Autonomia
 |
Per a altres significats, vegeu «Autonomia (desambiguació)». |
L'autonomia és la capacitat de governar-se un mateix, tan si es parla d'una persona, com d'un país o territori menor o entitat local.
Psicologia
[modifica]En la psicologia del desenvolupament, la filosofia moral, la política i la bioètica, és la capacitat de prendre una decisió de manera informada i sense coacció.[1][2] Tot i que l'autonomia és un concepte antic (el terme deriva de les paraules gregues autos, que significa «ell mateix» i nomos, que significa «regla»), les concepcions més influents de l'autonomia són modernes, havent sorgit durant els segles XVIII i XIX en les filosofies d'Immanuel Kant i de John Stuart Mill.[3] Per a Kant, una persona és autònoma només si les seves eleccions i accions no es veuen afectades per factors externs a si mateix. Així, una persona manca d'autonomia en la mesura que les seves eleccions o accions estan influenciades per les convencions, la pressió entre iguals, l'autoritat legal o religiosa, la voluntat percebuda de Déu, o fins i tot els seus propis desitjos.[3]
Política
[modifica]Les organitzacions o institucions autònomes són independents o tenen autogovern.[4]
Recursos humans
[modifica]L'autonomia també es pot definir des d'una perspectiva de recursos humans, on denota un nivell de discrecionalitat relativament alt atorgat a un empleat en la seva feina.[5] En aquests casos, se sap que l'autonomia generalment augmenta la satisfacció laboral. Es creu que els individus autorealitzats operen de manera autònoma respecte a les expectatives externes.[6] En un context mèdic, el respecte per l'autonomia personal del pacient es considera un dels principis ètics fonamentals en medicina.[7]
Límits a l'autonomia
[modifica]L'autonomia pot ser limitada. Per exemple, a causa de discapacitats, les organitzacions de la societat civil poden assolir un cert grau d'autonomia, tot i que imbricada dins de règims burocràtics i administratius formals —i de manera relativa a aquests—. Per tant, els socis comunitaris poden assumir una hibridació de captura i autonomia —o una mutualitat— bastant matisada.[8]
Semiautonomia
[modifica]El terme semiautonomia (encunyat amb el prefix semi- / «mig») designa una autonomia parcial o limitada. Com a terme relatiu, s'aplica generalment a diverses entitats o processos semiautònoms que estan substancialment o funcionalment limitats en comparació amb altres entitats o processos plenament autònoms.
Quasiautonomia
[modifica]El terme quasiautonomia (encunyat amb el prefix quasi- / «semblant a» o «aparent») designa una autonomia adquirida o proclamada formalment, però limitada o restringida funcionalment. Com a terme descriptiu, s'aplica normalment a diverses entitats o processos quasiautònoms que estan formalment designats o etiquetats com a autònoms, però que en realitat continuen sent funcionalment dependents o estan influenciats per alguna altra entitat o procés. Un exemple d'aquest ús del terme es pot veure en la designació comuna per a les organitzacions no governamentals quasiautònomes.
Referències
[modifica]- ↑ «autonomia nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 16 novembre 2022].
- ↑ «Autonomía - EcuRed» (en castellà). [Consulta: 16 novembre 2022].
- 1 2 «autonomy | ethics and political philosophy | Britannica» (en anglès). [Consulta: 6 desembre 2021].
- ↑ «autonomìa - Treccani» (en italià). [Consulta: 28 febrer 2024].
- ↑ Dewey, C.R.. Autonomy without a self.
- ↑ Bordages, John Walter (en anglès) Psychological Reports, 64, 3_suppl, 01-06-1989, p. 1263–1266. DOI: 10.2466/pr0.1989.64.3c.1263. ISSN: 0033-2941.
- ↑ Inc, US Legal. «Right to Autonomy and Self Determination – Healthcare» (en anglès). [Consulta: 23 novembre 2022].
- ↑ O'Hare, Paul «Resisting the 'Long-Arm' of the State? Spheres of Capture and Opportunities for Autonomy in Community Governance». International Journal of Urban and Regional Research, vol. 42, 2, 3-2018, p. 210–225. DOI: 10.1111/1468-2427.12606.
Vegeu també
[modifica]
