1029

1029
Tipus	any
Altres calendaris
Gregorià	1029 (mxxix)
Islàmic	420 – 421
Xinès	3725 – 3726
Hebreu	4789 – 4790
Calendaris hindús	1084 – 1085 (Vikram Samvat); 951 – 952 (Shaka Samvat); 4130 – 4131 (Kali Yuga)
Persa	407 – 408
Armeni	478
Rúnic	1279
Ab urbe condita	1782
Categories
	Naixements Defuncions; Esdeveniments ;
Segles
	segle x - segle xi - segle xii
Dècades
	990 1000 1010 - 1020 - 1030 1040 1050
Anys
	1026 1027 1028 - 1029 - 1030 1031 1032

El 1029 (MXXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Durant l'any 1029 destaca que el nom de La Piedra apareix per primera vegada al monestir de Sant Joan de la Penya i que els turcs Oguz envaeeixen l'est d'Iran i hi néix l'astrònom àrab Azarquiel.^[1] Sanç III de Pamplona s'apodera el comtat de Castella en nom de la seva dona, la germana de l'últim comte de Castella després de l'assassinat del seu cunyat Garcia II de Castella.^[2] Bohèmia s'annexiona Moràvia.^[3] Els normands obtenen el comtat d'Aversa al Mezzogiorno i es comencen a instal·lar definitivament a zones del sud d'Itàlia que fins ara formaven part de l'Imperi Romà d'Orient.^[4] A Àsia, Mahmud de Ghazna conquereix el territori dels buwàyhides.^[5]

Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1027 són Conrad II del Sacre Imperi, i, el papa Joan XIX, Romà III Argir, Robert II el Piadós de França, Beremund III de Lleó Esteve I d'Hongria i Rodolf III de Borgonya. Els Governants més poderosos del món islàmic són Ali az-Zahir al Califat Fatimí, Abu Kalijar Marbuban del Califat Abbàssida i Mahmud de Ghazna. A Amèrica, Tecpancaltzin és el rei dels tolteques i Ak-Holtum-Bah-lam II és el monarca de Chichen-Itza.^[1]

Esdeveniments

Països catalans i Occitània

Inici de la construcció de la col·legiata de Sant Vicenç de Cardona.

Península Ibèrica

18 de desembre: Hixam III, últim califa de Còrdova va a la ciutat de Còrdova dos anys després d'haver-se nomenat califa amb una comitiva pobre.^[6]
Sant Ulric de Zell néix a Ratisbona l'any 1029
13 de maig: El comte Garcia II de Castella és assassinat quan va a Lleó per casar-se amb Sança I de Lleó.^[2] El rei Sancho III de Pamplona passa a governar el comtat de Castella perquè la seva esposa era la germana del difunt, que no tenia fills, amb la codició que el comtat no seria heredat pel seu hereu perquè els nobles castellans no volien que el seu comte fos rei de Navarra.
El Minaret de la mesquita de Pamenar de Sabzevar, a l'Iran, es construeix l'any 1029
El príncep de Polotsk Vseslau II néix a Pòlatsk l'any 1029
7 de juliol:Múnia de Castella designa el seu segon fill, Ferran I de Lleó com a Comte de Castella.^[7] El rei Sanç III de Navarra governa el Comtat de Cstella de fet. D'aquesta manera els seus dominis són els més grans de la Península Ibèrica cristiana. És rei de Navarra, Comte de Castella, Rei d'Aragó, Comte de Sobrarb i Comte de Ribagorça.^[8]

Europa i Imperi Romà d'Orient

Estiu: Campanya militar de Bretislau I de Bohèmia contra el Regne de Polònia. La Bohèmia s'annexiona Moràvia.^[3]
Desembre:^[9] El príncep de Càpua Pandulf IV de Càpua és expulsat de Nàpols pel duc de Nàpols, Sergi IV de Nàpols amb el suport de mercenaris normands. El duc, com a recompensa, dona al normand Rainulf Drengot l'antiga plaça forta romana d'Orient d'Aversa i el nomena Comte d'Aversa i li dona la seva germana en matrimoni.^[4] Rainulf instal·la en aquest comtat un nombre important de guerrers errants i fa una crida a altres normands perquè s'instal·lin de manera permanent al sud d'Itàlia.
Hivern: el regent de Noruega Håkon Eiriksson s'ofega. Canut II hi envia el seu fill natural Sven Knutsson de Noruega, que és el rei de novembre entre els anys 1028 i 1035, quan mor.^[10]
a seu del bisbat de Zeitz es trasllada a Naumburg.^[11]

