29 anys de KDE

El 1969, Ken Thompson i Dennis Ritchie comencen a treballar en l'UNIX. Escrit inicialment en assemblador, aviat es va reescriure en el C, un llenguatge creat per Ritchie i considerat d'alt nivell.

Thompson i Ritchie

El 1979, Bjarne Stroustrup començà el desenvolupament del «C amb classes», que més tard esdevindria el C++. En la seva opinió, era l'únic llenguatge de l'època que permetia escriure programes que alhora eren eficients i elegants.

Bjarne Stroustrup

El 1984, Richard Stallman començà el desenvolupament del GNU («GNU is Not Unix», GNU no és Unix), un sistema operatiu completament lliure basat en l'Unix, que era propietari.

Richard Stallman

El 1991, Linus Torvalds creà el nucli Linux basat en el MINIX, una versió de l'Unix escrita per Andre Tanenbaum. L'aparició del Linux ha revolucionat la història del programari lliure i ha ajudat a popularitzar-lo. Vegeu la infografia dels 25 anys del desenvolupament del nucli Linux.

Linus Torvalds

El 1993, començaren a aparèixer les primeres distribucions lliures, basades en GNU i Linux. Una distribució GNU/Linux normalment està formada pel nucli Linux, les eines i biblioteques GNU, i una col·lecció d'aplicacions.

GNU i Tux

El 1995, l'empresa noruega Troll Tech creà l'entorn de treball multiplataforma Qt, amb el qual es crearia KDE l'any següent. Les Qt van ser la base de les tecnologies principals de KDE en aquests 20 anys. Apreneu més quant a la història de les Qt.

Logotip de les Qt

El 1996, Matthias Ettrich anuncià la creació del «Kool Desktop Environment (KDE)» (Entorn d'escriptori magnífik), una interfície gràfica per als sistemes Unix, construït amb les Qt i el C++, i dissenyat per a l'usuari final. El nom «KDE» fou un joc de paraules amb l'entorn gràfic CDE, que era propietari en aquella època. Llegiu l'anunci original del projecte KDE.

Matthias Ettrich

El 1997, uns 15 desenvolupadors de KDE es trobaren a Arnsberg, Alemanya, per a treballar en el projecte i debatre el seu futur. Aquest esdeveniment s'arribà a conèixer com KDE One.

Arxiu del Cornelius Schumacher

La versió beta 1 de KDE es va llançar exactament 12 mesos després de l'anunci del projecte. El text del llançament emfatitzava que KDE no era un gestor de finestres, sinó un entorn integrat en què el gestor de finestres només n'era una part.

Captura de pantalla del KDE beta 1

El 1997, es va fundar a Tübingen, Alemanya, l'entitat sense ànim de lucre KDE e.V., que representa financerament i legalment la comunitat KDE.

Logotip de KDE e.V.

L'acord de fundació de la KDE Free Qt Foundation està signat per la KDE e.V. i Trolltech, el llavors propietari de les Qt. La Fundació assegura la disponibilitat permanent de les Qt com a programari lliure.

El Konqi amb Qt al seu cor

KDE llançà la primera versió estable del seu entorn gràfic el 1998, destacant un entorn de desenvolupament d'aplicacions, les KOM/OpenParts i una vista prèvia del seu paquet ofimàtic.

KDE 1

L'abril de 1999, es va anunciar un drac com el nou assistent animat per al Centre d'ajuda del KDE. Era tan graciós que va substituir la mascota anterior del projecte, Kandalf, a partir de la versió 3.x. Vegeu la captura de pantalla del KDE 2 que mostren el Konqi i el Kandalf.

Konqi

L'octubre de 1999, tingué lloc la segona reunió de desenvolupadors de KDE a Erlangen, Alemanya. Llegiu l'informe del Congrés KDE Two.

Foto de grup (Arxiu del Cornelius Schumacher)

A partir de la versió beta 1 del KDE 2 és possible percebre un canvi de denominació del projecte. Els llançaments fins ara al·ludien al projecte com a «Entorn d'escriptori K» (K Desktop Environment), van començar a esmentar-lo només com a «Escriptori KDE» (KDE Desktop).

