Descobriments

Una de les coses que més em fascinen de la paternitat és el fet de redescobrir les coses a través del nen.
El plaer de fer les coses per primer cop, els progressos que va fent, coses que no sortien ara ja els fa com si res.
Es un viatge meravellós que no em voldria perdre per res del món.
Tampoc ho pintarem tot de color de rosa, també hi ha moments durs, quan no vol fer alguna cosa (especialment si tenim pressa), però ara, de vacances i sense presses, pressions ni horaris, penso gaudir del trajecte pel que ens porti la vida

Sant Tornem-hi (i Sant Jordi ja que hi som)

Hola de nou a tots plegats!
Després d'una "petita" pausa (que són 6 anys de no res) tornem a la càrrega, per obra i gràcia de les noves tecnologies.
Mira que fa temps que tinc smartphone Android i fins avui no se m'havia acudit que hi hauria una App de Blogger (quins nassos per part meva tenint en compte que sóc informàtic).
Realment durant aquest temps ens han passat moltes coses a la Fraggle i a mi, però millor no entrar en detalls.
L'objectiu real d'aquest post és felicitar Sant Jordi a tota la blogosfera i a la Fraggle en particular, perquè tot i que és una època molt dura, volia que tingués la seva rosa esperant-la quan es despertés (encara que sigui una de virtual)

La indignitat d'Espanya (iniciativa blocaire)

Vivim sotmesos a un Estat que es va quedar ancorat als anys setanta del segle passat. Les seves institucions, conceptes i actituds són hereus del règim franquista, i esclaus d'una transició feta a pedaços per mirar de contentar tothom. La Constitució Espanyola és considerada per molts el súmmum del consens, però no va ser així. Tot i que segurament era el que calia en aquell moment, la Constitució Espanyola va ser el súmmum de la claudicació.

La Constitució d'un Estat ha de ser un reflex de la societat que articula, i les societats, per definició, canvien i evolucionen, i al seu pas ho ha de fer la Constitució. Una Constitució que ha estat vigent sense canvis importants durant trenta anys ja no és, sens dubte, una bona Constitució.

Com deia al començament, vivim en un Estat esclau de les decisions preses fa trenta anys, amb la precisió que el moment requeria, i el salt al buit cap a la Democràcia d'aquell moment està passant factura ara. Si en aquell moment no es va preveure que els arcs parlamentaris, les dinàmiques econòmiques, socials i polítiques podrien canviar, ara és el moment de modificar-la per contemplar-ho. Si en aquell moment no es va preveure que el model de Tribunal Constitucional quedaria obsolet, ranci, antidemocràtic i intervingut pels altres dos poders, ara és el moment de canviar-ne el funcionament. Si llavors no es va pensar que l'Alt Tribunal s'havia de pronunciar sobre una Llei Fonamental abans que fos aprovada per les Cambres i refrendada pel poble, i que fer-ho al revés era una aberració, ara és el moment de tenir-ho en compte.

Ara és el moment de reformar de dalt a baix el text legal bàsic que ens lliga a tots, i si l'Estat on som inclosos pensa que aquesta Constitució està massa bé com per canviar-la, si els seus polítics i institucions tenen el nostre poble en tan baixa estima com per no voler adaptar-se als nous temps, no hi fem res en aquest Estat. Si aquest Estat no vol avançar, és el moment definitiu per a que avancem sense ell.

Text difós per la blocesfera catalana. Si us agrada, copieu el text al vostre bloc. Ajudareu a la seva difusió.

Avui els diaris catalans han publicat una editorial conjunta, amb un text molt ben valorat per la societat i pels mateixos polítics. La podeu consultar aquí

LA CELEBRACIÓ DEL MEU ANIVERSARI

Doncs si senyors!!

Una servidora va fer dimecres passat dia 4 de Novembre la bonica i entranyable xifra de 29 anys!! A un pas del 3, amics meus!! Qui ho hauria dit???

La celebració es va realitzar el dissabte dia 7 de Novembre al restaurant Can Xurrades a Gran de Gràcia. La sorpresa va ser monumental quan vaig veure que mon germà i la seva nòvia van aparèixer allí donant-me una alegria immensa!! Guay!!!

Tot va anar de fàbula. Mon germà es va portar genial amb els nostres amics, el Doommaster també va fer bones migues amb tothom... en general... el bon rotllo va regnar!! Com mola!!! ^_^

Llàstima que triguessin tant en haver portat els plats... 4 HORES PER UN SOPAR!!! I a sobre, quan em van portar les costelles de xai, em van voler entabanar perque el que em van dur van ser les costelles d'un caniche raquitic!! I la penya amb xuletons de 450g... sniff... i jo era la homenatjada!! sniff sniff... sort que el meu Brioxet em va donar un caxo carne per anar tirant, que si no de qué...

Vam sortir a les 2AM del restaurant.. i clar,... va tallar força el rotllo perque vam anar a un bar que resulta que tancava a les 3AM... aixi que, emmig del fred, cap a casa hi falta gent!! Pero lo important va ser la intenció!

Manca de personal apart, vull agraïr a tots els presents que haguessiu vingut. I sobretot li vull agraïr al meu Brioxet que hagués organitzar aquell simple sopar. M'ho vaig passar d'allò més bé i una, que és sensible, s'emociona... i clar... quan pensa en tot allò... sniff sniff...

