Vés al contingut

Isadora

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaIsadora
Fitxa
DireccióKarel Reisz Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióRobert Hakim (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GuióMelvyn Bragg i Margaret Drabble Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMaurice Jarre Modifica el valor a Wikidata
FotografiaLarry Pizer Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeTom Priestley Modifica el valor a Wikidata
ProductoraUniversal Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUniversal Pictures Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit i França Modifica el valor a Wikidata
Estrena1968 Modifica el valor a Wikidata
Durada131 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema biogràfic i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0063141 TMDB: 42626 FilmAffinity: 986691 Rottentomatoes: m/isadora_1969 Allmovie: v25437 AFI: 23506 Modifica el valor a Wikidata

Isadora (original:The Loves of Isadora) és una pel·lícula franco-britànica dirigida per Karel Reisz, estrenada el 1968 i doblada al català[1] i que tracta sobre la vida de la ballarina Isadora Duncan.

Argument

[modifica]

El 1927, Isadora Duncan s'ha convertit en una llegenda com l'innovadora de la dansa moderna, una bohèmia temperamental, i una oberta defensora de l'amor lliure. Ara, després dels 40, viu en la pobresa en un petit hotel a la Riviera francesa amb el seu company Maria Estelle Dempsey (només com Maria en la pel·lícula) i el seu secretari Roger, a qui està dictant les seves memòries. Quan era una nena a Califòrnia, Isadora ja demostra el seu menyspreu per les normes socials acceptades, cremant el certificat de matrimoni dels seus pares i prometent dedicar-se a la recerca de l'art i la bellesa. El 1896, actua sota el nom de Peppy Dora en una sala de música sorollosa de Xicago i públicament avergonyeix el gerent del teatre a pagar els seus 300 dòlars perquè pugui portar a la seva família a Anglaterra. Modelant el seu estil lliure de dansa i vestuari a partir del classicisme grec, adquireix ràpidament el reconeixement internacional.[2]

Repartiment

[modifica]

Premis i nominacions

[modifica]

Premis

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Monthly Film Bulletin, n° 423 (anglès)
  • Sight and Sound, hivern 1967-68 (foto de portada); primavera 1969, p. 94 (anglès)
  • Cahiers du cinéma, n° 214, juliol-agost 1969 (francès)
  • Positif, n° 109, octobre 1969 (francès)

Referències

[modifica]