Redshirts - John Scalzi

Títol: Redshirts
Autor: John Scalzi
Editorial: Minotauro (Planeta)
Any de publicació original: 2012

El llibre que comento avui va guanyar l'any 2013 el Premi Hugo a la millor novel·la de ciència ficció, que serien com els Òscars d'aquest gènere. Encara que molts entesos en literatura afirmen que els premis literaris no serveixen per res, el cert és que a mi com a aficionat a la ciència ficció els premis Hugo sempre m'han resultat interessants i sovint m'han descobert novel·les i autors als quals d'altra manera segurament no m'hagués acostat.

Aquest llibre és una mica diferent ja que, a més de ciència ficció, incorpora un component d'humor. El títol fa referència a les camises vermelles de la sèrie Star Trek, que eren portades pels tripulants de seguretat de la nau. Aquests personatges secundaris i anònims solien acabar morint quan apareixeien als episodis, especialment durant les expedicions, mentre que als protagonistes i oficials (de camisa blava o daurada) normalment no els hi passava res. L'autor aprofita aquesta coneguda teoria per construir tota una història que no desvetllaré per no espatllar possibles sorpreses a l'argument.

El llibre no m'ha agradat gens. Certament el plantejament és força original i en aquest punt cal reconéixer la feina de l'autor, però la veritat és que no l'he trobat divertit com deien les crítiques i el problema principal és que la major part del temps se m'ha fet avorrit de llegir.

Més informació: https://www.planetadelibros.com/libro-redshirts/115931

Recomanabilitat: Gens recomanable, ni pels fans de Star Trek.

 

Abundancia - Ezra Klein i Derek Thompson

Títol: Abundancia
Autor: Ezra Klein i Derek Thompson
Editorial: Captain Swing
Any de publicació original: 2025

Ezra Klein i Derek Thompson són dos periodistes americans amb cert prestigi intel·lectu. Les seves reflexions, que he tingut l'oportunitat d'escoltar en diversos podcasts i articles, sempre m'han semblat interessants. Això ja era un bon motiu per comprar aquest llibre, però a més ve precedit d'una certa fama als Estats Units, on no pocs analistes consideren que el llibre esboça un nou full de ruta per al progressisme del futur, més basat en el govern eficaç i els resultats tangibles per la gent que no pas en els postulats ideològics clàssics.

Aquest assaig proposa nous enfocaments per abordar els grans reptes actuals, com ara la manca de vivenda i la necessitat d'energies netes per combatre el canvi climàtic. La tesi dels autors sosté que certes polítiques dissenyades per resoldre els problemes d'una generació, fetes amb bona intenció, poden acabar esdevenint un gran obstacle per a la següent generació. Com a exemple paradigmàtic, les mateixes lleis i regulacions de finals del segle passat que van contribuir a un món més respectuós amb el medi ambient i a frenar un desenvolupament urbanístic descontrolat, avui en dia són un fre per a la construcció massiva d'habitatges i per al desenvopulament de les grans infraestructures necessàries per a la producció d'energies verdes.

Aquest llibre m'ha agradat molt, i m'ha semblat extraordinari sobretot per dos motius. En primer lloc, a diferència de molts llibres d'assaig, una gran part del text es centra en oferir solucions als problemes descrits. Tots hem llegit llibres que dediquen un 90% a la crítica d'un problema i només un 10% (si hi ha sort) a propostes de solució, però en aquest cas els percentatges s'inverteixen. En segon lloc, el pensament dels autors va més enllà de les fronteres ideològiques, un exemple és que sent dos autors progressistes no se'ls hi cauen els anells en elogiar el plantejament de la Operation Warp Speed de la primera administració Trump, que va incentivar el desenvolupament en temps rècord de les vacunes de la Covid-19. De fet, els autors l'ofereixen com a model del tipus d'inversió de risc en innovació i transferència tecnològica, que al seu parer hauria de ser afavorit pel gran múscul econòmic de l'administració pública ja que el seu inherent alt risc en complica la financiació privada.

En resum, el trobo un llibre altament recomanable, orientat a assolir un govern que busqui resoldre de forma més eficient els grans problemes d'avui. Com a punt feble, potser s'hi observa una visió massa centrada en la realitat local dels Estats Units, però crec que la majoria dels reptes i propostes són aplicables també a nivell universal.

