La finestra: Talaia d'exilis i intimitats.
Vilhelm Hammershoi M'assec a escriure davant d'una finestra oberta. Una olor de mar m'arriba del port i el sol de maig acaricia les fulles del ficus. En aquest gest tan senzill, s’esdevé un miracle quotidià: l'extern entra dins l'intern. Aquest llindar, la finestra, és el cor d’una de les comparatives literàries més fascinants que podem fer: la que uneix la Rússia de Boris Pasternak amb la Catalunya (i l’exili) de Josep Carner . Tots dos poetes utilitzen la finestra com un filtre, però el que hi veuen a través d'ella ens parla de mons oposats que, curiosament, busquen el mateix: la identitat i el recer. A l'obra de Pasternak, i molt especialment a Doctor Givago , la finestra no és només un element arquitectònic, sinó un escenari de resistència. Penseu en la imatge del vidre glaçat on el sol groc dibuixa flors de gebre. Aquí, el contrast és extrem: el caliu fràgil de l’interior —la llum d’una espelma— enfront del fred gèlid i hostil de l’estepa russa. Per ...
