Vés al contingut

1027

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula nombre1027
Tipusany Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià1027 (mxxvii)
Islàmic418 – 419
Xinès3723 – 3724
Hebreu4787 – 4788
Calendaris hindús1082 – 1083 (Vikram Samvat)
949 – 950 (Shaka Samvat)
4128 – 4129 (Kali Yuga)
Persa405 – 406
Armeni476
Rúnic1277
Ab urbe condita1780
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle x - segle xi - segle xii
Dècades
990 1000 1010 - 1020 - 1030 1040 1050
Anys
1024 1025 1026 - 1027 - 1028 1029 1030
Image
L'Imperi Ghaznàvide l'any 1027
Image
Santa Aurèlia de Regensburg traspassa el 15 d'octubre de 1027
Image
Estàtua d'homenatge a Pau i Treva amb l'abat Oliba davant la catedral de Vic

L'any 1027 és un any comú començat en diumenge del Calendari julià. És el setè any de la dècada del 1020 i el vint-i-sisè any del segle xi i del Primer Mil·lenni.

Image
Inici del regnat del Rei Bagrat IV de Geòrgia als 9 anys d'edat perquè mor el seu pare Jordi I de Geòrgia
Image
Avicenna publica el Llibre de la Curació l'any 1027
Image
L'església de Sant Vito d'Ostellato, a l'Emília-Romanya es construeix o es funda l'any 1027
Image
Pintura de Fra Angelico mostran a Sant Romuald de Ravenna que traspassa el 19 de juny de 1027

Als actuals Països Catalans hi ha els següents monarques: Al comtat de Barcelona hi governa el comte Berenguer Ramon I, al comtat d'Urgell ho fa Ermengol II d'Urgell; a l'emirat de Balànsiya, Abd-al-Aziz al-Mansur, a l'Emirat de Dàniyya, Mujàhid; a l'Emirat de Saraqusta, Yahya ibn al-Múndhir at-Tujibí al-Mudhàffar i a l'Emirat de Turtuixa, Labib al-Fata al-Saqlabi.

Image
L'any 1027 es reconstrueix el pont dels 15 arcs de Khudafarin, a l'Iran
Image
L'església de Sant Maties de Battipaglia, a la Campània es crea o funda l'any 1027

A l'any 1027 s'acaba la dinastina amazic del Califat de Còrdova quan el 4 de juny Hixam III (de la dinastia Omeia) esdevé l'últim Califa de Còrdova, tot i que no entra a la ciutat fins a l'any 1029;[1] es crea la Lliga de Mayapán entre diverses regions maies a la Península de Yucatán i es funda la família Tzul Inin. Néix Guillem el Conqueridor d'Anglaterra i traspassa Ricard II de Normandia.[2]

Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1027 són Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic i Conrad II del Sacre Imperi, Constantí VIII el Macedoni, el papa Joan XIX, Robert II el Piadós de França, Alfons V de Lleó Esteve I d'Hongria i Rodolf III de Borgonya. Els Governants més poderosos del món islàmic són Ali az-Zahir al Califat Fatimí, Abu Kalijar Marbuban del Califat Abbàssida i Mahmud de Ghazna. A Amèrica, Tecpancaltzin és el rei dels tolteques i Ak-Holtum-Bah-lam II és el monarca de Chichen-Itza.[2]

Esdeveniments

[modifica]
Image
El carro apuntant al sud es reinventa a la Xina dels Song l'any 1027

Països catalans i Occitània

[modifica]

Comtat de Cerdanya, Berga i Conflent

[modifica]

Península Ibèrica

[modifica]

Europa i Imperi Romà d'Orient

[modifica]

Àsia

[modifica]

Naixements

[modifica]
Image
El gran píncep de Kíiv va néixer a Kíiv l'any 1027

Europa i Imperi Romà d'Orient

[modifica]

Àsia

[modifica]

Necrològiques

[modifica]

Europa i Imperi Romà d'Orient

[modifica]