Més informació: https://capitanswing.com/libros/abundancia/

Recomanabilitat: Molt recomanable, un magnífic llibre d'assaig que planteja noves solucions per als grans reptes del futur.

 

La senyora Stendhal - Rafel Nadal

Títol: La senyora Stendhal
Autor: Rafel Nadal
Editorial: Columna (Grup 62)
Any de publicació original: 2017

Després de llegir un primer llibre del periodista Rafel Nadal que era un relat de vivències autobiogràfiques, tenia curiositat per conèixer la seva vessant com a novel·lista, ara que ja és un escriptor consolidat en aquest gènere.

La senyora Stendhal és una història ambientada en la postguerra a un petit poble català encara molt marcat per les conseqüències de la Guerra Civil i la divisió entre vencedors i vençuts. La història es desenvolupa a través dels ulls d'en Lluc, un jove a qui la guerra deixa tràgicament sense mare i que quedarà a càrrec de la senyora Stendhal que el pujarà com un fill propi.

Aquest llibre no m'ha agradat gaire, suposo que es tracta d'una temàtica que tinc una mica avorrida ja que s'ha tractat en multitud d'obres tant en llibres com en pel·lícules o sèries. Això no vol dir que algun argument o tractament no pugui aportar quelcom interessant, però en aquest cas concret el relat que ens ocupa no m'ha semblat gaire meritori ni trobo que ofereixi una mirada nova.

Més informació: https://www.grup62.cat/llibre-la-senyora-stendhal/241371

Recomanabilitat: No recomanable, una història més sobre les conseqüències immediates de la Guerra Civil, sense aportar novetats significatives al gènere.

 

Tierra baldía - Robert D. Kaplan

Títol: Tierra baldía
Autor: Robert D. Kaplan
Editorial: RBA
Any de publicació: 2025

Robert D. Kaplan és un autor dels que més segueixo i de qui ja he comentat molts llibres en aquest blog. Els que més m'agraden són aquells on l'autor s'endinsa en alguna regió o país no massa coneguts, i ens l'explica en detall gràcies a nombroses entrevistes i observacions que fa durant el seus viatges.

Aquest llibre que avui comento però, pertany a una altra categoria de llibres on no s'explora una regió específica si no que l'autor elabora un assaig més general, un format que sovint no em resulta tan atractiu. En aquest cas, Kaplan ens parla de la situació geopolítica actual i ens avança la tesi que la globalització ha creat un món cada vegada més petit i accessible, fet que al seu parer multiplica els conflictes geopolítics i crea una tensió especial en una societat occidental a qui l'autor veu en un declivi difícilment evitable.

Per a la meva sorpresa, el llibre m'ha agradat força. Tot i que prefereixo a Kaplan en la seva vessant de viatges geopolítics, aquest assaig m'ha semblat força interessant. La seva perspectiva és molt pessimista i no es tracta d'una lectura que t'ompli d'alegria, però les seves reflexions em semblen raonablement encertades i sobretot són d'aquelles que t'inviten a pensar, i en alguns casos fins i tot a fer-te reconsiderar els teus propis plantejaments.

Més informació: https://www.rbalibros.com/rba-libros/rba-no-ficcion/tierra-baldia_7759

Recomanabilitat: Recomanable, un bon assaig sobre l'estat del món en aquest any 2025.

Mañana, y mañana, y mañana - Gabrielle Zevin

Títol: Mañana, y mañana, y mañana
Autor: Gabrielle Zevin
Editorial: AdN (Grupo anaya)
Any de publicació original: 2022

Aquest és un llibre que inicialment em va cridar l'atenció per la seva portada cridanera amb lletres de coloraines, però al cap d'un temps vaig començar a sentir-ne bastantes recomanacions pel seu contingut, fins al punt que vaig decidir a comprar-me'l.

La novel·la ens explica la història de la Sadie i en Sam, que després de fer-se amics de manera força accidental sent dos preadolescents, acaben congeniant i convertint-se en creadors professionals de videojocs. Els protagonistes són dos joves d'intel·lecte brillant però que venen d'uns orígens ben diferents: la Sadie de família adinerada i vida molt còmoda, el Sam de família humil i vida plena de sacrificis. També resultarà molt important la figura d'en Marx, un tercer amic que es convertirà en el lligam estabilitzador entre les dues personalitats a vegades antagòniques dels protagonistes principals.

