Vai al contenuto

Biologia

Da Wikipedia
Articul por Ladin Val Badia Image

La biologia (dal grech βιολογία , metü adöm da βίος , bìos = "vita" y λόγος , lògos = "stüde") é la sciënza che stüdia la vita, chël ó dí i prozesc fisics y chimics di fenomens en cunt di sistems viënc tolon ite süa biochimica, i mecanisms molecolars, la genetica, l’anatomia, la fisiologia y d’atri prozesc sciöche l’adatamënt, le svilup, l’evoluziun, l’iteraziun danter i organisms y le comportamënt.

Tla biologia vëgn la zelula reconesciüda sciöche la basa dla vita, i gens sciöche la strotöra de basa dl’arpejun genetica y l’evoluziun darwiniana por la seleziun naturala sciöche le prozes che regolëia la nasciüda y l’estinziun dles sortes viëntes. Düc i organisms viënc sides monozelulars che plurizelulars è sistems daverc che suravire tres la trasformaziun dl’energia y la reduziun dl’entropia locala dl sistem por regolé so ambiënt intern y tigní inant na condiziun stabila y vitala a chëra che al ti vëgn dir omeostasa. Tla biologia vëgnel a se le dé inrescides tres la metoda scientifica por confermé la varënza de na teoria te na manira razionala tres la formaziun de ipoteses, la sperimentaziun y l’analisa di dac por roé ala definiziun de na teoria scientifica. Tla biologia y te sües disciplines desvalies vëgnel studié la vita a pié ia da dan da 4 miliarc de agn y süa evoluziun tres n aumënt progressif dl sistem.

Svilup dla biologia tla storia

[mudé | muda l codesc]

Le stüde dla filosofia naturala á metü man bele pro les ziviltés antiches dla Mesopotamia, dl Egit, dl subcontinënt indian y dla Cina. La biologia moderna á metü man tl’Antica Grecia [1] dantaldöt cun le stüde de Aristoteles, che á porté a n gran svilup de chësta disciplina cun süa opera “La storia di tiers” y d’atres operes.

Tratan le Renascimënt él gnü a se le dé n gran svilup dla biologia cun William Harvey che á desmostré la zircolaziun dl sanch tla porsona y Leonardo da Vinci cun sü stüdi tl ciamp dl’anatomia. Cun Galileo Galilei él gnü a se le dé na gran müdaziun tl stüde dla biologia aladô dla aplicaziun dla metoda scientifica basada sön l’osservaziun, la descriziun y la reproduziun di fenomens naturai tl labor.

Dl 1735 á Linneus publiché na classificaziun (tassonomia) de basa por le monn natural y sl 1750 ál scrit sö i inoms scientifics de dötes les sortes che al conesciô[2]

Image
Charles Darwin

Le pinsier dl’evoluziun á metü man cun les operes de Jean-Baptiste Lamarck, che á porté dant por le pröm iade na teoria coerënta dl’evoluziun[3]

La teoria dl’evoluziun che á albü le suzes maiú é stada chëra elaborada da Charles Darwin y basada sön la seleziun naturala por la conservaziun y estinziun dles sortes viëntes tl tëmp dla storia dla Tera y svilupada a pié ia dai stüdi de Alexander von Humboldt, Charles Lyell y Thomas Robert Malthus. ​

Fondamënc dla biologia moderna

[mudé | muda l codesc]

Teoria zelulara

[mudé | muda l codesc]

Aladô dla teoria zelulara é la zelula l’unité fondamentala dla vita y düc i organism viënc é metüs adöm da öna o deplü zelules o da produc de derivaziun de chëstes zelules (por ejëmpl concores, polans, aundles y i.i.). Dötes les zelules se formëia da d’atres zelules tres la despartiziun zelulara. Ti organisms plurizelulars se formëia vigni zelula dl corp de n organism da na zelula singula de n ü fecondé. La zelula vëgn ince conscidrada l’unité de basa de tröc prozesc patologics[4]. Les funziuns de trasferimënt dl’energia vëgn a se le dé te na zelula giulan a prozesc sciöche le metabolism. Te na zela él les informaziuns genetiches d’arpejun (tl DNA) che vëgn dé inant da na zelula al‘atra tratan la despartiziun zelulara (mitosa).

