![Desexclusivitats - Avui en dia és molt difícil ser exclusiu. Si jo fos de la Jet Set estaria veritablement preocupada pel fenomen del que us vull parlar avui: que lexclusivitat passa a ser objecte de desig de la classe mitjana i per tant accessible, i per tant desexclusiu de la nit al dia. Posem un exemple. La fabulosa polsera Pandora, evident mostra de la manca de gust i originalitat del comprador però clara prova del poder adquisitiu de la portadora. Preu polsera: uns 60 euros si és de plata, uns 1300 si és dor. Granadures (ço és, abalorios): dor de 140 a 200 euros o més, de plata entre 20 i 30 euros. ([b]http://www.mipulsera.com/Pulseras-Pandora-Y-Abalorios-Originales-Tienda-Especializada/Tienda-Mi-Pulsera-Pandora2.html[/b]) Aproximadament hi caben unes 20 granadures per polsera, depenent de la mida de la cadena. Us agraden les matemàtiques?? Primer van aparèixer als Xinos, després al carrer del Call, i de seguida tothom tenia una polsera estil Pandora. La caixera del súper té una polsera estil Pandora. La senyora de la neteja té una polsera estil Pandora. Lamiga que no arriba a final de mes té una polsera estil Pandora... i el colmo dels colmos, La Vanguardia ofereix una Polsera estil Pandora, signada per un Antoni Miró en evident decadència, ([b]http://www.lavanguardia.es/promociones/pulserazajira/[/b]) per només 0,90!!!! Si jo fos la senyora de la Jet Set que es va gastar els quartos comprant lexclusiva joia exigiria enèrgicament que em tornessin els quartos. - Fotolog](https://i0.wp.com/spe.fotolog.com/photo/62/39/15/aranel_eowyn/1255376316535_f.jpg)
Avui en dia és molt difícil ser exclusiu. Si jo fos de la Jet Set estaria veritablement preocupada pel fenomen del que us vull parlar avui: que l’exclusivitat passa a ser objecte de desig de la classe mitjana i per tant accessible, i per tant desexclusiu de la nit al dia.
Posem un exemple. La fabulosa polsera Pandora, evident mostra de la manca de gust i originalitat del comprador però clara prova del poder adquisitiu de la portadora. Preu polsera: uns 60 euros si és de plata, uns 1300 si és d’or. Granadures (ço és, abalorios): d’or de 140 a 200 euros o més, de plata entre 20 i 30 euros. (http://www.mipulsera.com/Pulseras-Pandora-Y-Abalorios-Originales-Tienda-Especializada/Tienda-Mi-Pulsera-Pandora2.html) Aproximadament hi caben unes 20 granadures per polsera, depenent de la mida de la cadena. Us agraden les matemàtiques??
Primer van aparèixer als Xinos, després al carrer del Call, i de seguida tothom tenia una polsera estil Pandora. La caixera del súper té una polsera estil Pandora. La senyora de la neteja té una polsera estil Pandora. L’amiga que no arriba a final de mes té una polsera estil Pandora… i el colmo dels colmos, La Vanguardia ofereix una Polsera estil Pandora, signada per un Antoni Miró en evident decadència, (http://www.lavanguardia.es/promociones/pulserazajira/) per només 0,90!!!!
Si jo fos la senyora de la Jet Set que es va gastar els quartos comprant l’exclusiva joia exigiria enèrgicament que em tornessin els quartos.
el 12 octubre 2009
![Poderosos, de Millet a Trias - Com es deu fer per arribar al poder? Que un cop tens poder el pots utilitzar tan com vulguis és evident, i no ens cal cap Millet per demostrar-ho. El que ha de ser més complicat és arribar a tenir-lo. A lajuntament de Barcelona fa anys que hi tenim installat un partit polític que a força de repetir i repetir cada dia ho fa pitjor. Però quan hi ha eleccions la gent els torna a votar. El que no tinc tan clar és què passarà a les properes eleccions, i no a causa de la crisi i la fe en què loposició ens tregui del merder, sinó perquè lalcalde té els mitjans de comunicació en contra. No trobeu que des de fa un any (o més) el diari (el que jo llegeixo) ha estat farcit de problemes a Ciutat Vella? La inseguretat, la brutícia, la vivenda i la prostitució, cada dia més de dues pàgines centrals parlant-ne. Si no llegís el diari tindria el mateix concepte de bon o mal alcalde que tenia abans, però ara està claríssim que lalcalde és un mal Hereu (ai, al revés). Tinc la teoria que algú ha destar al darrere daquest moviment periodístic entestat a criticar i criticar i criticar Barcelona. Com que tot el planeta es mou per interessos he deduït que algú els pressionava per parlar daquests temes, i qui seria més adient que loposició?? I que fàcil convèncer el diari per parlar del que es vol si hi ha prou finançament en el partit, provinent del Palau de la música!? (No pretenia pas defensar cap polític, ans el contrari, el meu desig és criticar-los tots tan com pugui...) -.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-. [b]Si us plau[/b], mireu una altra mostra de poder en aquest vídeo, dura poquíssim http://www.youtube.com/watch?v=Sr2v3PxNSHI anem a fer mítings als instituts (ja ho deia la cançó)... un, dos, tres, botifarra de pagès! -.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.- [b]Lanterior fotolog va batre rècords de participació. En època de crisi fotologuera fa molta illusió... MIL GRÀCIES![/b] - Fotolog](https://i0.wp.com/spe.fotolog.com/photo/62/39/15/aranel_eowyn/1254832032926_f.jpg)
Reflexionem-hi 