Logotip del KDE 2

El juliol de 2000, es va fer la tercera reunió (beta) dels desenvolupadors de KDE a Trysil, Noruega. Aquí trobareu què es va fer durant el congrés.

Arxiu del Cornelius Schumacher

KDE va llançar la seva segona versió, presentat com a novetats principals el navegador web i gestor de fitxers Konqueror; i el paquet ofimàtic KOffice. KDE va reescriure quasi sencer el seu codi en aquesta segona versió.

KDE 2

A partir de l'anunci de llançament de la versió 2.1.2 també va haver-hi un canvi de la nomenclatura. Els anuncis comencen a esmentar el KDE com a «Projecte KDE».

Pantalla de presentació del KDE 2.1

El març de 2001, es va anunciar la creació del grup de dones de la comunitat. El KDE Women va néixer amb l'objectiu d'ajudar a fer augmentar el nombre de dones a les comunitats de programari lliure, i al KDE en particular. Vegeu el vídeo «Highlights of KDE Women» de l'Akademy 2010.

Disseny original de la Katie, la mascota nova de KDE

El març de 2002, uns 25 desenvolupadors es trobaren per a la tercera reunió de KDE a Nuremberg, Alemanya. Estava a punt de llançar-se el KDE 3 i calia migrar el codi del KDE 2 a la nova biblioteca Qt 3.

Foto de grup del KDE Three

KDE va llançar la seva tercera versió, mostrant com a novetats importants un entorn de treball d'impressió nou, el KDEPrint; la traducció del projecte a 50 idiomes; i un paquet d'aplicacions educatives, mantingut pel KDE Edutainment Project.

KDE 3

L'agost de 2002 va haver-hi una reunió dels membres del consell de KDE e.V. que fou essencial per a establir com funciona l'organització. En aquesta reunió es va decidir, entre altres coses, que es registraria la marca «KDE» i que els membres nous haurien de ser convidats i fer-los costat per part de dos membres actius de KDE e.V.

Foto de grup (Arxiu del Cornelius Schumacher)

A la versió 3.1, la comunitat presentà el KDE amb una aparença nova, un tema nou per als ginys anomenat Keramik, i el Crystal com a tema predeterminat per a les icones. Vegeu la Guia de funcionalitats noves del KDE 3.1.

KDE 3.1

L'agost de 2003, uns 100 col·laboradors de KDE de diversos països es trobaren en un castell a la República Txeca. L'esdeveniment es va anomenar Kastle i fou el precursor de l'Akademy, l'esdeveniment que arribaria a ser la reunió anual de la comunitat.

Foto de grup del Kastle

L'agost de 2004 tingué lloc la primera reunió internacional de la comunitat. L'esdeveniment es va organitzar a Ludwigsburg, Alemanya, i va iniciar una sèrie d'esdeveniments internacionals anomenats «Akademy» que tenen lloc anualment des de llavors. L'esdeveniment s'anomenà així perquè se celebrà a l'escola de cinema «Filmakademie» de la ciutat. Vegeu les fotos de grup de totes les Akademies.

Foto de grup de l'Akademy 2004

Es va llançar el KDE 3.5. Aquesta versió presentà diverses funcionalitats noves, entre elles la SuperKaramba, una eina que permetia personalitzar l'escriptori amb «miniaplicacions»; els reproductors Amarok i Kaffeine; i el gravador de suports K3B. Vegeu KDE 3.5: Una guia de les funcionalitats noves.

KDE 3.5

El març de 2006, tingué lloc a Barcelona la primera reunió de col·laboradors espanyols de KDE. Des de llavors, l'Akademy-Es s'ha tornat un esdeveniment anual. Apreneu més quant al grup de col·laboradors espanyols de KDE.

Foto de la primera Akademy-Es

El juliol de 2006, els desenvolupadors de les biblioteques del nucli de KDE es trobaren a Trysill, Noruega, per a la quarta reunió del nucli de KDE. L'esdeveniment fou una espècie de successor del Congrés KDE tres beta i de la Reunió tres de KDE, i els desenvolupadors treballaren en el desenvolupament del KDE 4 i l'estabilització d'algunes biblioteques del nucli del projecte.

