Via Leticia Sabater (125 m. 6b/Ae) al Ganivet dels Diables (Montserrat)

Itinerari amb un pintoresc nom que recorre el mur situat a la dreta de la clàssica Paul-Gustavo. És una escalada exigent, en general amb bona roca, tret d'algun tram de la zona superior. La via té originalment un tirada inicial de més de 60 metres de longitud, per la qual cosa és del tot recomanable fragmentar-la en dos per a estalviar material i evitar fregaments (es pot aprofitar la primera reunió de la via Paul-Gustavo). L'única assegurança del primer llarg és un burí sense plaqueta (que no hem trobat). El segon llarg és el més obligat, amb cinc espits (6b), i en el darrer, una placa vertical, només en trobarem un. Tot plegat fa que sigui un recorregut amb una certa exposició, poc repetit. Tanmateix, és una petita joia que bé que es mereix ser visitada amb més assiduïtat.

En un tram del primer llarg (V+/6a)

L'Aina poc abans d'arribar a la primera reunió (V/V+)

Recorrent l'afilat cim del Ganivet dels Diables

DADES DE LA VIA

Grau obligat: 6b

Material: joc de tòtems i 5 pitons (4 universals variats i 1U curta).

Horari: poc més de 3 hores (cordada de tres).

Cordada: Edgar Tous, Aina Zabala i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (d'en David Hita):

RESSENYA DE LA VIA LETICIA SABATER

Via Bisbe poruc (220 m. 6b/Ao) al Bisbe (Montserrat)

Interessant itinerari que recorre un seguit de plaques i fissures del vessant nord del Bisbe. Pel que fa a les plaques, estan equipades però són força obligades. Respecte de les fissures, les haurem d'equipar. Els dos primers llargs de la via superen un diedre bastant atlètic. El tercer s'enfila per un tram una mica sorrenc, amb bastant vegetació, i el quart per una placa tècnica i mantinguda. Així s'arriba al peu d'una gran llastra fissurada lleugerament desplomada (és la mateixa llastra que supera l'exposada cinquena tirada de la via Carrizosa-Coll, però per la banda oposada). A continuació, ens l'haurem amb la cirereta del pastís: un llarg de placa de gairebé cinquanta metres. Finalment, dos llargs plens de romanticisme montserratí ens duran al cim del Bisbe, una de les agulles més emblemàtiques de la regió dels Frares Encantats.

En el diedre inicial (6a/Ao)

Escalant el segon llarg (6a/Ao)

Un dels pitons de via

Superant la llastra del cinquè llarg (6a/Ao)

En els llargs finals (IV+/Vº)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6b

Material: joc de tòtems, camalot núm. 3 i bagues savineres (recomanable portar el camalot núm. 3 doblat i el 4).

Horari: unes 5 hores 30 minuts.

Cordada: Edgar Tous i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (de l'Armand Ballart):

RESSENYA DE LA VIA BISBE PORUC

Via Veni-Vidi-Vinci (180 m. V+/6a-A1) a la Miranda del Lloro (Montserrat)

Considero la muralla nord dels Frares Encantats un dels indrets amb més encant de tot Montserrat. Tanmateix, quan t'allunyes dels seus itineraris clàssics, esdevé un indret feréstec, ple de caràcter. És el cas de la via Veni-Vidi-Vinci, una escalada envoltada de misteri i temor, la qual va ser definida pel conegut escalador Armand Ballart com la representació del trinomi més salvatge: roca mediocre, dificultat mantinguda i protecció precària. La temporada passada hi vam anar, però la qualitat de les assegurances ens va fer tirar enrere i vam sortir escopetejats amb la cua entre les cames. Enguany hi hem tornat, i mentre l'anàvem ascendint, hem canviat algunes de les peces més precàries (amb autorització del Patronat), fins reeixir l'escalada. Pel que fa al recorregut de la via, no serem pas nosaltres els que desvetllarem el misteri, però sí que podem confirmar que s'ha d'escalar, que hi ha bastants trams amb roca precària, que alguns son ben obligats, i que, excepte en les seccions d'artificial (Ae/A1), les assegurances són escasses. Tot i això, l'ascensió va ser fantàstica, i una vegada al cim, Montserrat ens va regalar una posta de sol memorable. Per cert, Armand i Jaume, per fi, després de molts anys, m'he pogut treure l'espineta; us creieu que ja me n'havia oblidat?. jejeje...

Placa que trobarem a la darrera reunió

Restaurant alguna peça del segon llarg

Pas delicat en el tercer llarg (Ae/V+)

Metres finals del tercer llarg (V+/6a)

En un pas difícil del setè llarg (A1/V+)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+/6a

Material: joc de tòtems, camalots 3 i 4, una plaqueta recuperable, bagues savineres i 8 pitons (5 universals variats, 1V mitjana, 1 acanalada mitjana i 1 pitonissa).

Horari: unes 8 hores (comptant la semirestauració)

Cordada: Edgar Tous i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (actualitzada a partir de ressenya d'autor desconegut):

RESSENYA DE LA VIA VENI-VIDI-VINCI

Via Sherezade (225 m. 6b/A2+) a la Paret dels Diables (Montserrat)

Tal com el famós personatge dels contes de Les mil i una nits, la princesa Sherezade, em trobo atrapat, però no dins del palau del sultà, sinó per una paret que no deixa de sorprendre'm cada cop que recorro les seves línies. En aquest cas, la línia escollida ha resultat ser un itinerari arrogant que s'enfila per un pany caòtic de Diables, ple de paranys, i amb un equipament força vell i precari. Atenció al cinquè llarg, amb els burins situats a una distància surrealista que obliga a portar una antena o invent similar. Tot i així, s'ha de sortir dels estreps a caçar les assegurances (aquest tram es va obrir des de dalt i sembla ser que no van calcular bé a l'hora de col·locar-les). I menció especial per a la sortida de la quarta reunió, un tram ben tens en travessa amb un buit absolut, totalment desplomat, amb unes llastres mig descompostes i algun pitó que més que donar-te moral el que fa és acabar de treure-te-la. Al capdavall, una opció a tenir en compte si el que necessitem és cremar adrenalina...

