Nadal a Beijing

Croquetes, amanida de patata, pollastre farcit, amanides russes, coctel de gambes, canalons, pernil, formatge, quiche, pastís de porros, farcells d'arròs i salmó pastissos, natilles, etc...no vam passar pas gana. Atenció al detall: el de la dreta és el company de pis, i amb la cara paga. No li va fer cap gràcia l'enrenou nadalenc
El regal 'freakie' de la nit: uns guants per a adolescents japonesos, que es connecten a l'ordinador amb dos usb i s'escalfen.

L'Ander, orgullós dels seus canalons

Sembla que no hi ha unanimitat amb la meva barba: el meu invisible em va regalar una guillete...i una versió de Zhuang Zi, i unes reproduccions de pintura taoista.

Bon Nadal!

l'abans...i el després...ja s'han gelat els llacs i s'hi pot patinar!


i en José Ángel avui ha agafat l'avió cap a Barna després d'un mes intens per terres xineses. Arriba carregat de fotografies impressionants, històries i jade i tofu per tothom.

què hi ha de nou

doncs últimament...
dies importants pel grup: el dia 16 tenim un concert al gran teatre de la Universitat, i estem buscant data per un concert al CLub 13. Fins i tot hem incorporat un saxo xinès, en Guo Jia, que malauradament no surt a la foto. En Xavi (teclats), la Hyo Yun (cantant), en Rubén (guitarra), jo mateix (faig el que puc per tocar els timbals...) i en Hannes, que toca el baix.

Ahir no sé que se'm va girar, deu ser la claustrofòbia després d'una setmana d'exàmens tancat al campus, i vaig donar una volta a la ciutat en bici. Això significa molt, molt kilòmetres. Però la perspectiva ciclista em va permetre fotografiar les obres de l'estadi olímpic, el que es coneix com el 'niu d'ocell' per la malla de vigues retorçades que fan la seva coberta.

O altres filigranes arquitectòniques amb les quals Beijing està posant-se moderna, com aquest edifici. No són andamis.

I vam tenir una altra visita a l'ambaixada (o sigui, al Rioja i el xoriço ibèric, cortesia del nou ambaixador). Aquí hi som tots els becaris (jo estic estratètigament situat al centre, i l'ambaixador, a la meva dreta, amb barba de Pare Noël.

José Ángel

sí, els informes metereològics no enganyen: està fent força fred. Però, com que els 'veterans' diuen que el pitjor està per arribar, doncs et convences que no en fa tant. Però igual lluites contra ell...a base d'olla mongola, el plat típic de l'hivern pekinès, i els alcohols locals. A banda, en José Àngel s'ho està passant bé. Tot i que el clima i la contaminació pekinesos li van provocar un 'trancazo' considerable, ara sembla que el clima més moderat del sud el tracta millor. Últimes notícies: ha estat fent 'bamburaffting', sigui el que sigui això. D'aquí uns dies torna per la capital abans de tornar cap a BCN.

Panjiayuan

Un diumenge vam visitar el massiu mercat de Panjiayuan, tota una experiència

Wat Arun

El temple d'Aruna a la riba del riu, una bogeria d'horror vacui i coloraina, amb pedretes i trencadís que hauria encantat a Gaudí, amb la Regina, la meva companya de viatge, algún Buda tancat, monstres barbuts en els nínxols i la versió thai d'una cariàtide.

El Temple del Buda Esmaragda, una fantasia d'or i punxes, de brillantor i filigrana

Bangkok, 10-15 de novembre

Imatges de Bangkok, la ciutat dels àngels. Els ferrys que continuament creuen el riu vorejat de temples, les aigües altes que ocupen mercats sense que s'aturi la vida, la cervesa Chang i els tuk tuk, les motos tricicle 'tunejades' com a taxi precari i vertiginós.

Imatges del primer concert, improvizat, del grup, encara sense nom. Els dilluns hi ha micro obert al Club 13, a Cheng Fu lu, i quan en Hannes i en Rubén van passar-s'hi, van veure que no hi tocava ningú, dilluns passat. Així que, quan ja m'anava a ficar al llit, rebo una trucada que em diu: Vine. Ja! Vaig recollir de camí alguns becaris, que van fer pujar el públic fins a una dotzena, i en un moment estàvem tocant una sel·lecció dels nostres temes...vaja, els únics temes que es poden tocar. Manera curiosa de començar la setmana, mentre rebia notícies tripartites des de Catalunya. De debó que m'han sorprés, els de l'Entesa...

I que més...ah, sí, que demà me'n vaig a Tailàndia, a Bangkok, fins dimecres, ueeeeé! Prometo reportatge escruixidor.

Una abraçada forta

Imatges de la castanyada del Casal Català de Beijing. A la foto, en Jesús Sayols, un dels impulsors de la proposta, amb la Regina i el Jose.
La festa va ser al Cafè de la Flor del Cotó, 棉花咖啡馆，un bar preciós que ocupa una antiga casa tradicional ( 四合院) a un dels carrerons (胡同 ) de la zona entre Jiaodaokou i els llacs de Houhai. No es veu massa bé, l'entrada al jardí, l'estany.

Moscatell amb porró, castanyes, panellets