by

Robocopy…


…o com copiar arxius automàticament cap a una carpeta

Si necessitem copiar els arxius generats en determinades carpetes en un altra carpeta o en una unitat de disc diferent, podem crear un fitxer tipus *.bat que realitzarà automàticament la còpia només executant-lo.

Així, obrirem el ‘bloc de notes’ de Microsoft Windows i hi introduïrem un text que a continuació us detallo en què consisteix.  Tot seguit el guardarem com a fitxer tipus ‘txt’ i un cop fet li canviarem l’extensió a tipus ‘bat’, per exemple:  còpies.txt -> còpies.bat

Perquè s’executi el que desitjem cal utilitzar l’ordre robocopy

robocopy “C:\program files\SoftTools\RegistradorPC” “Z:\REGISTRES SISTEMA DE QUALITAT\Temperatures” *.pdf /XO

(pendent)

by

La zona euro: Las ventajas de la integración económica y monetaria


Article extret de la pàgina https://eudaldblog.wordpress.com/mba/ 

Dadas las circunstancias actuales, uno se siente extraño planteando las ventajas de la integración económico-monetaria si bien es cierto que ello puede servir para tejer más tela dado que un ejemplo práctico es una buena fuente de información.

La supresión de aranceles supone, para los productores de bienes y servicios, tener que esforzarse en mejorar para ser más competitivos y mantenerse en el mercado.  Los aranceles comportan una protección del mercado nacional que mayormente dará lugar a un empobrecimiento del país salvo que se trate de proteger aquello que sea una necesidad básica y que no deba depender de otros.  Si otro país de la Unión Europea decidiera producir jamón que pudiera ser vendido en España por el mismo precio que el Jamón Ibérico pero de igual calidad o superior, sólo nos quedarían dos soluciones: abandonar la producción de este producto y especializarnos en otro con el que seremos más competitivos o, por el contrario, innovar, hacer estudios de mercado y ajustar al máximo los costes con el fin de ser competitivos para hacerle frente.

En cambio, si España no formara parte de la UE aplicaría aranceles al producto que llegaría del bloque integrado inflando su precio consiguiendo que el producto importado se vendiera a 50 euros/kg contra los 45 euros/kg del producto nacional.  Así, el consumidor termina pagando más y el productor español podría vender a 45 euros lo que en realidad debería vender a 41 ingresando más dinero pero perdiendo volumen en las exportaciones, al no tratarse, supuestamente, de un producto exclusivo, ya que el bloque imitaría la solución hipotética de España.

La producción de bienes de alta calidad por parte de empresas especializadas es una forma de superar barreras.  Si nos centramos en la producción de bienes exclusivos con valor añadido y de interés para los mercados mundiales podemos salir adelante tal y como plantea el premio Nobel de Economía 2010, Cristopher Pissarides, al final de la entrevista publicada en La Vanguardia el pasado sábado 3 de diciembre de 2011 exponiendo en realidad lo que ya dijo Adam Smith [padre de la economía moderna] en su obra La riqueza de las naciones, dónde a propósito del comercio internacional escribía que no puede costar más fabricar que comprar.

Debemos pagar con lo que sabemos hacer aquello que no nos es rentable producir nosotros mismos, esa es una de las reglas del juego del libre comercio.

La libre circulación de bienes, capital y trabajo son ventajas para el desarrollo de un país, situación que se da en un Mercado Común y es la base para completar el proceso de integración económica con la utilzación de una moneda única por parte del bloque con entes comunes para su gestión por encima de los que existen en cada región.  Pero llegar a completar una total integración internacional plantea serias complicaciones ya que la capacidad soberana de los países que la forman se reduce sensiblemente pero en contrapartida se consigue la creación de un bloque más fuerte a nivel internacional, con mayor población y terriotorio, presumiblemente menos vulnerable económicamente, democráticamente más avanzado y políticamente más estable, siempre que exista una regulación del sistema.

