Dani llamp! Ferrer

Existia una nit

en la que banyar-se nu

a l’ombra de la lluna.

Existia un indret

on dormir nu

amb sostre de lona.

Existia una estació

en la que manava la canícula

i hi havia gel als congeladors.

Existia un país

on no era precís

duu gaire roba a sobre.

Existia un cel

de núvols clarividents

i vent arrauxat.

Existia un riu

de gent passejant

vora la platja.

Existia un mar

de joc i diversió

riu amunt, riu avall.

Existia una platja

on les onades i les paraules

es difuminaven en l’horitzó.

Existia un camí

erm com el paisatge,

sinuosament curvilini.

Existia un Monestir

de pedra sobre pedra,

d’història il·lustrada.

Existien unes runes

de grecs i romans

i antigues petjades.

Existia un poble

amb gent il·lustre,

de guix i postal.

Existia un carrer

on els arbres s’imposaven

i els murs murmurejaven.

Existia una pau

que les persones festejaven

i els crits eren joiosos.

Existia un indret

on parlar igual no era indispensable

i els estrangers gesticulaven.

Existia un sol

que imperava en tots els sostres

i s’imposava en totes les pells.

Existia una orografia

d’allò més complexa i enrevessada

just al límit de la mar blava.

Existeix un paradís

anomenat Costa Brava

on hi vaig passar les vacances.

Per aquest motiu,

existeix per a mi

un paradís on existir a l’estiu.

I on existiran

unes vacances ideals

plenes d’ànimes jovials.

–> D’aquest en tinc un Powerpoint, sí, sí.

Diuen que calma les feres.

Ens agermana o ens disgrega.

Exacerba la receptivitat de l’oïda.

Sana el silenci i vesteix el mutisme.

Irradia ritmes, aboca sensacions.

Afirma actituds, perpetua tradicions.

Amenitza festes, segueix protocols.

Disfressa carnavals també, si vols.

Roman en l’aire, habita en l’aire.

Realça la vena poètica, fa cadència.

Aviva el record, encén la nostàlgia.

Enerva si el missatge arriba a la profunditat.

Marca estils, dibuixa veus i signa personalitats.

Ofereix la mà de l’amistat a tots per igual,

ja que l’amor que desprèn és sensacional.

Uneix interessos, dinamitza relacions.

Mostra realitats, escenifica passions.

Té infinites vocacions i procedències multicolors.

Rega la inspiració i abona el camp sonor.

Crea atmosferes i oxigena les ments.

Relata mites i de llegendes en fa esment.

És l’expressió d’uns moments creatius.

És solfa i notes musicals de viu en viu.

És un món d’il·lusions possibles.

És un art que neix amb les vides.

És la primordial font del melòman.

És el balanceig dels qui entonen.

És el so de la matèria.

És de l’ambient, una artèria.

És ciència del sentiment,

És estadística en moviment.

No és anònima, ni és en va.

És cantada o sense cantar.

És la fidedigna expressió de tots aquells que se n’enamoren,

que la viuen i l’entenen, que la difonen i l’aprecien.

Arquitectura del so.

Molta música és tot això.

–> crear o crear, la resta s’anirà fent…

Sé de l’home les seves virtuts,

no n’ignoro les seves mancances.

Crec que emanes fluids infal·libles

i que als més dèbils has batut.

Ets inherent als més forts.

Amb raó precises tanta energia.

Amb raó et fas imprescindible.

Amb raó animes i dónes suport.

Ets pa de dies, de fórmules.

Ets pa d’experiències, de sentits.

Ets un conjunt que treu partit

a allò que de la victòria en resulta.

És per molts errors comesos

que et devem la particularitat

de voler sempre afirmar

i tenir-nos a tots sotmesos.

No et tinc quan et vull.

Per entendre’t m’he de fer valer,

al teu antònim adaptar-me he de saber,

perquè sóc imperfecte, amb orgull.

–> de com sóc i dedicat a la perfeció.

