Mango
|
Per a altres significats, vegeu «Mango (desambiguació)». |
Mangifera indica  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | mango, oli de mango, suc de mango i mango smell (en)  |
| Planta | |
| Tipus de fruit | drupa |
| Estat de conservació | |
| UICN | dades insuficients |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Sapindales |
| Família | Anacardiaceae |
| Gènere | Mangifera |
| Espècie | Mangifera indica L., 1753 |
.svg){kind=icon}
El mango (Mangifera indica)[1][2] és una espècie de planta amb flors del gènere Mangifera dins la família de les anacardiàcies (Anacardiaceae). És un arbre nadiu de la zona que va de l'est de l'Índia (Assam) fins la Xina sud-central, Myanmar i Tailàndia.[3]
A l'Índia se'n cultiven diferents varietats cultivars des de l'antiguitat que s'han introduït en altres regions, lliures de glaçades, del món. Es tracta de l'arbre fruiter més gros del món, ja que pot arribar a fer 30 metres d'alt.[4]
Història i difusió
[modifica]Sembla que aquesta espècie es va domesticar fa uns 4.000 anys. Es va dur des de l'Índia cap a l'est d'Àsia al voltant de 400-500 aC. Posteriorment, al segle xv va passar a ser cultivat a les Filipines, i al segle xvi a l'Àfrica i al Brasil per part dels portuguesos.[5] Linnaeus la va descriure científicament el 1753.[6]
El mango és el fruit nacional de l'Índia, les Filipines i el Pakistan. El poeta en sànscrit Kalidasa ja el menciona al segle IV, i abans es creu que Alexandre el Gran ja l'havia tastat. L'emperador Akbar va plantar 100.000 arbres de mango a Darbhanga, Bihar en un lloc conegut com a Lakhi Bagh.[7]
Actualment es cultiva a tots els països tropicals del món i en alguns de subtropicals, per exemple a parts d'Israel i d'Andalusia (Motril Almuñécar)
Mangiferina
[modifica]La mangiferina és un flavonoide farmacològicament actiu extret de les fulles i escorça del mango comú.[8]
Arbre
[modifica]Els arbres dels mangos poden arribar a fer de 35 a 40 metres d'alt, amb un diàmetre de capçada proper als 10 metres. És de fulles persistents de 15 a 30 cm de llargada i de 6 a 16 cm d'amplada. Les flors són diminutes i estan disposades en inflorescències paniculades a les extremitats de les branques, són molt perfumades.
Les llavors germinen fàcilment i per això pot esdevenir una planta invasora en llocs on s'ha introduït, com al Brasil.
Fruita
[modifica]El fruit del mango té la polpa carnosa i dolça la qual pot ser fibrosa o no ser-ho. Al principi és de color verd i de color groc o taronja quan arriba a la maduresa. Triga de tres a sis mesos a madurar. Els mangos Thompson són les varietats cultivades més esteses globalment a l'actualitat.
Les llavors fan de 4 a 17 cm de llargada.
Taxonomia
[modifica]Aquesta espècie va ser publicada per primer cop l'any 1753 al primer volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[9][10]
Sinònims
[modifica]Els següents noms científics són sinònims heterotípics de Mangifera indica:[3]
- Mangifera amba Forssk.
- Mangifera anisodora Blanco
- Mangifera austroyunnanensis Hu
- Mangifera balba Crevost & Lemarié
- Mangifera cambodiana (Pierre) Anon.
- Mangifera domestica Gaertn.
- Mangifera equina Crevost & Lemarié
- Mangifera gladiata Bojer
- Mangifera indica var. bapang Blume
- Mangifera indica var. cambodiana Pierre
- Mangifera indica var. compressa Blume
- Mangifera indica var. deropong Blume
- Mangifera indica var. dodol Blume
- Mangifera indica var. domestica (Gaertn.) Blume
- Mangifera indica var. excelsa Stokes
- Mangifera indica var. gratissima Blume
- Mangifera indica var. kaijer Blume
- Mangifera indica var. kalapa Blume
- Mangifera indica var. kidang Blume
- Mangifera indica var. kukulu Blume
- Mangifera indica var. marundana Blume
- Mangifera indica var. marunga Blume
- Mangifera indica var. mekongensis Pierre
- Mangifera indica var. niela Blume
- Mangifera indica var. pallens Blume
- Mangifera indica var. piit Blume
- Mangifera indica var. sangier Blume
- Mangifera indica var. sentok Blume
- Mangifera indica var. teloor Blume
- Mangifera kukulu Blume
- Mangifera laurina var. deropong Blume
- Mangifera laxiflora Desr.
- Mangifera linnaei Korth. ex Hassk.
- Mangifera maritima Lechaume
- Mangifera mekongensis (Pierre) Anon.
- Mangifera montana B.Heyne ex Wight & Arn.
- Mangifera oryza Crevost & Lemarié
- Mangifera racemosa Bojer
- Mangifera rostrata Blanco
- Mangifera rubra Bojer
- Mangifera sativa Roem. & Schult.
- Mangifera siamensis Warb. ex Craib
- Mangifera viridis Bojer
Referències
[modifica]- ↑ «mango ». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «Mangifera». Cercaterm. TERMCAT. [Consulta: 10 desembre 2025].
- ↑ 3,0 3,1 «Mangifera indica L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 8 desembre 2025].
- ↑ (1846). The Missionary guide-book, p.180. Seeley, Burnside, and Seeley.
- ↑ Gepts, P. (n.d.). «PLB143: Crop of the Day: Mango, Mangifera indica». The evolution of crop plants. Dept. of Plant Sciences, Sect. of Crop & Ecosystem Sciences, University of California, Davis. Arxivat de l'original el 6 de desembre 2013. [Consulta: 8 octubre 2009].
- ↑ GRIN. «Mangifera indica information from ARS/GRIN». Taxonomy for Plants. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland: USDA, ARS, National Genetic Resources Program, 05-05-1997. Arxivat de l'original el 11 de desembre 2012. [Consulta: 8 octubre 2009].
- ↑ «National Fruit». Govern de l'Índia Official website.
- ↑ Barreto J.C., Trevisan M.T.S., Hull W.E., Erben G., De Brito E.S., Pfundstein B., Würtele G., Spiegelhalder B., Owen R.W. «Characterization and quantitation of polyphenolic compounds in bark, kernel, leaves, and peel of mango (Mangifera indica L.)». Journal of Agricultural and Food Chemistry, 56, 14, 2008, pàg. 5599–5610. DOI: 10.1021/jf800738r. PMID: 18558692.
- ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 12 desembre 2025].
- ↑ Linné, 1753, p. 200.
Bibliografia
[modifica]- von Linné, Carl. Species plantarum, exhibentes plantas rite cognitas ad genera relatas, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas (en llatí). vol. 1. Estocolm: Laurentius Salvius, 1753.
- Litz, Richard E. (ed. 2009). The Mango: Botany, Production and Uses (2nd edition). CABI. ISBN 978-1-84593-489-7
- Bernardini, Carlotta «Una gran variedad». Cocina vegetariana, 4, 2012b, pàg. 28-31.
Enllaços externs
[modifica]
- Crop of the Day: Mango, Mangifera indica Arxivat 2013-12-06 a Wayback Machine. has a list of helpful resources about this species.
