En un món dominat pel consumisme, la tecnologia i l’individualisme, una jove esdevé l’única esperança. Té un malson. Es desperta. I res tornarà a ser igual.

Fusionant la delicadesa de la veu i una tecnologia visual desbordant, Nauta endinsa el públic a qüestions punyents del món actual mentre sonen joies corals de la història de la música occidental: des de Monteverdi a Rameau, passant per Mozart o Mahler. Un espectacle multidisciplinari pensat per despertat l’esperit crític a través de diferents llenguatges artístics, tot generant nous universos per explorar.

La tradició de la música popular de les illes Pitiüses centra l’espectacle Turmarí, del duet L'arannà, que enguany torna a l’(a)phònica. A través de l’experimentació sonora que les caracteritza, la guixolenca Anna Sala i l’eivissenca Lara Magrinyà ofereixen una mirada particular sobre Eivissa i Formentera. Sintetitzadors i teclats comparteixen escenari amb les castanyoles, el tambor, l'espasí, la flaüta i estètiques que s’inspiren en les del ball pagès.

Entre gloses i cants redoblats, alguns rescatats d'arxius sonors i altres de creació pròpia, el grup eivissenc-català traça un relat que ressegueix la realitat i les arrels de dues illes que són alguna cosa més que el paradís somniat per tanta gent.

Estrena de Ressons dels cants obscurs

Inspirada en l’escultura L’ombra de Joan Crous, exposada al Monestir de Sant Esteve de Banyoles, Ressons dels cants obscurs ens transporta al bombardeig de Gernika del 26 d’abril de 1937, fent emergir brams d’assassins i laments de víctimes d’aquella barbàrie.

A través de la música -de les veus del cor i del violoncel-, reviurem els ecos d’aquell dia. Uns ecos que no només són memòria sinó també un mirall del present. Una proposta intensa i necessària que ens convida a escoltar, recordar i actuar: davant de la violència, la veu que defensa la vida -també la dels “altres”- és més imprescindible que mai.

Presentació d’El poder sobre una misma a les comarques gironines

Amb una veu delicada però ferma, l’asturiana Lorena Álvarez ha sabut traçar un camí lliure i personal, al marge d’etiquetes. Després d’irrompre a l’escena musical explorant i reivindicant les possibilitats de la música folklòrica, ha construït un univers propi que beu de l’arrel i la tradició per portar-les cap a espais contemporanis, íntims i sorprenents.

A l’(a)phònica presentarà El poder sobre una misma (Montgrí, 2025), un treball on viatja a través de composicions resistents, iròniques i paisatgístiques per deixar-nos observar, des de dins, el procés de ruptura i recomposició d’una dona.

Preestrena

Una coproducció de Fira Mediterrània de Manresa (Obrador d’Arrel), La Marfà – Centre de Creació Musical, FiMPT i Centre de Creació Can Bonamic

 Què és la veu col·lectiva? Què ha estat històricament i què pot ser avui? Són algunes de les preguntes que s’han fet Neus Borrell, Elena Tarrats, Maria Coma i Raluca Radu al projecte Mapes. Partint de l’estudi de la veu en formes comunitàries de transmissió -especialment la tradició polifònica- i amb la mentoria de l’etnomusicòleg Jaume Ayats, ofereixen un viatge sonor per les polifonies de Catalunya, fent-les dialogar amb les d’altres territoris, explorant la música de la seva terra i les històries dels seus habitants.

Mitjançant les ressonàncies compartides, la construcció d’intervals i els timbres col·lectius, les quatre veus emprendran un recorregut per cants ancestrals i històries locals tot connectant tradició i contemporaneïtat, arrels, paisatges, sentiment de pertinença i espiritualitat.

Beu del fado, del flamenc i de la cançó d’autor. I amb lletres carregades de poesia i profunditat, la jove barcelonina Raquel Lúa banya les cançons en un mar de músiques mediterrànies i folk.

El seu tercer disc, Peinar raíces (Ventilador Music, 2025) ens convida a mirar endins, a reconnectar amb les arrels, els records i les emocions essencials. Un directe pròxim i intens que s’expandirà a la barca Tirona, mentre ens omplim tots els sentits amb la magnificència de l’Estany.

Presentació de Descasada a les comarques gironines

Una coproducció de Fira Mediterrània de Manresa

De matisos infinits, la veu de Magalí Sare connecta i reconnecta amb estils i gèneres molt diversos. Cantant, compositora i multiinstrumentista, es confessa una enamorada de les músiques folklòriques i, per això, aprèn una cançó popular de cada país on actua. Precisament en un d’aquests viatges, a Eslovàquia, va descobrir el cant tradicional d’una núvia que s’acomiadava de la seva terra, de la família i dels seus cabells perquè l’endemà s’havia de casar.

Aquest va ser el punt de partida de Descasada (Segell Microscopi, 2026) un treball fruit de tres anys d’investigació i recerca de cançons d’orígens, èpoques i països diferents que explora el matrimoni no només com a ritual festiu, sinó també com a experiència traumàtica, imposada o ambivalent. Històries de dones que lluiten per intentar dominar el seu destí i que, en directe, Sare ens presentarà acompanyada del Cor Bruckner Barcelona.

Presentació d’O Fado a les comarques gironines

Una veu i un piano que es busquen, es complementen i generen complicitats. Fruit de l’admiració mútua, l’aclamada artista portuguesa Lina_ i el reconegut pianista menorquí Marco Mezquida s’han unit per crear un nou món on el fado es respira amb altres colors i altres paraules. Un lloc que només podia existir a partir d’aquesta trobada, tan única com els seus dos protagonistes.

A l’(a)phònica presentaran les cançons del disc O Fado (Galileo MC, 2025). Un viatge intens per un repertori que combina composicions pròpies amb poemes de grans autors, així com clàssics passats pel seu sorprenent sedàs.

Des que es van unir l’any 2018, Sabela Caamaño (acordió cromàtic) i Antía Ameixeiras (veu i violí) s’han anat consolidant com una de les propostes més potents i renovadores de la música gallega actual.

Després de l’èxit del seu debut, Aire! (Segell Microscopi, 2021), el duet segueix presentant el seu segon àlbum, Quitar o aire (Raso Estudio, 2023). Un treball en què amplien els límits de la tradició gallega i ibèrica amb una força i profunditat que traspassa gèneres. Una exploració de la ritologia popular gallega, que ens portarà en un territori on la màgia i la quotidianitat conviuen de manera natural.

Amb la seva ironia fina i també pel gran carisma, Quim Carandell s’ha erigit com una de les veus més singulars de l’escena catalana actual. Des que va començar a compondre, de ben jove, ha confegit un univers propi que demostra el seu gran ofici musical. Des del 2017 capitaneja La Ludwig Band, banda amb la qual ha signat quatre discos celebrats per la crítica i el públic.

Enguany, el festival recupera els concerts de capvespre a la barca Tirona, mentre navega per l’Estany. Un passeig sonor i visual de postal!

Mitjançant faules, poesia i un imaginari costumista de sensibilitat finíssima, la cantant i compositora Anna Andreu converteix allò atòmic i delicat en rotund i solemne. Una senzillesa sòlida, en la forma i el format, que l’ha erigit com una de les veus imprescindibles de l’escena catalana actual.

Acompanyada de la multiinstrumentista Marina Arrufat i d’un cor de veus especialment ideat per a l’ocasió, a l’(a)phònica oferirà les cançons de Vigília. Un cançoner on explora els conceptes de la tensió nocturna, la vetlla, l’espera latent prèvia a un esdeveniment important, o els pensaments abans del son.