Foto de grup (Arxiu del Cornelius Schumacher)

El març de 2007, diversos col·laboradors de KDE i Gnome es trobaren a la Corunya, Espanya, un esdeveniment que cercava establir una col·laboració entre els dos projectes. L'esdeveniment es conegué com Guademy, una barreja de Guadec, el nom que es dona a l'esdeveniment Gnome i Akademy, el nom de l'esdeveniment KDE.

Foto de grup de la Guademy

El maig de 2007, es va anunciar la versió alfa 1 del KDE 4, amb nom en clau «Knut». Aquest anunci mostrà un escriptori completament nou, amb el tema Oxygen nou, aplicacions noves com l'Okular i el Dolphin, i una nova àrea de treball de l'escriptori, el Plasma. Vegeu KDE 4.0 alfa 1: Una guia visual a les funcionalitats noves.

KDE 4 alfa 1

L'octubre de 2007, KDE anuncià la candidata a llançament de la seva plataforma de desenvolupament que consistia en les biblioteques bàsiques i les eines per a desenvolupar aplicacions KDE.

El Konqi desenvolupador

En 2008, la comunitat anuncià el revolucionari KDE 4. A més de l'impacte visual del tema predeterminat nou Oxygen, i la nova interfície d'escriptori, el Plasma, el KDE 4 també innovà presentant les aplicacions següents: el lector de PDF Okular, el gestor de fitxers Dolphin, així com el KWin, que permetia efectes gràfics. Vegeu la Guia visual del KDE 4.0.

KDE 4.0

Des de l'anunci de la versió 4.1 ja hi havia una tendència a referir-se a KDE com una «comunitat» i no només un «projecte». Aquest canvi es va reconèixer i afirmar a l'anunci de reconstrucció de marca de l'any següent.

Els Konqis comunitat

El gener de 2009, tingué lloc a Negril, Jamaica, la primera edició del Camp KDE. Fou el primer esdeveniment de KDE a Amèrica. Després d'aquest, hi ha hagut dos congressos més situats als EUA, el 2010 a San Diego, i un altre el 2011 a San Francisco.

Foto de grup del 2009

El juliol de 2009, tingué lloc a Gran Canària, Espanya, la primera Desktop Summit («Cimera d'escriptori»), un congrés conjunt de les comunitats KDE i Gnome. L'Akademy 2009 se celebrà amb aquest esdeveniment.

Foto de grup de la DS 2009

La comunitat arribà a la marca d'1 milió de comissions. Des de 500.000 el gener de 2006 i 750.000 el desembre de 2007, i només 19 mesos després, les col·laboracions arribaren a la marca d'1 milió. L'increment d'aquestes col·laboracions va coincidir amb el llançament de l'innovador KDE 4.

Col·laboradors actius en cada moment

El setembre de 2009, tingué lloc a Randa, als Alps suïssos, la primera d'una sèrie d'esdeveniments coneguts com reunions de Randa. L'esdeveniment aplegà junts diversos esprints de diferents projectes de la comunitat. Des de llavors, les reunions de Randa tenen lloc anualment.

Foto de grup de la primera RM

El novembre de 2009, la comunitat anuncià canvis a la seva marca. El nom «K Desktop Environment» havia esdevingut ambigu i obsolet, i se substitueix per «KDE». El nom «KDE» ja no és només per a referir-se a l'entorn d'escriptori, sinó que ara representa tant la comunitat com el projecte paraigua sustentat per aquesta comunitat.

Gràfic de la marca

Des de la versió 4.3.4, els anuncis de KDE comencen a al·ludir a tot el conjunt de productes com a «KDE Software Compilation» (KDE SC) (Compilació de programari de KDE). Actualment, aquesta tendència s'ha abandonat.

Mapa de la marca

L'abril de 2010, tingué lloc la primera reunió dels col·laboradors de KDE del Brasil. Aquest esdeveniment es va celebrar a Salvador, Bahia, i fou l'única edició de l'Akademy brasilera. Des de 2012, l'esdeveniment s'ha ampliat a una reunió de tots els col·laboradors d'Amèrica Llatina.

