1009
| Tipus | any  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1009 (mix) |
| Islàmic | 399 – 400 |
| Xinès | 3705 – 3706 |
| Hebreu | 4769 – 4770 |
| Calendaris hindús | 1064 – 1065 (Vikram Samvat) 931 – 932 (Shaka Samvat) 4110 – 4111 (Kali Yuga) |
| Persa | 387 – 388 |
| Armeni | 458 |
| Rúnic | 1259 |
| Ab urbe condita | 1762 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle x - segle xi - segle xii | |
| Dècades | |
| 970 980 990 - 1000 - 1010 1020 1030 | |
| Anys | |
| 1006 1007 1008 - 1009 - 1010 1011 1012 | |
El 1009 (MIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià. L'any va començar en dissabte, segons el calendari julià. és el mil nouè any de l'era comú i després de crist, el novè any del Mil·lenni II, el novè any del segle xi i el desè i últim any de la dècada del 1000.
Esdeveniments
[modifica]Països catalans
[modifica]- Abd Allah I inicia el seu regnat a l'Emirat d'Alpont.[1]
- Es restaura la canònica de Barcelona.[1]
Comtat de Cerdanya, Berga i Conflent
[modifica]- Consagració de Sant Martí del Canigó gràcies a les donacions del comte de Cerdanya Guifré II de Cerdanya i la seva doa Guisla.[2] Aquest és l'acte fundacional del monestir, que també rep donacions dels comtes i de particulars.[3]
Península ibèrica
[modifica]- Inici de la Fitna de l'Àndalus:[1]
- 13 de gener: Dia dels turbans. El Califa de Còrdova Hixam al-Muàyyad bi-L·lah promulga un decret que imposa l'ús del turbant a la manera amazic a la cort, cosa que provoca el descontentament de molts dignataris.[4]
- 14 de gener: El visir Abd-ar-Rahman Sanxuelo fa una expedició militar contra Toledo.[4]
- 1 de novembre - Forces amazics liderades per Sulayman al-Mustaín derroten el califa omeia Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah a la batalla d'Alcolea (Almeria).[5] Entra a la ciutat de Còrdova, que és saquedaja per amazics i castellas. Sulayman és elegit com a califa del Califat de Còrdova.[6]
- 8 de novembre: Sulayman al-Mustaín entra a Còrdova acompanyit pel comte de Castella, Sanç I Garcia i és entronitzat califa.[7]
- 21 de desembre: Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah fuig de Còrdova i es refugia a Toledo, on és reconegut pels governadors de la frontera desde Tortosa a Coimbra.[7]
Europa
[modifica]- El 14 de febrer o el 9 de març - Primera menció escrita de Lituània, en un text sobre l'assassinat de Bru de Querfurt en una missió dels prussians a la regió bàltica.[8]
- 9 de maig - Revolta lombarda en la conquesta normanda de la Itàlia meridional. Els lombards liderats per Melus de Bari es revolten a Bari contra el Catepanat d'Itàlia, província de l'Imperi Romà d'Orient i mobilitza un gran exèrcit al sud d'Itàlia.[9]
- 31 de juliol - debut del pontificat del papa Sergi IV.[10]
- Agost - Una gran armada vikinga liderada per Thorkell l'Alt ataquen i assolen el sud d'Anglaterra.[11]
- 29 d'agost - S'incendia la Catedral de Magúncia el dia que s'havia previst la seva consegració. Willigis la fa reconstruïr.[12]
- Setembre: Ottone Orseolo esdevé Dux de Venècia als 16 anys d'edat després de la mort del seu pare Pere II Orsèol[13]
- Al Regne de Sèrbia es fa la legislació de planificació i edificis sota el regnat del príncep Joan Vladímir.
- Els víkings danesos liderats per Sven Tveskæg ataquen diverses vegades el sud d'Anglaterra en revega de la massacre del dia de Sant Brici del 1002.