Àsia

Juliol:^[5] Mahmud de Ghazna saqueja Rayy (Teheran) i destitueix a l'emir buwàhida i el fa presoner. Hi instal·la un governador Ghaznèvida.^[12] Domina un extens territori que ocupa des de Buwàyhida fins Jibal.^[13]

Naixements

Península ibèrica

Almeria: Sàid al-Andalusí, (m. 1070) jutge, erudit, matemàtic i historiador de la ciència que va viure a Toledo.^[14]

Europa i Imperi Romà d'Orient

(aprox): Guillem I de Nevers, Comte d'Auxerre i de Nevers i Comte de Tonnerre (aquest últim per matrimoni) entre els anys 1065 i 1098.^[15]
Ratisbona: Sant Ulric de Zell. Abat benedictí, reformador Cluniacenc.^[16]
(aprox.): Sant Robert de Molesme, monjo reformador francès. Fundador de l'abadia de Molesme i abat de Citeaux. Co-fundador de l'orde del císter juntament amb Alberic de Cîteaux i Esteve Harding. Venerat com a sant pels catòlics.^[17]

Àfrica

5 de juliol, El Caire: Al-Mustànsir (fatimita), califa Fatimida i imam dels Ismaelites entre el 1036 i el 1095, quana mor.
Kairuan: Abu-l-Hàssan Alí al-Husrí, poeta àrab d'Ifríqiya (aprox). Abans d'establir-se a Tànger visita moltes ciutats andalusines com Dènia i València.^[18]

Àsia

El Sultà seljúcida Alp Arslan néix el 20 de gener de l'any 1029
20 de gener: Alp Arslan, segon sultà Seljúcida entre els anys 1064 i 1072.^[19]
17 de febrer: la princesa Kaoruko, emperadriu consort del Japó, esposa principal de l'emperador Go-Sanjō.^[20]

Necrològiques

Península ibèrica

13 de maig: Garcia II de Castella, últim Comte sobirà de Castella i comte de Montsó. Mor assassinat a León. Sobirà de castells del 1017 fins a la seva mort.^[21] El succeeix Múnia de Castella, dona de Sanç III de Pamplona. Amb aquesta pretext, el rei de Navarra passarà a gobernar Castella.^[22]
Saragossa: Ibn al-Kattani, filòsof, físic, astròleg i poeta andalusí. Obra dels llibres: El tractament de malalties perilloses que apareixen superficialment al cos.^[23]

Europa i Imperi Romà d'Orient

27 de gener, Bremen: Unwan Arquebisbe d'Hamburg i de Bremen entre els anys 1013 i 1029.^[24]
6 o 24 d'abril, Ratisbona: Bru d'Augsburg, 27è Bisbe d'Augsburg entre l'any 1006 i la seva mort.^[25]
Albert Azzo I d'Este. Comte-marquès de Milà. Noble italià de la família Obertenghi actiu a la península itàlica entre els anys 1010 i 1030. Pare d'Albert Azzo II de Milà.^[26]
Gerard I de Jülich comte de Jûlich des de l'any 1003. Considerat el fundador dels comtes-marquesos de Jûlich, a Renània.^[27]
Malcolm mac Maelbrigte: mormaer (sobirà escocès) de Moray des de l'any 2020 a la seva mort.^[28]

Àsia

20 de gener, Gaesong-si, Corea: Heonae reina consort durant els anys 980 i 981 i reina regent entre els anys 997 i 1009 durant al minoria d'edat del seu fill Mokjong de Goryeo.^[29]

25 de novembre: Fujiwara no Kinsue (n. 957), home d'estat cortesà i polític japonès del Clan Fujiwara.^[30]