Àsia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Aparicio, Javier Iglesia. «Hisham III - El último califa de Córdoba» (en castellà), 07-08-2014. [Consulta: 30 desembre 2025].
  2. 2,0 2,1 «El mundo en el año 1027 d. C.» (en castellà). [Consulta: 30 desembre 2025].
  3. Fontana i Lázaro, Josep. La formació d'una identitat. Una història de Catalunya (paper). 4a edició. Vic: Eumo (Universitat de Vic), 2014, p. 19. ISBN 978-84-9766-526-1 [Consulta: 3 gener 2015]. 
  4. Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 202-203. ISBN 978-84-17116-89-7.
  5. 5,0 5,1 de Riquer (dir), Borja. Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. 1. ed. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 36. ISBN 978-84-7306-561-0. 
  6. 6,0 6,1 Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, pp. 162. ISBN 978-84-17116-89-7.
  7. Leroy, Béatrice. L'aventure séfarade (en francès). Flammarion, 1991. ISBN 978-2-08-081253-7. 
  8. 8,0 8,1 Histoire universelle: depuis le commencement du monde jusqu'a present (en francès). chez Arkstée [et] Merkus, 1769, p. 72. 
  9. Rohrbacher, René François. Histoire universelle de l'Eglise Catholique (en francès). Gaume Frères, 1857, p. 447. 
  10. Galiffe, John Barthélemy Gaïfre; Galiffe, J.-B.-G.. La question et la polémique danoallemandes à propos des duchés de Slesvig et de Holstein: dès les premiers temps jusqu'en juin 1866 (en francès). J.G. Fick, 1866, p. 5. 
  11. Pignot, J.-Henri. Histoire de l'ordre de Cluny depuis la fondation de l'Abbaye jusqu'à la mort de Pierre-Le-Vénérable [909-1157] (en francès). M. Dejussieu, 1868, p. 341. 
  12. Martin, Henri. Histoire de France, depuis les temps les plus reculés jusqu'en 1789 (en francès). Furne, 1858, p. 62. 
  13. Licquet, Théodore. Histoire de Normandie, depuis les temps les plus reculés jusqu'à la conquête de l'Angleterre en 1066 (en francès). E. Frères, 1835. 
  14. Rayfield, Donald (26 February 2013). Edge of Empires: A History of Georgia. Reaktion Books. p. 76.
  15. L'art de vérifier les dates des faits historiques, des chartes, des chroniques, et autres anciens monumens: depuis la naissance de Notre-Seigneur, par le moyen d'une table chronologique... (en francès). G. Desprez, 1819, p. 316. 
  16. Wolfram, Herwig. Conrad II, 990-1039: Emperor of Three Kingdoms (en anglès). Penn State Press, 2010-11-01, p. 217. ISBN 978-0-271-04818-5. 
  17. Belgioioso (principessa.), Cristina Trivulzio Barbiano di. Histoire de la Maison de Savoie (en francès), 1860, p. 11. 
  18. Kaplan, Michel; Boucheron, Patrick. Le Moyen Âge, XIe- XVe siècle (en francès). Editions Bréal, 1994, p. 94. ISBN 978-2-85394-732-9. 
  19. Gyllenbok, Jan. Encyclopaedia of Historical Metrology, Weights, and Measures: Volume 1 (en anglès). Birkhäuser, 2018-04-11, p. 402. ISBN 978-3-319-57598-8. 
  20. Goodman, Lenn Evan. Avicenna. London ; New York: Routledge, 1992, p. 31. ISBN 978-0-415-01929-3. 
  21. Needham, Joseph (1986). Science and Civilization in China: Volume 4, Part 2. Taipei: Caves Books, Ltd., pp. 287-288
  22. «Guillem I d’Anglaterra | enciclopedia.cat». [Consulta: 31 desembre 2025].
  23. «Albert III». academieroyale.be.
  24. «Ernest | Babenberg margrave | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-03-22.
  25. Frédéric Morvan, , Spézet, éditions Coop Breizh, 2014, 359 p. (ISBN [978-2-84346-670-0]), « Généalogie des ducs de Bretagne », p. 252.
  26. H. Pirenne, « Richilde », Académie royale de Belgique, , vol. 19, Bruxelles, 1907, p. 293-300.
  27. Biographie, Deutsche. «Swjatoslaw II., Kiewer Reich, Großfürst - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 31 desembre 2025].
  28. «Víctor III | enciclopedia.cat». [Consulta: 31 desembre 2025].
  29. Schlütter, Morten. How Zen became Zen: the dispute over enlightenment and the formation of Chan Buddhism in Song-dynasty China. Honolulu: University of Hawai'i Press, 2008, p. 59, 85. ISBN 978-0-8248-3255-1. 
  30. Gazeau, Véronique. Normannia monastica (en francès). Publications du CRAHM, 2007. ISBN 978-2-902685-44-8. 
  31. «Romuald | enciclopedia.cat». [Consulta: 31 desembre 2025].
  32. «Richard III | duke of Normandy | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-09-06.
  33. (en) Nodar Assatiani et Otar Janelidze, History of Georgia, Tbilissi, 2009, p. 176
  34. Biographie, Deutsche. «Aurelia - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 31 desembre 2025].
  35. O'Madáin: History of the O'Maddens of Hy-Many, Gerard Madden, 2004. ISBN 0-9529511-7-7.
  36. O'Madáin: History of the O'Maddens of Hy-Many, Gerard Madden, 2004. ISBN 0-9529511-7-7.
  37. «SOUTHERN ITALY (1)». Arxivat de l'original el 2025-02-09. [Consulta: 31 desembre 2025].
  38. «RANIERI, marchese di Toscana - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 31 desembre 2025].
  39. «Walther von Speyer (963-1027)» (en francès). musicologie. [Consulta: 31 desembre 2025].
  40. «藤原, 行成, 972-1027 - Web NDL Authorities». [Consulta: 31 desembre 2025].
  41. Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. "(al-)Maghribī".
  42. Ferguson, Andrew E. (2000), Zen's Chinese heritage: the masters and their teachings, Wisdom Publications, p. 334, ISBN 978-0-86171-163-5
  43. Pourshariati, Parvaneh. Decline and fall of the Sasanian empire: the Sasanian-Parthian confederacy and the Arab conquest of Iran. London ; New York : New York: I.B. Tauris in association with the Iran Heritage Foundation ; Distributed in the U.S.A. by Palgrave Macmillan, 2008, p. 30-31. ISBN 978-1-84511-645-3.