Father Mother Sister Brother

Secrets de família

Image
cartell/imbd.com

Jim Jarmusch dirigeix aquest film sobre la família, els secrets i les hipocresies, a través del retrat de tres nissagues. En la primera, l’acció se situa als Estats Units i comença quan els germans Jeff i Emily van a visitar el seu pare. La segona ens transporta a Irlanda, quan les germanes Timothea i Lilith prenen un mos a casa de la seva mare, una famosa escriptora. Finalment, la tercera història que passa a França, ens mostra com els germans Skye i Billie tornen a casa dels seus pares, que han mort en un accident aeri, per repartir-se els objectes de la casa i decidir quins podrien vendre … Totes tres històries tenen altres elements en comú: alguns dels protagonistes van en cotxe, s’observen uns joves que van en monopatí, l’aparició d’un rellotge Rolex, un brindis familiar i que algun personatge fa servir l’expressió anglesa “Bob’s your uncle”, en el sentit que tot està bé. La narració retrata perfectament el significat de la paraula “família”, amb els costats positius i negatius, com poden ser els secrets i els silencis entre membres d’una mateixa nissaga. A més a més, també explora diverses maneres d’entendre la vida entre generacions i la diferència entre classes socials. En conclusió, una molt bona pel·lícula coral i una magnífica fotografia del món actual.

Continua llegint

Valor sentimental (Sentimental Value) (Affeksjonsverdi)

La casa, escenari i testimoni silenciós de la vida

Image
cartell/imbd.com

Joachim Trier dirigeix aquesta pel·lícula sobre la família i els traumes familiars. El protagonista de la pel·lícula és Gustav Borg, un director de cinema que torna a la seva Noruega natal, arran de la mort de la seva exdona. Té dues filles: la Nora que és actriu de teatre i és soltera; l’altra, l’Agnes, està casada i té un fill petit. Gustav vol que l’actriu protagonista de la seva nova pel·lícula sigui la seva filla Nora. El guió d’aquest film sembla parlar de la vida de la mare d’en Gustav, que va ser víctima del nazisme i que després de sobreviure en un camp de concentració, es va suïcidar a casa seva. La Nora, però, refusa treballar amb el seu pare, qui la va abandonar amb la seva germana quan eren petites… Davant d’aquest fet, Gustav decideix contractar a una actriu nord-americana pel paper… El guió del film de Joachim Trier conté reflexions interessants sobre el cinema, el teatre i el món de la interpretació, en general. Ens mostra, sobretot, com el passat familiar i els seus traumes poden tenir conseqüències en diverses generacions. En conclusió, una molt bona pel·lícula, potser una mica massa llarga, però que s’acaba entenent i gaudint amb el seu magnífic final.

Continua llegint

Frontera

Justícia contra barbàrie a la frontera

Image
cartell/imbd.com


Judith Colell porta al cinema la història d’un heroi anònim de la Segona Guerra Mundial i de la postguerra civil espanyola: Manel Grau. L’acció se situa l’any 1943. Manel Grau era un funcionari de la frontera entre França i Espanya que vivia en un poble a prop de Sort. Un dia va decidir ajudar als jueus que fugien del nazisme de la França ocupada pels alemanys i que volien entrar a Espanya… Tot això, quan a Espanya la gent encara estava marcada per les ferides físiques, però sobretot emocionals i traumàtiques que havia deixat la Guerra Civil Espanyola. De fet, el guió destaca més per la construcció dels personatges i per mostrar els seus sentiments i contradiccions que com a thriller. Una història molt vigent que reivindica la humanitat enfront de la barbàrie. A més a més, ens recorda que tenim un passat com a refugiats fugint d’alguna guerra. En conclusió, una molt bona pel·lícula amb un rerefons ben actual.

Continua llegint

Nouvelle Vague

Amor i bogeria pel cinema (d’ara i d’abans)

Image
cartell/imbd.com

Richard Linklater dirigeix el seu particular homenatge al cinema en general, i al moviment de la nouvelle vague, en particular. Un moviment que cercava el màxim realisme possible, però sempre amb gran llibertat artística i reivindicant el director com a autor. La gran majoria dels autors d’aquest moviment dels anys seixanta a França formaven part de la revista Cahiers du cinéma, en què escrivien com a crítics. El film se centra en Jean-Luc Godard i mostra el rodatge del seu primer film, Al final de l’escapada (Breathless) (À bout de souffle) (1960). Una pel·lícula que es va gravar en només vint dies. El film de Richard Linklater és una magnífica obra audiovisual en blanc i negre.