Abu'l-Qasim Ja'far ibn Muhammad ibn Fasanjus, home d'estat iranià, de la família Fasanjus que va servir als Buwàyhides.^[31]
Abas I de Kars, membre de la família armènia dels bagràtides, Rei de Kars des del 984 a la seva mort.^[32]
Kushyar ibn Labban, matemàtic, geògraf i astrònom de Guilan persa. Autor de Principles of Hindu Reckoning.^[33]
Al-Karají, matemàtic àrab de Bagdad.^[34]
Mahinda V, rei d'Anuradhapura (Sri Lanka) entre els anys 1001 i 1017, quan es va acabar el regne.^[35]
Majd-ad-Dawla, Buwàyhida de Rayy i el Jibal des de l'any 997 a la seva mort.^[36]
Sàlih ibn Mirdàs (n.952), cap de la tribu dels kilabites, emir de Rahba. Fou el primer emir Mirdàsida d'Alep des de l'any 1024 fins a la seva mort.^[37]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «El mundo en el año 1029 d. C.» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2025].
↑ ^2,0 ^2,1 Martínez Díez, Gonzalo. Sancho III el Mayor: rey de Pamplona, Rex Ibericus. Madrid: Marcial Pons Ediciones de Historia, 2007, p. 140. ISBN 978-84-96467-47-7.
↑ ^3,0 ^3,1 Dudík, Beda Franziskus. Mährens allgemeine geschichte: bd. Vom jahre 906 bis zum jahre 1125 (en alemany). Druck von G. Gastl, 1863, p. 165.
↑ ^4,0 ^4,1 Bréhier, Louis. monde byzantin. Chicoutimi: J.-M. Tremblay, 2006. ISBN 9781412357.
↑ ^5,0 ^5,1 Islamic Culture (en anglès). Islamic Culture Board, 1971.
↑ Frochoso Sánchez, Rafael «La fitna en Al-Andalus, años 399-422 h (1009-1031 d. C.)». Boletín de la Real Academia de Córdoba de Ciencias, Bellas Letras y Nobles Artes, 89, 157, 2009, pàg. 71–82. ISSN: 0034-060X.
↑ Zabalza Duque, Manuel. Colección diplomática de los Condes de Castilla: edición y comentario de los documentos de los condes Fernán González, García Fernández, Sancho García y García Sánchez. Valladolid: Junta de Castilla y León, Consejería de Educación y Cultura, 1998. ISBN 978-84-7846-777-8.
↑ Díez, Gonzalo Martínez. El condado de Castilla, 711-1038: la historia frente a la la leyenda (en castellà). Marcial Pons Historia, 2005. ISBN 978-84-95379-94-8.
↑ Nouvelle biographie générale depuis les temps les plus reculés jusqu'à nos jours, avec les renseignements bibliographiques et l'indication des sources à consulter: Pre-Ren (en francès). Firmin Didot frères, fils et cie, 1866, p. 495.
↑ The Cambridge history of Scandinavia. Cambridge, UK ; New York: Cambridge University Press, 2003. ISBN 978-0-521-47299-9.
↑ «Naumburg (Diocese) [Catholic-Hierarchy]». [Consulta: 1r gener 2026].
↑ The Cambridge history of Iran. 5: The Saljuq and Mongol periods / ed. by J. A. Boyle. 7. print. Cambridge: Cambridge Univ. Pr, 1968. ISBN 978-0-521-06936-6.
↑ Grousset, René; .. empire des steppes. Chicoutimi: J.-M. Tremblay, 2006. ISBN 9781412354.
↑ Millàs Vallicrosa, Josep Maria. Assaig d'història de les idees físiques i matemàtiques a la Catalunya medieval. Barcelona: Edicions científiques catalanes, 1983. ISBN 84-86257-00-X.
↑ Jean Fromageot, , Le Livre d'histoire, coll. « Monographies des villes et villages de France », 1973 (réimpr. 2000) (1^re éd. 1973), 540 p. (ISBN 2-84435-156-5). Pp. 17-30
↑ «Deutsche Biographie». [Consulta: 31 desembre 2025].
↑ «Robert de Molesmes | enciclopedia.cat». [Consulta: 1r gener 2026].
↑ Enciclopèdia de l'Islam, Vol. III, pàg. 661 i 662
↑ «Alp Arslān | enciclopedia.cat». [Consulta: 31 desembre 2025].
