La revolta de Pere Deljan succeex entre els anys 1040 i 1041. Pere Deljan mor l'any 1041L'aixecament dels búlgars del tsar Pere Deljan contra l'Imperi Romà d'Orient succeeix entre els anys 1040 i 1041
Mort de Miquel IV el Paflagoni el desembre del 1041L'emperador romà d'Orient Miquel IV mor el desembre de l'any 1041
Durant l'any 1041 l'emperadriu Zoè de l'Imperi Romà d'Orient eleva al seu fill adoptiu com a emperador romà d'Orient: Miquel V el Calafat. A més, hi ha les batalles d'Olivento, de Montemaggiore, de Montepeloso i d'Ostrovo.[1] A la Xina, Bi Sheng descobreix la Impremta. En aquest any traspassen l'emperador romà d'Orient Miquel IV el Paflagoni i el religiós hinduïsta Iamuna Acharià.[1] Durant aquest any l'Imperi Romà d'Orient perd els seus territoris de l'interior del Mezzogiorno italià conra els normands i els longobards[2] i aixafa la revolta dels búlgars dirigits pel tsar Pere II Deljan.[3] Al desembre comença el regnat de l'emperador Miquel V, que confina l'emperadriu Zoè en un monestir.[4] A Hongria s'inicia el regnat de Samuel Aba.[5] I al Sacre Imperi, Enric III l'arquebisbat de Besançon s'independitza del comtat de Borgonya quan Enric III li atorga el poder comtal a l'arquebisbe Hug.[6] Al Magrip, els amazics es revolten contra el Califat Fatimita.[7]
La poetesa Akazome Emon mor aproximadament l'any 1041Miniatura il·lustrada del Códice de Bartres que representa Sampiro com a bisbe d'Astorga. Sampiro mor l'any 1041
Setembre: Samuel Aba esdevé nou Rei d'Hongria després de fer fora del tron a Pere I d'Hongria amb l'ajuda de l'aristocràcia. Pere es refugia amb l'emperador Enric III. Samuel Aba governarà Hongria fins a l'any 1044.[5]
Catepanat d'Itàlia, com a part de la Conquesta normanda de la Itàlia meridional: Al març, els mercenarisnormands tornen al sud d'Itàlia després de la guerra de Sicília entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Emirat de Sicília i es revolten contre els romans d'Orient del Catepanat d'Itàlia. Comandats per Ardouin conquereixen la ciutat de Melfi[11] i el 17 de març: el catepan Miquel Docià és vençut pels normands a Olivengo, a prop de Venosa.[11] El 4 de maig els normands, ajudats pels longobards tornen a derrotar els biantins a la Batalla de Montemaggiore, a prop d'Ascoli Satriano.[12] Després de perdre la batalla, Miquel Docià va al port de Bari per anar a buscar reforços a Sicília[2] i és reemplaçat per Exaugust Boioannes.[13] La victòria dels normands els va enriquir, cosa que va fer que més cavallers s'unissin a la rebel·lió.[2] Al 3 de setembre hi haurà un nou enfrontament entre els normands i els romans d'Orient, la batalla de Montepeloso.[2] Aquesta també clourà amb una victòria dels rebels longobards i els normands en un sol dia.[2] Després d'aquesta derrota, els romans d'Orient deixen de controlar l'interior del Mezzogiorno. La ciutat de Matera s'unirà als revoltats, mentre que les ciutats costaneres de Bari, Monopoli i Giovinazzo continuen aliades amb l'Imperi Romà d'Orient.[2] Després de la batalla el líder Atenulf és enviat a Escandinàvia perquè s'havia quedat riqueses del botí i la zona va passar a ser dominada novament pels longobards. Aquesta fou l'última batalla entre normands i romans d'Orient a la Península Itàlica.[2]
Europa de l'Est: Continua la revolta dels búlgars que es va iniciar l'any anteriorː el 3 de juliol el tsar búlgar Pere Deljan fou cegat pel seu rival Alousiano. Al desembre els romans d'Orient derrotaran als búlgars revoltats en la Batalla d'Ostrovo. Pere Deljan fou agafat près i portat a Constantinoble, on es creu que fou executat.[3]
10 de desembre - l'emperadriu Zoè eleva al tron de l'Imperi Romà d'Orient el seu fill adoptiu Miquel V, fill d'un calafatador. Miquel IV, malalt i dèbil és obligat a abdicar i pren els vots religiosos. El seu regnat durarà fins a l'any 1042.[4] Miquel V confina l'emperaddriu Zoè en un monestir quan assoleix el tron.[4]
↑ 4,04,14,2Bréhier, Louis; Dagron, Gilbert; Gouillard, Jean. Vie et mort de Byzance. Éd. de février 1992. Paris: A. Michel, 1992. ISBN 978-2-226-05719-8.
↑Steinbach, F., ‘Die Ezzonen. Ein Versuch territorialpolitischen Zusammenschlusses der fränkischen Rheinlande’, in Collectanea Franz Steinbach. Aufsätze und Abhandlungen zur Verfassungs-, Sozial- und Wirtschaftsgeschichte, geschichtlichen Landeskunde und Kulturraumforschung, ed. F. Petri & G. Droege (Bonn, 1967) pp. 64–81.
↑Williams, Ann; Smyth, Alfred P.; Kirby, D. P.. A biographical dictionary of dark age Britain: England, Scotland and Wales c. 500- c. 1050. Londres: Seaby, 1991, p. 114-115. ISBN 978-1-85264-047-7.
↑Handbook of British chronology. 3rd ed., Repr. with corrections. Cambridge, [England]: New York : Cambridge University Press, 1996, p. 136-137. ISBN 978-0-521-56350-5.
.png)
.svg)
