Cercador

Lluís Calvo

Figuracions

L'aroma dels llenticles, enllà dels rocs de calç,
i la llum que s'hi enfonya,
la mar en zel amb xarxes com clamors,
l'alè del caçador darrere els lleus conills
que estalonen la brolla;
el vol dels ocellams quan la tarda s'esmuny,
els amants ajaguts al riberal
- la cardada en el gorg,
les calces a la molsa -
o els estrats insondables
de les argiles d'or;
el pistil d'una orquídia,
el so de l'autopista, boira enllà,
i els lleganys sense pluja;
les coves somnolents,
el teu cos evasiu,
la fi propera, el fat, l'amor, el temps.

De tot això va dir-ne, algú, realitat.

Lluís Llach

Respon-me

Amic, que tants de cops em parles
aquí assegut,
ulls abatuts,
mai no has sabut
dir-ne el just
del nostre absurd.

I avui que tinc el cos ple d'ànsia
la meva sang,
les meves mans,
els meus afanys,
tots aquests anys
estan cridant.

Qui va vèncer?
Qui dels ferros forjats per les bombes va fer un poble nou?

Qui va vèncer?
Qui damunt de tants cossos aixafats
va aixecar aquella casa per a tothom?

Qui va vencer?
Qui del llit se n'aixeca amb el dret
d'anar pel carrer sense tenir por?

Pots dir-m'ho tu?
Pots dir-m'ho tu?
Saps que ningú.
Tots som vençuts;
tots hem perdut.

I amic, maleiràs amb força
aquesta nit
de qui som fills,
aquests destí,
el nostre ahir,
que ens ha traït.

Però, amic, més que buscar respostes
cal adreçar
el foc, la llar,
hem de guanyar
tots aquests anys
que estan cridant.

Qui va vencer...

Jaume Pont

Premonició

Passeja el verd fins a dissoldre's
entre les randes humides
de la boira.
Plegats bevem
d'aquesta nit al peu de l'arbre
que un dia ens va plantar.

Tan agres com el vi, fruites i oratge.
Fila mort el vent.
I cada cop
que al cel el cos de l'horitzó trontolla
al lluny es tensa encara més
la soga blava del canal.

Joan Margarit

Onsevulga que siguis

Onsevulga que siguis, les paraules
recordaran la mar si hi ha memòria.
Recordaran aquests ponents que esclaten
a la muralla blava de la tarda.
Recordaran aquest taüt de sol
a la plaça oblidada del migdia.
Recordaran lladrucs llunyans.
Res mai no oscarà el fil d'aquest silenci
i arreu trobaràs l'illa si llampurna
claror de nit d'estiu ens els teus ulls.
No oblidis que on tu vagis trobaràs
un port en una mar on tot fa cap.
I que hi ha unes drassanes on fa temps
es basteix un vaixell amb el teu nom.
Onsevulga que sigui el port on moris
en altre mar recorda't d'aquest mar.