Image

dimecres, 14 de gener del 2026

El signe d'interrogació i el signe d'exclamació. Adreçat a tothom

Image

El signe d’interrogació s’escriu així (?) i indica pregunta directa. En català únicament es posa al final de l’oració, sempre que tingui sentit interrogatiu. Tanmateix, si l’oració interrogativa és molt llarga, és a dir, ocupa més d’una línia, i no hi apareixen mots que indiquin que és una pregunta (quan, on, per què...), llavors, es posarà tant al principi com al final d’oració per tal d’avisar el lector i evitar una lectura confusa. Pot expressar dubte, incredulitat, ironia.

Ex:

-Què has pogut finalitzar els deures?

-¿De veritat que et vas trobar immers en aquella situació estrafolària i sense sentit, de manera inconscient, i finalment se’t va implicar per l’acció dels teus amics?

 

Per un altre costat, en les oracions parcialment interrogatives, se separa amb una coma la part no interrogativa, de la que sí que ho serà.

Ex:

-Si no arriben d’hora, com podran agafar el pont aeri?


 

Image

El signe d’admiració es representa (!), fora d’aquest parèntesi. Assenyala admiració, exclamació, perplexitat, queixa, amenaça, ironia, entre d’altres. S’escriu únicament al final i en textos formals només se’n posa un.

Ex:

 

-Quina gran victòria del teu equip!

-Ostres, no ho sabia!

 

N.B. Com que el català segueix la tradició i la pràctica de llengües veïnes com l’italià, el portuguès, el francès, l’anglès, l’alemany, entre d’altres, únicament porta el signe d’interrogació al final de l’oració, a excepció de quan l’oració és més llarga. El castellà no segueix aquesta regla, atès que, sempre el portarà tant a davant com al darrere.

 

Aspectes a tenir presents:

.Abans dels signes d’interrogació i admiració no hi pot haver cap espai en blanc.

Ex:

-Va portar les entrades per al concert ? (incorrecte)

-Va portar les entrades per al concert? (correcte)

-Ah, ja has arribat ! (incorrecte)

-Ah, ja has arribat! (correcte)

 

.Si els signes de puntuació d’interrogació i d’exclamació coincideixen amb un punt, se suprimeix el punt. Si l’oració continua, sí que hi posarem coma o punt i coma.

Ex:

-Cap a on van?. (incorrecte)

-Cap a on van? (correcte)

 

-En una notícia apareixen el: qui? què? quan? on? per què? Com? (incorrecte)

-En una notícia apareixen el: qui?, què?, quan?, on?, per què?, com? (correcte)

 

.Només escrivim un signe de puntuació quan sigui necessari.

-Com va anar la pel·lícula??? (incorrecte)

-Com va anar la pel·lícula? (correcte)

 

-Ves-hi!! (incorrecte)

-Ves-hi! (correcte)

 

.Després del signe d’interrogació o d’exclamació podem escriure majúscula o minúscula segons el cas.

1. Si el signe d’interrogació o d’exclamació realitza la funció de punt, llavors escriurem majúscula.

 

2. Si el signe d’interrogació o d’exclamació no exerceix la funció de punt, escriurem minúscula. Llavors haurem de separar les preguntes amb comes.

Ex:

-No sé quan es realitzarà l’examen!, què entrarà?

 

[Adaptació: DIVERSOS (2023). Situacions 2. Llengua Catalana i Literatura 2. Vicens Vives, Barcelona; llengua.diba.cat]

[Imatge extreta de: diari Ara, Dreamstime]

 

EXERCICIS:

1. Què indica el signe d’interrogació? I el d’admiració?

2. Per què en oracions llargues hem d’escriure el signe d’interrogació al final?

3. Escriu dues oracions interrogatives i dues més exclamatives.

4. Digues si són certes o falses les següents afirmacions:

A) El signe d’interrogació sempre s’escriu al final d’oració.

B) El signe d’exclamació va després d’un espai entre la paraula i els signe de puntuació.

C) Després d’un signe d’exclamació o de puntuació puc escriure un punt.

D) Tant el signe d’interrogació com el d’exclamació ajuden a entendre l’entonació adequada per al fragment.

5. Esmenta si són correctes o no les següents oracions.

-La meva padrina sempre m’explicava contes !

