1062
| Tipus | any  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1062 (mlxii) |
| Islàmic | 454 – 455 |
| Xinès | 3758 – 3759 |
| Hebreu | 4822 – 4823 |
| Calendaris hindús | 1117 – 1118 (Vikram Samvat) 984 – 985 (Shaka Samvat) 4163 – 4164 (Kali Yuga) |
| Persa | 440 – 441 |
| Armeni | 511 |
| Rúnic | 1312 |
| Ab urbe condita | 1815 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle x - segle xi - segle xii | |
| Dècades | |
| 1030 1040 1050 - 1060 - 1070 1080 1090 | |
| Anys | |
| 1059 1060 1061 - 1062 - 1063 1064 1065 | |
.jpg)
El 1062 (MLXII) fou un any comú iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana. És el tercer any de la dècada del 1060 i el seixanta-dosè any del segle xi i del primer mil·lenni.
Durant el 1062 es funda la ciutat de Marràqueix, els almoràvits ataquen l'Imperi de Ghana i es comença a construir l'abadia de les Dames de Normandia.[1] Durant l'any 1062 neix l'escriptor, teòleg i astrònom Pere Alfons i traspassa el samurai japonès abe no Sadato.[1]
Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1062 són Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic; el papa de Roma Alexandre II; Constantí X Ducas, emperador de l'Imperi Romà d'Orient; Ferran I de Lleó, Enric I i Felip I de França; Eduard el Confessor d'Anglaterra; Malcolm III d'Escòcia; Ferran I de Lleó; Harald III de Noruega, Béla I d'Hongria, Boleslau II de Polònia, Petar Kresimir IV de Croàcia; i Iziaslav I de la Rus de Kíev. Els Governants més poderosos del món islàmic són Al-Mustansir-bi-llah al Califat Fatimí d'Egipte; Toghril Beg I, el sultà dels seljúcides; i Ibrahim de Ghazna, el de Ghazna. A Amèrica, Topiltzin governa els tolteques i Poshek Ix Soi és el monarca de Chichén Itzá.[1]
Esdeveniments
[modifica]Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- Abril: cop d'estat de Kaiserswerth.[2] Els nobles dels regnes d'Alemanya segresten el jove Enric IV mentre s'allotjava amb la seva mare Agnès d'Aquitània a Kaiserswerth, al districte de Düsseldorf. Comença la regència dels arquebisbes Annó de Colònia i Adalbert de Bremen al Sacre Imperi Romanogermànic.
- 14 d'abril - Roma: l'antipapa Honori II pren la ciutat de Roma però ha de retornar a la seva diòcesi de Parma.[3]
- 21 de maig: Càpua cau en mans del comte normand Ricard d'Aversa en el marc de la Conquesta normanda de la Itàlia meridional.[4]
- Agost-Setembre: Roger I, que ha rebut la investidura de comte de Sicília per part de Robert Guiscard va a l'illa. Assetja la ciutat de Troina durant 4 mesos en condicions molt difícils amb la seva jove esposa Judit.[5]
La flota noruega arriba a la desenvocadura del riu Nissa abans de la batalla homònima que succeeix el 9 d'agost de 1062 - Hivern - Gal·les: Harold Godwinson lidera una campanya militar contra el rei Gruffydd ap Llywelyn i captura el castell de Rhuddlan al nord de Gal·les, però Gruffydd aconsegueix escapar-se.
- Regne de França: el rei Felip I de França reagrupa els seus vassalls que estan inquiets per l'ascens del ducat de Normandia.[7]
- Affligem, actual Bèlgica: s'hi funda d'abadia d'Affligem, de l'Orde de Sant Benet.[8]
Àfrica
[modifica]- Fundació de Marràqueix pels almoràvits.[9] Yússuf ibn Taixfín la converteix en la capital del regne almoràvit.[10]
- Califat Fatimita d'Egipte comença un període de desordre governamental en què es succeixen 30 visirs entre el 1062 i el 1066.[11]
- Nord d'Ifríqiya, actual Tunísia: els Banu Khurasan, vassalls de la Banu Hammad comencen a governar el nord d'Ifriqiya.[12]
Àsia
[modifica]- Els turcmans fan una ràtzia en la que ataquen la regió de Malatya i Diyarbakir.[13]
Naixements
[modifica]Península Ibèrica
[modifica]- Osca: Pere Alfons (o Moshé Sefardí) (m. vers 1140), va ser un escriptor, teòleg i astrònom aragonès d'origen jueu i convertit al cristianisme el 1106. Va ser metge personal d'Alfons I d'Aragó, que va propiciar la seva conversió al cristianisme i el va protegir, i d'Enric I d'Anglaterra.[14]
Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- (vers) Adelaida de Vermandois (m.1120/1124), comtessa de Vermadois, era filla de Herbert IV, comte de Vermandois et d'Adelaida de Valois.
