pair

Català

Rimes: -i(ɾ)
Pronúncia⁽ⁱ⁾: (pairar) balear /ˈpajɾ/
Etimologia: D’origen discutit, segle XIII. Segons Coromines, de *pazdire/paidire, encreuament precèltic de *pakti- ‎(‘digestió’) amb *pakdi- ‎(‘lluga, ventositat’), dues arrels del protoindoeuropeu *pekʷ- ‎(‘coure, digerir’) d’on coc i *pesd- ‎(‘llufar-se’) d’on pet.^[1] Alternativament, del llatí *pagire, de pagere, variant de pangere ‎(‘clavar, fixar’), del protoindoeuropeu *peh₂ǵ- ‎(‘fer compacte, quallar’).^[2] Cognat del lígur paî, vènet paìr, llombard paidì, sicilià appaidari, italià antic i dialectal padire/paidire.

pair trans.

Tercera conjugació incoativa amb hiat entre el radical i la desinència

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	paeix						bal
imperfet	païva	païves	païva	paívem	paíveu	païven	n-occ
imperfet	paigueva	paigueves	paigueva	paiguévem	paiguéveu	paigueven	n-occ
passat simple	paigué	paigueres	paigué	paiguérem	paiguéreu	paigueren	bal
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	païxa	païxes	païxa	paisquem	paisqueu	païxen	n-occ
		païxos	païxo				n-occ
	paesca	paesques	paesca			paesquen	bal
imperfet	paigués	paiguesses	paigués	paiguéssem	paiguésseu	paiguessen
	païssi						sept
	paiguera	paigueres	paiguera	paiguérem	paiguéreu	paigueren	val

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... paït
perfet				havem	haveu		... paït
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... pair
passat perifràstic		vares		vàrem	vàreu	varen	... pair
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... paït
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... paït
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... paït
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... paït
condicional perfet	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren	... paït
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... pair
passat perifràstic	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen	... pair
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... paït
perfet	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen	... paït
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... paït
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... paït
passat anterior perifràstic	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver	... paït

Paradigmes de flexió: paeixo, paeix, païm

pair

(balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de pairar.

↑ Coromines, Joan; et al. «DECat. VII, 171a1-16». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Vol. VII: R-SOF, p. 171. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1987.
↑ Xavier Lamuela, «L'etimologia de pair: qüestions de mètode», Els Marges, 2013, núm. 100

pair

forma alternativa de pahir
«Quant més se incorpora lo beure en la vianda, tant fa millor digestió e la vianda és més fàcil de pair.» (Girolamo Manfredi, Pere Posa (trad.), Quesits e perquens, 1499)

pair ‎(plural pairs o pair)