Bitola
|
| |||||
|
| |||||
| Alministración | |||||
| País | |||||
| Municipality of North Macedonia (en) | Bitola Municipality (en) | ||||
| Tipu d'entidá | ciudá | ||||
| Nome oficial | Битола (mk) | ||||
| Nome llocal | Битола (mk) | ||||
| Códigu postal |
7000 | ||||
| Xeografía | |||||
| Coordenaes | 41°01′55″N 21°20′05″E / 41.0319°N 21.3347°E | ||||
| Superficie | 422.39 km² | ||||
| Altitú | 576 m | ||||
| Demografía | |||||
| Población |
69 287 hab. (2021) - 33 734 homes (2021) - 35 553 muyeres (2021) | ||||
| Porcentaxe |
100% de Bitola Municipality (en) | ||||
| Densidá | 164,04 hab/km² | ||||
| Más información | |||||
| Prefixu telefónicu |
043 y 047 | ||||
| Estaya horaria |
Hora central europea (horariu estándar) CEST (CEST) | ||||
| Llocalidaes hermaniaes |
Zemun, Bursa, Edessa, Trelleborgs, Brăila (en) | ||||
| bitola.gov.mk | |||||

Bitola (macedoniu: Битола) ye una ciudá de Macedonia del Norte, allugada na fastera suroccidental del país. Ye la segunda mayor ciudá del país, tres de la capital Skopie,[1] y la capital del conceyu homónimu. La so población ye de 69 287 habitantes (2021)[2], con un total de 105.644 habitantes na so área metropolitana. Asítiase na fastera meridional del valle de Pelagonia, arrodiada por dos cordeleres montañoses, el macizu de Baba y los montes Voras, unos 14 km al norte del puestu fronterizu de Medžitlija-Níki, ún de los trés que xunen Grecia y Macedonia del Norte. Bitola asítiase nún cruce de carreteres que conecta Albania col mar Exéu y la Europa central, y ye'l centru alministrativu, cultural, industrial, comercial y educativu de la so rexón, Pelagonia.
La ciudá, una de les más antigües del país, foi conocida demientres foi controlada pol Imperiu otomanu como Manastır o Monastir. Nesa dómina tenía'l nomatu de Ciudá de los Cónsules, una y bones munchos países europeos teníen consulaos na ciudá. Esta foi fundada, col nome de Heraclea Lyncestis, por Filipu II de Macedonia a mediaos del sieglu IV e.C. Foi dempués la cabera capital del Primer Imperiu Búlgaru (1015–1018)[3] y la cabera capital (1836-1867) del Eyalatu de Rumelia, una de les provincies del Imperiu otomanu.
Galería
[editar | editar la fonte]- Ilesia de San Demetriu, catedral de la eparquía (diócesis) ortodoxa de Prespa-Pelagonium.
- Vista de la cai Shirok (Shirok Sokak).
- L'antiguu bazar.
- Ilesia ortodoxa de San Bogorodica.
- Mezquita Hajdar Kadi.
- El cementeriu xudíu.
- Muséu de Bitola.
- Monumentu n'honor de los defensores de Macedonia.
- La torre del reló.
- Un mosaicu d'Heraclea Lyncestis.
- Monumentu a Filipu II de Macedonia.
- Vista de la ciudá dende'l monte Baba.
Llocalidaes hermaniaes
Les ciudaes hermaniaes con Bitola son:
- Zemun (
Serbia) - Rijeka (
Croacia) - Kremenchuk (
Ucraína) - Ferrara (
Italia) - Herceg Novi (
Montenegru) - Épinal (
Francia) - Rockdale (en)
(
Australia) - Cetinje (
Montenegru)[4] - Brăila (en)
(
Rumanía) - Edessa (
Grecia) - Trelleborgs (
Suecia) - Bursa (
Turquía) - Pleven (dende 13 mayu 1999) (
Bulgaria)[5] - Veliko Tarnovo (dende 23 payares 2006) (
Bulgaria) - Veliko Tarnovo (en)
(dende 23 payares 2006) (
Bulgaria)
Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ «Macedonian census, language and religion».
- ↑ censu de población
- ↑ Zaimov J., Lysaght T. A., The Bitolya Inscription of the Bulgarian Autocrat Ivan Vladislav (1015—18). New Zealand Slavonic Journal No. 6, Summer 1970, 1-15. 418.
- ↑ URL de la referencia: https://www.cetinje.me/cetinje/site_mne/public/index.php/index/artikli?id=40.
- ↑ URL de la referencia: http://www.bitola.gov.mk/%D0%BE%D0%BF%D1%88%D1%82%D0%B8%D0%BD%D1%81%D0%BA%D0%B8-%D0%BE%D1%80%D0%B3%D0%B0%D0%BD%D0%B8/%D1%81%D0%BE%D1%80%D0%B0%D0%B1%D0%BE%D1%82%D0%BA%D0%B0/.
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]
Sitiu web oficial (en Macedoniu)