- Orestiada, actual Grècia: Nicèfor Brienni el Jove (m. 1137) fou el marit d'Anna Comnena. Fou general de l'exèrcit, estadista i historiador de l'Imperi Romà d'Orient.[15]
Àsia
[modifica]
el noble i cortesà japonès Fujiwara no Moromichi neix l'any 1062
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1062
Necrològiques
[modifica]Països Catalans i Occitània
[modifica]- 5 de desembre: Guislabert I de Barcelona fou, per regència, vescomte de Barcelona (1020-1041) i bisbe de Barcelona (~1034-1062). Segon fill del vescomte Udalard I de Barcelona i de Riquilda de Barcelona i, per tant, net del comte de Barcelona Borrell II per línia materna.[16]
- (entre 1060 i 1063) Jofré I de Provença, fou comte de Provença de 1018 a la seva mort. Era el segon fill de Guillem II, comte de Provença, i de Gerberga de Borgonya.[17]
Resta de la Península Ibèrica
[modifica]- Regne de Lleó: Ximena Sanxes va ser reina consort de Lleó entre 1034/35 i 1037 pel seu matrimoni amb Beremund III de Lleó. Era filla del rei Sanç III de Pamplona, i de Múnia de Castella.[18]
Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- 27 de gener - Praga: Adelaida d'Hongria, fou l'única filla del rei Andreu I d'Hongria. Fou la segona muller de Vratislau II, duc de Bohèmia, amb qui contragué matrimoni el 1058.[19]
- 9 de març: Herbert II del Maine (n. 1047), fou el comte del Maine entre el 1051 i el 1062. Era un hugònida, fill d'Hug IV del Maine i Berta de Blois.[20]
- Regne d'Hongria: Guillem de Weimar, marquès de Misnia (des del 1046), comte de Weimar (des del 1039) i comte palatí de Saxònia (des del 1042).[21]
- Entel·la: Ibn ath-Thumna fou un dels alcaids sicilians que es van repartir el poder a l'illa al final de la dinastia kalbita, esdevenint aleshores emir de Siracusa.[22]
- Jeroni de Breslau, bisbe de Breslau des del 1046.[23]
Àfrica
[modifica]- Califat Fatimita: Al-Quda'i, judge, historiador i religió sunnita d'origen persa.[24]
- 11 de juliol - Ifríqiya: Bulugguín ibn Muhàmmad, fou emir hammadita del 1055 al 1062. Morí assassinat pel seu cosí an-Nàssir ibn Alannàs que el va succeir.[25]
- 2 de setembre - Ifriqiya: Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis (n. 1008) fou emir zírida fill de Nasr ad-Dawla Badis ben al-Mansur, al que va succeir a la seva mort el 10 de maig de 1016, quan tenia només 9 anys.[26]
- Nissim ben Jacob (n. 990), va ser un rabí d'Ifriqiya més conegut avui pel seu comentari talmúdic anomenat Ha-Mafteach.[27]
Àsia
[modifica]
El samurai japonès Abe no Sadatou morí el 22 d'octubre de 1062 - Fujiwara no Tsunekiyo, guerrer japonès, del Clan Fujiwara i pare de Fujiwara no Kiyohira, fundador de la dinastia dels Ōshū Fujiwara que van dirigir el nord-est del Japó durant els segles XI i XII.
- Província de Fars: Fúlad-Sutun, fou emir buwàyhida de Fars, governant del 1048 al 1051/1052 i del 1053/1054 al 1056 i en lluita del 1056 a la seva mort. Era fill d'Abu Kalidjar.[29]
El mandarí Bao Zheng de la dinastia Song mor l'any 1062. - Thimal ibn Sàlih, fou emir mirdàsida d'Alep del 1042 al 1057.[31]
Referències
[modifica]- 1 2 3 «El mundo en el año 1062 d. C.» (en castellà). [Consulta: 6 febrer 2026].
- ↑ Hefele, Karl Joseph von. Histoire des conciles d'après les documents originaux (en francès). Letouzey et Ané, 1911, p. 1227.
- ↑ Voigt, Johannes. Histoire du Pape Grégoire VII et de son siècle: d'après les monuments originaux (en francès). A. Vaton, 1854, p. 79.
- ↑ Chalandon, Ferdinand. Historie de la domination normande en Italie et en Sicile (en francès). Burt Franklin, 1960.
- ↑ Delarc, Odon Jean Marie. Les Normands en Italie Depuis les Premières Invasions Jusqu'à L'Avénement de S: Grégoire VII. (859-862, 1016-1073) (en francès). Adegi Graphics LLC, 1999. ISBN 978-1-4212-0372-0.