↑ Harrison, John A. «Visiting Shinto Shrines in Japan. By Richard Ponsonby Fane. Kyoto: The Ponsonby Memorial Society, 58 Minamioji, Kamikamo, Kita-hu, 1964. xxiv, 439, Plates and Illustrations, Appendices, Index. $12.50. - The Vicissitudes of Shinto. By Richard Ponsonby Fane. Kyoto: The Ponsonby Memorial Society, 1963. xiii, 423, Illustrations, Appendices, Index. $12.50.». The Journal of Asian Studies, 25, 3, 5-1966, pàg. 533–534. DOI: 10.2307/2052034. ISSN: 0021-9118.
↑ Truhart, Peter. Regents of nations: systematic chronology of states and their political representatives in past and present: a biographical reference book = Regenten der Nationen: systematische Chronologie der Staaten und ihrer politischen Repräsentanten in Vergangenheit und Gegenwart: ein biographisches Nachschlagewerk. München ; New York: Saur, 1984, p. 3127. ISBN 978-3-598-10491-6.
↑ Martínez Díez, Gonzalo. Sancho III el Mayor: rey de Pamplona, Rex Ibericus. Madrid: Marcial Pons Ediciones de Historia, 2007, p. 140, 181. ISBN 978-84-96467-47-7.
↑ Langermann, Y. Tzvi «Emilie Savage-Smith: A New Catalogue of Arabic Manuscripts in the Bodleian Library, University of Oxford. Volume I: Medicine. xxxvi, 896 pp. Oxford: Oxford University Press, 2011. £150. ISBN 978 0 19 951358 1.». Bulletin of the School of Oriental and African Studies, 75, 3, 10-2012, pàg. 565–567. DOI: 10.1017/s0041977x1200064x. ISSN: 0041-977X.
↑ Biographie, Deutsche. «Unwan - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 1r gener 2026].
↑ Biographie, Deutsche. «Brun - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 1r gener 2026].
↑ D., B. G. «Alberto Azzo». Dizionario biografico degli italiani. I, II, 35, 4, 1961, pàg. 386. DOI: 10.2307/40116244. ISSN: 0006-7431.
↑ Histoire de Richier en quatre tomes, Paris, Jules Renouard, 1845, tome II
↑ Woolf, Alex «The ‘Moray Question’ and the Kingship of Alba in the Tenth and Eleventh Centuries». The Scottish Historical Review, 79, 2, 10-2000, pàg. 145–164. DOI: 10.3366/shr.2000.79.2.145. ISSN: 0036-9241.
↑ «Reina Heonae» (en coreà). Encyclopedia of Korean Culture. [Consulta: 1r gener 2026].
↑ Titsingh, Isaac. (1834). Nihon ōdai ichiran; ou, Annales des empereurs du Japon. [archive] Paris: Royal Asiatic Society, Oriental Translation Fund of Great Britain and Ireland. OCLC 5850691.P. 153
↑ Busse, Heribert. Chalif und Grosskönig: die Buyiden im Irak (945-1055) (tesi). Würzburg: Ergon Verlag Würzburg in Kommission, 2004, p. 238, 243. ISBN 3899130057.
↑ «ARMENIA». Foundation for Medieval Genealogy: rois d'Arménie (Bagratides). Arxivat de l'original el 2025-11-29. [Consulta: 1r gener 2026].
↑ Biographical encyclopedia of astronomers. Second edition. Nova York: Springer, 2014, p. 1074. ISBN 978-1-4419-9916-0.
↑ «Al-Karaji | Contribution, Pascal’s triangle, & Binomial theorem | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-11-07.
↑ Siriweera, W. I.. History of Sri Lanka: from earliest times up to the sixteenth century. Colombo ; New Jersey: Dayawansa Jayakody & Co, 2002, p. 302. ISBN 978-955-551-257-2.
↑ Sourdel-Thomine, Janine; Sourdel, Dominique. Dictionnaire historique de l'Islam. 1. éd. Paris: PUF, 2004, p. 166-168. ISBN 978-2-13-054536-1.
↑ Blanquis, Thierry. Encyclopaedia of Islam. vol 7: Mif - Naz / ed. by C. E. Bosworth (en anglès). Nova York: BRILL, 1993, p. 119. ISBN 978-90-04-09419-2.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1029

