Sofia Neila - Lletres

  Serà Serà com una brisa Vindrà en la foscor Farà una llei precisa Que va matant la por I està davant dels astres Davant de tots els móns Ací entre tots nosaltres En un forat del cos Viurà a peus d'estàtues Sabrà els nostres noms Dirà adéu a qui calgue Quan sap que ja es fa fosc I és vella com l'oliva Té veu de mil cantars I sap que mai l'han vista I menja quan li va Serà com una pista  D'allò de més enllà Creurà que l'hem prevista Doncs ja ens ha estat abans I sempre la sorprenen Plorant: "No sap què fa" I mai se recuperen D'haverla vist tornar

  Pla A Serà de veres que a la fi no es morirem i ens hem de traure unes oposicions? Per no vore com de car se posa tot He inventat un altre món i una ficció Esta nit morirem entre abraços No caldrà que me mentisques més Si el futur és el conte que ens conten, Per què està passant mentre ho vivim? Saps que m'han dit que si esperes prou de temps se't passa l'ànsia i sempre pots dormir? És mentida, saps que m'ho he inventat Però t'ho creuries perquè fora veritat Esta nit dormirem sense manta Deixarem que mos desperte el sol Jo fingiré que mai farem els quaranta Tu diràs que no hi ha més món que açò

  Barcelona no me deixa dormir Barcelona no me dixe dormir Me pregunte qui m’esperarà a ma casa I quan per fi arribe el son de la nit No puc parar de recordar-me a mi Barcelona no me dixe dormir Són la resta o jo només sóc la que plore? No sé encara qui conec, qui és amic Ni tot el que encara no conec d’ací. Tot el que m’estàs fent perdre’m I tot allò que alhora em perd jo de tu Tant que vaig somniar en la teua llum I ara només t’esbrine com qui mire entre el fum Barcelona no me dixe dormir Jo no volie fer-me major Sou vosatros els que vau insistir I també em vau fer conscent que un dia em vaig a morir Que no tinc tot el temps del món Que no hi seré per sempre i l’altre és pura mentida Que no confie tant, que no me deixe enganyar Que com sóc dona tinc un handicap de per vida Si no sóc d’ací, I no sóc d’allà tampoc, On manque, on sobre jo? O no sóc d’enlloc? Castelló tampoc me dixe dormir Però al menys és una nit més coneguda Ja sé que encara sóc torpe i sóc menuda Però per un...

  Ja sé que no se demana Si sempre me veus malalta És que no sé respirar només fum Si sent que hi ha algú que falta Sempre espere que no sigues tu I si te dic que el mal que tinc no cura ací? Si t’explicara açò que vull com mai t’ho he dit? Si te contara on aniré, vindràs amb mi? Ja sé que no se demana Viatges que no terminen on volen tindre llar Són el consol que ens quede en tornar Tots els somnis que no vols contar-me per no mentir Se t’escolen pels ulls en despertar I no sé que és el que falta Però no vaig a esperar a l’hivern Si creus que demane massa Per què no esperes a vore si ix bé? I si no sols tinguera sort sinó raó? Què passaria si ho tinguérem tant a prop? Caldria que ho pensares tu per ser més bo? Ja sé que no se demana Tinc cinquanta maneres de dir-te quin és el pla I una llista de preguntes freqüents He apanyat una roda de premsa dalt al terrat Per si vols portar-te el no preparat I sé que te fa malícia Quan el camí se te’n va de les mans Doncs tinc la següent ...

  Llar i llum Tots els meus pensaments són per a tu El fred i la foscor que fan la llum Les hores que ens separen del futur La flor que m'acompanya i fon els nucs Són per a tu Camí de casa Malalta d'amargor Ja no vull trobar-te en un sinònim La gent que passa El vell que els passar Ja no me fa por tornar-me anònim I plore sempre que me'n vaig Camí de casa Me'l faig en un instant Ja no tinc més ganes d'enganyar-me M'espere massa I sempre estic dubtant Però ja no puc fer més parades I ja no sé com era abans I ja no sent el cos igual Eres llar i llum I tantes coses que mai no diré a ningú I d'altres que sovint voldria no haver sabut I moltes que només les sabràs tu

  Pagues tant la pena Pagues tant la pena Mai t'ho havien dit Fas molt bé els castells d'arena I tens un rumikub al pis Pagues tant la pena I eres favorit Del torneig local de vela I en les enquestes del CIS Pagues tant la pena  Que pagant m'he despagat I tu pagat d'eixir en antena Te tenim molt malcriat Pagues tant la pena Mai t'ho havien dit Parles en la boca plena I mai tens que pegar un crit Pagues tant la pena Sempre saps què dir Me recordes a com era Jo antes de marxar d'ací Pagues tant la pena  Que pagant m'he despagat I tu pagat d'eixir en antena Te tenim molt malcriat Pagues tant la pena Mai t'ho havien dit Pagues tant la pena Pagues tant Pagues tant la pena  Eres tan bon xic Ja m'ho deia adés t'auela I ho diu des que et van parir Pagues tant la pena Eres especial A la ESO eres tan fiera Que te triaven delegat Tots els cursos Pagues tant la pena  Que pagant m'he despagat I tu pagat d'eixir en antena Te tenim molt malcriat Pag...