Foto de grup de l'Akademy-Br

El juny de 2010, la KDE e.V. anuncià el programa d'afiliació de patrocini «Join the Game», amb l'objectiu de fomentar l'ajuda financera a la comunitat. En participar en el programa s'esdevé membre de la KDE e.V., col·laborant amb un import anual i podent participar en les reunions anuals de l'organització.

Logotip de JtG

L'agost de 2010, la comunitat anuncià la versió 4.5 dels seus productes: Plataforma de desenvolupament, Aplicacions i Espais de treball del Plasma. Cada un d'ells va començar a tenir un anunci de llançament separat. El més destacat d'aquesta versió fou la interfície del Plasma per a ordinadors ultraportàtils, anunciat a la versió 4.4.

Captura de pantalla del Plasma Netbook

El desembre de 2010, la comunitat anuncià la Calligra Suite, una divisió des del paquet ofimàtic KOffice. El KOffice es va interrompre el 2011.

Logotip de la Calligra Suite

El març de 2011, tingué lloc a Bengaluru el primer congrés de les comunitats KDE i Qt a l'Índia. Des de llavors, l'esdeveniment ha tingut lloc anualment.

Foto de grup de la Conf India

L'agost de 2011, tingué lloc a Berlin un altre congrés conjunt de les comunitats KDE i Gnome, Alemanya. Prop de 800 col·laboradors de tot el món es trobaren plegats per a compartir idees i col·laborar en diversos projectes de programari lliure.

Foto de grup de la DS 2011

La comunitat llançà la primera versió de la seva interfície per a dispositius mòbils, el Plasma Active. Més tard, es va substituir pel Plasma Mobile.

Captura de pantalla del Plasma Active 1

L'abril de 2012, tingué lloc la primera reunió dels col·laboradors de KDE a Amèrica Llatina, LaKademy. L'esdeveniment es va celebrar a Porto Alegre, Brasil. La segona edició tingué lloc a São Paulo, i des de llavors ha estat un esdeveniment anual. Fina ara totes les edicions s'han celebrat al Brasil, a on hi ha el nombre més gran de col·laboradors de la comunitat llatinoamericana.

Foto de grup de LaKademy 2012

Es va publicar el KDE Manifesto, un document que presenta els beneficis i les obligacions d'un projecte KDE. També presenta els valors centrals que guien la comunitat: govern obert, programari lliure, inclusivitat, innovació, propietat comuna i enfocament a l'usuari final.

Art del manifest de KDE

El desembre de 2012, la comunitat llançà un concurs per a crear una mascota nova usant el Krita. El guanyador del concurs fou Tyson Tan, que va crear aparences noves per al Konqi i la Katie.

Konqi redissenyat

El setembre de 2013, la comunitat anuncià canvis al cicle de llançament dels seus productes. Cadascun d'ells, Espais de treball, Aplicacions i Plataforma, ara tenen llançaments separats. El canvi fou el reflex de la reestructuració de les tecnologies KDE. Aquesta reestructuració produí la generació següent de productes de la comunitat, que es llançarien l'any següent.

Gràfic de les tecnologies KDE separades

Es va llançar la primera versió estable dels Frameworks 5 (KF5), hereva de la Plataforma KDE 4. Aquesta generació nova de les biblioteques KDE basades en les Qt 5 van fer més modular el desenvolupament de la plataforma KDE i facilitaren el desenvolupament multiplataforma.

Evolució del desenvolupament de les tecnologies KDE

Llançament de la primera versió estable del Plasma 5. Aquesta generació nova del Plasma té un tema nou, Brisa. Els canvis inclouen una migració a una pila gràfica nova plenament accelerada per maquinari centrada en l'escenògraf OpenGL(ES). Aquesta versió del Plasma usa com a base les Qt 5 i els Frameworks 5.

Captura de pantalla del Plasma 5

El desembre de 2014, el paquet de programari educatiu GCompris s'uneix a l'incubador de projectes de la comunitat KDE. Bruno Coudoin, que creà el projecte el 2000, va decidir reescriure'l en Qt Quick per a facilitar el seu ús en plataformes mòbils. Originalment estava escrit en GTK+.

