Midge
| Nom comú sense valor taxonòmic | |
|---|---|
 | |
Un midge (sovint traduït de manera imprecisa com mosqueta o mosquit petit) és una mosca molt petita que pot pertànyer a diverses famílies de dípters no culícids. En català no té un nom genèric únic i s’anomena segons la família concreta —per exemple, quironòmids, simúlids o flebòtoms.
Els midges es troben (estacionalment o no) a pràcticament totes les zones terrestres fora dels deserts permanentment àrids i les zones fredes. Alguns midges, com ara molts flebotòmens (mosques de la sorra) i simuliids (mosques negres), són vectors de diverses malalties. Molts altres tenen un paper útil com a preses per als insectívors, com ara diverses granotes i orenetes. D'altres són importants com a detritívors i formen part de diversos cicles de nutrients. Els hàbits dels midges varien molt d'una espècie a una altra, si bé dins una mateixa família, els midges solen tenir funcions ecològiques similars.
Exemples de famílies que inclouen espècies de midges:[1]
Exemples
[modifica]
Els Ceratopogonidae (mosquits picadors) inclouen insectes xucladors de sang, que s'alimenten tant d'humans com d'altres mamífers. Alguns escampen les malalties del bestiar conegudes com a llengua blava i pests equina africana altres espècies, però, s'alimenten, almenys en part, de nèctar, i algunes fins i tot xuclen fluids corporals d'insectes.[2]
Molts midges són coneguts per tenir relacions simbiòtiques amb molts altres organismes. Aquestes poden ser relacions comensals, parasitàries o mutualistes. Moltes de les relacions comensals es troben dins la família Chironomidae.[3]
Altres mosquits ceratopogònids són els principals pol·linitzadors del Theobroma cacao (arbre del cacau). Tenir pol·linitzadors naturals té efectes benèfics tant en els productes agrícoles com en els biològics, puix que augmenta el rendiment dels conreus i també la densitat de depredadors dels mosquits (que encara són benèfics per a tothom).[4]
El terme "midge" és un terme vague que fa referència a un gran i divers grup d'organismes. Per bé que molts són coneguts com a "xucladors de sang", tenen molts papers diferents en els seus respectius ecosistemes[3] Per exemple, no hi ha cap base objectiva per excloure els Psychodidae de la llista, i alguns (o tàxons semblants als midges que s'inclouen habitualment en la família, com ara Phlebotomus) són plagues xucladores de sang i vectors de malalties.
La majoria dels midges, a part dels Cecidomyiidae, són aquàtics durant la fase larvària. Alguns Cecidomyiidae (per exemple, la mosca de Hesse) es consideren plagues importants d'algunes espècies vegetals. Les larves d'alguns Chironomidae contenen hemoglobina i de vegades s'anomenen, si més no en anglès, cucs de sang.[5]
Les mosques que no piquen es consideren habitualment una molèstia menor al voltant de masses d'aigua.[6] El maig de 2025, una gran aparició de midges va causar un caos a l'Exposició Universal d'Osaka, Japó.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Merritt. An Introduction to the Aquatic Insects of North America. Kendall/Hunt Publishing Company, 1996.
- ↑ Weaving, Alan. Field Guide to Insects of South Africa. New Holland Publishers, Ltd, 2003. ISBN 1-86872-713-0.
- 1 2 Tokeshi, Mutsunoir Freshwater Biology, 29, 3, 6-1993, p. 481–489. Bibcode: 1993FrBio..29..481T. DOI: 10.1111/j.1365-2427.1993.tb00782.x. ISSN: 0046-5070 [Consulta: free].
- ↑ Forbes, Samantha J.; Northfield, Tobin D. Ecological Applications, 27, 3, 26-12-2016, p. 887–899. DOI: 10.1002/eap.1491. ISSN: 1051-0761. PMID: 28019052.
- ↑ Walker, Ian R. «Midges: Chironomidae and related Diptera». A: Smol. Tracking Environmental Change Using Lake Sediments. 4: Zoological Indicators. Dordrecht, The Netherlands: Kluwer Academic Publishers, 2001, p. 43–66 (Developments in Paleoenvironmental Research). DOI 10.1007/0-306-47671-1_3. ISBN 978-0-306-47671-6.
- ↑ Apperson, Charles. «Biology and Control of Non-biting Aquatic Midges». Department of Entomology, North Carolina Cooperative Extension.
- ↑ «Swarming insects causing distress at World Exposition in Osaka» (en anglès). Japan Wire by KYODO NEWS, 25-05-2025. [Consulta: 24 agost 2025].
Bibliografia
[modifica]- Schröder, Oskar; Cavanaugh, Kirstin K.; Schneider, Julio V.; Schell, Tilman; Bonada, Núria Freshwater Biology, 66, 5, 2021, p. 859–868. Bibcode: 2021FrBio..66..859S. DOI: 10.1111/fwb.13682 [Consulta: free].
