Aquestes festes m’han regalat coses d’alló més modernes i d’alló més antigues.
Comencem per les més modernes: un lector de llibres digitals. Jo, que sóc bastant fetitxista del full de paper enquadernat, no n’era gaire partidari: però li estic trobant el seu punt a la cosa. És pràctic: petit com per portar-lo a la butxaca del pantaló o de l’americana, va molt bé per anar llegint en el transport públic, ja sigui al metro o al avió. A més, he descobert que el puc carregar amb qualsevol “pdf” i aixó em permet portar-hi des d’articles de revista fins grosos volums. Jo no m’havia dedicat gaire a la pirateria informàtica fins ara, però també he descobert que molts llibres es poden baixar per internet; i no em refereixo a les obres de Victor Hugo o d’Homer (que ja no tenen drets d’autor), sinó a obres relativament recents. Segurament que aniré omplint el lector amb coses que m’agraden i l’aprofitaré.
El més antic és una novel·la d’un tal Clovis Eimeric titulada “Els Homes de negocis” que es va publicar l’any 1930.
Ignoro els motius d’aquesta elecció per part de la persona que me la va regalar. Com que parla d’homes de negocis, potser es va pensar que jo ho sóc. De fet la novel·la és una novel·la rosa: el títol de la colecció (Colecció Damisel·la) ja dóna una pista sobre el contingut del llibre. És nyonya a més no poder, però també cal dir que no està mal escrita.
M’ha picat la curiositat per saber qui va ser Clovis Eimeric, que ja suposava que era un pseudònim. Resulta que era un col·laborador habitual de la revista “En Patufet” i d’altres de literatura infantil i juvenil. En realitat es deia Lluís Almerich i Sellarés i durant els anys 20 i 30 va estar escribint aquesta mena de novel·letes per a una colecció de la que ell en va ser l’únic autor i que es dirigia a noietes una mica mes ilustrades que les lectores habituals de novel·la rosa.
Justament fa uns mesos, a la Biblioteca de Cornellà van fer una expossició sobre la novel·la romàntica en la que ell i la seva col·lecció hi tenien un panell destacat:
L’home va morir el 1952. Suposo que debia ser una de les moltes víctimes de l’exili interior posterior a la guerra civil. De totes formes encara va aconseguir que li editessin alguns llibres, tots ells d’història i, segurament, per encàrrec.
Curiositats, ja veus…
Max Aue 
9 comentaris
Comments feed for this article
gener 9, 2012 a 8:07 pm
Tomàs
Vius entre (i amb) dos mons, el del llibre antic i el digital. Ets un privilegiat.
He sentit dir, més o menys, el mateix que dius sobre les virtuts dels llibres digitals a molta gent. Penso que en breu s’imposaran.
gener 10, 2012 a 4:42 pm
Clidice
Vaja, veig que al final cauré en la temptació, atès que tinc piles d’articles en pdf.
gener 10, 2012 a 6:29 pm
Montse
Per casa dels pares encara ronda un llibre d’aquells que feia servir la canalla per “anar a estudi”. Està tot esgrogeït i rebregat i en els marges encara es poden llegir les notes que hi va escriure ma mare i abans d’ella els seus germans. És un petit tresor. L’any 2012 podem encara veure, tocar i olorar (ves, jo aquestes coses les oloro, m’agrada impregnar-me’n tots els sentits) llibres que han viscut molt; ara bé, si el món no peta abans, voleu dir que d’aquí a uns altres 80 anys algú podrà fer alguna cosa amb els nostres llibres digitals? Si més no, jo ja no trobo cap ordinador on llegir els floppys ni programa que els pogués entendre… i només tenen 15 anys!
Jo també cauré en la temptació del llibre digital, segur: té uns avantatges notables. Però el paper és el paper ;-)
gener 10, 2012 a 6:52 pm
montbaubigband
Hola Ferran,
Sóc Jaume Duran, de Paraules Efímeres, escrivint-te des d’aquest nick per no canviar a l’altre.
Et volia comentar sidarrerament t’has trobat amb dificultats amb l’editor de WordPress. Jo, en ambdós blogs que administro, no veig ni el que escric ni puc editar el que ja està publicat… Pensava que no fos problema del meu ordinador, però és que en un altre ordinador em passa el mateix.
Gràcies, i bon any 2012
PD: de moment ni he palpat una andròmina digital d’aquestes ;)
gener 10, 2012 a 8:54 pm
MadeByMiki
Com t’estimen!!, a mi no m’ha caigut res de res…
És molt curiós lo de’n “Clovis Eimeric”, de on haurà sortit lo de “Clovis”??
gener 15, 2012 a 9:20 pm
Arqueòleg Glamurós
Mmm ja em diràs que tal el llibre electrònic, jo també soc molt del paper i no m’atreveixo a fer el pas!
gener 16, 2012 a 10:51 pm
OLYMPIA
És molt còmode el lector electrònic. Pots viatjar amb una biblioteca a sobre. Quant a Clovis Eimeric a casa teníem el llibre que va fer famós a Catalunya, La Puntaire. La història d’una puntaire de puntes al coixí, d’Arenys i del seu estimat Pere Màrtir que s’embarca per fer fortuna i no torna mai més. Un drama.
Penso que “Clovis” és una variant medieval de Lluís però no ho puc documentar.
Salutacions!
Juny 29, 2015 a 12:15 am
Anna
Ei Hem dic Anna Almerich, aquest tal Clovis Eimeric era el meu besavi. Et veig molt interesat, si vols sapiguer més contestam. ;)
No és fake!
Juliol 5, 2015 a 9:01 am
Ferran
Anna: gràcies pel teu interès. La veritat és que em va encuriosir la vida del teu besavi. Sobre tot, intento imaginar-me la seva vida a Barcelona després de la derrota a la República. Potser hauries de fer tu un blog explicant-ho. Salut!