Proper orient
[modifica]- 18 d'octubre: després de les persecucions dels jueus i els cristians en el Califat Fatimita, la basílica del Sant Sepulcre de Jerusalem és destruida sota l'ordre del califa Al-Hàkim.[14]Després d'aquesta destrucció els fatimis i els bizantis acorden la restauració del santuari. Els cristians europeus culpen els jueus i amb aquest fet van fer massacres contra les comunitats jueves o conversions forçoses.[15]
Extrem orient
[modifica]- Primavera - El general Kang Cho lidera un cop contra el rei Mokjong de Goryeo, que és deposat i enviat a l'exili a Chungju. Després d'assassinar Mokjon, Kang Cho posa a Hyeonjong de Goryeo en el tro de Goryeo (Corea).[16]
- Novembre - Al Vietnam s'inicia la Dinastia Lý per l'emperador Lý Thái Tô, antic comandant de la guàrdia de palau després de la mort de Lê Long Đĩnh, últim monarca de la Dinastia Lê.[17]
Japó
[modifica]- La princesa Takahime (filla del príncep imperial Tomohira, cosí de l'emperador Ichijo) es casa amb Fujiwara no Yorimichi.
- L'escriptora Murasaki Shikibu ensenya el xinès escrit a Empress Shoshi en secret perquè normalment és una tasca que fan els homes.
Naixements
[modifica]Països catalans
[modifica]- Ermengol II d'Urgell. Comte d'Urgell entre els anys 1010 i 1038. Quan era menor d'edat era tutel·lat pel seu oncle Ramon Borrell de Barcelona. Durant el seu regnat amplia les terres del comtat amb la vall d'Àger.[18]
Altres
[modifica]- 11 de juliol, Mòdena - Albert Azzo II de Milà, marcgravi de Milà i Ligúria, comte de Gavello i Pàdua. Fundador de la Casa d'Este (mort l'any 1097).[19]
- 14 de desembre: Go-Suzaku, emperador del Japó.[20]
- Adela de França, comtesa de Corbie i duquesa de Normandia i comtesa de Flandes. Filla de Robert II de França (morta l'any 1079).[21]
- Al-Malik ar-Rahim Khusraw Firuz, rei d'Iraq i de Fars (mort el 1058).[22]
- Jordi del Mont Atos: monjo i escriptor eclesiàstic georgià, hegumen del Mont Atos.[23]
- Verona - Honori II (antipapa). Religiós italià bisbe de Parma i antipapa entre els anys 1061 i 1064.[24]
- Pèrsia - Qatran Tabrizi - poeta de la cort persa.[25]
- Thorfinn Sigurdsson - comte de les Òrcades entre el 1015 i el 1065.[26]
- Toirdelbach Ua Briain - 43è rei de Munster (entre 1064 i 1086) i Gran rei d'Irlanda (1072-1086).[27]
- Yússuf ibn Taixfín, tercer emir dels almoràvids del Magrib i Al-Àndalus entre 1061 i 1106.[28]
Necrològiques
[modifica]- 14 de febrer / 9 de març - Bru de Querfurt, missioner i arquebisbe germànic cristià declarat sant.[29]
- Març - Mokjong, setè rei de Corea de la Dinastia Goryeo.[30]
- 15 de juliol - Maynard II, normand benedictí, segon Abat del Mont Saint-Michel i abat de l'abadia de Sant Sauveur de Redon.[31]
- 18 de juliol - Joan XVIII, el 141è papa de Roma.[32]
- 13 de novembre - Dedo I de Wettin, comte de Wettin (Bèlgica). Morí assassinat.[33]
- Abd-ar-Rahman Sanxuelo, fill d'Almansor i hàjib del Califat de Còrdova. Mor executat quan torna d'ua campaya contra Alfons V de Lleó pel nou califa Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah.[34]
- Xiao Yanyan, emperadriu Khitan de la Dinastia Liao, de l'Antiga Xina.