-Caram ! No m’hi havia fixat!

-Saps quin equip serà el millor aquest campionat??

-D’acord, penso que ho podré fer!

diumenge, 11 de gener del 2026

Els contes del llangardaix (18). "La fava". Adreçat a tothom

 
Image

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la] 

[Extret de Contes del llangardaix, de Josep Vallverdú, agost 2021, dins diari Segre]


EXERCICIS:

1. Qui és en Pep? A qui explana el conte?

2. Per què en Pep no va semblar les faves?

3. Com en Pep aconsegueix de nou faves?

4. Les faves, li van brotar? Per què?

5. Quan es cullen les faves?

6. Quantes faves fa cada tavella?

7.Quin mes van sortir les faves d’en Pep? Què els va succeir?

8. Com se’n surt de la insistència d’en Salvador per preguntar-li sobre les faves?

9. On finalment en Pep trobà les faves d’en Salvador? Estaven en bon estat?

10. Com la fava d’en Salvador acabà al tortell de reis? És verídic o hipotètic que fos la seva fava? Per què?

11. Cerca una expressió equivalent a “caram!”, i escriu-la aquí.

12. Explica el significat de:

Brotar:                                                      tavella:

Grapat:                                                     prestatge:

13. Glossa el significat d’aquestes tres frases fetes amb fava.

.Ésser faves comptades:

.No poder dir fava (o ni fava):

.Treure faves d’olla:

divendres, 9 de gener del 2026

El guió i el guionet. Adreçat a tothom

Image

El guió (--) és un signe gràfic que sovint es confon amb el guionet o el guió baix. Cadascun té les seves funcions diferents.

Quan utilitzem el guió?

.Per assenyalar un incís o un aclariment. Tenen una funció similar al parèntesi.

Ex:

-El dia del partit -segons va informar el comitè organitzador- serà en diumenge.

.Per marcar que un personatge inicia una intervenció en estil directe o que hi ha una acotació del narrador.

Ex:

-Compte! -la va advertir sa mare en creuar el carrer-.

 

Ús del guionet

El guionet (-) s’empra en els següents casos:

.Per indicar, a final de ratlla, que una paraula continua a la línia següent.

Ex:

-Aquell vespre aquells nois es van preparar de valent per empaitar en Pep i fer-li una bro-

ma de mal gust.

.Per separar alguns mots compostos.

Ex:

-Aquell local no tenia servei de guarda-roba.

Quan el primer element acaba en vocal i el segon comença per r-, s- o x-: penja-robes, penya-segat, para-xocs...

.Per separar els verbs i els pronoms febles.

-Van haver de cercar-nos un lloc on dormir.

.Per introduir els elements d’una llista.

Ex:

-Cols.

-Bledes.

-Enciam.

-Bròquil.

-Escarola.

-Espinacs.


N.B. Podeu ampliar continguts sobre l’ús del guionet en el següent enllaç:

https://esadir.cat/entrades/fitxa/node/guionet


[Adaptació: DIVERSOS (2023). Situacions 2. Llengua Catalana i Literatura 2. Vicens Vives, Barcelona]

[Imatge extreta de: seofreelance]


EXERCICIS:

1. El guió i el guionet són el mateix signe de puntuació? Per què? En què es diferencien?

2. Assenyala quins són els principals usos del guió.

3. Esmenta quan s’empra el guionet.

4. Digues si són certes o falses les següents afirmacions.

A) El guió s’utilitza per separar paraules a final de ratlla.

B) El guionet marca els aclariments.

C) El guió el trobem als fragments d’estil directe.

D) El guionet va al mig d’alguns mots compostos.

E) En els llistats haurem d’escriure un guionet i no un guió.

5. Quina estratègia hi ha per a no separar paraules a final de línia en cas que tinguis dubtes de la seva escriptura?

6. Aporta la regla essencial que regeix a les paraules compostos sobre l’ús del guionet. Adjunta un parell d’exemples.

dilluns, 5 de gener del 2026

"Arriben els DBR (2). La llatina". Adreçat a tothom

 

En aquest nou episodi els DBR es troben immersos en noves actuacions per ajudar a una noia de l’Aula d’acollida, la Mary. Vols saber com continua la cosa a Urbs?