El llibre m'ha agradat i crec que està força bé. En destacaria sobretot la construcció dels personatges protagonistes, amb un nivell de detall molt convincent que fa que te'ls creguis de dalt a baix com si fos una biografia de gent de carn i ossos. El que menys m'ha agradat és el sorprenent gir de guió a la darrera part del llibre, que l'he trobat massa efectista i del tot innecessari, al meu parer. En resum, trobo que és un llibre força ben fet i molt distret de llegir, que versa sobre l'amistat i com les vivències compartides poden arribar a forjar una complicitat sovint a prova de bombes, però que també passa per etapes més bones i etapes més dolentes.

Més informació:  https://www.adnovelas.com/libro/manana-y-manana-y-manana/

Recomanabilitat: Recomanable, una història d'amistat ben interessant i entretinguda.

Guerra nuclear - Annie Jacobsen

Títol: Guerra nuclear
Autor: Annie Jacobsen
Editorial: Debate (Random House)
Any de publicació original: 2024

No recordo on vaig sentir parlar d'aquest llibre, però de seguida em va cridar l'atenció. El tema dels perills nuclears sempre m'ha interessat molt, cosa que no és del tot estranya en algú que va viure la seva infància als anys 80, una època marcada per la guerra freda, on el risc de confrontació nuclear no semblava una quimera.

Aquest assaig descriu detalladament com es desenvoluparia un escenari de guerra nuclear. Segons l'autora, no importa tant qui inicia el conflicte (en aquest cas, Corea del Nord), sinó que es desencadena una cadena d'esdeveniments basada en reaccions gairebé automàtiques i força endiablades, que poden desembocar fàcilment en un gran desastre.

Per exemple, en una confrontació nuclear, s'entén que el primer que faria l'adversari és intentar destruir les teves instal·lacions de llançament de míssils nuclears. És per aquest motiu que, en detectar míssils balístics dirigits cap al teu país, la doctrina "use them or loose them" indica que immediatament hauries de llançar els teus míssils cap al país d'origen, fins i tot sense tenir la certesa que els míssils adversaris portin realment caps nuclears, o que hagin estat enviats per l'exèrcit adversari i no pas un grup aïllat. El potencial per a errades de conseqüències catastròfiques és enorme, però no va ser fins el tractat de no proliferació de l'any 1988 que els EUA i Rússia van acordar notificar-se mútuament amb antelació qualsevol llançament de míssils balístics (proves, etc.) previst, acord que sorprenentment a dia d'avui encara respecten.

Aquest llibre m'ha agradat perquè ha satisfet plenament les meves expectatives. Certament, no és una lectura que t'ompli d'optimisme (sembla un miracle que no ens haguem extingit ja), però sí que ofereix un contingut altament informatiu i interessant.

Més informació:  https://www.penguinlibros.com/es/economia-politica-y-actualidad/354242-libro-guerra-nuclear-9788410214507

Recomanabilitat: Força recomanable pels interessats en el tema.

El loco de Dios en el fin del mundo - Javier Cercas

Títol: El loco de Dios en el fin del mundo
Autor: Javier Cercas
Editorial: Penguin (Random House)
Any de publicació original: 2025

Quan un autor de gran èxit treu un nou llibre per Sant Jordi i apareix a tots els mitjans, la veritat és que em genera una notable reticència, possiblement per un cert esnobisme. Però en aquest cas concret, el contingut m'interessava força i també ajuda que li tinc bastant respecte a la figura de Javier Cercas com a escriptor.

L'editorial del vaticà va proposar a Cercas escriure un llibre sobre el Papa Francesc, aprofitant el seu viatge a Mongòlia l'any 2023 i curiosament, l'autor va acceptar, tot i tractar-se d'algú manifestament ateu, racionalista i anticlerical, en el sentit d'algú que està contra el poder que exerceix l'Església. La motivació de l'autor per dir sí era força personal, doncs volia interrogar el Papa sobre la resurrecció i la vida eterna, per preguntar-li si la seva mare, de fermes conviccions catòliques, realment es retrobaria amb el seu marit mort en l'altre món, i així poder portar-li després la resposta del Papa a la seva mare.

