L’editor Quim Curbet em va fer aquest regal tan generós durant l’acte de presentació del Fila índia enfora al bar ALFA del barri de Gràcia.
CARTA A SÍLVIA BEL (llegida en la presentació del seu llibre)
Benvolguda Sílvia:
La poesia sempre és on neix l’emoció. És una veritat que canta i que commou. És la unitat indispensable i gairebé sempre misteriosa d’un discurs, de la música i del sentit eteri de la raó. La poesia és un món procel·lós, sobretot per qui no creu en contes de fades. Les paraules ens sobrevolen com els núvols capricios…os de les primaveres. S’alcen en l’horitzó carregats d’ombra i d’incerteses i deambulen sobre els nostres caps deixant-nos xops de vides i de perplexitats. Avui he vingut aquí per presentar el teu llibre, acte redundant en si mateix, perquè el llibre es presenta sol. El teu llibre carregat xàfecs i de pedregades, de neu delicada i de pluja fina, ha caigut entre nosaltres i ens ha enganxat desprevinguts, sense paraigües ni impermeable. Però ja ens agrada i si avui som aquí és per celebrar-ho. Perquè en el fons no som de secà, som gent de regadiu i l’aigua, sobretot quan brolla de la poesia, és aigua de vida i sempre és benvinguda.
Benvolguda Sílvia:
En aquest món turmentós de la poesia, tots som fills de les paraules, les paraules que ens hem dit, les paraules que hem escoltat, les que hem escrit, les que ens han escrit, les que s’han quedat per sempre gravades en la memòria i les que hem oblidat irremissiblement, i, per descomptat, les que hem mamat. Som mamífers poètics, fills de moltes mares i de molts encreuaments, però també som com una mea d’escarabats piloters: amunteguem paraules i les fem rodolar en forma de poemes. Boles d’excrements que els escarabats-poetes, mamífers-bastards, transformen en versos. Però a partir d’avui podem dir que som alguna cosa més. Som també les teves paraules Sílvia, som la teva mirada, el teu somriure, som la teva vida, el teu dolor i les teves il·lusions M’atreveixo a dir que tots els que som avui aquí som la Sílvia Bel, som tu Sílvia, tu i el teus poemes.
Benvolguda Sílvia:
Començo per tercera vegada aquesta aquesta carta, que et llegeixo en públic, sobretot per donar-te les gràcies. Gràcies per aquests poemes que ens ofereixes en fila índia i que dansaran durant molt de temps al nostre voltant, danses d’amor i de pluja, pluja de primavera que ens amara i que ens consola i ens fa oblidar per un moment el nostre destí d’insecte-mamífer, de Sísif tràgic. Avui hem vingut aquí per beure de tu, per aplaudir-te i per dir que segueixis i que persisteixis, que visquis i que ploris constantment llàgrimes de poesia, en aquest món nostre que no podria sobreviure sense gent com tu, un món que no mereixeria sobreviure sense una o moltes sílvies, domadores de somnis i de paraules.
Benvolguda Sílvia:
Moltes gràcies, moltes gràcies per ser com ets i moltes gràcies pel teu llibre i als àngels de cotó fluix que t’han acompanyat fins aquí.
Poesilvia 