Los hechos que han tenido lugar en la economía mundial y europea durante los dos últimos años reflejan que es muy complejo aunar en un mismo bloque a países con diferente cultura, tradición, idioma, mentalidad y capacidad tecnológica para conseguir un interés común teniendo en cuenta que los más ricos exigen que los que no lo son tanto se ajusten a un modelo más fácil de asumir por los primeros.  Para muestra, un botón, ya que precisamente el  presidente de la federación de exportadores alemanes (BGA) acaba de decir pública y textualmente: “recomiendo a Grecia y Portugal que se vayan voluntariamente del euro”….ahora que ya no forman parte de la solución sino del problema.

Este y el resto de hechos acaecidos demuestran que para que existan las ventajas que se le suponen a un proceso de integración económico-monetario deben unirse países de parecidas características y ser representados por igual en las instituciones que controlan el bloque.  En referencia al caso europeo, cabe tener en cuenta que en el comité de dirección del BCE, la institución europea más importante, existen 6 representantes de 6 países distintos de los diecisiete que conforman la UEM, entre los que se encuentra España [aunque peligra su silla por la presión de los países nórdicos capitaneados por Holanda] donde, además, 4 de estos 6 siempre han sido Alemania, Francia, Italia y España.  Otra muestra de la poca coherencia en la gestión de tantas economías en un mismo marco.

by

Nova Zelanda, Nova Vida!


Com estàs Josep?

Ja fa algunes setmanes que vas dir fins aviat per anar-te’n a les antípodes del teu país, del nostre país!.   El temps passa depressa i per tu segur que és difícil copçar tantes coses noves en un nou món.  Mentrestant, t’has perdut unes eleccions especials aquí, les d’ahir, que donat el resultat, hauria estat millor que no haguessin succeït i haver fet les coses amb un timing diferent.  Ha canviat el mapa parlamentari; ara potser s’ajusta més a la realitat del que som.  El que no canvïa és el discurs dissortadament manipulador on no es reconeixen fets objectius….amb un president espanyol que diu que els catalans ‘hacen cosas’ està quasi tot dit no?

Un dia en parlarem de tot plegat! oi?

He fet els deures i ……Buf!, estàs a 1600 quilòmetres d’Austràlia en la part del món on l’aigua preval sobre la terra.  Nova Zelanda, descoberta per l’explorador holandès Abel Tasman el 1642, pertany a la Commonwealth britànica i està formada per dues grans illes separades per l’estret de Cook (de no menys de 20km d’amplada) i multitud d’illes petites al voltant.  L’illa més poblada és la del nord amb un clima tropical on, a més, hi ha les ciutats més importants, Auckland (la més gran) i Wellington.  Al buscar informació sobre aquest indret tant remot on has anat a viure una experiència única (i poc assequible per la majoria dels mortals), m’he assabentat també de l’existència d’una segona serralada dels Alps, doncs així es diu el sistema muntanyós més important del país amb una alçada màxima de 3754m.  Te n’has anat a un país on fa tres anys el 70% de l’energia elèctrica que s’hi produïa provenia de recursos renovables, esclar que no hi viuen gaire més de 4 milions d’habitants cosa que tanmateix no treu importància a la dada.

No n’hem parlat massa del teu viatge, deu ser que no vam tenir prou temps perquè quan volem ens hi posem eh! Hem passat algunes estones xerrant, discrepant, opinant, rient.  Respectes i estàs obert al diàleg i això no sempre és habitual.  Esclar que, la distància més curta entre dues persones té lloc entre rialles diuen.  La distància, que tot ho refreda, també ajuda a guanyar en perspectiva….què hi dius?  La distància temporal i la distància espacial ens permeten deixar darrera l’horitzó allò que no ens és agradable de veure i viure.  Passar pàgina i buscar un nou camí oi?   Valor amic!! Valor feia falta per un repte com aquest.