Continuarà...

Image

Image

Image

Image

Image

Image

Image

Image

Image

Image

Image

Image

[Clica a sobre de les imatges per a ampliar-les]

[BLANCH, Xavier, DANIDE, 2006. Arriben els DBR, n. 1, Generalitat de Catalunya, Departament d’Educació, Barcelona]

 

EXERCICIS:

1. Què li succeeix a la llatina al poc temps de començar a l’institut?

2. Qui ajuda a la llatina i com?

3. Què se sap de la Mary?

4. Quines accions emprenen els alumnes contraris a la llatina?

5. Com actuen els DBR quan saben que destorben a la Mary?

6. Què pensa fer al respecte la llatina?

7. Què han d’executrar els alumnes de 4t d’ESO per a costejar-se el viatge de final de curs?

8. Què passa a dins del lavabo?

9. Què pretén fer un grup de nois quan vegin passar la llatina? Qui ho atura? Com? Com es justifiquen els que increpen a la noia?

10. Esmenta alguns dels poders que tenen els DBR i que es veuen en aquest segon número del còmic.

11. Quina trampa pretenen col·locar a la Mary al parc? Com ho portaran a terme?

12. Com eviten els DBR el numerat del parc?

13. Què porta a terme en Pau amb el mòbil dels assetjadors i com l’aconsegueix?

14. Com els DBR ridiculitzen els increpadors?

15. Un DBR té telecinesi. En què consisteix aquest poder?

16. Com finalitza aquest segon número?

17. Relaciona els poders aportats amb cada DBR.

.Té poders telepàtics:

.Té telecinesi:

.Té una vista prodigiosa:

.Té una oïda finíssima:

.És molt ràpida:

18. Per què es diu que els DBR tenen una doble vida? Quin és el seu principal objectiu a l’institut?

19. Fòrum: t’has trobat al teu centre amb alguna situació similar? Aporta-la. Com es va resoldre?

20. Què és el que t’ha fascinat més d’aquest segon episodi? Per què?

 




dissabte, 3 de gener del 2026

L'ús dels tres punts suspensius. Adreçat a tothom

 

Image


Marcats en l’escriptura de la següent manera (...), emperò fora del parèntesi, evidentment, indiquen que la informació no finalitza o tanca, sinó que continua, i que l’has intuir tot i ésser evident.

Quan s’empren els punts suspensius?

1. Per indicar que una enumeració no queda tancada. Equivaldria a un etc, que significa ‘i la resta’. La informació que vindria a continuació seria evident, s'intuiria.

Ex:

-Existeixen diferents estils musicals: el rock, el pop, el reggae, el blues, el rap...

-Al mercat va veure tomàquets, verdura, bledes, cebes...

2. Per esmentar que una oració està inacabada i el que es pretén dir queda sobreentès.

Ex:

-Se’l veu molt espavilat, però en realitat...

-Semblava que plouria, tanmateix...

3. Per assenyalar que un fragment de text queda retallat. S’indica de la següent manera: [...].

Ex:

-El president del govern digué que els impostos continuarien escalant [...], tanmateix l’economia s’anava recuperant.

4. Per marcar sorpresa, dubte, reticència o suspens.

Ex:

-Aquest any finalment nevarà? Qui sap...


N.B. Aspectes a tenir presents sobre els punts suspensius:

.Els punts suspensius únicament són 3.

.S’escriuen justament després de la paraula a la qual acompanyen.

.Si estan a final d’oració eliminen el punt.

.Abans dels punts suspensius no hi pot aparèixer cap coma, ni punt i coma, després sí.

 

[Adaptació: DIVERSOS (2023). Situacions 2. Llengua Catalana i Literatura 2. Vicens Vives, Barcelona; Upf.edu; llengua.diba.cat]

(Imatge extreta de: Google imatge)


EXERCICIS:

1. Explica què són els punts suspensius.

2. Esmenta equivalents als punts suspensius.

3. Redacta quatre oracions on apareguin els punts suspensius.

4. Completa el següent test de preguntes:

.Quina és la funció dels tres punts suspensius?

A) Donar la resposta a una pregunta.

B) Marcar el final d’una oració.

C) Donar una idea amb suspens.

D) Assenyala que l’oració està formulada amb interrogació.

