Conakry
| Conakri Prantilla:Nombre original | ||
|---|---|---|
| Capital | ||
|
| ||
|
Prantilla:Mapa de localización Localización de Conakri en Guinea | ||
|
Prantilla:Mapa de localización Localización de Conakri en África | ||
|
Ubicación de Conakry | ||
| Coordenadas | 9°30′33″N 13°42′44″O / 9.5091666666667, -13.712222222222 | |
| Entidad | Capital | |
| • País | Prantilla:Geodatos Guinea | |
| • Región | Conakri | |
| Superficii | ||
| • Total | 450 km² | |
| Altol | ||
| • Media | 13 m s. n. m. | |
| Puebración (2014) | ||
| • Total | 1 667 864 hab. | |
| • Densidá | 3706,4 hab/km² | |
| Huso horario | Tiempo medio de Greenwich | |
| Código postal | 001 | |
| Prefijo telefónico | 3041, 3043, 3045 y 3047 | |
Conakri[1] (Conakry, en francés; Kɔnakiri, en susu) es la capital i ciá más grandi dela Repúbrica de Guinea.[2][3] Geográficamenti la ciá se alcuentra rodeá pol océanu Atlánticu, estendiéndosi pola antigua isla Tombo i la península de Camayenne, esta última tamién denomina península de Kaloum. Conakri cuenta con puertu. Las sus coordenadas geográficas son 9°30′ N, 13°40′ O.
Estoria
[adital | adital cóigu]Conakri se asentó originalmente ena pequeña isla de Tombo i más tardi se estendió ala vecina península de Kaloum, una estensión de tierra de 36 km de largu i d'entri 0,2 a 6 km d'anchu. La ciá se fundó esencialmenti endispués de que Gran Bretaña cediera la isla a Francia en 1887.[4] En 1885 los dos puebrus isleños de Conakri i Boubinet teníun menos de 500 abitantis. Conakri se convirtió ena capital dela Guinea francesa en 1904 i prosperó como puertu d'esportación, sobri to endispués de qu'un ferrocarril (agora cerráu) a Kankan abriera l'enteriol del país ala esportación a gran escala de cacagüetis.
Enas décadas posterioris ala endependencia, la puebración de Conakri se disparó, pasandu de 50.000 abitantis en 1958 a 600.000 en 1980, i a más de dos millonis ena atualidá.[2] La su reducía superficii i el su relativu aislamiento del continenti, inque supusierun una ventaja palos sus fundadoris coloniales, án supuestu una carga infraestrutural dendi la endependencia.[3]

En 1970, el conflictu entri las fuerzas portuguesas i el PAIGC ena vecina Guinea portuguesa (atual Guinea-Bisáu) se estendió ala Repúbrica de Guinea quandu un grupu de 350 soldáus portugueses i leales guineanos desembarcarun cerca de Conakri, atacarun la ciá i liberarun a 26 prisionerus de guerra portugueses reteníus pol PAIGC antis de retiralsi, tras avei fracasáu nel su intentu de derrocal al gobiernu o matal alos líderis del PAIGC.[5]
El Campu de Boiro, temíu campu de concentración duranti el gobiernu de Ahmed Sékou Touré, estaba situau en Conakri.[6]
Segundu grupus de derechus umanos, 157 pressonas murierun duranti la protesta de Guinea de 2009, quandu la junta militol abrió fuegu contra decenas de milis de manifestantis ena ciá el 28 de setiembri de 2009.[7]
Puebración
[adital | adital cóigu]Evolución estórica[8]
[adital | adital cóigu]Idiomas
[adital | adital cóigu]Francés
[adital | adital cóigu]En 2014, el 42,1% delos abitantis de Conakri mayoris de 15 añus sabía leyal i escribal en francés, mientras qu'el 43,6% podía palralu i entendelu.[9]
Otras luengas
[adital | adital cóigu]En Conakri, como nel restu de Guinea, prevaleci una gran diversidá de luengas, amás del francés, las más emportantis delas qualas fuerun reconocías i enseñás duranti la Primera Repúbrica: soussou, poular i malinké.
Una gran parti dela élite, educá i culta, sabi palral inglés, sobri to pa hazel negocius o comunicalsi colos países africanus anglófonos. La Cámara de Comercio de Conakri fomenta l'aprendizaji del idioma, al igual qu'el gobiernu guineanu. En Conakri, palran inglés sobri to los liberianos, nigerianos i sierraleoneses presentis ena ciá.
Organización
[adital | adital cóigu]Ogañu la ciá se á estendíu a lo largu dela península, formandu cincu distritus prencipalis. Partiendu dela punta dela península estos son:
Kaloum, el centru dela ciá.
Dixinn, qu'ospeda ala Universidad de Conakri, tamién conocía como Instituto Politécnico de Conakri, amás de muchas embajás.
Ratoma, que destaca pola su vida nocturna.
Matoto, dondi se alcuentra l'Aeropuertu Gbessia.