- Fujiwara no Nagatō, poeta i cortesà japonès.[35]
- 25 de desembre - Bernard Guillem de Gascunya, duc de Gascunya i comte de Burdeus.[36]
- Ibn Yunus, matemàtic i astrònom egipci. Mor a el Caire.[37]
- Lê Ngọa Triều, emperador de Đại Việt, últim representant de la Dinastia Lê anterior.[38]
- Ōe no Yoshitoki poeta japonès.[39]
- Pere II Orsèol, fill de Pere I Orsèol, 26è Dux de Venècia. governà la República de Venècia fins que fou remplaçat pel seu fill Ottone Orseolo a la seva mort.
- Seljuk (aprox.) epònim fundador dels seljúcides. És l'ancestre fundador de la Dinastia Seljúcida del Turquestan que va dominar Iran, Iraq i l'Anatòlia oriental entre els segles XI i XIII.[40]
Referències
[modifica]- 1 2 3 de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 35. ISBN 978-84-7306-561-0.
- ↑ «Abadia de Sant Martí del Canigó», 05-03-2015. [Consulta: 23 desembre 2025].
- ↑ Cahiers de civilisation médiévale (en francès). Université de Poitiers, Centre d'études supérieures de civilisation médiévale, 1977.
- 1 2 Évariste Lévi-Provençal Histoire de l'Espagne musulmane. Volume 2 [archive] Maisonneuve & Larose, 1999 (ISBN 978-2-7068-1387-0 et 9782706813870)
- ↑ «Batalla de Alcolea (1009) - Hispanopedia» (en castellà). [Consulta: 23 desembre 2025].
- ↑ Altamira, Rafael, 1999. "Il califfato occidentale". Storia del mondo medievale. Vol. II. pp. 477-515.
- 1 2 Martínez Diez, Gonzalo. El Condado de Castilla (711 - 1308): la história frente a la leyenda. Valladolid: Junta de Castilla y León [u.a.], 2005. ISBN 978-84-95379-94-8.
- ↑ Als Annals de Quedlinburg
- ↑ Norwich, John Julius. The Normans in the South 1016–1130. Longmans; London, 1967.
- ↑ L'Intermédiaire des chercheurs et curieux, Numéros 486-496 [archive] s.n., 1992
- ↑ The Oxford illustrated history of the Vikings. Oxford: Oxford University Press, 2001. ISBN 978-0-19-285434-6.
- ↑ Herzog, Johann Jakob. Real-encyklopädie für protestantische theologie und kirche: In verbindung mit vielen protestantischen theologen und gelehrten (en alemany). R. Besser, 1864.
- ↑ Norwich, John Julius. (1982). A History of Venice. New York: Alfred A. Knopf., p. 62
- ↑ Régine Pernoud Les Hommes de la Croisade [archive] J. Tallandier, 1977
- ↑ Cécile Morrisson Les Croisades [archive] Presses universitaires de France, 1969
- ↑ «Patriotism of Goryeo General Ha Gong-jin - The Korea Times» (en anglès), 19-02-2013. [Consulta: 23 desembre 2025].
- ↑ Taylor, Keith Weller. The Birth of Vietnam. Reprint 2020. Berkeley, CA: University of California Press, 2020, p. 60. ISBN 978-0-520-07417-0.
- ↑ Diccionari d'història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1992, p. 395. ISBN 978-84-297-3521-5.
- ↑ Litta, Pompeo (1781-1851) Auteur du texte. Famiglie celebri di Italia. D'Este / P. Litta (en francès), p. Tavola II.
- ↑ Titsingh, Isaac. (1834). Annales des empereurs du Japon,' pp. 160-162; Brown, Delmer et al. (1979). Gukanshō, pp. 310-311.