Valor:  Coratge a emprendre grans afers, a afrontar els perills, les dificultats, etc

Bé, des del país on ningú hi entén un rave sobre enquestes i que està descobrint una pluralitat que augmenta amb la seva demografia, et desitjo the best of the best i més! 😉

D’aquesta, com a mínim, te n’emportes un bon anglès i un important enriquiment personal així que, seguretat amb tu mateix i coratge Josep!  Fot-li canya!

Una abraçada!!

by

Els comptes comptables


Els comptes comptables s’estructuren en 9 grups principals que a la vegada contenen subgrups on hi ha una classificació numèrica.  Així, els grups principals són:

  • Grup 1. Finançament bàsic
  • Grup 2. Actiu no corrent
  • Grup 3. Existències
  • Grup 4. Creditors i deutors per operacions comercials
  • Grup 5. Comptes financers
  • Grup 6. Compres i despeses
  • Grup 7. Vendes i ingressos
  • Grup 8. Despeses imputades al patrimoni net
  • Grup 9. Ingressos imputats al patrimoni net

Per a l’elaboració del balanç, els comptes comptables aniran distribuïts en l’Actiu i el Passiu de la següent manera segons el PGC vigent:

ACTIU

COMPTES

A)     ACTIU NO CORRENT
I. Immobilitzat intangible 20, (280), (290)
II. Immobilitzat material 21, 2101, 2111, 2121, 2131, 2141,   2151, 2161, 2171,2181, 2191, (281), (291), 23, (2811), (2812), (2813),(2814), (2815), (2816), (2817),   (2818), (2819)
III. Inversions immobiliàries 22, 2201, 2211, (282), (292)
IV. Inversions a llarg termini en empreses   del grup, associades i socis 2403, 2404, 2413, 2414, 2423,   2424, (2493), (2494),(293), (2943), (2944), (2953),   (2954)
IV-1. Crèdits a llarg termini amb socis 2427
IV-2. Altres inversions
V. Inversions financeres a   llarg termini 2405, 2415, 2425, (2495), 250,   251, 252, 256, 253, 254, 255, 257, 258,   (259), 26, (2945), (2955), (297), (298)
VI. Actius per impostos   diferits (les microempreses no l’han d’aplicar) 474

B)     ACTIU CORRENT
I. Existències 30, 307, 31, 317, 32, 33, 34, 35, 36 (39), 407
II. Deutors comercials i   altres comptes a cobrar 430, 431, 432, 433, 434, 435,   436, (437)
II-1. Clients per vendes i   prestacions de serveis (490), (493)
II-2. Socis per   desemborsaments exigits 5580
II-3. Socis deutors 447
II-4. Altres deutors 44, , 460, 470, 471, 472,   5531, 5533, 544
III. Inversions a curt termini en empreses   del grup, associades i socis 5303, 5304, 5313, 5314, 5323,   5324, 5333, 5334, 5343, 5344, 5353, 5354, (5393),   (5394), 5523, 5524, (593), (5943), (5944), (5953), (5954)
III-1. Crèdits a curt termini amb socis 5427
III-2. Altres inversions
IV. Inversions financeres a   curt termini 5305, 5315, 5325, 5335, 5345,   5355, (5395), 540, 541, 542, 543, 545 546, 547, 548, (549), 551, 5525, 5590,   5593, 565, 566, (5945), (595), (597), (598)
V. Periodificacions a curt   termini 480, 567
VI. Efectiu i altres actius   líquids equivalents 57