En marçu de 2014 presentaban la siguienti puebración censá:
- Dixinn 135,788
- Kaloum 62,507
- Matam 143,255
- Matoto 666,640
Coltura
[adital | adital cóigu]
El Museu nacional de Sandervalia
El Jardín Botánicu de Conakri (1894)
La Biblioteca Nacional de Guinea
Los archivus nacionalis de Guinea
La luenga oficial es el francés
Arquitetura
[adital | adital cóigu]
La estación Central de Conakri
Lugares de cultu
[adital | adital cóigu]Entri las mezquitas islámicas destacan la Gran Mezquita de Conakri. Tamién ai templus cristianos, incluyendu la Catedral católica de Santa María, o la Ilesia Protestanti Evangélica de Guinea.
Economía
[adital | adital cóigu]Conakri es la ciá más grandi de Guinea i el su centru aministrativu, económicu i de comunicacionis. La economía dela ciá jira en tornu al puertu, dotáu de modernas estruturas pal tráficu de mercancías i almacenes, a través del qual se esporta sobri to aluminiu i bananas. Las endustrias prevalecientis son l'alimentaria i l'automovilística.[11]
El estatutu de Conakri como capital de Guinea le confieri una emportanti actividá aministrativa, peru el su lugal enas comunicacionis i la economía en general es central. Ocupa un lugal emportanti ena economía guineana, en particulal gracias al puertu de Conakri (PAC). Un abitantis mediu ganaba en 2009 unos 65 euros mensualis. La ciá alberga numerosas fábricas Coca-cola, Topaz (pinturas i plásticos), Ciment de Guinée, Diamond Cement (fábricas de cementu), Agua mineral Coyah, Savonnerie Diama, Toguna Industrie (fertilizantis). Dendi 2006, se án establecíu numerosas empresas de telecomunicacionis, como MTN Group, Orange, Intercel, Sotelgui i Cellcom. El selto bancariu tamién se á desarrolláu enos últimus añus, cola Société Générale, Ecobank, BICIGUI i el Banco Islámico.

Los manglaris que rodean la ciá forman un paisaji de recursus desarrolláus, sobri to al oesti i al noresti dela ciá, pa permital l'agricultura, incluíu el rizicultura, la recolección de madera i la salicultura.[12] Assina, es la etnia Baga la que cosecha históricamenti el "Bora Malé", arroz de manglal en soussou, medianti la técnica de cultivu d'arroz de secanu.[13]
El 8,5% delos conakrycas practican l'agricultura enas tierras bajas i los manglaris despejáus delos alreoris dela ciá. Practican l'orticultura ena estación seca i el cultivu d'arroz ena estación lluviosa. Nostanti, la espansión dela zona urbana amenaza estas zonas agrícolas. A finalis delos añus noventa, las zonas agrícolas de Conakri no permitíun l'autosuficiencia alimentaria.[14]
Mercáus
[adital | adital cóigu]Mercáu de Madina[15]
Mercáu de Níger[15]
Crissi d'infraestrutura
[adital | adital cóigu]Los cortis periódicus d'electricidá i augua son una carga diaria palos abitantis de Conakri dendi prencipius de 2002. Los funcionarius del gobiernu i dela compañía eléctrica culpan ala sequía de febreru de 2001 dun fallu nel suministru hidroeléctricu dela capital, i a un fallu dela maquinaria envejecía dela continuación dela crisis. Los críticus del gobiernu citan la mala gestión, la corrupción i la retirás del sociu francés dela ajencia eléctrica a prencipius de 2002. En 2007, gran parti dela ciá careci d'alumbrau enas oras nocturnas.
La ira populal pola escasez en Conakri se entrelazó colas protestas antigubernamentales, las huelgas i la violencia contra el gobiernu del Presidenti Lansana Conté i los sucesivos primerus ministrus Cellou Dalein Diallo i Eugène Camara nombráus pa ocupal el cargu tras la dimisión del primer ministru François Lonseny Fall en abril de 2004. La violencia alcanzó el su puntu álgidu en eneru-febreru de 2007, con una huelga general ena que murierun más de cien pressonas quandu l'Ejércitu se enfrentó alos manifestantis.[16]
Tresporti
[adital | adital cóigu]L'aeropuertu enternacional de Conakri cuenta con vuelus a varias ciaais d'África Ocidental i Europa.
Clima
[adital | adital cóigu]Segundu la Clasificación climática de Köppen, Conakri presenta un clima tropical monzónico: Am). Conakri tieni una estación húmeda i una estación seca. Como ena mayor parti d'África Ocidental, la estación seca de Conakri está dominá pol vientu harmattan entri diciembri i abril. Como resultáu, ábate no lluevi ena ciá duranti estos mesis.