El llibre consisteix en un relat en primera persona on Cercas narra el seu viatge, des dels preparatius fins a tots els detalls de l'estada, però és en realitat un estudi profund sobre la figura del papa Francesc i també de la seva vida anterior com a Jorge Bergoglio. Al final, l'autor només conversa amb ell cinc minuts a l'avió, però l'estudi es basa en les nombroses entrevistes que manté amb persones properes al Papa, treballadors del vaticà i militants catòlics de base, amb una especial atenció als missioners.

El llibre m'ha agradat perquè m'interessava força la figura del Papa Francesc i veure què en podia pensar un autor com Cercas, amb unes creences properes a les meves o sigui allunyades del catolicisme. En aquest sentit el llibre ha colmat plenament les meves expectatives, però també entenc que es pot fer massa llarg per a algú poc interessat en l'església o en les derivades geopolítiques d'un viatge d'aquest tipus.

Més informació:  https://www.penguinlibros.com/es/literatura-contemporanea/366533-libro-el-loco-de-dios-en-el-fin-del-mundo-9788439745297

Recomanabilitat: Molt recomanable si us interessa força la figura del Papa Francesc, gens recomanable en cas contrari.

Eichmann en Jerusalén - Hannah Arendt

Títol: Eichmann en Jerusalén
Autor: Hannah Arendt
Editorial: Debolsillo (Penguin)
Any de publicació original: 1963

Aquest és un llibre de la filòsofa Hannah Arendt que fa temps que volia llegir, centrat en el judici del criminal nazi Adolf Eichmann, qui va ser el principal responsable de la implementació de la Solució Final, és a dir, l'extermini massiu de milions de jueus a l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial. El meu interès per aquest llibre prové sobretot del concepte filosòfic que planteja l'autora: la banalitat del mal.

Eichmann ocupava un alt càrrec dins del nazisme; no era un dels dirigents de primera línia, però se li va encarregar organitzar tota la logística de les deportacions de jueus cap als camps d'extermini. La particularitat de la figura d'Eichmann, segons l'autora, és que no era un fanàtic antisemita ni un psicòpata, sinó un buròcrata que responia al perfil d'una persona relativament normal. En la seva defensa, va al·legar que només volia fer la feina que li havien encomanat de la manera més eficient possible, obeint als seus superiors i a les lleis vigents a l'Alemanya nazi. A partir d'aquest argument d'Eichmann, l'autora planteja dues tesis força interessants.

En primer lloc, Arendt no accepta l'excusa d'Eichmann que obeir la llei vigent com a ciutadà alemany l'eximia de la seva responsabilitat. Hi ha un consens bastant universal que l'obediència no és obligatòria quan els superiors donen ordres criminals. Fins i tot en un estat totalitari, on la pròpia llei i l'estat són criminals en si mateixos, hi ha nombrosos exemples de ciutadans que van trobar maneres de desobeir ordres, malgrat els riscos que això comportava, incloent-hi la possibilitat de perdre la vida, fins i tot en casos on les ordres que no implicaven la mort de milions de persones com era el cas d'Eichmann.

En segon lloc, Arendt considera que el cas Eichmann porta a la inquietant conclusió que un mal tan terrorífic pot ser obra no només d'un gran monstre o psicòpata, sinó que també pot ser dut a terme per persones força mediocres i banals. D'alguna manera, el fet que un mal així pugui existir dins de qualsevol de nosaltres (aquells que no se'ns considera inhumans) és certament terrible i, segons l'autora, ens obliga a estar alerta en tot moment per evitar que es manifesti.

Aquest llibre m'ha agradat perquè m'ha fet pensar força. L'autora fa una crònica desapassionada del judici amb una encomiable intenció d'objectivitat, i ja és una crònica força informativa sobre un periòde especialment terrible, però a més les seves consideracions d'ordre filosòfic i moral el converteixen en una gran obra de referència que justifica la fama que la precedeix.

Més informació:  Eichmann en Jerusalén (Wikipedia)

Recomanabilitat: Molt recomanable, es tracta d'una lèctura incòmoda però necessària.