TOTAL ACTIU

A+B

PASSIU

COMPTES

A)     PATRIMONI NET
A-1) Fons propisI. Capital  
I-1. Capital subscrit   cooperatiu 100, 1000, 101, 1001, 102, 1002, 107
I-2. (Capital no exigit) (1030), (1040),
II. Reserves  
1. Fons de reserva obligatori 112, 1121, 1122, 1123
2. Fondo de reemborsament o actualització 116, 1161
3. Altres reserves 113, 1113, 1132,   114,   115, 119
III. Resultats d’exercicis   anteriors 120, (121)
IV. Altres aportacions de   socis 118, 1181
V. Excedent (positiu o   negatiu) 129
VI. (Remuneracions al capital   a comptes i retorn cooperatiu a compte lliurats en l’exercici) (557), (5571)
VII. Fons capitalitzats 107, 1070, 1071
VIII. Altres instruments de patrimoni net 111
A-2) Subvencions, donacions i   llegats rebuts 130, 131, 132

B)     PASSIU NO CORRENT
I. Fons d’educació, formació i promoció,   llarg termini 155, (1550), 1551
II. Deutes amb característiques especials a   llarg termini
II-1. «Capital» reembossable exigible 156
II-2. Creditors per «capital» temporal a   llarg termini 157
II-3. Altres deutes amb característiques   especials a llarg termini
III. Provisions a llarg   termini 14
IV. Deutes a llarg termini
IV-1. Deutes amb entitats de   crèdit 1605, 170
IV-2. Creditors per   arrendament financer 1625, 174
IV-3. Altres participacions a llarg termini 167
IV-4. Altres deutes a llarg   termini 1615, 1635, 171, 172, 173,   175, 176, 177,178, 179, 180, 185, 189
V. Deutes a llarg termini amb empreses del   grup,associades i socis 1603, 1604, 1613, 1614, 1623,   1624, 1633, 1634
V-1. Deutes amb empreses del grup
V-2. Deutes amb empreses associades
V-3. Deutes amb socis 164
VI. Passius per impost   diferit (no pas en el cas de les microempreses) 479
VII. Periodificació a llarg   termini 181

C)     PASSIU CORRENT
I. Fons d’educació, formació i promoció,   curt termini 508, (5080), 5081
II. Deutes amb característiques especials,   curt termini
II-1. «Capital» reembossable exigible 503
II-2. Creditors per «capital» temporal a   curt termini 504
II-3. Altres deutes amb   característiques especials, curt termini
III. Provisions a curt 499, 529
IV. Deutes a curt termini
IV-1. Deutes amb entitats de   crèdit 5105, 520, 527
IV-2. Creditors per   arrendaments financers 5125, 524
IV-3. Altres participacions a curt termini
IV-4. Altres deutes a curt   termini (1034), (1044), (190), (192),   194, 500, 501, 505, 506,509, 5115, 5135, 5145, 521, 522, 523, 525, 526,528,   551, 5551, 5525, 5530, 5532, 555, 5565, 5566, 5595, 5598, 560, 561,   569
V. Deutes amb empreses del grup, associades   o amb socis a curt termini 5103, 5104, 5113, 5114, 5123,   5124, 5133, 5134, 5143, 5144, 5523, 5524, 5563, 5564, 526, 5281,   5476
V-1. Deutes amb empreses del grup
V-2. Deutes amb empreses associades
V-3. Deutes amb socis 526, 5281
VI. Creditors comercials i   altres comptes a pagar
VI-1. Proveïdors 400, 401, 403, 404, 405,   (406), 4007
VI-2. Altres creditors 41, 438, 465, 466, 475, 476,   477, 4651
VII. Periodificacions a curt   termini 485, 568

TOTAL PASSIU

A+B+C
by

Actiu i passiu


L’actiu defineix l’estructura econòmica de l’empresa que ha d’estar suportada per la seva estructura financera o passiu.

Totes les operacions econòmiques que es produeixen a l’empresa, queden perfectament reflectides partint d’uns criteris comuns que es van aprovar per última vegada a finals del 2007.  Així, el Pla General Comptable permet estructurar la informació econòmica, patrimonial i financera de l’empresa seguint les directrius europees pertinents, i és amb aquesta informació que els directius poden gestionar la situació de l’empresa.  El PGC és obligatori per a totes les empreses, sigui quina sigui la seva forma jurídica; només els autònoms poden decidir si volen portar la comptabilitat ja que només s’exigeix que registrin les despeses i els ingressos.

