Projectes

Schrauben, del compositor alemany Enno Poppe (1969-), és una obra per a 4 bateries solistes i 9 percussionistes. Durant uns 18 minuts, desenvolupa un estudi de microritmes superposats dins d’una mateixa línia temporal, generant textures i atmosferes diverses a partir de la mateixa idea compositiva. La combinació de rigor compositiu, virtuositat i potència percussiva converteix la peça en una experiència sonora intensa i transformadora.

MIKROPHONIE I (Nr. 15 al catàleg de Stockhausen) és una obra pionera de música electroacústica en viu per a Tam-tam, 2 micròfons, 2 filtres i potenciómetres. Basada en la forma moment i la composició estadística, permet que els intèrprets prenguin decisions sobre l’estructura, l’enllaç dels moments, els passatges improvisats i la manera de tocar els instruments, convertint cada interpretació en una experiència única.

Per celebrar el seu desè aniversari, FRAMES Percussion presenta un concert amb quatre estrenes inspirades en El Llibre Vermell de Montserrat, gràcies al suport de la Fundació Ernst von Siemens. Les obres de Elena Rykova, Itziar Viloria, Manuel Rodríguez Valenzuela i Ruud Roelofsen revisiten el famós còdex, creant nous imaginaris sonors amb les tecnologies actuals, sense perdre l’esperit original: ritualitat i aproximació de la música a tots els nivells de la societat.

Dust III és una adaptació de la peça solista Dust (2018) per a sis percussionistes distribuïts en diferents espais. Inspirada en Samuel Beckett, Saunders divideix l’obra en vuit mòduls independents i combinables, permetent que cada intèrpret construeixi la seva pròpia versió.

Passage, peça de nova creació composada per Alberto Bernal, explora el pas del món interior, marcat per la virtualitat i la mediació de la pantalla, cap a l’espai públic i obert.

Out of the [Cage] convida les nenes i nens a explorar un món acústic diferent, on el silenci i el soroll s’organitzen per convertir-se en música. Inspirat en l’univers de John Cage i altres compositors contemporanis, l’espectacle combina percussió, electrònica i videocreació per crear un espai de llibertat creativa, sense prejudicis ni límits, obert a l’experimentació.

#OccupyYourSelf és una instal·lació performativa per a quatre percussionistes aïllats en quatre tendes de campanya situades a l’espai públic. Durant dotze hores, els intèrprets habiten aquestes falses llars, realitzant accions que transiten entre la nova quotidianitat digital —teletreball, comunicació virtual, oci— i el desig creixent de recuperar la presència física i la convivència col·lectiva.

Steve Reich, considerat un dels pares del minimalisme i una figura fonamental en el repertori contemporani per a percussió, ha desenvolupat des del seu naixement a Nova York l’any 1936 una trajectòria extensa i profundament influent. Al llarg de la seva carrera ha explorat diversos llenguatges musicals, sempre en diàleg amb les seves experiències personals i els seus interessos artístics i culturals.

MUR#01 és un projecte de 80 minuts de durada per a sintetitzadors modulars i tres percussionistes. La peça consisteix en la presentació i el desenvolupament de diverses masses de so relativament estàtiques que combinen instruments acústics amb electrònica interpretada en directe.

Aquesta proposta explora l’estètica post-minimalista americana a través de dos dels seus màxims exponents: d’una banda, tenim la música electrònica de 1-bit de Tristan Perich amb la seva peça Observations, per a dos sets de cròtals i 6 canals de 1-bit i, per altra banda, la monumental The So-called Laws O Nature de David Lang, una de les peces més exigents per quartet de percussió.

Timber (2009) és una hipnòtica obra per a sis percussionistes composta per Michael Gordon (1956-) i estrenada a Espanya per FRAMES Percussion l’any 2016. Escrita per a sis simantras (blocs de fusta utilitzats en rituals ortodoxos de l’Europa de l’Est), la peça transforma la senzillesa del material en una experiència sonora envoltant.

Le Noir De l'Etoile, una peça paradigmàtica -i fins i tot clàssica-, concebuda des dels llindars d'escolta i d'estructuració fluida de l'articulació temporal. Elaborada en un treball conjunt amb l'astronom Jean-Pierre Luminet, parteix de la transformació sonora en directe de les ones radioelèctriques del púlsar de Vela (a 936 anys llum). La radiació d'aquesta estrella de neutrons és "traduïda" i integrada en una obra musical d’instrumentació crua i austera.

La ruptura amb la tradició musical occidental va obrir, al segle XX, una nova manera d’entendre la percussió, explorant sonoritats que superen els instruments convencionals i incorporen objectes i dispositius creats expressament. En aquest context s’inscriu L’Opera (forse), de Francesco Filidei, una peça irònica que, amb vuit escenes per a sis percussionistes i textos de Pierre Senges, juga amb la frontera entre paraula, gest i so. El resultat és una proposta vibrant i plena d’humor que combina text i performance, convidant el públic a endinsar-se en una experiència curiosa i lliure de prejudicis.