Evoluziun

[mudé | muda l codesc]

N conzet fondamental tla biologia é les müdaziuns di organisms viënc che vëgn a se le dé tres l’evoluziun. Aladô dla teoria dl’evoluziun é düc i organism dla Tera, sides chi ciamó viënc che chi morc fora che vëgn dal medemo antenat o da n pool genetich anzestral. Al vëgn araté che chësc antenat s’ais svilupé söla Tera dan da ca. 3,5 miliarc de agn[5]. Aladô de chësta teoria ess düc i baters, i archeobaters y i eucarioc le medemo antenat[6]

I gens é les unites d’arpejiun fondamentales de düc i organisms. N gen corespogn a na pert dl DNA y á n influs sön la forma o sön la funziun de n organisms te na manira spezifica. Düc i organisms, dai baters ai tiers, á le medemo mecanism de basa che copiëia y traslatëia le DNA te proteines. La zelula ti é da fá la trascriziun de n gen che é tl DNA te na copia dl gen te RNA y le ribosom (n organ zelular) traslatëia le RNA te na proteina, chël ó dí te na secuënza de aminoaji. Le codesc genetich che codifichëia n aminoaje é le medemo por la maiú pert di organisms, mo n pü’ desvalí por n valgügn. Por ejëmpl na secuënza de DNA che codifichëia por l’insulin tla porsona codifichëia por l’insulin ince canche ara vëgn metüda ite de d’atri organisms sciöche les plantes[7].

Normalmënter é le DNA te cromosoms linears ti eucarioc y te cromosoms torogn ti procarioc. Pro i eucarioc é le DNA genomich tl zënter (nucleus) dla zelula cun de piceres cuantités ince ti mitocondri y ti cloroplasć. Pro i procarioc é le DNA te te n corp cun na forma nia regolara tl zitoplasm a chël che an ti dij nucleoid[8]. Ala totalité dles informaziuns en cunt de n organism ti dijon genotip[9].

Sistematica

[mudé | muda l codesc]
Image
Lëgn filogenetich dla vita – n lëgn che desmostra la descendënza deboriada de grups tasonomics y de organisms.

Aladô de deplü evënc en cunt dles sortes de organisms vëgnel a se le dé n sistem strotoré sciöche n lëgn de relaziuns danter les sortes desvalies, le Lëgn filogenetich. Le rode dla sistematica é chël da studié chëstes relaziuns y da ciafé fora les desfarënzies y les somëies danter les sortes y i grups de sortes[10]. Te vigni caje ne él tla sistematica nia sté saurí da ti jí do a na metoda de inrescida coreta denant che al se svilupess la teoria dl’evoluziun[11]

Normalmënter vëgn i organisms viënc partis sö te cinch rëgns: monera, protisć, fonguns, plantes y animalia.[12] Mo deplü scienziá arata che chësta divijiun ne sides nia plü atuala, insciö che pro i sistems moderns de classificaziun él trëi domëni: ​

- archaea (o archeobacteria)
- baters (o eubacteria)
- eucarioc (cun lapró protisć, fonguns, plantes y tiers)[13]

Chisc domëni se desfarenziëia aladô de zelules che á o n’á nia le zënter (nucleus) y dales desfarënzies tla composiziun chimica de biomolecoles fondamentales sciöche i ribosoms [14].

Porater é vigni rëgn ciamó partí sö insciö che che vigni sort sides classificada singolarmënter.

L’ordin é:

  • domëne
  • rëgn
  • phylum
  • classa
  • ordin
  • familia
  • jëne
  • sort

Al é porater ince i parassic intrazelulars che vëgn classificá “söl ur dla vita”[15] cun referimënt al’ativité metabolica. Chël ó dí che tröc scienziá ne arata nia chëstes strotöres sciöche formes de vita aladô dla mancianza de öna o de deplü funziuns carateristiches fondamentales che definësc la vita. Ares vëgn classificades sciöche virus, viroids o satelic.