[:0-1] 1,0 ^1,1 «El mundo en el año 1029 d. C.» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2025].

[:4-2] 2,0 ^2,1 Martínez Díez, Gonzalo. Sancho III el Mayor: rey de Pamplona, Rex Ibericus. Madrid: Marcial Pons Ediciones de Historia, 2007, p. 140. ISBN 978-84-96467-47-7.

[:1-3] 3,0 ^3,1 Dudík, Beda Franziskus. Mährens allgemeine geschichte: bd. Vom jahre 906 bis zum jahre 1125 (en alemany). Druck von G. Gastl, 1863, p. 165.

[:2-4] 4,0 ^4,1 Bréhier, Louis. monde byzantin. Chicoutimi: J.-M. Tremblay, 2006. ISBN 9781412357.

[:3-5] 5,0 ^5,1 Islamic Culture (en anglès). Islamic Culture Board, 1971.

[6] Frochoso Sánchez, Rafael «La fitna en Al-Andalus, años 399-422 h (1009-1031 d. C.)». Boletín de la Real Academia de Córdoba de Ciencias, Bellas Letras y Nobles Artes, 89, 157, 2009, pàg. 71–82. ISSN: 0034-060X.

[7] Zabalza Duque, Manuel. Colección diplomática de los Condes de Castilla: edición y comentario de los documentos de los condes Fernán González, García Fernández, Sancho García y García Sánchez. Valladolid: Junta de Castilla y León, Consejería de Educación y Cultura, 1998. ISBN 978-84-7846-777-8.

[8] Díez, Gonzalo Martínez. El condado de Castilla, 711-1038: la historia frente a la la leyenda (en castellà). Marcial Pons Historia, 2005. ISBN 978-84-95379-94-8.

[9] Nouvelle biographie générale depuis les temps les plus reculés jusqu'à nos jours, avec les renseignements bibliographiques et l'indication des sources à consulter: Pre-Ren (en francès). Firmin Didot frères, fils et cie, 1866, p. 495.

[10] The Cambridge history of Scandinavia. Cambridge, UK ; New York: Cambridge University Press, 2003. ISBN 978-0-521-47299-9.

[11] «Naumburg (Diocese) [Catholic-Hierarchy]». [Consulta: 1r gener 2026].

[12] The Cambridge history of Iran. 5: The Saljuq and Mongol periods / ed. by J. A. Boyle. 7. print. Cambridge: Cambridge Univ. Pr, 1968. ISBN 978-0-521-06936-6.

[13] Grousset, René; .. empire des steppes. Chicoutimi: J.-M. Tremblay, 2006. ISBN 9781412354.

[14] Millàs Vallicrosa, Josep Maria. Assaig d'història de les idees físiques i matemàtiques a la Catalunya medieval. Barcelona: Edicions científiques catalanes, 1983. ISBN 84-86257-00-X.

[15] Jean Fromageot, , Le Livre d'histoire, coll. « Monographies des villes et villages de France », 1973 (réimpr. 2000) (1^re éd. 1973), 540 p. (ISBN 2-84435-156-5). Pp. 17-30

[16] «Deutsche Biographie». [Consulta: 31 desembre 2025].

[17] «Robert de Molesmes | enciclopedia.cat». [Consulta: 1r gener 2026].

[18] Enciclopèdia de l'Islam, Vol. III, pàg. 661 i 662

[19] «Alp Arslān | enciclopedia.cat». [Consulta: 31 desembre 2025].