Jo visc al Bellesguard

el més preciós baluard

del poble de Centelles

on avets, pins i pinyes

rauen en torres boniques.

On hi ha parcs i jardins

i grans copes de pins.

I nens amb bicicleta

quan desen la llibreta.

El Bellesguard tothora té present

l’ombra d’un Puigsagordi prominent.

Mentre veïns es fan veure

dels altres, res se’ns fa sebre.

La tradició és dur-se bé

i no saber més del que convé.

Més el que envolta aquest barri

és dolçor i manca de xivarri.

Jo visc al Bellesguard

el més preciós baluard

del poble de Centelles

Estiu, tardor, hivern, primavera

tot l’any arrebossa de color

aquest indret tant senyor.

Centelles ‘mon amour’

el Bellesguard n’és el ‘glamour’.

–> Les meves arrels.

Vull, però no puc

Puc, però no vull.

Goso dir, goso fer

No faig ni dic.

Què és ser tímid?

Gosar i no acabar

o no gosar ni començar?

Al primer contacte

trencava el gel.

En el segon acte,

no em treia el vel.

La mirada se’m queia,

la veu em tremolava,

el desig es desfeia,

la paret s’aixecava.

Quan hi ha confiança

sé amb qui parlo,

quan hi ha frisança

m’amago al cau.

No llençaré la tovallola,

Em burlaré dels demés.

No diré ni "Hola",

ni per vençut em donaré.

M’alçaré contra els prejudicis,

trencaré el silenci gelós,

No deixaré que m’odiïs,

em burlaré dels temors.

I tot i així, seré tímid.

Tindré paciència i seré tranquil,

No hi haurà espai pels cínics,

i seré amic dels amics.

Però no demanis ser sociable.

L’atreviment és pels desimbolts,

jo com a molt seré agradable

i amagaré les meves emocions.

Sóc així, tímid i reservat,

un més que no passa l’obstacle

de la temible realitat

i es queda envoltat del tentacle.

–> O de com trencar el gel…

(sense començar per un iceberg

si no pels glaçons de la nevera)

Tots ells i elles són famosos,

commensurables als més poderosos.

Erudits, músics, esportistes

que unint el talent, el treball

amb l’oportunisme i el detall

floreixen en la vida pública

i sublimen ben reeixits

l’ofici d’entendre bé un art.

Devot sóc de qui fa goig

i transmet tanta seguretat,

tant entusiasme amb rúbrica.

Uns pocs escollits trepen

al capdamunt de les llistes

d’èxits, de vendes, de prestigi,

aconseguint premis fastuosos…

que són per parar boig

a qui malviu al carrer.

Com es pot entendre?

Quant hi ha de veritable?

Quan dura el litigi?

Ho veiem en les mans, en les línies.

Ho veiem en els ulls, en les ninetes.

Perquè tot allò que és merescut,

potser costa de concebre.

I només potser és aconsellable

dur la lluita endavant

fins demostrar l’indemostrable.

Heus aquí que tot idolatrant

es perd, a vegades, la mesura

per massa debilitat

o per poc amor propi.

No és per tant,

a la fi, tot individu

en la seva vida

per quelcom ha destacat.

–> Es pot mesurar el valor d’un autògraf?

Cerco gent que ompli

teatres buscant-hi

credulitat i perspicàcia.

Cerco gent que busqui

el benefici dels dubtes

de fàcil concurrència

per així assolir

fites en el coneixement.

Cerco gent que trobi

sortida a devotes

experiències.

Cerco gent presumptivament

ocupada en àrdues tasques

amb afanys horaris.

Cerco gent noble,

que no estigui ferida

d’hipocresies passatgeres

ni asprors recalcitrants.

Cerco gent desenganyada

amb polítics tenyits

de retorçades retòriques.

I cerco qui tingui

sons plàcids i reconstituents.

Cerco qui respiri

el mateix aire que jo

i que no confongui el seu parer

amb el del pròxim.

Cercaré gent que respongui

als fets per no trobar laments

al recer dels ofuscats.