Logotip del GCompris

La comunitat anuncià el Plasma Mobile, una interfície per a telèfons intel·ligents que usa les tecnologies Qt, Frameworks 5 i Plasma Shell.

Foto del Plasma Mobile

La primera imatge en viu del Plasma executant-se en el Wayland es posà a disposició per a baixar-la. Des del 2011, la comunitat treballa per a implementar el Wayland en el KWin, el compositor del Plasma, i en el gestor de finestres.

KWin en el Wayland

La versió 5.5 s'anuncià amb diverses funcionalitats noves: icones noves afegides al tema Brisa, implementació de l'OpenGL ES en el KWin, progrés per a implementar el Wayland, una lletra predeterminada nova (Noto), un disseny nou.

Captura de pantalla del Plasma 5.5

La comunitat anuncià la inclusió d'un altre projecte a l'incubador, el KDE Neon, basat en l'Ubuntu. Els desenvolupadors, provadors, artistes, traductors i els primers adoptants poden obtenir el codi recent des del «git» tan aviat el comet la comunitat KDE.

Captura de pantalla del Neon 5.6

L'Akademy 2016 tingué lloc com a part de la QtCon el setembre de 2016 a Berlin, Alemanya. L'esdeveniment aplegà les comunitats Qt, FSFE, VideoLAN i KDE. Se celebraren els 20 anys de KDE, els 20 anys del VLC, i els 15 anys de la FSFE.

Rètol de la QtCon

Es llançà el Kirigami, un conjunt de components QML per a desenvolupar aplicacions basades en les Qt per a dispositius mòbils o d'escriptori.

Logotip del Kirigami

A principis de 2016, com a resultat d'una enquesta i de debats oberts entre els membres de la comunitat, KDE va publicar un document que introduïa la seva visió pel futur. Aquesta visió representa els valors que els seus membres consideren més importants: «Un món en què tothom té control sobre la seva vida digital i gaudeix de llibertat i privadesa». La idea en definir aquesta visió era deixar clar quines són les motivacions principals que guien a la comunitat.

Per tal de formalitzar la cooperació entre la comunitat i les organitzacions quan han estat aliades, KDE e.V. anuncià el Comitè consultiu («Advisory Board»). A través del Comitè consultiu, les organitzacions poden proporcionar comentaris de les activitats i decisions de la comunitat, participar en les reunions normals de KDE e.V., i assistir a les Akademy i als esprints de la comunitat.

El 14 d'octubre, KDE celebrà el 20è aniversari. El projecte que començà com un entorn d'escriptori per a sistemes Unix, avui és una comunitat que incuba idees i projectes que van més enllà de les tecnologies d'escriptori. Per a celebrar el seu aniversari la comunitat publicà un llibre escrit pels seus col·laboradors. També van haver-hi festes celebrades a vuit països.

Art dels 20 anys de KDE fet per l'Elias Silveira

En associació amb un comerciant espanyol de portàtils la comunitat anuncià el llançament del KDE Slimbook, un ultraportàtil que porta preinstal·lat el Plasma de KDE i les aplicacions KDE. El portàtil ofereix una versió preinstal·lada del KDE Neon i es pot comprar des del lloc web del comerciant.

KDE Slimbook

Inspirada en la QtCon 2016, que tingué lloc a Berlin i aplegà les comunitats KDE, VLC, Qt i FSFE, la comunitat KDE al Brasil allotjà la QtCon del Brasil en 2017. L'esdeveniment se celebrà a São Paulo i aplegà experts de Qt del Brasil i de l'estranger en dos dies de xerrades i un dia de formació.

KDE va definir els seus objectius per als quatre anys següents. Com a part d'un esforç compromès pels seus membres des de 2015, la comunitat ha definit tres objectius principals per als anys vinents: millorar la usabilitat i la productivitat del seu programari, assegurar que el programari ajuda a mantenir la privadesa dels usuaris i facilitar l'aportació i la integració dels col·laboradors nous.