Categorisaziun por organisms studiá

[mudé | muda l codesc]

Tla tabela dessot i ciamps dla biologia che se dá jö cun le stüde de sortes particolares de organisms:

Ciamp dla biologiaOrganisms studiáClassificaziun scientifica di organisms studiá
Algologia (botanicaAlghesgrup Algae (alda pro le rëgn di protisć)
AntropologiaPorsonajëne Homo
AracnologiaAracnidsclassa Arachnida
BatracologiaAnfibsclasss Amphibia
BateriologiaBatersrëgn Bacteria
BotanicaPlantesrëgn Plantæ
EntomologiaEsapodssuperclassa Hexapoda
ErpetologiaRetils y Anfibsclassa Reptilia y classa Amphibia
ItiologiaPëscgrup Pisces
MamologiaMamifersclassa Mammalia
MicologiaFongunsrëgn Fungi
MicrobiologiaMicrorganismsorganisms che alda pro rëgns desvalis, danter chisc Bacteria,

Archaea, Fungi (madër n valgügn) y Protisć

OrnitologiaVicíclassa Aves
PrimatologiaPrimacordin Primates
ProtistologiaProtisćrëgn Protista
VirologiaVirus (biologia)domëne Acytota (classificaziun nia definida)
ZoologiaTiers y Protozoirëgn Animalia y grup Protozoa
  1. Magner, Lois N., A History of the Life Sciences, Revised and Expanded, CRC Press, 2002, ISBN 978-0-203-91100-6.
  2. Mayr Ernst, ch. 4 , in: The Growth of Biological Thought, Belknap Press, 1985, ISBN 978-0-674-36446-2.
  3. Gould, Stephen Jay, The Structure of Evolutionary Theory, Cambridge, The Belknap Press of Harvard University Press, 2002, pl.187, ISBN 0-674-00613-5.
  4. Mazzarello, P, A unifying concept: the history of cell theory, in: Nature Cell Biology, vol. 1, nº 1, 1999, pp. E13–E15, DOI : 10.1038/8964, PMID 10559875
  5. De Duve, Christian, Life Evolving: Molecules, Mind, and Meaning, New York, Oxford University Press, 2002, pl.44, ISBN 0-19-515605-
  6. Futuyma, DJ, Evolution, Sinauer Associates, 2005, ISBN 978-0-87893-187-3, OCLC 57311264 57638368 62621622
  7. Marcial, Gene G., From SemBiosys, A New Kind Of Insulin, businessweek.com, 13 d’agost 2007.
  8. Thanbichler M, Wang S, Shapiro L, The bacterial nucleoid: a highly organized and dynamic structure, in: J Cell Biochem, vol. 96, nº 3, 2005, pp. 506–21, DOI : 10.1002/jcb.20519, PMID 15988757
  9. Genotype definition – Medical Dictionary definitions, Medterms.com, ai 19 de merz 2012.
  10. Campbell Neill, Biology; Fourth edition, The Benjamin/Cummings Publishing Company, 1996, p. G-21 (Glossary), ISBN 0-8053-1940-9
  11. Futuyma Douglas, Evolutionary Biology; Third edition, Sinauer Associates, 1998, p. 88, ISBN 0-87893-189-9
  12. L. Margulis e Schwartz, KV, Five Kingdoms: An Illustrated Guide to the Phyla of Life on Earth, 3rd, WH Freeman & Co, 1997, ISBN 978-0-7167-3183-2, OCLC 223623098 237138975.
  13. Woese C, Kandler O, Wheelis M, Towards a natural system of organisms: proposal for the domains Archaea, Bacteria, and Eucarya, in Proc. Natl. Acad. Sci. USA, vol. 87, nº 12, 1990, pl. 4576–9, Bibcode : 1990PNAS...87.4576W, DOI : 10.1073/pnas.87.12.4576, PMC 54159, PMID 2112744
  14. Woese C, Kandler O, Wheelis M, Towards a natural system of organisms: proposal for the domains Archaea, Bacteria, and Eucarya, in Proc. Natl. Acad. Sci. USA, vol. 87, nº 12, 1990, pl. 4576–9, Bibcode : 1990PNAS...87.4576W, DOI : 10.1073/pnas.87.12.4576, PMC 54159 , PMID 2112744
  15. Rybicki EP, The classification of organisms at the edge of life, or problems with virus systematics, in: S. Aft. J. Sci., vol. 86, 1990, pp. 182–186.