Poesilvia

Segur que no t’importa gens si t’explico que els dies abans de les eleccions generals, vaig estar amb una tendinitis aguda a l’espatlla dreta i el dolor em va condemnar a seure hores i hores, immòbil davant la tele. El que potser sí que t’interessa una mica més és la reflexió que vaig tenir temps de fer durant aquests dies de repòs en companyia de “la caixa tonta” (expressió que em permeto parafrasejar de la mare, a qui segur que li farà il·lusió).

Bé, doncs, el cas és que durant la campanya electoral em vaig dedicar a fer zapping amb la mà esquerra. Ara la terútlia d’Els Matins, ara la de la tarda, ara el debat dels candidats autonòmics al vespre, ara el dels “grans” de l’Estat, etc. Vaig acabar tan marejarda, que el dia de reflexió encara no sabia a qui votar. Això sí, durant el meu aprenentatge televisiu, vaig tenir temps de formular una hipòtesi: potser els mandataris d’aquest petit país també pateixen de tendinitis al braç dret i, com a conseqüència d’això, han hagut d’utilitzar la mà esquerra. I no parlo de metàfores – poca poesia trobaràs en aquest article – sinó més aviat em refereixo a mans esquerres literals.

Ben mirat, només cal veure amb quina poca traça han agafat les tisores i ris-ras, han retallat de qualsevol manera el dibuix dels drets socials perfilats durant tants anys, sortint-se dels marges permesos .

Una altra variable a considerar és que fan mala lletra. Tenen la cal·ligrafia tan feixuga, que ni els metges més emprenyats saben interpretar les receptes exprés imposades pels laboratoris Merkel, que vénen sense prospecte ni contraindicacions. Com diria en Punset: “es fantástico, no?”

Pobres polítics, jutges i entronats. Per què no mire’m d’entendre’ls una mica? Potser el seu mal és més profund i, en realitat, són com aquells nens a qui castiguen per ser esquerrans i es veuen obligats (emparats per les circumstàncies de la crisi) a actuar contranatura i utilitzar també la mà dreta, fet que els ha permès desenvolupar noves habilitats. Fixeu-vos-hi: ara que els partits s’han tornat amidestres amigus, retallen, canvien, reescriuen molt més ràpid i, si cal, modifiquen la intocable Constitució amb un plis plas.

Pobres polítics, jutges i entronats. Amb tants canvis de govern, manifestacions, mercats manaires i cosines de risc, s’han tornat mig bipolars i no han tingut més remei que actuar a destra i a sinistra, mentre van rodolant caps. Ui! Ai! Ui!