Pic Pavots (3121) - Tuca Forau de la Neu (3080)

Els cims que proposo estan situats a l'inici de la cresta Espadas-Posets, en una raconada anomenada Forau de la Neu, tant misteriosa i solitària com apartada i arraconada. Hi ha tres zones ben diferenciades en aquest recorregut: la primera és l'aproximació al refugi, amb un preciós bosc i pendents força dretes; una segona des del refugi fins el collet que separa la vall de Llardaneta del Forau de la Neu, amb pendents més moderades en mig de pastures i roques; i una tercera és el Forau de la Neu, una zona de pedres i roques on la vegetació gairebé no existeix i s'inicia l'atac als dos cims per una dreta tartera. Tot l'esforç és recompensat per les espectaculars vistes. 

  

Pics Culfreda Occ.(3034) - Culfreda Ctral.(3028) - Culfreda Or.(3032)

Recorregut força llarg per la vall del Zinqueta de la Pez i el barranc de la Madera, amb un itinerari força fressat, sempre anirem per pista o bon camí a excepció del tram de cresta que comença un xic més amunt del port de la Madera. Tot i l'espectacularitat de la cresta, seguint les fites, no trobarem cap dificultat tècnica, coronant els cims ràpidament, amb l'afegit que haurem de retornar pel mateix itinerari, coronant per segona vegada els cims. Bona cresta per iniciar-se en aquest tipus de terreny.  

   

Pic Troumouse/Tormoseta (3085) - Pel Portiello del Consello Royo

Ascens a un dels cims destacats de la cresta de la Múnia, i que per aquest "innovador" itinerari s'evita les grimpades exposades i ràpels, tot i ser un recorregut dur, pedregós, llarg, fora de senda en gran part, i on no s'ha de perdre el cap i desanimar-se un cop s'està dalt del portiello del Consello Royo. La satisfacció de fer un cim que, per la seva dificultat no entrava en els meus plans, però un cop coronat sap a glòria. I que totes les pedres, rocs i tarteres que havia maleit a la pujada, han estat les que m'han ajudat a fer cim.  

  

Pic l'Abeillé (3029)

Recorregut llarg i exigent per assolir el cim situat a l'extrem nord de la cresta de Bachimala. Gran desnivell per arribar a la conca dels ibon de Bachimala i un cop superat els dos grans ibons, terreny molt pedregós amb una tartera final, per arribar a la cresta, força dreta. Des de la cresta, el cim està molt a prop.

  

Tossa Plana de Lles/La Portelleta (2905) - Pic de Setut (2867) - La Muga (2861)

Després d'una contundent pujada, assolim el sostre d'aquest recorregut. Una llarga carena muntanyenca arrodonida i sense cap dificultat tècnica, en bona part fronterera amb Andorra, ens permet gaudir d'immenses vistes i dels petits estanys que hi ha a una i altra vessant. A la tornada deixem els camins més trepitjats per endinsar-nos cap al Prat Castilló i la serra dels Galls, abans de retornar a la pista que porta al punt de sortida. 

  

Puig Sistra (1990) - Puig de les Agudes (1975)

Circular recorrent part de la carena que baixa del Costabona cap el sud, entre pastures i boscos, assolint els dos cims proposats. Abans però, haurem de guanyar alçada des de Setcases per la Vall-llobre i pel camí dels Contrabandistes, que ens situaran en la Collada Fonda, lloc des d'on iniciem el recorregut per la carena, que ens oferirà un puja i baixa amb àmplies vistes per tots els vessants.

   

Cogulló d'Estela (1869) - Roca d'Auró (1948) - Torreta dels Enginyers (1988)

Itinerari amb dues parts molt diferenciades pels Rasos de Peguera. Una  primera part amb cims amb grimpada i aeris i una segona part per terreny més ondulat amb cims vora l'estimball que no representen cap dificultat. En tots ells, les vistes són grandioses, i a mida que avancem, gaudirem d'una perspectiva diferent dels cims que hem anat assolint.  

  

Roc de la Devesa Jussana o Roc del Joc de Pilota (1615)

Preciosa excursió per la serra del Catllaràs, entre frondosos boscos i prats ben regats per les abundoses pluges dels darrers mesos, fonts amb exuberant aigua i camins i corriols ben marcats i fressats. Situada en una zona "estratègica" del prepirineu, es gaudeix d'unes extenses vistes, sobretot en els miradors que hi anem trobant. Per donar un toc de dificultat, la pujada al Roc de la Devesa Jussana, amb una curta i fàcil grimpada i les seves airoses vistes.