Els mitjans econòmics de l’empresa són els que li permeten portar a terme l’activitat per a la qual ha estat creada.  Aquests mitjans són la massa patrimonial i està formada per:

  • Bens: Elements que poden ser valorats monetàriament
  • Patrimoni net: Fons aportat per l’empresari (o socis)
  • Drets: Deutes a favor de l’empresa contrets bàsicament per clients.
  • Obligacions: Deutes que contrau l’empresa

Així, els Bens són els elements que indiquen com s’han invertit els recursos financers de l’empresa: Patrimoni net, drets i obligacions.

Per tant,

Actiu

Passiu

Bens (intangible, material, maquinària, software..)

Patrimoni net

Drets

Obligacions

Actiu = Passiu;   Actiu = Passiu exigible (Drets i Obligacions) + Passiu no exigible (Patrimoni Net).

El passiu s’ordena en funció de l’exigibilitat i de més a menys, és a dir, de menys temps de retorn a més temps.  Dins del passiu exigible trobem:

  • Passiu no corrent: deutes amb un venciment superior a un any
  • Passiu corrent: deutes amb un venciment inferior a un any

L’actiu s’ordena en funció de la liquidesa i de més a menys.  Dins de l’actiu trobem:

  • Actiu no corrent: immobilitzat intangible, immobilitzat material, inversions financeres a llarg plaç
  • Actiu corrent: existències, deutors comercials, inversions financeres a curt termini, efectiu
by

Liquidesa vs. Insolvència


Són dos conceptes que habitualment es confonen i fins i tot es prènen per sinònims quan existeix una diferència més o menys clara entre tots dos.

Tenir liquidesa vol dir disposar de diners o d’actius ràpidament convertibles en diners (accions, xècs….) i això no inclou propietats immobiliàries per exemple, donada la dificultat que comporta obtenir-ne liquidesa ràpidament.  L’actiu més líquid són els diners i el menys líquid és el que es coneix com a immobilitzat.

Disposar d’aquest líquid és el que permet fer front als deutes però no significa que n’hi hagi prou, no vol dir que siguis solvent.  És a dir, quelcom que tingui 1 milió d’euros es pot considerar com algú que té liquidesa però insolvent davant un deute de 3 milions d’euros si no pot demostrar capacitat de generació d’ingressos fruit d’una activitat econòmica industrial o de la venda de propietats, de la mateixa manera que se li podria concedir un crèdit de 3 milions d’euros a algú que no té diners però en canvi disposa d’actius que l’avalen i que per tant, el converteixen en algú solvent.

by

Fragments d’una entrevista a Alessio Rastani


Alessio Rastani es un operador de borsa que al setembre va fer unes declaracions inesperades i polèmiques a la cadena anglesa BBC en referència a la crisi mundial.  El seu blog:  http://www.leadingtrader.com/

Fragments de l’entrevista que publica La Vanguardia el dia 14 de novembre de 2011

http://www.lavanguardia.com/economia/20111113/54238117353/alessio-rastani-si-fuera-usted-no-invertiria-ahora-ni-un-centimo-en-bolsa.html

…

A los que quieran empezar a invertir, ¿qué consejos les daría? Primero, invierte en ti mismo antes de invertir en bolsa. Aprende, edúcate al máximo para entender cómo funciona el mercado. La única razón por la que Wall Street y la City hacen dinero es por la ignorancia del inversor medio. El inversor medio es irracional y un analfabeto cuando se trata de saber cómo funcionan los mercados. Así es como funciona Wall Street. Persuade a la gente para que tome decisiones estúpidas, comprando y vendiendo en el peor momento. Wall Street no podría hacer tanto dinero si más gente estuviera educada en cómo funcionan las inversiones en bolsa.  Vamos a ponerlo de este modo, si yo soy un broker de Wall Street y quiero comprar acciones, básicamente te diré las cosas que quieres escuchar para hacer que quieras comprar mis acciones. Te diré, “estas acciones han subido un 10% en el último mes y subirán un 20% en el próximo”. Y tú, como hablo desde una posición de autoridad en Wall Street, pensarás, “oh, muy bien, no me mentirá”. Es así como Goldman Sachs hace dinero, vendiéndole a la gente basura y después apostando a la contra.

