Fa unes setmanes l’Agnès Vidal em va regalar l’adjectiu “anatrèptica” i avui el carter me l’ha deixat a la bústia infliltrat a la revista “Lletres”, dedicada a escriptors novells. Gràcies, Agnès!
Arxivat a Notícies | Etiquetat abril, agnès vidal, anatrèptica, enfora, fila índia, fransi, lletres, revista, silvia bel | 1 Comment »
Només els socis del Tr3SC i els àngels podran assistir en exclusiva a la festa de presentació de FILA ÍNDIA ENFORA a l’ALFA de Gràcia.
Si ets àngel, pots deixar un comentari al bloc o escriure’m a [email protected] per reservar entrada.
Si ets soci del TR3SC, encara que tinguis carnet, també et deixem sortirfila índia enfora. Reserva la teva entrada: TRESC – “Vols sortir “Fila Índia Enfora”?” – gratuït.
Disco, disco, xumba, yea!
Arxivat a Participació festivals, recitals, etc. | Etiquetat alfa, àngels, clara peya, festa, fila índia enfora, presentació, sílvia comes, silvia bel fransi, tr3sc | 2 Comments »
Ciutadans de tots els cors,
es fa saber que a les 6,24 de la matinada
m’ha mort el romanticisme.
No ho han anunciat
a cap telediari,
però si traieu el cap
a dins de la meva ànima
o em llegiu les necrològiques
tatuades a la pell,
sabreu com ha anat tot:
el cor s’ha aturat a poc a poc
perquè has deixat de bombejar-lo;
i com que no podia envermellir-te
la sang tampoc no ha bullit més.
Tot ha estat molt natural,
com un sospir
quan ningú et mira.
Les campanes de l’església
no han repicat per vergonya
d’anunciar-ho al veïnat
i a la barana dels somnis
els ocellets han suspès
el cant que asserena l’alba.
Les finestres de les cases
han esclatat a plorar,
les teulades han tret fum
i s’han derruït les façanes.
El decés de tot plegat
ha passat en un instant molt breu,
a les 6’24 del matí,
mentre passejava sola pel carrer,
mentre mirava amunt
en direcció als teus ulls
i no trobava cap balcó
on declarar-me.
Arxivat a Poesies | Etiquetat fransi, m'ha mort el romanticisme, poema, Poesia, silvia bel | 2 Comments »
Arxivat a Participació festivals, recitals, etc. | Etiquetat clara peya, heliogàbal, Poesia, sílvia comes, silvia bel, trimestre | 2 Comments »
Em rebràs amb una bata blanca
i jo fantasiejaré en silenci.
Sé que m’ordenaràs despullar-me
i que jo et seré obedient.
Després em donaràs la mà
i m’alçaràs al pedestal de les tortures
durant quasi mitja hora.
El meu sexe davant la teva boca,
sentirà com li murmures
només quatre paraules pactades:
primer de cara,
després d’esquena,
ara obre’t de cames, una mica.
Però tot serà molt natural
i el cos respondrà als teus estímuls:
la pell que envermelleix a cada repassada,
els pèls de punta,
la cremor a les natges…
Ens mirarem molt poc
i amb cada estrebada dels sentits,
apretaré les dents,
maleint fort el teu nom
(si és que tens nom,
perquè mai m’he atrevit a preguntar-te’l).
Com dues velles desconegudes,
ens trobarem, altra vegada,
un cop al mes.
No usarem llençols,
tan sols unes inútils sabatilles de cotó
per no sentir el fred de les rajoles.
L’únic rastre del meu amor furtiu
no serà el fluix, ni la sang,
sinó unes gotes tendres de suor
i alcohol vaporitzat
sobre els fils de cera refredada.
Arxivat a Poesies | Etiquetat fransi, instint bàsic, poema, Poesia, silvia bel | 1 Comment »
Depuis quelques années
m’he obligat a oblidar
el francès que vaig aprendre,
l’amor que no es va consumar,
el mitjó desaparellat del fons del calaix
de la casa de la platja,
els banyadors que ja no em van;
m’he obligat a oblidar la recepta de l’àvia
per no enfadar-se mai
i l’olor de colònia de vell
de la pinta de l’avi;
la tieta mudada,
les sabates de xarol
que no em deixaven córrer,
les mitges tintes beix
sota les faldilles voleiades;
m’he obligat a oblidar
els dinars familiars
del diumenge de Rams,
el padrí de la mona i els ous,
la xocolata del lloro
— lloro perquè no ploro,
em repeteixo un instant
davant l’església —.
Al meu voltant, tot de gent anònima
esberla sordament el temps
amb el tam-tam del palmó
contra les rajoles.
Beneïm que som ara i aquí,
que les campanes marquen la una,
que estem sols com pelegrins
— la processó va per dins —
però, malgrat tot,
sentim que junts podem encara
fer un tros del camí.
Arxivat a Poesies | Etiquetat diumenge de rams, fransi, poema, Poesia, silvia bel | 1 Comment »
Més informació sobre els Trimestres de Poesia a l’Heliogàbal.