El 2018, la Handshake Foundation va fer una donació de 300.000 USD a la KDE e.V. Els diners es van emprar per a finançar projectes, invertir en el desenvolupament del Calligra Office Suite i continuar amb el nostre compromís de crear programari de codi lliure i obert per a usuaris de tot el món.

Handshake Foundation

Debian, la famosa distribució Linux fundada en 1993, ingressà en el Consell consultiu de KDE per a aprofundir la col·laboració entre ambdues comunitats. Amb això s'espera que ambdues comunitats creixeran encara més fortes i continuïn treballant conjuntament en la construcció de projectes FLOSS.

La Comunitat Debian

Pineapple, un fons filantròpic anònim, ha donat 200.000 USD a KDE e.V en 2018. Això permet que KDE continuï pagant totes les despeses relacionades amb la nostra comunitat, com ara esprints i esdeveniments.

Fons Pineapple

El diari Janayugom ha estat el primer del món en canviar a una plataforma de programari completament lliure per a la seva publicació. El diari regional té 100.000 subscriptors a Kerala, l'Índia. El Cap de ministres de l'estat ha assistit a la celebració del canvi. El Plasma, Okular, Krita, i altres s'han desplegat en els sistemes de 14 oficines diferents.

El 2019, KDE ha adoptat el GitLab com a plataforma DevOps principal. Aquest canvi ha permès que la comunitat KDE treballi amb més eficiència i ha reduït la barrera d'entrada dels col·laboradors nous. La nostra instància del GitLab es pot trobar a KDE Invent.

KDE adopta el GitLab

KDE anuncia una llista d'objectius candidats per al futur immediat a l'Akademy 2019. La comunitat ha reduït la llarga llista de propostes i ha triat prioritzar una experiència d'usuari coherent per a tot el programari KDE, fer que les aplicacions KDE arribin als usuaris amb l'ajuda dels mètodes d'empaquetament nous, i millorar la sessió Wayland.

Matrix, una plataforma de missatgeria instantània de codi font obert, descentralitzada i segura, ha esdevingut la forma de comunicació predeterminada i recomanada per a aquells a qui els agrada la seva missatgeria instantània gràfica. Matrix permet que els membres de la comunitat usin clients basats en la web, d'escriptori o mòbils, així com tots els clients natius de KDE, com el Neochat. Els canals IRC encara existeixen i es fan ponts a Matrix, assegurant que els membres que usen sistemes diferents poden comunicar-se fàcilment entre ells. De manera semblant als canals de Telegram, tot i que aquests no es consideren oficials, atès que Telegram no té codi font obert per als servidors ni els mètodes d'encriptatge.

L'equip de desenvolupadors del Plasma Mobile de KDE ha col·laborat amb PINE64 per a crear el PinePhone KDE Community Edition, un telèfon mòbil que només executa programari lliure, és fàcil de modificar i protegeix la vostra privadesa.

PinePhone de KDE

En 2020 el GCompris ha celebrat el seu 20è aniversari i també s'ha desplegat a moltes escoles de Kerala, l'Índia. Les aplicacions educatives de KDE han estat ajudant els estudiants d'arreu del món durant dècades i són part del Projecte educatiu KDE.

El GCompris en malaiàlam

Slimbook, una marca espanyola d'ordinadors enfocada al Linux, s'ha unit a KDE com a patrocinador. Durant anys han oferit diversos ordinadors amb GNU/Linux i Plasma, i continuen donant suport a KDE i al codi obert amb les seves col·laboracions.

Alejandro López (dreta), CEO de Slimbook, amb Adriaan de Groot, del consell de KDE e.V.

PINE64 és una empresa que pretén lliurar telèfons d'alta qualitat i altres dispositius assequibles amb programari de codi obert. PINE64 ha esdevingut un patrocinador de KDE després d'anys de distribuir dispositius amb programari KDE.

PinePhone - Edició Comunitat KDE

TUXEDO Computers ofereix un assortiment de productes amb el GNU/Linux i el Plasma de KDE preinstal·lat. Ha estat donant suport el programari de codi obert durant anys i ara s'ha fet patrocinador de KDE.

