*
*
Totes les famílies felices
Fa 4 anys
21 de desembre del 2017
28 de novembre del 2017
Grocs
 |
Aquarel·la de M. Rosa Vila: "La noia de Tamariu"
Quan somio plomes
que llisquen per la meva pell,
trobo rialles.
Engrunes de rialles
entre els plecs dels llençols.
Somnis immortals
dipositats a l’alba per l’absència.
Complicitats menudes.
Restes de pessigolles
-cent mil dits tafaners-.
La por esberlada.
Prenc aquest temps i els bocins
de rialles
i en faig una dansa.
Del llibre Si goso dir-li un mot d'amant (Ed. Cims 2013)
* 10 de juliol del 201620 de juny del 2016
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
Si vols saber més coses de mi:Miro
Quan el riure és als meus ulls... 
|