Amics: s’acaba l’any i, fregant el pal, farem una entrada a Bloc de Camp. No em puc permetre que el degà de la divulgació de la geologia catalana falli. A veure si l’any vinent hi puc esgarrapar temps. I no serà per manca de llocs i temes que no hagi acaronat enguany. Perquè de projectes, com mai!
I un dels que m’ha fet més il·lusió ha estat publicar la guia Volcans de Catalunya, dins de la col·lecció Indrets i paisatges, de l’Editorial Alpina. El meu primer llibre com a tal (el Minimanual Geocard no compta…). Com que seria lleig fer un article sobre un dels volcans visitats, explicaré la intrahistòria de la guia.
Fa ben bé una desena d’anys que vaig amb un projecte editorial de divulgació de la geologia diferent de tot el que s’ha fet fins ara. Molt ben pensat. He picat alguna porta i a tothom li ha agradat, però ningú no ha arriscat. No explicaré aquí la idea. No seré imprudent. Però decidit a picar una porta més, em vaig presentar a l’estand de l’Editorial Alpina a la Fira de Muntanya de Vic de 2024. La cosa va anar així, més o menys:
—Hola, bona tarda. Sóc fulanito i vinc amb unes idees per fer coses de geologia que ho petin.
—Geologia? Bé, bé. Interessant. Sabem que és la nostra assignatura pendent i volem fer coses, però no sabem com entomar-ho.
—Mireu, podem fer això i allò [explico alguns del meus projectes per sobre]
—No ens sembla malament, però abans de començar amb això que dius, podríem començar amb alguna cosa que tingui ganxo, dins de les nostres col·leccions. Que sigui de geologia, però no ho sembli...
—Bé, és que si vas a la muntanya, tot és geologia. El que passa és que no se’n diu així i no cal dir-n’hi així. Diguem-li volcans, per exemple.
—Volcans? Excel·lent. Però trobarem 20 volcans a Catalunya?
—I tant!
El cert és que vam quedar per reunir-nos passades les vacances de Nadal. I no patiu: el meu projecte estrella es farà (toquem ferro!). Però, de moment, ens hem entrenat i conegut amb la gent fantàstica de l'Alpina fent aquesta guia de volcans.
I ara explico com ho he parit i us faig salivera per a que compreu el llibre.
Si coneixeu les guies Indrets i paisatges, cada una és un recull de 20 itineraris que giren al voltant d’un tema. Les guies van cara barraca: recorregut i descripció dels punts de pas més interessant. Però en aquest cas hi ha una introducció de sis pàgines per afermar els conceptes bàsics sobre el vulcanisme. I només aquells que tenen sentit explicar en el cas català (no cal explicar el temari de volcans de l'ESO, per favor!).
El següent pas era establir un calendari factible. L’encàrrec el vaig rebre al gener de 2025 amb el compromís de lliurar el darrer original per Setmana Santa i que el poguessin vendre per la Setmana del Llibre en Català, al setembre. Com que escriure una guia implica fer camp, em vaig reservar alguns dies esparsos per fer els volcans propers i ja coneguts. I algunes estades de més dies per fer els més llunyans. Endut per l’optimisme, la meva idea era fer tres volcans en un dia, però això només ho vaig poder fer un cop. El normal van ser dos. I és que no és el mateix anar pel teu compte a fer i desfer per llocs malparits que tenir en consideració les persones que faran servir la guia (hi ha d’haver lloc per estacionar, camins factibles, itineraris no excessivament llargs…). I prendre notes de cada cruïlla, detall, element... Fer fotos...
En general, tot va anar com una seda, a excepció d’alguna anècdota típica de camp, com ara mal temps, algun tram embardissat, llocs perdedors, una trompada...
La guia consta de 20 volcans (neògens i quaternaris) i s’han volgut tocar una mica totes les tecles: molt coneguts i menys coneguts, recents i antics, ben conservats i mal conservats, estrombolians i maars… En el llibre tenen un ordre en que, aproximadament, van de moderns i ben conservats a molt antics i mal conservats. Així, si algú vol visitar-los tots, si ho fa en l’ordre proposat, tindrà una idea molt més sòlida del fenomen.
I per acabar, us faré una mica d’“un per un” de cada volcà perquè obriu boca i us animeu a comprar la guia.
1 Croscat. Si la imatge de la gredera de Can Passavent la teniu molt vista, us recomano les que explico a al guia. No dic res més.
2 Santa Margarida. Clàssic entre clàssics. Què podem explicar de nou i ja hi has anat amb el cole o amb els crios? Doncs la bomba volcànica gegant de l’oratori de Sant Isidre és d’aquelles coses que, quan vagis a passejar amb algú i l’hi ensenyis, fardaràs.
3 Montsacopa. Aquest volcà és molt més del que sembla. Si et vols fer l’entés, has d’explicar que el Montsacopa són tres cons en un: el Puig del Roser (on hi ha l’espai Cràter) és un con d’escòries. I el con principal, el del cràter rodó, mig amaga un altre con.