E) Assenyala que l’oració indica exclamació.

5. Indica què expressa cada oració segons la finalitat dels tres punts suspensius.

Opcions:

Per indicar dubte, oració incompleta, enumeració incompleta, indica temor, marca emoció.

Oracions:

-I després de l’apagada... alguna cosa em tocà el nas.

-Qui a bon arbre s’acosta...

-I sense esperar-ho... arribà el mag.

-M’encanta Barcelona, Tarragona, Lleida...

-Bé... en realitat... no ho sé.

6. Completa el següent paràgraf a l’entorn dels punts suspensius.

Els _________________ es representen així _________. Serveixen per marcar que una ___________ no està _________, sinó que ________. Una altra de les ___________ que tenen els _______________ és quan allò que es ____________ queda ____________.

7. Llegeix la següent oració i reflexiona sobre si és correcta o no i per què.

-Hi podem trobar de tot: televisions, equips de música, mòbils, ...

8. Quin significat té aquest signe [...] dins d’un text?

9. Esmenta si són certes o falses les següents afirmacions.

A) Els punts suspensius indiquen una pausa en la informació.

B) Després dels punts suspensius pots escriure una coma.

C) Els punts suspensius excepcionalment poden ser quatre.

D) Abans dels punts suspensius hi pot haver un punt i coma.

E) Els punts suspensius mai tenen el matís de sorpresa.

10. Corregeix les afirmacions de l’activitat 9 i justifica el perquè.

11. Posa inventiva i crea un activitat per tal de treballar els tres punts suspensius a l’aula.

12. Autoavalua’t. Reflexiona sobre com t’han sortit les activitats a l’entorn dels tres punts suspensius. Quines dificultats t’han sorgit i per què? Com les has resoltes?


dimecres, 31 de desembre del 2025

Els contes del llangardaix (17): "Focs d'artifici". Adreçat a tothom

 

Image

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la] 

[Extret de Contes del llangardaix, de Josep Vallverdú, agost 2021, dins diari Segre]

 

EXERCICIS:

1. Realitza un petit resum d’aquest conte sobre animals.

2. Quin sentit té dins del conte l’expressió “es va tombar”?

3. Explica el significat de:

Espetec:                                        esverat:

Lluïssor:                                       tossal:

4. Esmenta quines interjeccions apareixen al conte.

5. Per què en Tau té por?

6. Per quina raó en Llanga requeix en Tau?

7. Recull els mots del camp semàntic focs d’artifici que apareguin al conte.

8. Què significa l’expressió amb la cua entre les cames?

9. T’ha resultat familiar alguna acció apareguda al conte? Per què?

10. Fòrum: t’encanten els focs artificials? Per què?

 

dimarts, 30 de desembre del 2025

La paraula de moda... pata... Adreçat a tothom

 

Image

Si escoltes algun programa per la ràdio o la televisió, hauràs percebut quina és la paraula de moda dels nostres dies, i que tothom gaudeix dient sense aturador, perquè es pot escoltar a tota hora, a la TV1 en català, a TV3 i podríem seguir. Sembla ser que hom espera que passi quelcom sorprenent a nivell polític o bé esportiu per a deixar-la anar. Suposo que ja ho sabeu, i per si encara aneu despistats, us esmentaré que la paraula de moda és patacada. El cert és que existeixen d’altres paraules equivalents i que es poden emprar també.

Són sinònims de patacada els següents mots:

trompada, cop, batzac, patac, topada, aürt, escomesa, embat...

emperò encara n’hi ha alguns més.


Aprofito per deixar-vos amb una frase feta amb la paraula de moda:

.De patacada:

1. Per a indicar que alguna cosa és vulgar, basta, ordinària.

Ex:

-El vestit que portava aquella senyora al ball del poble era de patacada.

2. Ball realitzat en locals de poca categoria.

-Aquell local realitzava de manera continuada balls de patacada.

[Imatge extreta de: sportsystem]


EXERCICIS:

1. Per què creus que un mot es posa de moda? Raona la teva resposta.

2. T’havies fixat que la majoria de gent per efecte dominó l’empra? On l’has arribada a escoltar?

3. Aporta d’altres sinònims de patacada que no apareguin en aquesta fitxa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;