[20] Harrison, John A. «Visiting Shinto Shrines in Japan. By Richard Ponsonby Fane. Kyoto: The Ponsonby Memorial Society, 58 Minamioji, Kamikamo, Kita-hu, 1964. xxiv, 439, Plates and Illustrations, Appendices, Index. $12.50. - The Vicissitudes of Shinto. By Richard Ponsonby Fane. Kyoto: The Ponsonby Memorial Society, 1963. xiii, 423, Illustrations, Appendices, Index. $12.50.». The Journal of Asian Studies, 25, 3, 5-1966, pàg. 533–534. DOI: 10.2307/2052034. ISSN: 0021-9118.

[21] Truhart, Peter. Regents of nations: systematic chronology of states and their political representatives in past and present: a biographical reference book = Regenten der Nationen: systematische Chronologie der Staaten und ihrer politischen Repräsentanten in Vergangenheit und Gegenwart: ein biographisches Nachschlagewerk. München ; New York: Saur, 1984, p. 3127. ISBN 978-3-598-10491-6.

[22] Martínez Díez, Gonzalo. Sancho III el Mayor: rey de Pamplona, Rex Ibericus. Madrid: Marcial Pons Ediciones de Historia, 2007, p. 140, 181. ISBN 978-84-96467-47-7.

[23] Langermann, Y. Tzvi «Emilie Savage-Smith: A New Catalogue of Arabic Manuscripts in the Bodleian Library, University of Oxford. Volume I: Medicine. xxxvi, 896 pp. Oxford: Oxford University Press, 2011. £150. ISBN 978 0 19 951358 1.». Bulletin of the School of Oriental and African Studies, 75, 3, 10-2012, pàg. 565–567. DOI: 10.1017/s0041977x1200064x. ISSN: 0041-977X.

[24] Biographie, Deutsche. «Unwan - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 1r gener 2026].

[25] Biographie, Deutsche. «Brun - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 1r gener 2026].

[26] D., B. G. «Alberto Azzo». Dizionario biografico degli italiani. I, II, 35, 4, 1961, pàg. 386. DOI: 10.2307/40116244. ISSN: 0006-7431.

[27] Histoire de Richier en quatre tomes, Paris, Jules Renouard, 1845, tome II

[28] Woolf, Alex «The ‘Moray Question’ and the Kingship of Alba in the Tenth and Eleventh Centuries». The Scottish Historical Review, 79, 2, 10-2000, pàg. 145–164. DOI: 10.3366/shr.2000.79.2.145. ISSN: 0036-9241.

[29] «Reina Heonae» (en coreà). Encyclopedia of Korean Culture. [Consulta: 1r gener 2026].

[30] Titsingh, Isaac. (1834). Nihon ōdai ichiran; ou, Annales des empereurs du Japon. [archive] Paris: Royal Asiatic Society, Oriental Translation Fund of Great Britain and Ireland. OCLC 5850691.P. 153

[31] Busse, Heribert. Chalif und Grosskönig: die Buyiden im Irak (945-1055) (tesi). Würzburg: Ergon Verlag Würzburg in Kommission, 2004, p. 238, 243. ISBN 3899130057.

[32] «ARMENIA». Foundation for Medieval Genealogy: rois d'Arménie (Bagratides). Arxivat de l'original el 2025-11-29. [Consulta: 1r gener 2026].

[33] Biographical encyclopedia of astronomers. Second edition. Nova York: Springer, 2014, p. 1074. ISBN 978-1-4419-9916-0.

[34] «Al-Karaji | Contribution, Pascal’s triangle, & Binomial theorem | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-11-07.

[35] Siriweera, W. I.. History of Sri Lanka: from earliest times up to the sixteenth century. Colombo ; New Jersey: Dayawansa Jayakody & Co, 2002, p. 302. ISBN 978-955-551-257-2.

[36] Sourdel-Thomine, Janine; Sourdel, Dominique. Dictionnaire historique de l'Islam. 1. éd. Paris: PUF, 2004, p. 166-168. ISBN 978-2-13-054536-1.

[37] Blanquis, Thierry. Encyclopaedia of Islam. vol 7: Mif - Naz / ed. by C. E. Bosworth (en anglès). Nova York: BRILL, 1993, p. 119. ISBN 978-90-04-09419-2.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]

[25]

[26]

[27]

[28]

[29]

[30]

[31]

[32]

[33]

[34]

[35]

[36]

[37]