(…) También le diría a la gente que deje de perder el tiempo, que deje de ver la televisión. En Reino Unido la gente se pasa dos horas al día mirando X-Factor o Gran hermano y después se quejan de que su vida es una mierda y que están sin un duro. En lugar de ver la tele, ve a una librería, ve a Amazon, compra libros que te enseñen cómo funciona el mercado e invierte tu dinero sabiamente. También les diría que esta crisis se va a poner peor y lo que pasará  es que muchas acciones estarán mucho más baratas. El gran error que muchos van a cometer es comprar a ese bajo precio pensando que no va a bajar más, que están delante de un chollo. La gente no entiende que las acciones pueden llegar a valer cero. No es lo mismo que el oro, la plata o una propiedad. Le diría a todo el mundo que resista la tentación de comprar acciones baratas en esta crisis. No invertas ahora ni un céntimo en bolsa. Espera a que el mercado se vuelva más fuerte antes de empezar a perder mucho dinero.

….

Grecia e Italia han puesto en jaque a la eurozona. ¿Cree que España será la siguiente? Si cayera Italia, la siguiente es España. Lo he escrito en mi blog y en mi página de Facebook. Todo aquel que creyera que con el rescate de Grecia se iba a resolver la crisis vivía en Disneylandia. Esto es mucho más grande que ayudar solo a Grecia, y lo hemos visto recientemente, con Italia, que es el gran problema. Si el miedo se contagia a los mercados, que funcionan por cuestiones psicológicas, harán que se produzca una caída y entonces, quién sabe quién será el siguiente. España, seguramente.

Una de sus frases célebres en la BBC fue aquella de “Goldman Sachs gobierna el mundo”. Lo cierto es que Mario Draghi, ahora presidente del Banco Central Europeo, y Mario Monti, quien será primer ministro de Italia, son ex empleados de Goldman Sachs. Exactamente. Los ex empleados de Goldman Sachs están en casi todas partes en el gobierno de EE.UU. y ahora en Europa. A decir verdad, me sorprendió ver la reacción de la gente cuando dije que Goldman Sachs gobierna el mundo. Realmente pensé que todo el mundo lo sabía ya. Lo cierto es que nunca saldrá un banquero en la televisión diciendo esto, porque están demasiado asustados para afirmar cosas de este tipo  y perder su trabajo. Están en nuestro sistema y lo gobiernan y están todos conectados con el dinero que se mueve por todo el mundo. Obama, por ejemplo. Su campaña recibió un montón de dinero y llegó por ello al poder. ¿De dónde salia ese dinero? Pues de instituciones financieras que le dieron ese dinero. Todos los que se presentan a presidente en EE.UU. reciben dinero de las instituciones financieras y después los mandatarios tienen que devolver el favor. La democracia queda en entredicho. Da igual a quien votes, ellos dominan las decisiones. Goldman Sachs, JPMorgan, etcétera.  Actúan en su propio beneficio, no en favor de la gente.

by

Una visión general sobre la seguridad alimentaria


Contestando a la cuestión planteada por un usuario en la red social linkedin:  ¿Son las normas de calidad, en el fondo, una mentira?

La sociedad evoluciona y con ella la industria y, a estas alturas, el concepto Calidad ya está lo bastante enquistado en las estructuras empresariales.  Por eso opino que más que hablar de normas de calidad, deberíamos hablar de normas de Seguridad Alimentaria. Las certificaciones IFS y BRC, que son las que estan al orden del día, van mucho más allá de cuestiones de calidad.

