el vídeo dels dimecres... The Convexity Conundrum

 

Serra de Madres - Sortida de cicle d'esquí de muntanya

 

Estimo la tendresa de la pluja

i el pas insegur dels vells damunt la neu.

Estimo els arbres amb dibuixos de gebre

i la quietud dels capvespres vora l'estufa.

L'hivern no és el fred i la neu:

és un oblidar la preponderància del verd,

un recomençar sempre esperançat.

i el de la gent que mira, rere els vidres,

com la neu unifica els horitzons

i ho torna tot

colpidorament pròxim i assequible.

 

                                            Miquel Martí i Pol 

 

Havíem planificat aquesta sortida de cicle d'esquí de muntanya del CEG a la Serra de Madres

(Capcir), sense saber quines condicions hi hauria i, de fet, no ho hem sabut fins el mateix dissabte al matí. Anunciades nevades que no s'han complert (aquí), previsió de temps tapat que ha estat obert i amb vent, gran nevada diumenge que ha estat petita barrufa una mica emboirada. Així que el nostre ja típic "Mai Enrera" ens ha donat premi. I qui no arrisca no pisca...

 

Tot i això hem deixat per un altre moment la travessa prevista des de Coll de Jau, una excusa per tornar-hi 

 

Dissabte 17 de gener: Roc de Madres 2469m i travessa al refugi dels Estanyols F/S2-S3 +1100m 15km.

Sortim de Réal pels prats per anar a buscar el bosc i un tram de pista en direcció contrària al Coll de Sansa. A la cota 1700 abandonem la pista i ens enfilem pel bosc en direcció Nord Est bosc fins a la cota 2000m on el bosc es va obrint i ja notem el vent del Sud Est, seguim en direcció Roc Mary, per evitar els plans més ventats propers a la carena. Dubtant, dubtant remuntem direcció coll de Malpàs per pujar fins el Roc de Madres, aquest darrer tram el més ventat.

 

Baixem per la carena cap al coll de les Gavatxes i a la cota 2100m (bona neu dura ) baixem pel bosc direcció Sud Est, canviant de vessant cap a la Coma dels Pontells (neu fonda transformada) després de remar una mica passem per la cabana del Pla de Grill i fem un darrer tram de bosc fins a la pista planera que ens porta al refugi dels Estanyols.

 

   

 

Diumenge 18 de gener: Pic de la Pelada 2370m i retorn a Réal F/S3 +650m -900m 11'5km

 

La gran nevada ha estat d'aproximadament 2cm... A les 9h els dubtes s'esvaeixen i veiem que podem fer activitat cap a la Pelada. L'orientació nord Oest de la canal ens protegeix del vent i anem gaudint de la barrufa i una mica de boira en algun tram. L'ascens es força evident, i la canal arbrada que arriba fins el coll de Passeduc és fàcil i de pendent moderat. Un cop ubicats a la cota 1850m pugem pels pendents de bosc de la llera dreta de la canal (l'altra opció és enfilar la canal directament), arribats al coll de Passeduc 2280 la boira es fa més espessa i anem tantejant per arribar al cim per la carena nord sense dificultats.

 

Fem un descens força memorable, encara que ha nevat poc les condicions són bones. Canal avall fins a la pista dels Pontells i refugi.

 

Retronem a Réal per les pistes des del coll de Sansa amb un tram de bosc-senglar. 

 

 

El refugi dels estanyols és de gestió lliure, cal demanar la clau a l'oficina de turisme del Capcir i costa 12€ per persona. Té estufa, llenya, mantes, cuina amb gas, estris de cuina i barbacoa exterior.

 

 

Hi hem estat el Jaume J, Pep L, Cesc D, Roser R, Míriam M, Bernat C, Núria P, Carles P, Dani D i Ricard M 

 

Bones traces !!  

el vídeo dels dimecres... Baffin Boyz

 

Circular al Taga i Puig Estela 11/1/2026

Amb les nevades i ventades de dissabte, tot ens indicava que calia ser conservadors i, després de considerar diverses opcions, ens inclinem per una matinal al Taga, evitant també les carreteres tallades. 

Aparquem a la vora de Santa Magdalena de Puigsac on ja hi ha neu per calçar esquís des de la granja de Can Roca (1290 m). 

Hi ha força gent, molta animació i fa un dia radiant i fred. El camí té algunes pedres però es pot pujar i, poc a poc, la neu cobreix perfectament la pista. 

Tot i ser aviat, n'hi ha que ja baixen i ens confirmen que la neu està en bones condicions. 

