Bascoat

Bascoat Euskal Herria
Armas de Bascoat
Localizacion
Capitala Pampalona 42° 52′ 59″ N, 1° 56′ 08″ O
Gentilici Basc, Basca; Basco, Basca
• Totala 20 947 km²
• Totala (2020) 3 193 513 ab.
• Densitat 153,02 ab./km²
Indicatiu telefonic +34 (Espanha) +33 (França)
Fus orari UTC+01:00
Domeni internet .eus

Lo Bascoat, lo País Basco, tanben lo País Basc (Euskal Herria en basco), es un país istòric del sud-oèst d'Euròpa de lenga e cultura bascas. Se parteja entre los dos estats de França (part del departament dels Pirenèus Atlantics) e d'Espanha (part de la Comunautat Autonòma Basca e de la Comunautat Forala de Navarra). Lo gentilici es basco -a o basc -a (o fòrça rarament bàscol basca).

Geografia politica

Províncias

Lo Bascoat a sèt províncias istoricas o tradicionalas (en basc lurraldeak), tres al nòrd e quatre al sud. a. Dins lo Nòrd (en basco Iparralde), partida situada en França, en sus la mapa

• Labord (en basco Lapurdi);
• Sola (en basco Zuberoa);
• Bassa Navarra (en basco Nafarroa Beherea)/

b. Dins lo Sud (en basco Hegoalde), partida situada en Espanha:

• Comunautat Forala de Navarra (Nafarroako Foru Erkidegoa en basc) en rog sus la carta
• dins la Comunautat Autonòma Basca:
  • Biscaia (en basco Bizkaia);
  • Guipuscoa (en basco Gipuzkoa);
  • Alaba (en basco Araba).
    • Treviño o Trebiñu es una enclava en Alaba qu'aperten oficialament a la region de Castelha e Leon e a la província de Burgos. Una part de la populacion e dels elegits locals e tanben los movements basquistas considèran qu'es una part del Bascoat, donc demandan son incorporacion a la província d'Alaba.

      

      Las sèt províncias tradicionalas del Bascoat, amb lors noms bascos

Vilas principalas

Vilas principalas bascas
Bilbao Vitòria Pampalona St. Sebastian		Vila	Herrialde (Region)	Popolacion			Vila	Herrialde (Region)	Popolazione	Barakaldo Getxo Irun Portugalete
	1	Bilbao	Biscaia	355.731		11	Basauri	Biscaia	42.657
	2	Vitòria	Alaba	239.562		12	Errenteri	Guiposcoa	39.315
	3	Pampalona	Alaba	197.932		13	Anglet	Labord	37.934
	4	St. Sebastian	Guiposcoa	186.185		14	Tudèla	Alaba	35.429
	5	Barakaldo	Biscaia	100.061		15	Leioa	Biscaia	30.454
	6	Getxo	Biscaia	80.770		16	Galdakao	Biscaia	29.049
	7	Irun	Guiposcoa	61.006		17	Sestao	Biscaia	28.959
	8	Portugalete	Biscaia	47.856		18	Durango	Biscaia	28.226
	9	Santurtzi	Biscaia	47.076		19	Eibar	Guiposcoa	27.396
	10	Baiona	Labord	44.506		20	Biàrritz	Labord	26.828

Lenga

La lenga basca (autonim: euskara [aguts̺ˈkaɾa]) es una lenga paleoeuropèa parlada al País Basc, valent a dire dins de zònas geograficas situadas al nòrd d'Espanha (País basc espanhòl Hegoalde: region de Navarra e region autonòma Comunautat de País Basc) e dins l'extrèm sud-oèst de França (Iparralde, País Basc francés, dins lo departament de Pirenèus Atlantics).

Lo basc es una lenga ergativa-absolutiva e en aquò diferís de totas las lengas indoeuropèas, qu'an un alinhament nominatiu-acusatiu. La sola lenga amb la quala lo basc a una parentat establida es la lenga aquitana atudada. Los glottologues, pel mejan de la tecnica dicha de reconstruccion intèrna, an temptat de reconstituïr una lenga proto-basca, pasmens, puèi que las donadas actualament en possession an pas encara permés de descobrir l'origina d'aquelas lengas, lor grop lingüistic familial es considerat coma isolat e sens ligam amb cap d'autre grop lingüistic.

Lo lexic basc es compausat majoritàriament de mots d'origina desconeguda, mas tanben de manlèus de sos vesins: compòrta de mots derivats del latin, de l'espanhòl e del gascon.