No recuerdo en que filme pero una vez escuché:  La apariencia lo es todo.  La política y el engaño se basan en ella. La vida es un juego.  Los negocios también. Y no se puede perder demasiado, he ahí el porqué de la importancia relativa de dichas certificaciones.

El fabricante de productos agroalimentarios persigue vender un producto que tanto para él como para el comprador, tienen que ser seguros.  Asociamos la necesidad de seguridad al comprador cuando el fabricante se juega mucho al ofrecer un producto en el mercado.  Su imagen está en juego y con ella su futuro.  Y el nivel de las medidas implantadas para asegurarla [la calidad – seguridad] está en relación al tamaño de la empresa y del mercado al que se enfrenta.  Las certificaciones de ‘calidad’ deben permitir una mejora progresiva a la empresa, en vez de ahogarla al primer intento.  Me parece coherente que exista cierta flexibilidad a la hora de evaluar el nivel de compromiso con dichas normas en la aplicación de determinados procedimientos.  Si no fuera así, sólo podrían fabricar Coca-Cola, Nestlé y Campofrío….y en su día, tampoco cumplían con las exigencias que ahora se autoimponen. Las entidades certificadoras son proveedores de servicios de mayor o menor calidad y necesitan clientes que a su vez necesitan clientes.

Siempre ha existido y siempre existirá la corrupción, pero ello no debería ser objeto de debate, más que nada porque quiero creer que en este país cada vez queda más atrás el abuso [perjudicial] de estos métodos.

Espero que, al menos, no bajemos el listón a tenor de lo que se entiende en el gráfico que publicaba hace pocos días el diario economist en su web, en referencia a la relación existente entre corrupción y nivel de desarrollo de un país.

Image

by

L’intercooler


Intercooler, element que porten la majoria dels motors de combustió turbo-aspirats que es fabriquen actualment, és una  paraula anglesa que significa intercanviador i no és més que un radiador que refreda l’aire abans d’entrar a la cambra de combustió del motor. En definitiva: És un intercanviador aire-aire (refreda aire calent utilitzant l’aire de l’exterior).

El motor aspira aire de l’exterior per depressió (el motor l’estira) i després de passar pel filtre, va a parar al turbo-compressor per augmentar-ne la pressió.

El Turbo està format per dues turbines unides a un únic eix, així quan els gasos d’escapament del motor accionen la turbina d’escapament, la turbina d’admissió gira a la mateixa velocitat augmentant la pressió de l’aire d’admissió. Com que les 2 turbines estan unides al mateix eix i tot plegat és un únic mecanisme, l’escalfor dels gasos d’escapament (600-800 ºC) provoquen un augment de temperatura de la turbina d’admissió que escalfa l’aire que venia de l’exterior fins als 80-90 ºC (i no s’escalfa més perquè el Turbo està refrigerat per l’oli del motor).

Arribat aquest punt és quan entra en joc l’Intercooler, ja que rep l’aire que surt del Turbo a 80ºC i, després d’una relació curta però intensa, baixa a uns 45ºC i se’n va cap al motor. L’aire calent que circula per l’interior de l’Intercooler es refreda per efecte de l’aire de l’exterior. Així doncs, com més fred sigui el clima més és refreda l’aire d’admissió.

Perquè es produeixi una combustió, fa falta un combustible i un comburent. En un motor de combustió, el combustible pot ser la gasolina o el gas-oli i el comburent és l’oxigen. Resumint-ho, es pot afirmar que com més alta sigui la quantitat d’oxigen, més potència obtindrem durant la combustió i és sabut que quan l’aire és més fred és més ric en oxigen.

Així doncs; aire més fred = més oxigen = més potència.

Vet aquí la importància de l’Intercooler. Es calcula que pot aportar un augment de potència del 10-15% al motor.

A la segona foto es pot veure en primer terme, a la part inferior, la ubicació de l’intercooler.

Image