Prenem el camí de Coll de Bac, que va guanyant alçada sense esforç i, passat el pas canadenc, hi ha neu suficient per esquiar sense por dels taurons. 

Quan el camí s'ajunta amb el torrent de Vilaró als Fortins del Taga diverses traces sinuoses de baixada ens confirmen que la baixada per la neu pols promet. Allà on s'ha dipositat la neu, hi ha gruixos més que suficients per gaudir de valent.

Ja de lluny es veu que la carena del Taga està gelada i endurida, així que decidim entrar al bosc del Bac de Conivella i pujar per la neu flonja que ha quedat entre els arbres fins arribar al cim del Taga (2039 m). 

La creu està encara guarnida amb el pessebre i molt concorreguda. Hi ha gent de totes les edats amb raquetes, grampons i esquís. 

Fem les fotos de cim i mentre esmorzem decidim allargar l'excursió fins al Puig Estela, però abans aprofitarem tota la baixada pel bosc fins el pla de la Llana, per posar després pells i dirigir-nos a la carena. 

Dins del bosc hi ha molta neu pols que continua fins ben a baix. Gaudim de la neu sedosa, avui tots els girs s'encadenen amb gràcia!

Mentre la gent va baixant del Taga tornem a posar pells i enfilem la carena des de la Portella d'Ogassa cap al puig de Coma d'Olla (1938 m), on uns joves equipats amb bosses d'escombraries industrials es llancen de cara pendent avall...

La muntanya s'ha buidat i el brogit matinal ha donat pas a una calma serena, no fa vent i el sol comença a retirar-se. 

La carena es va fent més estreta fins a convertir-se en un sender esmolat com la crinera de la serra cavallera, però aviat s'eixampla fins deixar-nos veure la característica torreta del Puig Estela (2013 m), on ja ens acomiadem del sol per llançar-nos per la cara nord entre els arbres i pendents del bosc del Tarter.

La neu pols reposa sobre una capa dura i els girs s'encadenen sense esforç, entrant i sortint del bosc fins arribar a la Barraca de l'Orri Vell. 

Veiem unes traces que es dirigeixen al Torrent del Burgil i ens llancem a l'aventura. Poc després de travessar el torrent ens veiem obligats a superar algunes pujades breus fent escaleta. L'esforç val la pena, llisquem entre prats i boscos immaculats fins l'estany de Can Roca i, poc després de retrobar el camí, ens descalcem per manca de neu. Fem el darrer km a peu i arribem a Puigsac amb les darreres llums del dia.

Bones traces!

Relieve de la sortida: https://www.relive.com/es/view/vNOPzLyeKYq

Berta i Oriol (text!)

Un altre Cap d'Any al Queyras!

Del 28 de desembre de 2025 al 4 de gener de 2026.

Després de 8 anys de la darrera vegada, alguns dels que vam ser al Parc Natural del Queyras el Cap d'Any de 2017-18 hi hem tornat. De fet ja ho diuen: Si vas al Queyras, hi tornaràs 😊!

Hem estat a La Chalp-Ste Agathe, a cota 1.800 m, allotjats a l’hotel-gite La Baïta du Loup en règim de mitja pensió a la part de la gite, però hem gaudit de tots els serveis de l'hotel en quan a ús sales d'estar, sauna i de restauració. És un establiment molt recomanable per estar situat a tocar de Saint Véran, amb una estació d’esquí de fons que surt de davant mateix de l’hotel, i des d’on surten diferents itineraris.

Uns dies abans ha fet una gran nevada, i durant l’estada hem gaudit de dies de sol radiant amb temperatures molt baixes, fins a -15°C algun matí, i amb màximes que no han passat de +2°C en tota la setmana.

Dilluns 29 de desembre: Pic de Cascavelier 2.576 m / 10,8 km + 850 m

Encetem la setmana amb un cim ben clàssic de la zona i des de davant mateix de l’hotel  creuem el Pont du Moulin tot tirant amunt per la pista de fons seguint la riba esquerra de l’Aigue Blanche.  Arribem al bosc ben ombrívol i  seguim per dintre la torrentera de Curlet amunt amb bones ziga-zagues fins a sortir a una zona oberta amb pendent més moderada sota la cresta de Curlet. Anem progressant, amb molta neu; arribem a l’avantcim i després al cim on, per fí, hi toca el sol.

Gaudim de bones vistes i podem veure els propers objectius davant mateix: el Château-Renard, el Traversier, Sagnes Longes...i com no, el Mont Viso imponent.