- ↑ texte, Anselme de Sainte-Marie (1625-1694 ; augustin) Auteur du. Histoire généalogique et chronologique de la maison royale de France, des pairs, grands officiers de la Couronne, de la Maison du Roy et des anciens barons du royaume.... Tome 1 / par le P. Anselme,... ; continuée par M. Du Fourny (en francès), 1726-1733, p. 72.
- ↑ «البويهيون/بنو بويه/آل بويه/الديلميون في بغداد». [Consulta: 23 desembre 2025].
- ↑ troparia, All; saints, kontakia · All lives of. «Lives of the Saints». [Consulta: 23 desembre 2025].
- ↑ «CATHOLIC ENCYCLOPEDIA: Cadalous». [Consulta: 23 desembre 2025].
- ↑ «The encyclopaedia of Islam. Volume IV, Iran-Kha | WorldCat.org» (en castellà) p. 773. [Consulta: 23 desembre 2025].
- ↑ Magnússon, Magnús. Scotland: the story of a nation. Londres: HarperCollins, 2000, p. 773. ISBN 978-0-00-257148-7.
- ↑ Bracken, Damian. Mac Briain, Donnchad [Donough O'Brien (d. 1064), king of Munster]. Oxford University Press, 2004-09-23.
- ↑ Oufriha, Fatima-Zohra. Au temps des Grands Empires Maghrébins: La décolonisation de l'histoire de l'Algérie (en francès). Chihab, 2022-03-03. ISBN 978-9947-39-465-6.
- ↑ «Saint Bruno de Querfurt» (en francès). [Consulta: 23 desembre 2025].
- ↑ 김경순. «고려 : 7대 목종, 게이의 슬픔» (en coreà), 25-02-2020. [Consulta: 23 desembre 2025].
- ↑ Chédeville, André; Tonnerre, Noël-Yves. La Bretagne féodale: XIe-XIIIe siècle. Rennes: Ouest-France, 1987, p. 56. ISBN 978-2-7373-0014-1.
- ↑ «Catholic Encyclopedia (1913)/Pope John XVIII (XIX) - Wikisource, the free online library» (en anglès). [Consulta: 23 desembre 2025].
- ↑ Manuel d'histoire, de généalogie et de chronologie de tous les États du globe, depuis les temps les plus reculés jusqu'à nos jours, préf. H. F. Wijnman, éditions Brill Leyde 1890-1893, réédition 1966, chapitre VIII Margraves de Thuringe, Misnie et Lusace: « Maison de Wettin » et tableau généalogique.
- ↑ Lévi-Provençal, Evariste. Histoire de l'Espagne musulmane (en francès). Maisonneuve et Larose, 1999, p. 296-297. ISBN 978-2-7068-1387-0.
- ↑ Owada, T. et al. (2003). ‘’Nihonshi Shoka Keizu Jimmei Jiten’’. Kodansya. (Japanese)
- ↑ Corpus Christianorum Continuatio Medievalis, vol. 129, book III, chapter 38, p 160
- ↑ The biographical encyclopedia of astronomers. Nova York: Springer, 2007, p. 573. ISBN 978-0-387-31022-0.
- ↑ Truhart, Peter. Regents of nations: systematic chronology of states and their political representatives in past and present: a biographical reference book = Regenten der Nationen: systematische Chronologie der Staaten und ihrer politischen Repräsentanten in Vergangenheit und Gegenwart: ein biographisches Nachschlagewerk. München ; New York: Saur, 1984, p. 1786-1790. ISBN 978-3-598-10491-6.
- ↑ «大江嘉言考 : 詠歌活動とその交友 | Collections | Kyushu University Library» (en japonès). Collections | Kyushu University Library. Arxivat de l'original el 2024-05-11.
- ↑ Özgüdenli, Osman Gazi (2018). "Selçukluların Kökeni" [Origin of the Seljuks]. In Turan, Refik (ed.). Selçuklu Tarihi El Kitabı [Seljuk History Handbook] (in Turkish). Grafiker Yayınları. p. 33
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1009
