] i [+]   Aquestes dues edicions són de 2016 i, per tant, són cronològicament molt posteriors a la que comentem en aquesta entrada, que consta que és del 1979.

Aquesta vegada, en llegir el cognom Montes, va venir-me al cap la revista La Codorniz [+] , revista d’humor editada a Madrid entre 1941 i 1978. Malgrat ser editada en ple franquisme, tenia un esperit iconoclasta i surrealista, que li va permetre anar trampejant la censura. Hi van publicar en diversos moments Perich, Forges, Mihura, Mingote o Gila. I hi havia un apartat setmanal denominat “El Damero Maldito“, que era un atractiu joc de paraules i lletres, de gran nivell, proposat cada setmana per una tal Montes [+] Però aquesta era Conchita Montes , que era actriu de cinema, teatre i televisió, són dues Montes diferents. Una vegada, ja fa molts anys, com a felicitació de Nadal, vam enviar un Damero Bendito, però no parlarem aquí de la meva vida…

La traducció de la Graciela Montes és excel·lent, com ja haviem tingut ocasió de dir en comentar les edicions de 2016. Hi ha diversos canvis, aparentment menors, entre les dues edicions, però no les he comparat amb detall. En aquesta hi ha una llarga introducció, escrita per la traductora, on hi destaca l’ambiguitat de Carroll en tots els sentits, personal, literari i lingüístic.  Aporta la interpretació d’Empson de que el llac de llàgrimes és una referència a l’origen de les espècies de Darwin (!!!), i que tota la novel·la és una història secreta de les polèmiques religioses de la societat victoriana. I moltes altres interpretacions psicoanalítiques i d’altres camps. Es pot arribar molt lluny en les interpretacions, oi?

També hi ha 70 notes a la traducció, que tampoc hi van ser a l’edició de 2016. Algunes són originals i altres són les ja conegudes de Gardner. L’excel·lent traducció de Stilman [+] que és de 1998, és posterior a la d’aquesta edició, i per tant no té en compte les seves abundoses notes.

Les il·lustracions són les clàssiques de Tenniel, excepte a la portada, on hi ha una pintura de Joan Miró de 1952: L’Oiseau au regard calme les ailes en flammes. No he trobat si aquesta obra és realment una pintura o només una litografia  original, que he vist que es pot comprar des de 39 €, i des de 150 si és signada. No diu enlloc el perquè d’aquesta portada.

L’edició original del llibre és de la Biblioteca Básica Universal, i l’edició en pdf diu que és d’ePublibre, amb referències per a mi desconegudes (ePub 1.4 (editor digital Titivillus ePub base r2.1 de 10-12-2019). Aquest nom de Titivillus amaga un misteri: és el nom d’un dimoni que des de molt antic es va creure que treballava per fer cometre errors als copistes de manuscrits, a l’edat Mitjana… [+]      Al llibre hi ha un exlibris, reproduit aquí, d’aquest tal Titivillus…

D’on dec haver tret jo aquest pdf…?

Fitxa  605

Títol: Alicia en el País de las Maravillas. Contingut: Novel·la traduida a l’espanyol i il·lustrada. Autor:  Lewis Carroll.  Traducció: Graciela Montes. Il·lustracions: John Tenniel. Portada de Joan Miró. Idioma: espanyol.  Editorial:  Biblioteca Básica Universal (1979). Editor digital: Titivillus ePub base r2.1 de 10-12-2019.   Mida: sense dades.  241 pàg. ISBN: no consta

El 2016 varem organitzar l’acte Delícies d’Alícia, dedicat a les Alícies de Carroll, amb expo de llibres, xerrades i actuacions [+] . El 2017  vam tornar-hi, amb el Delícies d’Alícia 2, dedicat íntegrament al Jabberwocky, el poema d’A través de mirall.  

I el 2026 farà 150 any que es va publicar The Hunting of Snark, el poema de Carroll dedicat a una expedició marítima que vol caçar l’Snark, aquest monstre de forma indefinida. N’hem parlat ja diverses vegades a aquest blog, com la comentada de Martin Gardner [+] , la traducció al gallec [+], al francès [+]  o [+], al català mallorquí [+], al català Viana [+], al castellà [+]  o [+] o [+]  o [+] o algunes  variants imaginatives [+]  o [+]. N’hi ha més, i també la traducció al basc, que ja va venint.

I per commemorar aquest sesquicentenari (!), s’està organitzant un Delícies d’Alícia 3 amb aquest nom o un altre, dedicat a l’Snark. Aquesta entrada del blog és, de fet, l’anunci oficiós de l’acte. La idea és fer-lo l’11 de maig de 2026, a la tarda, a una aula de la Universitat Pompeu Fabra del Poblenou. Pots guardar-te la data.

Està previst que hi assisteixin tots , o la majoria dels traductors de l’Snark a les llengües peninsulars per tal que expliquin la seva visió de la traducció que han fet: hi ha confirmats els traductors al  català , alguns al castellà, al gallec i al basc, la més recent.

Per anar fent boca, podem repassar alguns d’aquests enllaços:

1. Un clip curt de presentació: The Hunting of the Snark – Official Trailer. [+]

• 2. Un llarg concert  de 1987 ( 1 hora) fet al Royal Albert Hall  [+] que té intercalat el poema més o menys representat per actors diversos

• 3.  I, finalment, la versió recitada per Jeremy Irons . Després d’una presentació i una introducció, el poema comença al minut 18 i dura fins al final, al minut 43. [+]

Considera’t convidat el proper 11/5/26 a la tarda. Ja en donarem més detalls. Comencem pel mapa per arribar al lloc on farem l’acte.