Iniciem la baixada desfent part de la pujada, però per evitar el bosc i girs obligats baixem en paral·lel per la pista fins a trobar de nou les pistes de fons.

Dimarts 30 de desembre: Pic de Château-Renard L’Observatoire 2.990m / 13,5 km + 970 m

Avui escollim un cim cara sud per poder gaudir més del sol i de la seva escalfor, i que teníem al davant des del Pic de Cascavelier.

Sortim del final del poble Saint Véran des d’una rotonda habilitada com a parking de pagament, enfilem la pista que va cap al refugi de la Blanche i que deixarem un cop passada la capella de Sant Antoni. Canviem de direcció i entrem en un bosc per anar guanyant alçada. Quan en sortim, anem progressant entre petits turonets que ens portaran fins a la pista que puja del poble. Arribem a l’observatori amb la seva particular “station méteo”  i acabem pujant al cim que està a pocs metres. Gran dia i grans vistes a 360 graus.

Desfem camí de baixada, els turonets s’han transformat en petits tobogans i per evitar el bosc espès de pujada, anem a trobar la pista més amunt d’on l’havíem deixat.

Dimecres 31 de desembre: Pic Traversier 2.920m  / 9,800 km + 950m

Sortim del Pont de Lariane, a l’estació de fons de Fontgilarde, punt de sortida de moltes sortides del Queyràs, i enfilem amunt pel valon de Longet seguint les pistes de fons. Quan ja som a menys de 100m del cim, ens desviem cap a est per anar pujant per les pales que porten al cim, que queda just sobre el coll de Longet. Bones vistes, fotos i avall pel mateix itinerari de pujada. La primera pala amb neu fonda, i a partir del retrobament de la pujada fem una baixada memorable per dintre del bosc, amb neu cada vegada més dura però que ens fa gaudir d’allò més.

Dijous 1 de gener: Pic "sans nom" i Col Longet 2.701 m / 10 km + 1.000 m +

Tornem de nou al punt de partida del Pont de Lariane per anar pujant pel Valon de Longet. A l’alçada de 2.400m travessem un rierol per canviar de direcció i anar pujant cap al “pic sans nom”. Mentre uns continuem amunt cap al cim / turó  de més amunt per guanyar més baixada, altres baixem fins el rierol altra vegada per seguir direcció del Coll de Longet, on ens retrobem de nou per dinar sense pressa tot gaudint del solet i posteriorment tornar a fer part de la baixada del dia anterior, que vam gaudir de nou.

Divendres 2 de gener: Pic de Sagnes Longues 3.022 m / 14 km  + 990  – i Refuge Agnel 2.580 m

Tornem al Pont de Lariane, on arrenquem des del seu pàrquing gèlid i ombrívol a primera hora. La temperatura és molt baixa, però avui encara més que els altres dies.

Comencem a la carretera que puja al Coll de l’Agnel, òbviament tancada al trànsit. Avui el dia és radiant com els anteriors, però el vent bufa de valent a tot arreu, com ho podem observar per les fumaroles als cims i crestes. Al cap de 2 km, a l’alçada d’un pont de fusta, ens dividim en dos grups: un grup es decideix anar cap al pic de Sagnes Longes i el segon grup cap al Refugi  Agnel.

El grup que puja al cim travessem el pont de fusta, per endinsar-nos a la vallon de Clausis, totalment nord i sense sol. La pujada pel bosc en forma de torrent és ben costeruda, fins a suavitzar-se al sortir de l'espès bosc. En aquest punt el grup ens dirigim en direcció a la mole rocallosa de Le Rouchon, on deixant-la a la dreta, acabem superant l’aresta. Per fi trobem el sol, però alhora el vent més virulent. El cim té un característic monticle de pedres, on fem una transició rapida per treure pells i mirar que els skis ni les pells surtin volant. Descens ràpid per perdre alçada i força de vent tant veloç com es pot

El grup del Refugi Agnel anem seguint la carretera, amb alguna drecera per així fer alguna volta maria de tant en tant, fins arribar al refugi que és a menys de 2 km del Coll de l'Agnel. Està obert i hi ha molt ambient de travessa, ja que està en una zona de moltes possibilitats, tant seguint pel Queyras cap al Col Vieux com per travessar cap al Piamont italià pel Coll de l'Agnel. 

Disabte 3 de gener: Crête des Chalanchettes 2.931m / + 900m

Avui es el dia amb el rècord de temperatura al engegar el cotxe: -15°C.