Pels 30 se liará la de cal Déu era monjo!!!! XDXDXDXDXDXDXDXD

INDIGNACIO (i crida blocaire)

Sí senyors! Estem indignats (i molt!)
Sabeu per què?? Ja en van 2! 2!!
I vosaltres us preguntareu... 2?? 2 Gols? 2 petisos carambanales? NO, 2 salons de bodes ANULATS!
El primer va ser el que hi havia al abril a la Farga. La fira Nos Casamos.
Us podem assegurar que va ser molt frustrant. Ens planifiquem tot el dia per passar-lo allí, comprem entrepans, anem amb unes bones motxilles a l'esquena per omplir-les de tríptics i propaganda diversa, i quan ens plantem allí davant, doncs resulta que està tot tancat i barrat. Aleshores ens adonem que no hi han anuncis ni pancartes ni res de res. És més, l'entrada està deserta. Només hi ha unes poques parelles pul·lulant dubitativament, igual que nosaltres. Per sort, gràcies a una d'elles ens enterem que la fira s'ha cancelat sense previ avís. Apa! emprenyats com un parell de mones, informem a d'altres parelles del que passa i en plena frustració, ens jalem els bocates que teniem per dinar.
Un matí perdut, les ilusions a fer punyetes, i ens passem la resta del dia per les webs especialitzades.
Acordem que no ens hi tirarem pedres al fetge, i que com la propera fira era el bodas y bodas de la fira de Barcelona (n'hi havia d'altres, però eren més lluny) doncs tocava esperar i punt. De mentres, ens conformariem mirant forums per Internet.
Ara, la data s'acosta, hi han ganes! Tenim el dia marcat al calendari des de fa mig any aproximadament, i endevineu?
No serà per la web de la fira, que no diuen res (els molt punyeteros)... ni per la web de bodas y bodas... que quins collons (i amb perdó), ens n'hem enterat, gràcies a un bon professional de la restauració, que ha informat a tots els que estàvem interessats en el seu espai de que li han "aplaçat" la fira fins al gener (però sense data definida).
Així que des d'aquí, GRACIES a la gent de Can Marlet (que són els que ens han avisat amb prou temps).
I aquí arriba la crida blocaire! Sabeu restaurants, o d'altres llocs per celebrar la nostra boda? Llocs o idees per les invitacions? Foto i video? Digueu-nos-ho! Si us plauuuuuuuuuuuuuu. Acceptem suggerències. De fet, us les estem demanant! Qualsevol recomanació serà benvinguda. I ja se sap, 100 cervells pensen més i millor que 2.

Moltes gràcies a tots per endavant.

ABSENCIES I RECORDS

Inspirada pel nostre amic Farlopa, aquest post està dedicat als poquets incondicionals que teníem al nostre blog abans que haguéssim de deixar la blogosfera per motius personals.


És dur adonar-te del temps que ha passat des que no has escrit cap post al blog, des que el fet de comentar amb algú idees, pensaments, sensacions,…comentar encara que només fos l’estat de salut de l’altre… i el més curiós és el fet que quan miro enrere, el que més trobo a faltar és el “contacte” (per dir-ho d’alguna manera) amb la gent, amb els col•legues, fer quedades, cavatasts, sortides, el caliu que s’hi donava. És el que més trobo a faltar.


Ja sé que tota comunicació implica un feedback, una resposta, un contacte encara que sigui de mer lector o contestar alguns posts. Només em sap greu el fet de no haver estat en contacte amb vosaltres. Sento que em falta alguna cosa. No sé ben bé com explicar-ho.


Ho comentàvem el Brioxet i jo recentment: quan falta temps has d’establir prioritats i una de les primeres víctimes de la reorganització del calendari va ser el nostre humil blog. Ara que les aigües van més o menys pel seu curs, em vaig sorprendre escrivint un post pel blog. Al cap de poc, em vaig alegrar que el nostre bon amic Doommaster contestés el post. Moltes gràcies. Tu fas que el bloguet no sigui tan petitet!! Espero... bé, esperem, que el Brioxet, encara que no escrigui, llegeix molts i molts blogs vostres... poder reflotar el blog del Brioxet i la Fraggle i poder compartir totes les experiències per viure.

Una vegada més, el Brioxet i la Fraggle tornen a la blogosfera.


Salut a tots/es!!

ZzzzzZZZZzzzzzZZZzzzzz

M’estic quedant clapada...

Avui he passat una mala nit. D’aquestes que descansar, descanses… però el que és dormir… ben poc. Saps això que dius... “collons, que estic treballant... que estic de cara al públic (bé, cara al públic no, cara al telèfon)... que no puc adormir-me...” I et ve aquella pesadesa d’ulls, aquell embotament mental que no et deixa pensar gaire... i penses que tots i tothom està anant massa ràpid?

DONCS AIXÒ ÉS EL QUE EM PASSA!!

Així que avui estic de mala lluna, “gruñona”, amb males puces… digueu-li com vulgueu, però avui estic que mossego!!! I com que no vull engegar a ningú a la merda de males maneres, doncs em callo!! I molt!!! Molt difícil, tu!!

Intento dissimular com puc! Bevent aigua, estirar un peu, estirar els músculs quan vaig al lavabo, fent gargots en un paper, estiraments de coll, mullant-me la cara,... però que xungu es, per Déu!! Que em moro!!!!
I com que no m’agrada ni el cafè ni el tè (és més, em posaria massa nerviosa...) pos allí estamos!! Amb maldecap, embotada, arrossegant les paraules cual camello borracho, i amb el cap que penso que em pesa un quintal!!

I sé qui és el culpable!! Vaja si ho sé!! I ho pagarà!! Vaja si ho pagarà!!!
¡Mi venganza será terrible! (sona la Cavalcada de les Valkiries de fons) MWAHAHAAHAHAHAHAHA

Aiiiii.... quina son!!!!! :'(