M’uniré a ells i faré un esforç

tangible als ulls de les ànimes.

Cerco gent que alimenti

de melangia les nits incandescents

i d’audàcia els dies innombrables.

Cerco gent que prodigui

els bons costums i allunyi

de la seva influència

les males llengües.

Cerco gent embriagada de poesia

i lletraferits reconeguts

a les biblioteques.

Cerco qui estigui assetjat

d’inodora, insípida i incolora aigua

en deserts i selves alienades

de tubs clorats.

I cerco persones amb ambició,

sense cap obsessió.

Cerco gent que faci

de l’autodefensa un valor

contra la repressió.

Cerco gent que sàpiga

dibuixar il·lusió

en el rostre dels humils

i que esculpeixi somriures

en els infants.

Cerco gent que se sàpiga

concebuda per la naturalesa

sense additius polítics

ni afegits filosòfics.

Cerco gent que es complagui

dels seus deures i mostri aplom

en la demanda dels seus drets.

Cerco i seguiré cercant

aquella gent…

que he descrit i no he descrit

que em suggeriu i que dediqueu

a aquells que vulguin fer

d’aquests versos el seu haver.

–> Still haven’t found what I’m looking for…

Silueta delicada,

dolça i refinada.

Capto el sensible benestar

que envolta aquesta atmosfera.

No goso dir "s’escaparà"

sense esbufegar, quina bufera!

Silueta encantada,

tendre i ben dotada.

Bellesa impresa en 3 dimensions.

Obelisc esculpit en l’era grega.

Tens un do per crear la sensació

que el meu amor genera.

Silueta ordenada,

polida i encisada.

Veig en tu un ventall de colors

que descriuen l’estat d’ànim

del cel, els núvols i el seu humor

cada dia que em sento àgil.

Silueta sensata,

brava i alliberada.

Ets un somni impossible

una realitat inabordable,

un racó inaccessible,

una qüestió inqüestionable.

Silueta dibuixada,

sencera i conscienciada.

Entenc que volguessis fer la teva

i fer passos per arribar lluny

sense importar massa la desfeta

d’aquest noi amb tant orgull.

Silueta imaginada,

d’un sol traç acabada.

Principi i fi d’una pinzellada

de to pastel i textura consistent.

Aquarel·la meva humectada

amb llampada incloent.

–> Siluetes gens ombrívoles

En el seu encís

hi veia la perfecció.

En la seva forma

hi veia l’harmonia.

En el seu gust

hi trobava confort.

En la seva respiració

hi veia netedat.

En la seva preocupació

hi veia responsabilitat.

En el seu futur

hi endevinava prosperitat.

En la seva planta

hi veia tota una dona.

En el seu sentiment

hi distingia melangia.

En cada detall de la personalitat

hi detectava alguna cosa diferent

que distingia una gran realitat:

una noia de caràcter contundent.

En la seva visió particular

destacava el seu amor als llibres

i una capacitat d’articular

paraules amb to de catecisme.

En la seva lucidesa

era capaç d’abordar-me

i deixar una bona remesa

de mirades per embogir-me.

En les seves preguntes

hi havia gran curiositat

perquè de totes totes

preguntava amb vel·leïtat.

En el seu despert cervell

hi pul·lulaven lletres catalanes

i ella tenia rampell

per teixir frases enllaçades.

En el seu posat femení

despertava els meus instints,

el seu nom olorava a romaní

i el seu semblant, indistint.

En la seva majestuositat

hi radicava la gratitud

de ser amb objectivitat

una fada amb tota amplitud.

En el seu concepte

hi veia una bibliotecària

que amb recepta

llibres em receptaria.

En la seva mirada

hi veia serenor.

En la seva parla

hi veia delicadesa.

En la seva lletra

hi veia elegància.

En la seva cara

hi veia puresa.

En el seu cos

hi veia …

En el seu vestir

…

En el seu pentinat

…

En el seu …

En el …

En …

…

En el seu encís

hi veia la perfecció.

–> A les perfeccionistes i encisadores.