Quart dia amb el mateix punt de sortida: Pont de Lariane.  És una vall amb moltes possibilitats. Sortim del pàrquing glaçats com és habitual d’aquest punt, però avui tenim l’objectiu de fer una cara sud, pel que aquest cop tindrem sol des de ben aviat. Tanmateix comencem a tenir el cel enterinyat i es nota el descens de temperatures. Afortunadament el vent s’ha encalmat força.

La penyora per anar a buscar la cara sud, és que ens caldrà buscar l’itinerari amb neu perquè a la part baixa a sud hi ha manca de neu, a excepció de pistes i a la carretera d’Agnel on es conserva. 

Ha estat una setmana compartida amb: Àlex M, Elisa C, Fina R, Ignasi S, Marta B, Mikel C, Montse S, Roger G, Roser R i  Teresa L.

Costabona des d'Espinavell

Costabona 2465m +-1250m 19km F/S3 la part superior, S2 la resta.

Els dies previs estem pendents del risc d’allaus, de la nevada i el torb previst per divendres i dissabte, per veure si fem alguna cosa el cap de setmana, però poc a poc, com amb els donettes, ens van sortint amics que es volen apuntar a sortir ni que sigui diumenge, de manera que el divendres al vespre som una desena de bolets que hem de buscar a corre-cuita un destí adient, arrecerat del vent i del risc 3 i fins i tot 4 que donen a alguns sectors del Pirineu.

 

El Pirineu ben oriental, pensem que serà la millor opció, ja que la tempesta provinent de l’Atlàntic hi haurà deixat uns pocs centímetres, menys abundant que a l’oest, però amb les dues llevantades de dies anteriors de Nadal, pensem que trobarem una bona base, rematada amb uns pocs dits recents, per anar a un destí que els últims anys havia estat molt just de neu i per tant havíem freqüentat molt poc.

 

Parlem amb el refugi dels estudis, que ens ensenya el poble nevat i la carretera que necessita cadenes el matí de dissabte, i ens animem a pujar a dormir-hi i a intentar una aventura agosarada el diumenge: sortir de la cota 1200m del Pirineu Oriental per fer una llarga ascensió fins al mític Costabona.

 

Els primers que arriben al refugi troben una nevera que ni el refugi de la Molina del CEG, però si t’acostes a l’estufa de llenya fins que se’t cremen les celles amb una mica de sort et notes els dits de les mans i pots agafar la forquilla per un sopar molt correcte, patata i mongeta, amanida, pollastre rostit, fruita...

 

A la nit a l’habitació es desencadena la guerra de les mantes, gent robant mantes als seus veïns, però amb la caloreta humana passem una bona nit, tot i que pels roncs pensem que s’ha colat algun senglar al dormitori amb pesta porcina de les xungues.

 

L’esmorzar és fantàstic, embotits boníssims i una mica de tot, cafès al gust, ningú es pot queixar.

Avancem una mica amb els cotxes per aparcar tan bon punt s’acaba l’asfalt i comença una pista forestal coberta de neu. Algú s’ha deixat les botes al refugi, que estaran més fredes que si les hagués deixat a un pou de glaç, però de seguida ens posem en marxa per la pista. 

Hi ha uns pocs centímetres per pujar còmodament, i fins i tot ens permetem tallar algunes llaçades de la pista per fer drecera.

Passem pel refugi lliure de les Saleres de Caderget, prou ben conservat i de seguida som a la Collada Fonda, on trobem un cotxe atrapat a la neu de la darrera llevantada.

D’allà al Costabona és anar fent, la neu a la part alta està dura i ventada, i calen ganivetes per pujar pel llom, però sense grans dificultats. 

La majoria del grup arriba al cim i baixa travessant la pala en diagonal per tornar al llom i baixar amb més comoditat. 

La majoria és neu ventada, però es baixa prou bé, fins i trobem alguna zona amb neu pols del dia abans.

 

Però a partir del refugi de les Saleres arriba l’Armageddon. No ens refiem de la poca base que hi ha als prats, així que optem per baixar la pista que almenys conserva una mica de neu... I força grava...

Fem com 3 quilòmetres per la pista amb els quàdriceps bullint i resant per no menjar-nos alguna pedra i rodolar de cap, però arribem al cotxe amb els esquís als peus.

 

Tenim la sort d’estar a un parell d’hores i poc de Barcelona i de no enganxar caravana de tornada així que arribem de sobres a veure el Barça raspallar-se el Madrid i tancar un cap de setmana prou rodó malgrat la meteo, amb una ascensió que no es pot fer gaire sovint des de cota tan baixa.

Hem estat, Eli, Lorena, Marina, Marta, Míriam, Leti, Àlex, Xavi K., Sancho i Hèctor.