3 Montolivet. Passejada bonica, però el bosc és tan espès que poc veureu. El més interessant és el con d’escòries que té davant del cràter, i les vistes de l’entorn d’Olot i la Vall d’en Bas des de la muntanya Pelada.
4 Pujalós i Puig de la Garsa. El més destacat és el paisatge agrari superbament conservat de l’altiplà de Batet, una autèntica messeta basàltica plena d’incògnites per resoldre.
5 Volcà de la Canya i cingles de la Fontfreda. El volcà de la Canya és amb prou feines un turonet, perquè la base està soterrada sota colades de lava. Colades que talla la riera de Bianya formant uns cingles espectaculars, amb disjunció columnar i paleosòls torrats. Atenció amb el camí: travessa la riera per un parell de guals i em vaig fer mal. Al bar del camp de futbol es menja de luxe popukar. I em van curar la ferida.
6 Volcans de Font Pobre, Can Tià i Tuta de Colltord. És un dels meus recorreguts preferits, amb la millors vista posible sobre el nucli de la zona volcànica. Ja hi vaig dedicar un article i un altre .
7 Volcà del Traiter. Destaca per contenir un maar considerable i per estar fora dels circuits més concorreguts. El més problemàtic és que cal acostar-s'hi per una pista forestal i pot no haver-hi espai per al cotxe al punt de sortida..
8 Volcà de Sant Marc. Del volcà en si no se’n veu gaire cosa perquè està molt forestal, però hi ha una gredera museïtzada amb un aflorament molt i molt interessant. També és molt xulo l’empedrat basàltic al Brugent, dins del poble de Sant Feliu de Pallerols.
9 Puig de la Banya del Boc i Clot de l’Omera. La Banya del Boc, per a mi, és un 10: afloraments espectaculars, xenòlits de peridotita arreu, un entorn preciós i poc freqüentat, i un cràter enorme. El Clot de l’Omera és una raresa científica molt i molt interessant. Per contra, el camí de tornada passa per un veïnat/urbanització i és una mica pesat.
10 Volcà del Puig d’Adri. El volcà és complex i molt interessant, però en si és de mal visitar a peu i m’he hagut de cenyir a un itinerari senyalitzat, que no està malament, però deixa força coses per veure. L’engorjat de la riera de Canet és un clàssic dels afloraments freatomagmàtics.
12 La Crosa de Sant Dalmai. El cràter més gran de la península Ibèrica, que visito per enèsima vegada per fer aquesta guia. Podeu fer una ullada a aquesta entrada i a aquesta altra.
13 Turó de Can Guilana. Aquí comencen els volcans degradats per l’erosió. Ja hi havia dedicat una entrada. Aquest cop, però, he pogut conèixer unes bretxes piroclàstiques molt interessants.
14 Camp dels Ninots i Puig de Sant Maurici. El primer són les restes d’un maar que estigué ocupat per una llacuna termal que ha generat un jaciment paleontològic excepcional. Ja li vaig dedicar un extens article. El Puig de Sant Maurici és un banyó basàltic, amb disjunció columnar, del qual n’havia sentit molt a parlar i realment val la pena.
15 Volcà d’Hostalric. Un altre clàssic que he visitat força vegades. També li vaig dedicar una entrada.
16 Turons de Can Saboia i Sant Corneli. Dos banyons que tenen la particularitat de ser els únics afloraments volcànics (neògens) de la província de Barcelona. Al turó de Can Saboia hi ha una pedrera semiactiva que deixa a la vista un aflorament espectacular. No hi havia estat mai i em van sorprendre gratament. Molt i molt recomanables.
17 Turons de Maçanet. En extensió, és la segona zona volcànica de Catalunya. Molt interessant, amb alguns afloraments remarcables, però, per desgràcia, costa de treure’n suc divulgatiu perquè la bibliografia que es troba és escassa.
18 Montoris de Rupià i Parlavà. Van ser una elecció una mica a cegues cercant afloraments volcànics a l’Empordà per omplir quota comarcal, ja que no coneixia la zona. El millor, el paisatge; el pitjor, que molta part del recorregut transita per camins asfaltats. El Montori de Rupià no té res de destacable i tampoc s’hi pot pujar. El de Parlavà és tota una altra cosa, amb vistes sobre la plana i restes arqueològiques. Un altre al·licient és el nucli medieval de Rupià, molt fotogènic.
19 Eixart de la Conca. És un d’aquelles curiositats geològiques per a sibarites, degut a la seva curiosa evolució geomorfològica. Ja hi havia dedicat una entrada. El recorregut en si és una mica curt, doncs la idea és fer marrada per un camí senyalitzat fins a la cala de la Calella, però era època de cria d’aus i no s’hi pot passar. Això els gestors ho haurien de tenir en compte
20 Puig Ferral. Acabem amb una raresa que tampoc coneixia: les restes d’un bony volcànic a Cadaqués. L’aflorament no és gran cosa, però l’entorn és pornografia dura per als fans del metamorfisme.
I bé. Dir-vos qeu si tot va bé, pel 2026 tindrem novetats!