Vivir - Yu Hua

Títol: ¡Vivir!
Autor: Yu Hua
Editorial: Seix Barral
Any de publicació original: 1993

Aquesta és una novel·la de l'escriptor xinés Yu Hua que està considerada una de les obres més important de la literatura xinesa contemporània. Ens explica la vida d'en Fugui, un personatge que comença com a nen ric i malcriat fins a evolucionar cap a un pagès pobre que supera nombroses desgràcies personals i pateix molta misèria, en una vida entrellaçada amb els grans esdeveniments de la història de la Xina del segle XX com ara la guerra civil, la reforma agrària, la Gran Fam o la Revolució Cultural.

El llibre està considerat una celebració del que és la vida enfront de nombroses desgràcies, però a mi m'ha fet patir més que una altra cosa i per això no puc dir que l'hagi gaudit. Entenc que el missatge de l'autor és exactament aquest, el de sobreviure i tirar endavant fins i tot en circumstàncies adverses, però això tampoc trobo que per si mateix en faci una lectura extraordinària com molta gent considera.

Més informació:  https://www.planetadelibros.com/libro-vivir/39782

Recomanabilitat: No m'ha agradat gaire i no el recomanaria.

Por qué fracasan los paises - Daron Acemoglu y James A. Robinson

Títol: Por qué fracasan los paises
Autor: Daron Acemoglu y James A. Robinson
Editorial: Deusto (Planeta)
Any de publicació: 2012

Aquest és un llibre del que havia sentit a parlar molt, ja que va tenir un gran impacte al seu moment i va disparar la popularitat dels seus autors Acemoglu i Robinson. Es tracta de dos economistes que ja tenien un cert prestigi acadèmic abans de la publicació del llibre, però a qui el seu èxit va popularitzar fins al punt que no és estrany llegir els seus articles al diari encara avui en dia.

Aquest llibre pretén explicar què fa que alguns països tinguin èxit i prosperitat mentre d'altres pateixen pobresa i dificultats, fins i tot en casos on parteixen d'unes condicions de base relativament similars a nivell de situació geogràfica o de recursos naturals. La teoria dels autors és que els factors claus de l'èxit són que el país disposi del que anomenen institucions inclusives tant a nivell polític i econòmic, que permeten a molta gent compartir una part del pastís i ampliar-lo, en contraposició al que anomenen institucions extractives que estan orientades a mantenir a una petita èlit en el poder a costa d'extreure tanta riquesa com es pugui de la resta de la població.

A mi personalment el llibre no m'ha agradat, ja que no m'ha convençut la tesi dels autors. En primer lloc, l'explicació en sí no em sembla pas gaire novedosa, doncs no difereix gaire dels postulats tradicionals del liberalisme econòmic i la globalització que venim vivint des de finals del segle XX, que bàsicament venen a dir què amb més democràcia i més comerç tot s'arregla. I certament tampoc em sembla gaire meritòria la idea de que la corrupció és un fre molt important en el desenvolupament d'un país, cosa que trobo força òbvia, especialment quan arriba als nivells de corrupció institucional generalitzada descrits al llibre.

A més, trobo que aquest és un argument al que li ha fet mal el pas del temps. Allò que a l'any 2012 podia semblar obvi ara ja no ho sembla tant, amb els països occidentals frenant el seu nivell de progrès i involucionant en alguns aspectes. I amb l'elefant a l'habitació que és la Xina, un país que no destaca exactament per les seves institucions inclusives però que en aquesta darrera dècada ha obtingut un èxit massiu no només a nivell de desenvolupament macroeconòmic si no també de millora del benestar dels seus habitants. Més enllà del contingut, la forma en que està escrit tampoc ajuda, doncs al meu parer extrau conclusions massa generals del que passa en països i circumstàncies molt concretes, que semblen triades per afavorir les tesis dels autors.

En resum, un llibre no gaire recomanable que trobo que si s'hagués publicat avui no hauria tingut tant èxit.

Més informació:  https://www.planetadelibros.com/libro-por-que-fracasan-los-paises/67288

Recomanabilitat: No recomanable, no m'ha convençut ni en el fons ni en la forma.