En comparación cola mayor parti d'África Ocidental, la estación húmeda de Conakri registra una estraordinaria cantidá de precipitacionis, con una media superiol a 1.100 mm tanto en juliu como en agostu. Como resultáu, la precipitación media anual de Conakri asciendi a ábate 3.800 mm. Nostanti, la estación seca sigui siendu seca, ya qu'eneru i febreru sólo recibin 1 mm de precipitacionis de media. L'insolación es menol ena estación húmeda qu'ena seca, siendu agostu el mes que menos sol recibi i marçu el que más.
| Mes | Ene | Feb | Mar | Abr | May | Jun | Jul | Ago | Sep | Oct | Nov | Dic | Oañu |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Temp. miedia máximu °C (°F) |
32.2 (90.0) |
33.1 (91.6) |
33.4 (92.1) |
33.6 (92.5) |
33.2 (91.8) |
31.8 (89.2) |
30.2 (86.4) |
29.9 (85.8) |
30.6 (87.1) |
30.9 (87.6) |
32.0 (89.6) |
32.2 (90.0) |
31.9 (89.4) |
| Temp. miedia °C (°F) |
26.1 (79.0) |
26.5 (79.7) |
27.0 (80.6) |
27.4 (81.3) |
27.5 (81.5) |
26.5 (79.7) |
25.5 (77.9) |
25.2 (77.4) |
25.6 (78.1) |
26.3 (79.3) |
27.0 (80.6) |
26.6 (79.9) |
26.4 (79.5) |
| Temp. miedia mínimu °C (°F) |
19.0 (66.2) |
20.2 (68.4) |
21.2 (70.2) |
22.0 (71.6) |
20.7 (69.3) |
20.2 (68.4) |
20.4 (68.7) |
20.8 (69.4) |
20.7 (69.3) |
20.4 (68.7) |
21.0 (69.8) |
20.1 (68.2) |
20.6 (69.1) |
| Chuvia miedia mm (polgás) |
1 (0.0) |
1 (0.0) |
3 (0.1) |
22 (0.9) |
137 (5.4) |
396 (15.6) |
1,130 (44.5) |
1,104 (43.5) |
617 (24.3) |
295 (11.6) |
70 (2.8) |
8 (0.3) |
3,784 (149.0) |
| Días de chuvia miedius (≥ 1.0 mm) |
0 | 0 | 0 | 2 | 9 | 18 | 27 | 27 | 22 | 17 | 6 | 1 | 129 |
| Humedai relativu miediu (%) | 71 | 70 | 68 | 70 | 74 | 81 | 85 | 87 | 85 | 81 | 79 | 73 | 77 |
| Oras de sol miedias | 223 | 224 | 251 | 222 | 208 | 153 | 109 | 87 | 135 | 189 | 207 | 214 | 2,222 |
| Fonte: NOAA[17] | |||||||||||||
Referencias
[adital | adital cóigu]- ↑ Lista de países y capitales, con sus gentilicios
- ↑ 2,0 2,1 Patrick Manning. Francophone Sub-Saharan Africa, 1880–1995, Cambridge (1998)
- ↑ 3,0 3,1 M. Dian DIALLO. Street Addressing And Basic Services in Conakry, Guinea. Presented at the Urban Forum/ World Bank – Washington, D.C. – 2–4 April 2002.
- ↑ Roman Adrian Cybriwsky, Capital Cities around the World: An Encyclopedia of Geography, History, and Culture, ABC-CLIO, EE UU, 2013, p. 89
- ↑ Cloudy Days in Conakry. Time
- ↑ Gomez, Alsény René. La Guinée peut-elle être changée? Editions L'Harmattan, 2010
- ↑ El número de víctimas de la masacre de Guinea se eleva a 157. BBC News
- ↑ Conakry population statistics
- ↑ La langue française dans le monde, 2014, Éditions Nathan, p. 30
- ↑ Información demográfica de Guinea.
- ↑ Europa World Online : Log In
- ↑ Philippe Geslin. L'apprentissage des mondes. Éditions de la Maison des sciences de l'homme, 2016
- ↑ Una marca colectiva para promover el arroz de manglar en Guinea
- ↑ Resumen del plan de gestión forestal de los manglares de la bahía de Sangareya, 1994
- ↑ 15,0 15,1 Hudgens, Jim; Trillo, Richard. The rough guide to West Africa. Rough Guides, 2003
- ↑ Sobre las relaciones entre la crisis de 2007 y las infraestructuras en Conakry: BBC World Service, IRIN, International Crisis Group.
- ↑ NOAA: "Conakry Climate Normals 1961–1990", National Oceanic and Atmospheric Administration. (FTP) Consultáu 6 de juliu de 2015.
Bibliografía
[adital | adital cóigu]Thomas O'Toole, Janice E. Baker. (2005) Historical Dictionary of Guinea. Scarecrow Press. ISBN 0-8108-4634-9
Philipps, Joschka (2013) Ambivalent Rage: Youth Gangs and Urban Protest in Conakry, Guinea. Harmattan Guinée.
Atijus externos
[adital | adital cóigu]
En Commons ai conteníu multimedia sobre Conakry.