Continua llegint

Los domingos

Una qüestió de fe

Image
cartell/imbd.com

Alauda Ruiz de Azúa dirigeix aquest film sobre les creences religioses i la fe. El film comença quan una adolescent de disset anys de Bilbao comunica a la seva família la voluntat de convertir-se en monja de clausura. Això provocarà un gran daltabaix en el seu entorn, perquè preferirien que estudiés una carrera universitària… La narració està plena de reflexions interessants sobre la fe, les creences, la religió i el paper de l’Església catòlica en els nostres dies. També és un retrat del món actual, centrat en el període de l’adolescència… Una molt bona pel·lícula, que va de menys a més, amb un meravellós final, i amb diàlegs brillants.

Continua llegint

Estrany riu (Strange River)

L’estrany primer amor

Image
cartell/imbd.com

Jaume Claret Muxart dirigeix aquest film fantàstic sobre l’amor adolescent. L’acció comença quan Dídac i la seva família fan un viatge amb bicicleta al voltant del riu Danubi. Allà, Dídac, que és un adolescent, observarà un misteriós noi que el segueix, i de qui s’enamorarà, però només es veuen durant segons i el noi s’esvaeix… Una història que retrata la complicada etapa de l’adolescència i reflexiona sobre els primers amors, la solitud i les seves causes. També ens convida a gaudir de la vida i de la natura. Una molt bona pel·lícula, en què el misteri és continuo, que és una road movie amb un gran final.

Continua llegint

Los lazos que nos unen (The Ties That Bind Us) (L’attachement)

Llaços d’amor invisibles

Image
cartell/imbd.com

Carine Tardieu porta al cinema la novel·la “L’Intimité” d’Alice Ferney. La història la protagonitza Sandra, una llibretera feminista que viu sola. Un dia els seus veïns, Alex i Cécile, li encarreguen fer-se càrrec del seu fill Elliot mentre Cécile estigui ingressada a l’hospital durant el part. Desgraciadament, Cécile morirà mentre dona a llum la seva filla Lucille. Això farà que la relació entre Elliot i Sandra cada cop sigui més propera, així com amb el seu pare enviudat recentment, Alex. La narració ens parla de les mentides que ens diem a nosaltres mateixos, però sobretot ens mostra com es creen els vincles (amorosos o no) entre les persones. Una pel·lícula, en què els silencis parlen més que les paraules, que acaba amb un final previsible.

Continua llegint

Romería

Retrat d’una generació rebel perduda

Image
cartell/imbd.com

Carla Simón tanca amb aquest film la seva trilogia de pel·lícules sobre la família. La narració explica el viatge de la protagonista, Marina, a Vigo per cercar informació sobre el seu pare biològic que va morir de VIH. També té l’objectiu d’aconseguir una beca per orfes per a la universitat, però per fer-ho necessita documents que acreditin que els seus pares són morts. Tanmateix, es troba amb les reticències de la família biològica del seu pare, Alfonso, per explicar-li obertament el passat, a causa del consum de drogues i la consegüent malaltia que va patir. La narració s’acaba convertint en tot un homenatge a la generació de joves dels anys vuitanta. Una generació perduda, en bona part, pel consum de substàncies estupefaents. Una molt bona pel·lícula, sobretot en l’àmbit audiovisual, amb un guió que va de menys a més i que tracta temes molt durs de manera poètica.

Continua llegint

LocaMente (Madly) (Follemente)

Ment i seducció

Image
cartell/imbd.com

Paolo Genovese dirigeix aquesta comèdia romàntica. La història presenta la cita de Piero a casa de la Lara. El film aprofundeix, a més a més, en els dubtes i en les pors dels dos protagonistes i la lluita entre les parts més racionals i les més irracionals de les seves ments. De fet, aquestes parts de la ment són personatges també del film. Una narració que explora les relacions de parella amb tota la seva complexitat. Una història que evidencia la influència de les noves tecnologies en les relacions actuals. Un bon film, amb un tema que ja ha estat tractat en anteriors pel·lícules, però que té moments originals.

Continua llegint

Diamanti

Oda al cinema i a les dones

Image
cartell/imbd.com

Ferzan Ozpetek dirigeix aquesta oda al cinema i a les dones. El film comença quan un director de cinema cita totes les actrius amb qui ha treballat durant la seva carrera per parlar-los del següent projecte: una pel·lícula protagonitzada només per dones. L’acció se situarà en els anys setanta i serà protagonitzada per unes modistes que arreglen vestits pel món del cinema i del teatre… El guió és una oda al cinema, però, sobretot una reivindicació de les dones i el seu paper en el món de l’art, i del cinema en particular. A més a més de ser també una carta d’amor al vell ofici de les modistes, figures clau en el setè art. Tot això, mentre no deixa de mostrar unes dones fortes que lluitaven contra el masclisme imperant en què vivien. De fet, algunes també van patir episodis de violència de gènere. En conclusió, un molt bon film que combina diversos gèneres i que et fa estimar encara més el món del cinema.

Continua llegint