Herbert Feiler, CEO de TUXEDO Computers.

Valve, els creadors de l'Steam, ha anunciat que el seu ordinador portàtil de jocs anomenat Steam Deck té el Plasma de KDE com a experiència predeterminada d'escriptori. Els desenvolupadors de KDE han estat treballant amb Valve per a fer que el Plasma funcioni bé amb l'Steam Deck.

El Plasma de KDE executant-se en l'Steam Deck

L'Akademy 2022 es va celebrar a Barcelona de l'1 al 7 d'octubre. Va ser la primera vegada en dos anys que els membres i convidats de la comunitat van exposar en persona el que havia estat passant dins dels projectes de KDE (i projectes adjacents), l'estat de la tècnica i cap a on es dirigien les coses.

Assistents a l'Akademy 2022 celebrada a Barcelona.

KDE va intentar dues noves iniciatives de recaptació de fons el 2022. La primera va implicar captar fons per a una aplicació específica: Kdenlive, l'editor de vídeo del KDE. El nostre objectiu era recaptar 15.000 € per a permetre als desenvolupadors afegir funcions molt sol·licitades i estabilitzar el codi. La segona iniciativa va ser la recaptació de fons de final d'any, on volíem recaptar 20.000 euros. Totes dues recaptacions de fons van ser èxits massius, superant els objectius que havíem marcat. Aquest assoliment és un testimoni de la generositat dels membres de la comunitat, els seus seguidors i els seus usuaris.

La Katie i el Konqi us agraeixen la vostra donació.

La Fundació garanteix la llibertat present i futura del marc de treball de les Qt, ja que té el dret de publicar les Qt segons la llicència BSD si és necessari per a garantir que les Qt continuïn sent de codi obert. Aquesta garantia legal notable protegeix la comunitat de programari lliure i crea confiança entre desenvolupadors, col·laboradors i clients.

La KDE Free Qt Foundation ajuda a mantenir lliure el conjunt d'eines de les Qt.

El g10 Code GmbH s'ha unit a les files dels patrons de KDE. g10 Code proporciona desenvolupament personalitzat, millores i auditories de programari criptogràfic: en particular, per a les eines populars d'encriptatge GnuPG i signatura digital.

El logotip de g10.

Amb el Plasma 6, la nostra base tecnològica es va sotmetre a dues actualitzacions principals: una transició a l'última versió del nostre entorn de treball d'aplicacions, les Qt, i una migració a la plataforma gràfica moderna del Linux, el Wayland. El llançament es va anomenar «Megallançament» («MegaRelease»), ja que es van publicar les versions noves de les aplicacions i Frameworks de KDE, junt amb una versió nova del Plasma Mobile, tot al mateix temps.

L'entorn d'escriptori predeterminat del Plasma 6.

MBition dona suport al treball de la comunitat KDE amb el seu patrocini generós. MBition dissenya i implementa el sistema d'informació i entreteniment de les generacions futures de cotxes Mercedes-Benz i utilitza la tecnologia i el saber fer de KDE per als seus productes.

El logotip de MBition.

El [KDE Linux]https://kde.org/linux/) és un sistema operatiu lliure, de codi obert i centrat en l'usuari que KDE construeix per a incloure la millor implementació de tot el que KDE ofereix, utilitzant les tecnologies més avançades.

El Project Banana va ser el nom de codi del KDE Linux.

Techpaladin es converteix en un patró oficial de KDE i col·labora amb el finançament de la nostra comunitat. Techpaladin fou fundada per col·laboradors experimentats i destacats de KDE que desenvolupen programari basat en KDE per a empreses de perfil alt com Valve i Qt Group.

El logotip de Techpaladin.

Symless es compromet a donar suport als patrons de KDE. Symless desenvolupa Synergy, una solució de codi obert que permet als usuaris compartir un teclat, un ratolí i un porta-retalls a través de diversos ordinadors al mateix temps, sense maquinari addicional i independentment de si estan utilitzant Linux, Windows, macOS o una barreja de tot l'anterior.

El logotip de Synergy.