A l'inici del segon llarg (6a/A1)

Finalitzant el quart llarg (6b/A2)

Un dels pitons de via

En el tens desplom del cinquè llarg (A2+)

Arribant a la cinquena reunió (6b/Ae)

DADES DE LA VIA:

 

Grau obligat: 6b

 

Material: joc de tòtems, 2 plaquetes recuperables, bagues savineres, 5 pitons variats (3 universals i 2V) i una antena (o similar).

 

Horari: gairebé 9 hores.

 

Cordada: Edgar Tous i Pau Tomé.

 

Ressenya de la via: (del llibre d'en Luis Alfonso Luichy. Graus actualitzats):

 

RESSENYA DE LA VIA SHEREZADE

Via Frec a frec (490 m. 6b+/A1) a la Paret Nord d'Ecos (Montserrat)

Itinerari exigent i mantingut, així com compromès i obligat, amb dues parts ben diferenciades, tant pel tipus d'escalada com per l'exigència. A la primera part hi predominen els diedres i les fissures, que es van enllaçant entre plaques i flanquejos. Així s'arriba al camí que travessa la meitat de la paret i que porta a l'inici de les vies clàssiques d'aquest pany. La segona part de l'escalada discorre per fines plaques, amb una distància respectable entre les poques assegurances existents, i amb trams exposats on no s'hi val caure. El darrer llarg és antològic: un mur de cinquanta metres que suposaran la cirereta del pastís. Finalment, només afegir que no deixa de sorprendre que aquesta via va ser oberta en solitari, per en Victor Esteve, i forçada posteriorment en lliure pel mateix escalador, i també sol. Sens dubte, una gesta impressionant i digne d'admiració. Per cert, no tots els claus que mostra la ressenya hi són; hi manquen alguns, fet que afegirà un plus de dificultat a una aventura que, de ben segur, sempre recordarem.

En el diedre del tercer llarg (6a+)

Flanqueig delicat en el quart llarg (6a)

Pont de roca original de la primera ascensió

Darrer tram del cinquè llarg (V+)

L'aeri flanqueig del tretzè llarg (V+)

DADES DE LA VIA:

Grau Obligat: 6b+

Material: joc de tòtems, alien vermell i una baga savinera.

Horari: poc més d'11 hores.

Cordada: Edgar Tous i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (d'en Víctor Esteve):

RESSENYA DE LA VIA FREC A FREC

Via Mas-Guash-Fornieles (255 m. V+) a la Paret de Santa Cecília (Montserrat)

Itinerari pioner a la Paret de Santa Cecília obert un ja llunyà hivern de l'any 1960. Transcorre per un terreny delicat, amb trams vegetals, altres un xic descompostos, però també amb altres de bon rocam. És un recorregut que va ser afectat en la seva totalitat per l'incendi de l'any 1986, per la qual cosa les condicions en què es troba actualment no són les mateixes que les inicials, amb un primer llarg no pas fàcil. Tot i això, trobarem llargs força estètics com el diedre de la tercera tirada. Al capdavall, una ascensió totalment recomanable per aquells esperits aventures i romàntics que saben gaudir de les escalades allunyades dels circuits habituals.

El delicat primer llarg (V+)

El magnific diedre del tercer llarg (V+)

Superant el quart llarg (Vº)

Un dels pocs burins de la via

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+

Material: joc de camalots (fins el 4), dues plaquetes recuperables, bagues savineres i 4 pitons variats (2 universals, 1V i 1U).

Horari: unes 4 hores (cordada de tres).

Cordada: Joan Maria Vendrell, Josep Climent i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (retocada a partir del llibre Roques, parets i agulles de Montserrat 3. Regió de Tàbor):

RESSENYA DE LA VIA MAS-GUASH-FORNIELES

Via Connexió generacional (150 m. 6a/A2) a la Palangana (Montserrat)

Típic exemple t'itinerari que va ser començat a obrir la dècada dels anys 70 del segle passat però que posteriorment no va ser acabat. No és fins gairebé cinquanta anys després que dos bons coneixedors del massís, els companys David Hita i Carles Llovet, enllesteixen la feina i finalitzen la via (any 2022). Per tant, és una escalada on trobarem tant material força antic i una mica malmès pel pas del temps (burins i pitons) com de modern (parabolts), i una bona opció a considerar si volem escalar a l'ombra en dies estivals (sol a partir de la tarda). Ara bé, s'ha de tenir present que és una via amb alguns passos exigents, amb un rocam que no sempre és tot el sòlid que desitjaríem, típic de la Muralla d'Agulles, i com diu un conegut escalador, només "recomanable per esperits aventurers i autèntics montserratins".

 

Iniciant la via (IV+/Ae)

L'exigent tercer llarg (6a/A1)

En el quart llarg (A2/6a)

Pas de ploms en el quart llarg

Placa fina poc abans de la quarta reunió (6a)

DADES DE LA VIA

 

Grau obligat: 6a

 

Material utilitzat: aliens (semàfor), camalot 0,75, 3 pitons (2 universals variats i 1V mitjana) i bagues savineres.

 

Horari: poc més de 5 hores.

 

Cordada: Edgar Tous i Pau Tomé.

 

Ressenya de la via: (d'en David Hita):

 

RESSENYA DE LA VIA CONNEXIÓ GENERACIONAL