Pagina principala
|
Vos in vedrinaEl Carnoval (parnonzia: /kar.nuˈaː(l)/; ciamad anca in tante oltre manere pussee ariose) a l’è una festa ch’es fa per un quaj temp inanz de la Quaresma, de norma adree a fevrer e marz. A l’è una zelebrazzion propri sentuda ind i pais de religion catolega, indova i ghe fann su di spiarde, sgiœugh de strada e oltre sorte de intrategniment ch’i meten insema dei element tipegh di spetacoi del zirch. La sgent la se strasvestiss con di bei costum e mascare, e la met de banda el tran-tran de la vita de tucc i dì per menà baje cont el rest de la comunitaa; es canta e es balla, es fa musega, e es va in strusa per i strade a vedé i carr decorad che passen. Quii ch’en tœul part despess ciapen la cioca, sgandofien una mota de caren e olter majà de grassa che pœu impientarann lì con la rivada de la Quaresma, indova che ghe sariss de stà indree e fà almanca un fioret. La parolla “Carnoval” la ven sgiò del latin carnem levare, che volariss dì “tœù via la caren”, espression che la simbolesgia i penitenze de indurà duranta la Quaresma. Per quella reson chì, al darrer dì de Carnoval, el Mardì grass, es fa su un bell disnaron indova la sgent la sta su legriœula, la paccia e sbagazza un gran tant inanz de tacà a astegnìss e desunà del dì adree, el Mercordì di Zender. El Carnoval l’è una festa che la se inradisa ind l’Antighitaa, desgià che la gh’ha la sò orisgen ind i Dionysiae greghe e ind i Saturnalia roman, e la representa la renovazzion ziclega del cosem e la roversadura de l’orden sozzial intravers baje e debosg. Tamen, apœus ai sbaracade carnovaline, l’orden el torna a voltra e la vita de tucc i dì la va inanz coma l’ha semper fait. El Carnoval l’insegna ancasì el passasg de l’inveren a la primavera, e el renassiment de la terra che la scomenza a viver ancamò depos i giazzade de la seson freggia e fosca. A l’è un prozzess che ben el regorda el mit de la Proserpina – mojer del Pluton e tosa de la Zerer – che la viveva per metaa de l’ann ind i Infer e l’oltra metaa in su l’Olimp, e quand che la lassava el mond di mort la natura la scomenzava a tacà e butà, e la nasseva ancamò una vœulta. (innanz) Te 'l savevet che ...La Gesa de San Gaitan a l'è una gesa de Bari Vegg, arenta a l'arch di meravilie, de proprietà de l'Arcidiocesi de Bari-Bitonto, del 2012 gestida de la comunità ortodossa etiopa. Fada su in tra el secol quell de vundes e quell de dodes e dedicada in principi al Salvador, l'è stada fada su ancamò del 1170 del San Ghielm de Vercej e, ancamò, del 1630 del pitor de Fiorenza Vincenzo Sirigatti, che 'l gh'ha havud el nulla osta de l'arcivescov Ascanio Gesualdo, e l'ha fornida del 1642 sota l'arcivescov Diego Sersale: l'è dada ai regolar de San Gaitan del 1675, che fann san-martin de la Gesa de Sant Isep e la dedichen donca al San Gaitan. I teatin la fann su ancamò di fondamenta del 1774, quand che l'era runada sgiò per via de la poca manutenzion, e la gesa noeuva l'è consacrada del 1776, pussee eleganta de quella che gh'era prima. Quei del San Gaitan la lassen del 1789, quand che l'orden l'è soprimud a Bari, e l'è dada a la Confraternita del Purgatori. (Va inanz) In di olter lengovI des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian Alter lengov minoritari e piscinine: Normand, Arpitan, Mirandes, Romancc, Ladin sgiudee-spagnoeul, Estremegn, Avar, Colognasch, Gagauz, Tatar de Crimeja Un proverbi a cas
"Braghe onte palanche pronte" |
Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po. I nost Cinch Pilaster inn:
Una vos de scriverCossa se po fà?
|