Arxivat a Participació festivals, recitals, etc. | Etiquetat àngels, barcelona, clara peya, fila índia enfora, heliogàbal, música, Poesia, recital, sílvia comes, silvia bel, som com som | 2 Comments »
Que sí, que està molt bé
estimar a una altra
que duu llargs els cabells,
que fa olor de rosada,
que li pots besar els pits
i dir-li “estimada”.
Però a voltes,
en un instint secret,
com de lavabo,
enyoro no saber
què seria adormir-me
damunt d’uns músculs de paleta;
obrir la cremallera
d’un pantaló amb paquet;
lluitar amb una corbata
i, per fi, arribar a un tors,
pelut, però no massa,
deslliurat de sostens
a punt per fer-me de coixí
sota una manta.
Arxivat a Poesies | Etiquetat heterodubte, poema, Poesia, silvia bel fransi | 6 Comments »
No siguis tan durex amb mi.
Deixa’m desprecintar-te,
apropar-me amb la boca
al teu assedegat forat
fins a inflar-te d’orgull
d’una volada.
No siguis tan durex amb mi.
Deixa’m fer-te sentir
el globus més gran de la festa
que ignora el tràgic final
de tota espurna encesa.
Va, no siguis tan durex amb mi!
Fem-ho encara que sigui
en un racó del record
que aviat esdevindrà borrós.
I després, fumem-nos una cigarreta!
Arxivat a Poe-clips, Poesies | Etiquetat durex, poema, Poesia, silvia bel | 1 Comment »
Entra a Verkami i descobreix com participar en l’edició del meu segon llibre de poesia i convevertir-te mecenes del projecte i, de pas, en l’àngel de la guarda de tot l’equip!
Fila índia enfora s’editarà amb Curbet Edicions i il·lustracions d’Alícia Billon. Anirà acompanyat amb la realitat augmentada de les músiques de Clara Peya (piano), la força de Sílvia Comes (veu) a la cançó dels “Àngels”, i un videoclip produït per Korovo Films.
Arxivat a Notícies, Poesies | Etiquetat alicia billon, clara peya, curbet edicions, enfora, fila índia, Korovo Films, nou llibre, pepe bel, poemes, Poesia, sílvia comes, silvia bel, verkami | 3 Comments »
Arxivat a Calaix de sastre | Etiquetat atxes, carnestoltes, indis, poema, Poesia, que venen, silvia bel | 2 Comments »
L’home del cabell greixós
que llegeix tot encongit
un llibre prim i cendrós
com el serrell que li cau
sobre les celles,
fa més de mitja hora
que seu al banc verd del parc
resistint un fred ultrapolar
que ni els homes del temps
podran estimar mai.
Què deu llegir l’home del cabell greixós?
¿Quina història el reté
tan quiet i concentrat
que no ha tingut temps
ni d’adonar-se
que ha caigut la llosa de la nit
sobre el seu cap
i que els gossos ja han rastrejat
totes les faroles?
Dos escombriaires el vigilen de reüll,
mentre, distrets, remouen l’aire gèlid
estancat a les cantonades.
Encara trigaran uns mesos
a caure noves fulles seques
per arrodonir el seu jornal.
¿Però què deuen tramar les fulles
que l’home del cabell greixós
sosté entre les mans?
Fa estona que me’l miro
des dels finestrals del bar
i ell ni sospita que l’espio.
– Espera, que s’aixeca!
Últims tocs d’observació
mentre imagino que un dia
l’home del cabell greixós
es farà fer un tall ben maco al perruquer
i jeurà en una hamaca
un vespre fresquet d’estiu
per fullejar – sense gaire interès –
aquest poema amb pretensions de retrat.
Però haurà passat ja tant de temps,
que l’home del cabell greixós
s’haurà convertit en un ésser renovat
i, malgrat tots els esforços del destí,
la vida, capritxosa,
farà que ni ell es reconegui.
Arxivat a Poesies | Etiquetat cabell, fred, greixós, home, llegir, poema, Poesia, silvia bel | 1 Comment »
Potser un àngel em va deixar aquesta ploma al balcó de casa i després, em va xiuxiuejar els versets del poema.
Arxivat a Poesies | Etiquetat àngel, balcó, casa, ploma, poema, Poesia, silvia bel, vídeo | 1 Comment »
Mai neva en va
Si et cau un floc de neu
a sobre la pestanya
i se’t queda allà quiet,
desfent-se suament
amb l’escalfor del cos,
de l’ull i la parpella,
hauràs d’aprofitar-ho.
Pots fondre el floc de neu
amb el dolor que et crema.
I deixar caure als ulls
el primer plor roent
que augura primavera.
Arxivat a Poesies | Etiquetat neu, nevada, nevar, pestanya, poema, Poesia, silvia bel | 3 Comments »
He deixat podrir
una pera a la panera
per poder palpar
la pena de perdre
els colors pintats
pel pas del temps
que tot ho torna negre.
Arxivat a Poesies | Etiquetat pas del temps, peres, podrir, poema, Poesia, silvia bel | 1 Comment »
FILA ÍNDIA ENFORA
RECITALS A LA VISTA!
ON COMPRAR “L’ESBÓS”
BONES VIBRACIONS
TALLER RECREA’T
-
Uneix altres 84 subscriptors
FOTOS
Quin tipus d’escriptor ets?
i trobaràs…
Obre’m i destria!
Tafaneja’m
Poesilvia 