- ↑ Mueller-Vollmer, Tristan; Wolf, Kirsten. Vikings: An Encyclopedia of Conflict, Invasions, and Raids (en anglès). Bloomsbury Publishing USA, 2022-03-29, p. 173-174. ISBN 978-1-4408-7730-8.
- ↑ Fliche, Augustin. L'Europe occidentale de 888 à 1125 (en francès). Les Presses universitaires de France, 1930, p. 489.
- ↑ Weir, Alison. Queens of the Conquest: The extraordinary women who changed the course of English history 1066 - 1167 (en anglès). Random House, 2017-09-28. ISBN 978-1-4735-2331-9.
- ↑ de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 36. ISBN 978-84-7306-561-0.
- ↑ Moatassime, Ahmed. Itinérances humaines et confluences culturelles en Méditerranée: une traversée ultime du Sahara, ce socle culturel ancestral de l'unité maghrébine et méditerranéenne (en francès). Harmattan, 2006. ISBN 978-2-296-01978-2.
- ↑ Gallais, Pierre; Riou, Yves-Jean. Mélanges offerts à René Crozet...: à l'occasion de son soixante-dixième anniversaire par ses amis, ses collèques, ses élèves et les membres du C.É.S.C.M. (en francès). Société d'études médiévales, 1966.
- ↑ Gilbert Meynier (2010). L'Algérie cœur du Maghreb classique. De l'ouverture islamo-arabe au repli (658-1518). Paris: La Découverte; p. 55.
- ↑ Roux, Jean-Paul. Un choc de religions: la longue guerre de l'islam et de la chrétienté, 622-2007 (en francès). Fayard, 2007. ISBN 978-2-213-63258-2.
- ↑ «Pedro Alfonso (1076?-1140?). Escritor Aragonés.. Personajes ilustres aragoneses. Aragón». [Consulta: 6 febrer 2026].
- ↑ «Nicèfor Brienni | enciclopedia.cat». [Consulta: 6 febrer 2026].
- ↑ Farías, Víctor; Martí, Ramon; Catafau, Aymat. Les sagreres a la Catalunya medieval: jornada d'estudi organitzada per l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines, 2000. Documenta Universitaria, 2007, p. 189. ISBN 978-84-96742-16-1.
- ↑ «PROVENCE». Arxivat de l'original el 2025-12-03. [Consulta: 7 febrer 2026].
- ↑ Proyectos, HI Iberia Ingeniería y. «Real Academia de la Historia | Historia Hispánica» (en castellà). [Consulta: 7 febrer 2026].
- ↑ Reddaway, W. F.; J. H. Penson, O. Halecki & R. Dyboski (editors). The Cambridge History of Poland: From the Origins to Sobieski. Cambridge University Press, 1950.
- ↑ «Les Comtes et seigneurs du Maine». [Consulta: 6 febrer 2026].
- ↑ Kristó, Gyula; Philippe, Chantal; Csernus, Sándor; Tonnerre, Noël-Yves. Histoire de la Hongrie médiévale. Rennes: Presses universitaires de Rennes, 2000, p. 56. ISBN 978-2-86847-533-6.
- ↑ M. Amari, Storia dei Musulmani di Sicilia, Catania, 1933-1939
- ↑ Jan Kopiec. In: Erwin Gatz (Hrsg.): Die Bistümer des Heiligen Römischen Reiches von ihren Anfängen bis zur Säkularisation. Herder, Freiburg im Breisgau 2003, ISBN 3-451-28075-2, S. 129.
- ↑ Religion, learning, and science in the ʿAbbasid period. Cambridge: Cambridge University Press, 1990, p. 211. ISBN 978-0-521-02887-5.
- ↑ Khaldūn, Ibn. Histoire des Berbères et des dynasties musulmanes de l'Afrique Septentrionale (en francès). Impr. du Gouvernement, 1854, p. 46.
- ↑ Bosworth, Clifford Edmund. The New Islamic Dynasties: A Chronological and Genealogical Manual (en anglès). Edinburgh University Press, 2004. ISBN 978-0-7486-2137-8.
- ↑ Ibn-Gabirol, Shelomoh Ben-Yehudah. Selected religious poems of Solomon Ibn Gabirol. Philadelphia: Jewish Publ. Society, 1974. ISBN 978-0-8276-0060-7.
- ↑ (en) George Sansom, A History of Japan to 1334, Stanford, Californie, Stanford University Press, 1958.
- ↑ Bailey, Harold Walter; Gray, Basil; Frye, Richard Nelson. The Cambridge history of Iran. Cambridge, New York ; Melbourne: Cambridge university press, 1975. ISBN 978-0-521-20093-6.
- ↑ Jacques Pimpaneau, Chine, Mytes et dieux, Philippe Picquier, 1999 (1re éd. 1995), p. 73-77.
- ↑ S. Zakkar, The emirate of Aleppo 1004-1094, Beirut 1971
